Diari d'un senador.

Mundo Diario. Dimecres, 28 de juny del 1978.

Referèndum i democràcia.

A l'amic Eduardo Haro Tecglen: acabo de llegir el teu article de 25-6-1978 de MUNDO DIARIO en què parles de «no» de l'extrema dreta a la Constitució, del seu gust pels referèndums, del sí de la dreta però a força de fomentar constitucionalment i legalment el caciquisme. Estic amb tu en aquests judicis. Però el contrari no és necessàriament cert. Es pot faltar a la democràcia per una banda i per una altra. El que es manqui per una banda no dóna patent de democràcia al costat oposat.

Si llegeixes a poc a poc el teu propi article veuràs que aquesta dreta que tu critiques diu moltes coses que són veritat com la manipulació que solen fer els estats majors dels partits sobre la voluntat popular o com cal protegir les zones rurals de la voracitat dels grans centres urbans.

En canvi tu dius coses poc exactes. Et cito: «La via del referèndum o de democràcia directa, està condemnada pels tractadistes democràtics». Primer cal dir que, si aquesta via està esgotada per què sotmetre la Constitució a referèndum? Segon, hauràs de saber que la democràcia directa ni s'esgota amb l'exercici del referèndum ni està condemnada pels tractadistes democràtics. Està combatuda pels partits polítics de dretes i d'esquerres. I consisteix fonamentalment en l'organització del poble en assemblees sense moure’s de la base, on sí que hi ha possibilitat de discussió i procés obert a un projecte de llei o el que sigui. Aquesta organització i el dret a l'acció popular directa en tots els organismes de l'Estat segueixen previstos en les constitucions democràtiques. Llegeix, per exemple, els números 1.2, 23, 28, 80.4, 85, 97, 109.1, 117, 121, etc., de la nostra. I tercer, pensa que si els partits no entorpissin, ans ajudessin a les assemblees de barri, d'empresa, de municipi, de sector, de comarca, de nació, un altre gall ens cantaria en això de la manipulació dretana dels referèndums.

Apa, Eduard, a veure si ens dónes un cop de mà!

Lluís M. Xirinacs.