Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dijous, 17 de setembre del 1977.
Honorable Eliseo Bayo.
Honorable per partida doble, per ser persona humana i per represaliat de la Dictadura. Que quan va caure tot el teu grup jo estava a Carabanchel i vaig intentar fer arribar roses vermelles a Lidia Falcón.
Saps?, qualsevol dia escriuré alguna cosa sobre la rara llibertat que es gaudeix a la presó i que no es gaudeix al carrer. Un dels avantatges d'estar pres és que t'assabentes del revés de la trama d'aquest tapís que és la societat honorable. Descobreixes, sovint, els fils ocults que relacionen coses amb coses, que en «la llibertat» no es veuen juntes. Quanta gent va anar a la presó perquè callés. Però a la presó es parla molt. Hi ha temps.
No obstant això, jo no deixaré anar informació de delinqüents carceraris en l'honorable societat en què vivim. Només voldria contribuir a treure una mica de merda d'una faç deshonrada. No puc competir amb els meus humils 100.000 exemplars de MUNDO DIARIO contra el teu gras milió d’«Intervius». Tampoc em dedicaré a l'espionatge per detectar les inexactituds del teu article sobre Josep Tarradellas. Ni tan sols he volgut llegir-lo tot i que el vaig tenir a les mans. Però la gent del carrer em va omplir el cap de les teves dites. I penso que potser et convingui, per completar la teva informació, que t'acostis al petit bar «Quiniela». Urgell cantonada Sepúlveda, i preguntis per Josep o Joan, amb segon cognom Tarradellas, cosins del president.
Ells et podran explicar que la família Tarradellas de Cervelló no van ser tan foscos com dius. Els pares del President tenien vinyes, que després van introduir amb èxit a St. Martin-le-Beau. Van ser, a Barcelona, amos del bar «La Floresta» (després de la guerra, «Negurí»), Urgell cantonada Gran Via. El President, amb els seus pares, vivia a la Gran Via, davant del bar, entre una vaqueria, que ha desaparegut, i una farmàcia, que encara existeix. El germà del pare va ser amo del famós bar «La Lluna» de la Plaça de Catalunya. Els pares van vendre «La Floresta». Tenien, doncs, diners per comprar el Clos Mosny; no va ser necessari robar a la Generalitat. Si ho van apuntar a nom de la nora va ser pel supercompromès que estava Tarradellas en política. Va voler salvar el patrimoni familiar. En tenia el deure.
Tot això m'ho explica espontàniament un veí de davant del «Negurí». T'ho remeto per si et serveix. Qui et va passar a tu el dossier?
I afegeixo: qui estigui sense pecat que llanci la primera pedra. I si, amb pecat, la va llançar, que la retiri noblement. Que no es vegi hom obligat a escriure amb el dit sobre la sorra coses vergonyoses dels acusadors.
Lluís M. Xirinacs.
