Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Ocaña. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Presos per la pau. Diari d'un senador.

Diari d'un senador.

Mundo Diario. Logotip històric.Mundo Diario. Divendres, 2 de desembre de 1977.

«Diario 16 ha de donar explicació pública».

Diario 16. Logotip.Aquest senador té llarga paciència i, sense cridar, vol dir unes quantes cosetes a «Diario 16», que li demana explicacions públiques per les seves paraules. Aquest senador vol ser un senador de veritat, sense trampes, amb ganes de jugar a democràtic sincerament i, com a tal, amb ganes d'oblidar paraules hipòcrites perquè els problemes reals arribin al Senat i no es divorciïn més l’oficial i la realitat.

No sé si sap «Diario 16» que la democratització és llarga i arrosseguem molt d’autoritarisme encara.

Crec que Letamendia, Bandrés i jo, i també molts altres, hem fet l'esforç honrat de presentar-nos a les eleccions per ajudar amb totes les nostres forces a consolidar aquesta desitjada democràcia. Suposo que «Diario 16» comprendrà que no ens va agradar la llei electoral imposada pels de sempre. Comprendrà que jo volia anar a unes Corts Espanyoles i no a unes Corts Castellanes. A les Corts Castellanes jo sobro. A les Espanyoles jo he de poder expressar-me en la meva llengua, sinó estic en inferioritat de condicions en un lloc que està fet per entendre’s parlant i que, curiosament, es diu Parlament i no Hablamiento. I, malgrat tot, amb paciència llarga, segueixo parlant en castellà a un Madrid ple de Palaus de Congressos plens de sistemes de traducció simultània. Ja només en l'aspecte lingüístic ens han estat aixafant sempre. Emplaço públicament a «Diario 16» que exigeixi que a les sales del Congrés i Senat s'hi instal·lin sistemes de traducció simultània per euskera, gallec i català.

Una mort és una cosa horrible, però que els tallin la llengua a uns quants milions de persones també és una cosa horrible.

I el que porten tallant a les nacions oprimides de l'Estat espanyol, durant anys i encara segueix, no és només la llengua; és la seva sobirania, el seu ésser essencial. Pot haver-hi més terrorisme que això?

«Hipòcrites, veus la brossa de pols a l'ull aliè i no veus la biga que tens al teu». Si el que pateix «Diario 16» no és malícia hipòcrita sinó ignorància, ara després del que li dic, podria fer una declaració pública reconeixent que actualment les nacions perifèriques de l'Estat Espanyol segueixen oprimides, segueixen sense ser reconegudes, són tractades com a colònies a les quals se'ls fan alguns favors quan es posen «tontes». Que les coses són així perquè no hi ha força suficient, de moment, perquè vagin millor. Però que «Diario 16» sempre lluitarà a favor de la devolució de la sobirania usurpada i que li fa mal que no s'eliminin les causes que, com totes, produeixen víctimes innecessàries pels dos costats.

Si no parla així es converteix en encobridor de genocidis i en defensor d'una democràcia de trampa.

Lluís M. Xirinacs.

Ocaña. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Presos per la pau. Diari d'un senador.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte