Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

La fi de l'eternitat.

Rellotge de sorra, abans anomenat a Catalunya 'ampolleta'.És el títol d'una molt recomanable novel·la de ciència ficció d'Isaac Asimov, però també la d'una inquietud que desvetlla el procés català.

Quant els representants d'un poble cerquen suports arreu, per tal d'aconseguir algun benefici en favor del seus representats, pot donar-se el cas que hagin d'oferir alguna o algunes contrapartides importants.

És aquí quan podem veure dos exemples diferents de com els representants d'un estat resolen de forma diferent les contrapartides que han d'oferir a un altre.

En el Tractat d'Utrech, signat entre març i abril del 1713, la corona de Castella va cedir a perpetuïtat la sobirania de Gibraltar al Regne Unit a canvi, entre altres concessions, del cessament de les hostilitats, l’abandó del suport britànic als catalans, i el reconeixement de la monarquia del reialme hispànic a favor de Felip d'Anjou.

L'any 1898, a la Xina, la feble dinastia Qing va signar un tractat amb el Regne Unit pel qual els xinesos cedien la sobirania de Honk Kong per un període de 100 anys. L'1 de juliol del 1997 tots els territoris que depenien administrativament de Honk Kong va ser retornats a la República Popular de la Xina.

En el primer cas, la colònia britànica de Gibraltar ha continuat pertanyent al Regne Unit, mentre que, en el segon cas, la colònia britànica de Honk Kong va ser recuperada per la Xina.

Què és allò que canvia entre els dos tractats? El factor temps.

Els negociadors castellans i francesos de Felip d'Anjou potser es pensaven que, en un posterior enfrontament, podrien rescabalar-se de les seves possessions perdudes. Devien pensar sols en una futura recuperació mitjançant la violència. L'ocasió finalment no es va produir i Gibraltar va continuar sent britànica.

En canvi, els negociadors xinesos van adonar-se que cedir les seves possessions per un període llarg, però limitat, seria acceptat pels negociadors britànics, degut a que aquests sabien que ni ells ni els seus descendents directes no arribarien a viure la fi d'aquella concessió. Però va arribar el dia en el que, sense disparar ni un sol tret, els descendents d'aquells xinesos van veure recuperats aquests territoris.

És en aquest sentit que qualsevol poble que tingui necessitat de suport extern ha de tenir en compte el factor cronològic.

Encara que, fruit d'una situació de necessitat, puguin arribar a produir-se concessions escandaloses segons el parer dels seus habitants, un poble ha d'assegurar-se que els seus representants no cedeixin a perpetuïtat cap concessió abusiva, sinó limitar-la en el temps, encara que sigui per un temps llarg, perquè les futures generacions d'aquest poble puguin recuperar allò que les anteriors van perdre.

Segons la Matemàtica de la Història d'Alexandre Deulofeu, i del seu continuador, en Juli Gutièrrez Deulofeu, els diferents pobles d'Amèrica Llatina que es van separar de la corona hispànica van viure una època d'independència relativa. Després d'aquest lapse temporal, van assolir una independència més gran, que Deulofeu anomena absoluta. És el que pot passar a altres pobles que, en un futur, assoleixin la categoria d'estats independents i serà, en part, degut a la limitació temporal de les seves concessions.

Brauli Tamarit Tamarit.
Data de creació: Dissabte, 1 d'octubre del 2016.
Darrera modificació: Dimecres, 5 d'octubre del 2016.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte