Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

¿Versatilitat pública? Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. El pres responsable a la presó. Diari d'un senador.

Diari d'un senador.

Mundo Diario. Logotip històric.Mundo Diario. Dimecres, 7 de setembre del 1977.

Contenciós entre catalans.

Josep Benet en una foto de 1982.És difícil parlar sense apassionament del tema de l'establiment de la Generalitat provisional. Però cal desdramatitzar-lo i anar aprenent a discrepar amb cavallerositat. Al carrer Entença ve a descarregar la seva artilleria pesada gent amiga dels dos bàndols, carregada de bona voluntat que, però, deixa la meva pobra psicologia erosionada com un paisatge lunar. Aviso que el que jo digui no és dogma. El periodisme té això. Cal parlar de l'actualitat, mentre no siguin coses de naturalesa secreta, encara a risc d'equivocar-nos i d'haver de rectificar l'endemà.

Benet continua sent el senador més votat, segueix sent de la Comissió Permanent i segueix sent triat per la Comissió Negociadora però el president no vol treballar amb ell. Em sembla, doncs, equivocat intentar que rebi la Comissió Permanent, que inclou Benet. Això no va provocar una sortida irada del president com altres vegades. Això va ser un encert. La contraproposta que anessin a negociar només els líders dels partits presents a la Comissió Permanent va ser aprovada. Un altre encert pel bé de la pau i de la unitat, ara tan necessàries. Em va agradar, també, que Benet s'abstingués de votar en alguna cosa que li afectava tan directament. Elegància.

Vaig preguntar a un amic del PSC el perquè del vot en contra dels socialistes. Em va contestar que era un vot testimonial –la derrota era prevista– com a protesta per l'actuació no democràtica del president al destituir Benet. Jo li vaig dir que Benet estava «desanomenat» per actuar en nom de la Generalitat, però que no estava «desescollit» per l'Assemblea de Parlamentaris, mentre aquesta no es definís. Segons el que s'ha pactat, no ho veig tan antidemocràtic, si no es dóna a les coses més abast del que realment tenen. Estigué d'acord. A qui se li concedeix el dret a nomenar també se li ha de concedir el dret a «desanomenar». Crec, doncs, equivocat el vot dels socialistes. I espero que s'aclareixi aquest punt en les pròximes converses en terres de França.

També em sembla equivocada la suspensió de la militància de Josep Lluís Sureda del PSC. El bé superior és l'acceleració de les negociacions. El contenciós amb els parlamentaris la podia endarrerir. I en tots els països del món un president pot enviar un emissari negociador per raons d'urgència. Més aviat es tractava d'una deferència cap al PSC.

Lluís M. Xirinacs.

¿Versatilitat pública? Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. El pres responsable a la presó. Diari d'un senador.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte