Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimarts, 14 de febrer del 1978.

Barbàrie política.

La gent no sap i les autoritats no volen saber de l'existència d'uns nous presos que s'han tornat responsables, que volen ser democràtics. A la presó de Barcelona han redactat un «conveni col·lectiu de convivència», a força d'unes noves «relacions humanes de disciplina, responsables i justes amb els presos».

Volen els mateixos drets i obligacions per a tots els presos de cada galeria, amb totes les conseqüències i el gaudi col·lectiu de tots els beneficis.

Cada galeria triarà una representació de la comunitat per vot democràtic i majoria absoluta. Cada escollit es farà càrrec d'un servei, neteja, gavetes, paquets, biblioteca, esports, administració i portaveu.

Els sis membres elegits es coordinaran entre si, assessorats pels funcionaris, amb la col·laboració de tots els presos. Seran reconeguts per la direcció.

Després segueix un precís articulat per a cada contacte constant amb els funcionaris, cap de serveis i direcció sobre tots els problemes que es deriven de les necessitats de la galeria. S'encarregarà d'informar de la conducta portada per abusos de tota mena i esbrinar la veritat de tots els fets que amb justícia siguin sancionats i acceptats per la plantilla de funcionaris. Per realitzar aquest difícil treball, s'exposarà al tauler d'anuncis la relació de fets sancionats per la Junta del centre per a defensa i acusació. Totes les sancions es compliran a la galeria corresponent.

Pensa la gent del carrer que s’està impedint un únic indult que rebaixi les seves penes, exagerades pel franquisme, a uns presos que realment volen rehabilitar-se i estan donant mostres palpables d'això, amb la confecció d'aquest Conveni tan moderat i assenyat?

No sé si sap el públic que precisament els presos que han escrit aquest conveni, han estat arrencats amb males maneres de la presó de Barcelona i traslladats a la llunyana presó del Dueso (Santander), on l'autoritat va reunint els presos democràtics de totes les presons, mentre a les presons de l'Estat tot torna a l'estil repressiu franquista, amb les màfies de presos antisocials, extorsionadors, violadors, drogoaddictes i xivatos.

Des Ocaña i des d'altres penals, els presos responsables que queden ens escriuen demanant-nos que clamem que els reprimeixen amb força, que els incomuniquen i censuren com en els vells temps.

El ministre de Justícia ho va dir: «Tenim força suficient per aixafar tota la lluita carcerària». El que no va dir és que no li dóna la gana de resoldre els problemes que tenen solució, que prefereix ofegar-los en deportacions i pallisses. La UCD fa veure que la causa de la delinqüència es troba en els presos per no perseguir l'evasió de capitals i la refracció d'inversions, per no resoldre l'atur obrer, per tornar a la repressió, única solució possible quan no es volen solucionar les coses.

Lluís M. Xirinacs.