Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dissabte, 24 de juny del 1978.

Universitat catalana diferent.

Farà un any que en el fervor immediatament posterior a les eleccions generals vam ser cridats diputats i senadors a una reunió informativa convocada per les tres universitats catalanes. Entre molts altres parlamentaris vaig assistir-hi jo i vaig poder treure així el cap a un món del qual estava separat des de feia uns quinze anys. La meva impressió va ser molt gran. La universitat catalana, amb bona part del seu professorat i els seus tres rectors al capdavant, havia fet un salt qualitatiu endavant. Després de llargs anys de profunda estabilitat, feia la impressió que s'havia creat un nou equilibri, encara incipient i tendre, però realment admirable. La democràcia interna, l'autonomia de fet, que no de dret, estaven començant a funcionar de veritat, envoltades d'immenses contradiccions exteriors, perquè l'entorn universitari espanyol no era gens favorable. Els altres centres superiors de l'Estat seguien debatent-se en els seus problemes insolubles. Fins i tot la taxa de subvenció estatal concedida a les universitats catalanes era sensiblement inferior a la mitjana de les altres universitats. Venia a resultar el càstig per la democràcia. Dimarts passat, Jaume Sobrequés al Senat va donar l'alto amb paraules patètiques a un projecte de Llei General d'Universitats, que prepara la fracció més conservadora del Govern, el ministre d'Educació, Íñigo Cavero i el de Justícia, Landelino Lavilla. Va dir Sobrequés que hi estarien en contra les universitats catalanes i l'Entesa dels Catalans. Les seves paraules apurades i agressives, motivades pel nostre «fet diferencial universitari català», van aixecar tempestes de protesta i incomprensió, pràcticament de tots els altres grups parlamentaris i especialment del ministre Cavero. Feia la impressió que, fora dels senadors de l'Entesa, cap altre senador coneixia el nostre meravellós procés autonòmic universitari. Sobrequés no els el va explicar. Crec sincerament que Espanya encara no ens coneix, ni per tant ens entén. Qui les sàpiga ha d'explicar les coses.

Lluís M. Xirinacs.