Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Els avantatges del català.

Eix Diari. Logotip.Eix Diari. Dilluns, 11 de setembre del 2023.

Llengua catalana.

Els avantatges del català.

Tribuna.

Jordi Griera.

Vilanova i la Geltrú.
11-09-2023, 00h02’.

Imatge de l’àrea auditiva del cervell. James.mcd.nz, CC BY-SA 4.
Imatge de l’àrea auditiva del cervell. James.mcd.nz, CC BY-SA 4.

Sembla com si alguns pensessin que tant se val en català o en castellà mentre un entengui què diu l’altre. Potser, però una llengua és molt més (...).

Fa cinquanta anys els immigrants volien aprendre català perquè trobaven feina abans i era millor pagada. No calia més pel manteniment de la llengua; la pressió castellanitzant no podia res contra l’avantatge social del català.

Això avui no passa perquè el capital és en mans estrangeres i per la invasió massiva de gent d’altres cultures, cordialment benvingudes. El 1940 al nostre país hi havia 3 milions de persones, la immensa majoria catalans. El 2023 n’hi ha 8 de milions! Els catalans hem tingut els fills justos per mantenir la població, per tant ara som 3/8, que és un 37,5%. Coincideix amb l’Institut d’Estadística, que diu que un 36,3% de la població s’identifica amb el català, o sigui que no hi ha un retrocés real de la llengua, com la TV ens vol fer creure potser perquè tirem la tovallola.

La batalla de la quantitat està perduda per «inundació». No hi fa res, ens queda la qualitat. En què és especial el català com per justificar que els 3 milions siguem per molt de temps la minoria més nombrosa de Catalunya, i que altres s’enfilin al carro?

Esmentaré d’antuvi en què és superior el castellà, així traurem la raó als que mecànicament ens dirien «supremacistes»: Primer, moltíssima més gent al món parla castellà. Més important és que el castellà és la «lingua franca» de les 300 cultures presents al nostre país, com ho és l’anglès a l’Índia encara avui. Igual que va passar a l’Índia o a Irlanda, ni la independència podrà revertir aquest paper del castellà. Finalment, la simplicitat del castellà el fa especialment favorable per als ordinadors. Siri i Alexa parlen castellà, però no català. Això canviarà pel progrés de la informàtica.

Però el castellà té 5 vocals i el català 9: les del castellà més 3 d’obertes (A d’animAl, E de pEra, O de pOt), més la vocal neutra «∂» de don∂. El castellà, 17 consonants; el català 18, sabeu bé quines són. Parlem en síl·labes, que són vocals modificades per consonants; per tant la riquesa dels sons en català és, en primera aproximació, de 9*18=162, el doble dels 5*17=85 del castellà. Les persones no som ordinadors i el català sona el doble de ric.

Per pronunciar les vocals tancades del castellà has d’acostar més la llengua al paladar i aleshores surten agudes i més impostades, el so característic del castellà. Una parla elegant però que demana més esforç per conformar correctament cada síl·laba. De fet, parlar castellà exigeix una disciplina mental que necessàriament s’ha de traduir a la psique d’un infant. No ho podem afirmar sense més estudis, però podria tenir quelcom a veure amb la relativa uniformitat de les votacions als territoris castellans, en contrast amb la tremenda dispersió ideològica característica de Catalunya, i potser el nostre amor a la llibertat.

Un altre punt és que, espontàniament, el català surt amb un to més baix. Les vocals obertes es construeixen més enrere en el paladar. Encara més impacte té la vocal neutra, que permet relaxar la llengua a la majoria de les paraules. Això rebaixa el to emocional de les converses i facilita l’empatia entre els que dialoguen. Quines són les conseqüències pel cervell de pensar en una llengua amb més freqüències i harmònics? Com evolucionen la cultura i els valors d’un poble que s’expressa amb el doble de sons i més relaxats? Les frases intraduïbles representen el geni de cada llengua. En castellà no es pot dir «parlem-ne» sense un petit discurs (hablemos de eso que nos ocupa). A l’inrevés, el castellà «va a ser que no» no es pot traduir al català sense giragonses. Potser sigui anecdòtic, no ho sé, també caldrien més estudis.

Per a algú pot tenir importància que el lingüista italià Tagliavini (1903-1982) va establir que el català és la «llengua angular» de les romàniques, i el belga Josef Meulemans ho va reblar amb un mètode per aprendre totes les llengües llatines a partir del català.

I tu, com vols que pensin els teus néts? Quina eina vols que tinguin per a desenvolupar els seus cervells i aprendre altres llengües? El català no és excloent, seguirà essent gratis per a tots els que se’ns acostin; només cal que seguim parlant en català. Els castellans haurien de ser els primers interessats en que mantinguem viva aquesta llengua meravellosament rica i relaxada.

En Jordi Griera és enginyer industrial, lingüista i escriptor.

Enllaç de l’article original en català:

https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/108448/els-avantatges-del-catala.html


Enllaços relacionats:

La llengua, l’assignatura pendent dels amazics. Ara. Núria Vilà Coma.

L'escola d'idiomes del mestre de Bordeus. Agustí Chalaux de Subirà.

Dolors Godoy i Rotllens: «Amb l’esperanto t’entenen a totes les nacions que hi ha al món».

Abel Montagut: «Amb l'esperanto parles amb l'altre des d'un pla d'igualtat».

Alexandre Deulofeu: «Com arribarem a la confederació universal?».

Un estat, dues llengües vernacles.

Els últims parlants. Com desapareix una llengua. La BBC blog de sociolingüística. Carles de Rosselló i Peralta.

Com evitar que desaparegui una llengua. Brauli Tamarit Tamarit.

Endolingüística. Índex.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte