Diari d'un senador.

Mundo Diario. Diumenge, 21 de maig del 1978.

Defensa civil d'un poble.

Davant la Fira del Llibre s'hi anuncien dues obres interessants, els autors han estat entrevistats a MUNDO DIARIO. Una obra és «L'Evolution de Barcelone et le phenomène català» d'Andre Bareiy, francès. L'altra és «Guia política, sindical i social dels Països Catalans» de Jesús Marc Gutiérrez.

Gutiérrez ha realitzat una obra meritòria tractant de catalogar i explicar la immensa varietat de l'associacionisme català. No tinc encara el llibre però l'imagino gruixut i no exhaustiu. En això Catalunya és un autèntic miracle. Diu ell: «El triomf global de l'esquerra dels Països Catalans no es pot entendre si darrere no hi hagués una tradició de lluita, i aquesta lluita és evident que queda de manifest en la capacitat associativa popular». Poc després explica l'àmbit dels Països Catalans per a la seva guia i diu que ha estat «en principi perquè aquesta és la nostra nació i reivindicant amb aquest tipus d'obres s'avança cap a una major comprensió de la nostra realitat nacional».

La nostra nació no va buscar ni cerca l'exercici del seu dret a l'autodeterminació amb accions militars desesperades. Lluita dia a dia amb l'empenta imparable del seu potencial associatiu, estès a tots els sectors i territoris i amb voluntat d'integració total. Precisament avui i demà a Reus se celebra, en aquest sentit, la quarta conferència del Consell Nacional Català, única estructura unitària general dels Països Catalans.

Però estem caient desgraciadament en una equivocada moda importada que constitueix una veritable paradoxa. Sí, el triomf de l'esquerra, com abans la dreta, està desmobilitzant i desorganitzant al poble. Diu Barey que ahir el franquisme i avui els partits polítics marginen lluites populars que han evitat la total destrucció de Barcelona. I creu que «encara aconseguint una esquerra forta, aquesta, com a França, evitarà el combat popular». Ull!, no anem a aturar l'avenç de la defensa civil més eficaç que pugui somiar una nació que vol ser sobirana.

Lluís M. Xirinacs.