Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

S.O.S. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. ¿Presons buides? Diari d'un senador.

Diari d'un senador.

Mundo Diario. Logotip històric.Mundo Diario. Dimarts, 16 d’agost del 1977.

Delictes de sang.

Escena d'un crim.(En adhesió a l'aniversari de la mort de Verdejo.)

Tema Crític. Un editorial d'«El País» (28-7-1977) deia que «els senadors que, amb el seu gest, recorden que encara es troba pendent l'amnistia, tenen el deure de definir clarament quines són les condicions polítiques que, al seu parer, són necessàries perquè l'assassinat a sang freda i per l'esquena d'un Guàrdia Civil o el segrest d'un industrial siguin considerats finalment un delicte ordinari».

Joan Cornudella, a l'«Avui» de 14-8-77, en referència als detinguts acusats de la mort de l'industrial Bultó, no s'estranya que un grup es plantegi la solució del problema nacional per mitjà de la lluita armada. «Passa en tots els països on hi ha problema nacional. El context de la detenció d'aquests nois està encara molt marejat per l'herència franquista, i intentar presentar-los com a uns delinqüents constitueix alhora una gran ofensa i un error. Els catalans tenim el deure de la solidaritat i de la defensa dels nostres i no serem nosaltres els qui faltarem a ella.»

Els problemes nacionals no resolts són font de lluita armada, com també ho són els problemes socioeconòmics no resolts. I una barreja d'aquests dos problemes superaguditzats l'ha produït el franquisme. Els assassinats a sang freda i per l'esquena a honrats servidors de la comunitat, els segrestos d'honrats empresaris i moltes altres coses més, en quantitats industrials, van ser iniciativa del bàndol que va amnistiar totes aquestes coses el 1939 per als seus, i que va seguir perpetrant-los tranquil·lament durant quaranta anys, amb els seus enemics. Ara ells, de sobte, s'han tornat extremadament escrupolosos per amnistiar uns contraris, equànimes i no revengistes, que demanen amnistia per a tots, per acabar d'una vegada amb la divisió de la societat en vencedors i vençuts. Encara que no els agradi als panxacontents aprofitats, mentre no hi hagi amnistia política total, estem en una guerra i en una guerra es mata pels dos costats cruelment. Per l'altre costat, en aquests últims temps s'ha matat un noi que no portava corbata, a uns homes que assistien a un Via Crucis, a uns advocats laboralistes, a gent que estava dins d'una església, i molts més així. Llavors, els matadors, o tots a la presó o tots al carrer.

Jo no sóc partidari de la lluita armada, però sobretot no sóc partidari dels que van començar i van mantenir un estat d'agressió a gran escala durant quaranta anys. Són hipòcrites els qui s'escandalitzen de quatre menudeses d'última hora i de només un bàndol, quan l'altre té el seu camí llarg encatifat d’esquelets.

Senyors del «País», només una amnistia política total serà la condició política que convertirà certs actes, ara de guerra, en delictes ordinaris. I el retard de la concessió d'aquesta amnistia és un altre acte criminal que duu al fet que terceres forces, a riu regirat, realitzin assassinats, sota capa de política, per desestabilitzar i desorientar el país.

Lluís M. Xirinacs.

S.O.S. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. ¿Presons buides? Diari d'un senador.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte