Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimecres, 7 de desembre del 1977.
Minusvàlids desallotjats.
Un cas més d'abandonament de la tercera classe. Karl Marx va designar amb el nom de «lumpen proletariat» les capes més pobres de la població urbana. La componien les persones no integrades en el procés productiu, com els captaires, delinqüents, etc., sense consciència política i sense formar una capa social homogènia.
Des dels temps de Marx les coses han canviat. Avui es poden distingir tres classes: l’opressora, l'oprimida que es pot defensar i l'oprimida sense defensa. És la tercera classe. La dels desesperats. Al llarg d'un segle i mig la classe proletària ha sabut jugar el seu paper i ha aconseguit victòries parcials o totals. Molts representants obrers s’asseuen en els consells d'administració de les empreses, en els escons dels Parlaments. Moltes lleis de protecció laboral i social han estat aconseguides. Hi ha l’arma de la vaga i de la sindicació. I grans partits obrers.
Però els captaires, els delinqüents, els jubilats, els invàlids, els disminuïts físics, els deficients mentals, els aturats, els menors d'edat, els malalts crònics, etc. i, en general, tots els que s'engloben en el nom de marginats es troben gairebé sense armes davant d'una situació en la qual, especialment la inflació galopant els posa en situació de misèria, i el profund egoisme d'una societat liberal on el més fort es menja el més petit, fa que no només l'opressor sinó que també l'oprimit que es pot defensar, encara que en menor grau, fabriqui tones de marginació.
Després de molts dies d'ocupació del «SEREM» per part dels minusvàlids, finalment han estat desallotjats i detinguts per la Força Pública a la 1h15' de la matinada del dia 6 de desembre, en una hora en la qual poca presència popular podia haver-hi. Alguns havien començat una vaga de fam. Arma no violenta de desesperats. També va ser privat de llibertat l'obrer contestatari de Sears.
Escombra que va escombrant l'escòria de la humanitat i la porta a les escombraries de la presó.
Tots temem embrutar-nos les mans amb ells. Els seus problemes no són resolts. No poden ser resolts, d'ells viuen els opressors, que influeixen en el poble perquè avorreixi els marginats.
Gent que creia en mi i em va votar m’interpel·la pel carrer i escriuen cartes als diaris contra mi. És tasca ingrata preocupar-se per aquesta gent. Hom es va sentint cada cop més marginat políticament. Els grans temes van per un altre costat. Hom es va acostar massa al pantà de la misèria i el pantà l’està engolint. La marginació social sembla l'infern sense retorn.
No oblidem, però, que d'una banda ells se senten desesperats i per l’altra estan adquirint consciència política.
Lluís M. Xirinacs.
