Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nació assassinada. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Catalunya i el servei militar. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dissabte, 3 de desembre del 1977. Pàgina 5.

Bàrbars i civilitzats.

Sitting Bull (1831-1890). Font: Wikipèdia.«Diario 16» es pensa que jo considero «bàrbars» els bascs i «civilitzats» els catalans; que als bàrbars els convé la violència i als civilitzats la no violència.

Vaig arribar a Donostia just en un moment de tensions màximes. Presumpta gent d'ETA acabaven de matar a Iruña, un comandant de la policia armada, i quasi simultàniament a Donostia els parlamentaris Bandrés i Letamendi assistien a un acte on es cridaren repetides vegades adhesions a ETA. En tot l'Estat espanyol les grans formacions polítiques condemnaven l'atemptat contra el policia. I «Diario 16» exigia als dos parlamentaris bascs una clarificació pública: «O Parlament o ETA».

A mi m'esperava una conferència de premsa. D'entrada els vaig demanar que no fossin cruels amb mi. Jo no conec prou les interioritats polítiques d'Euskadi. Els periodistes foren correctíssims. Tanmateix, i per la meva voluntat, vam entrar en el tema delicat. Ara «Diario 16» em demana també explicacions a mi. I això em ve de meravella. No m'agrada dir una cosa en un lloc i una altra en l'altre.

Els pobles català i basc se senten de fa molt de temps agermanats en la lluita contra l'opressió nacional que tots dos pateixen. Jo, en particular, sempre m'he trobat acompanyat per bascs en la meva lluita i he lluitat tant o mes per ells que pels meus. Però les respectives històries són molt diferents. Crec que els bascs han conservat trets primitius d'organització social fins molt entrada la història. Ells foren no violents com a homes del Paleolític fins a la dominació dels romans, amb els quals feren pactes de no agressió. Només a ells els romans els respectaven el territori, la llengua, els costums, la nació. Avantatges de la no violència! Més tard es feren bel·licosos amb una violència primitiva, aparatosa, superficial, que encara avui caracteritza els nous «gudaris» d'ETA.

Els catalans, en canvi, dominats i «civilitzats» pels romans, no comencen a existir com a nació fins a l'Edat mitjana, però neixen en un món refinat on la violència sembla més suavitzada i on en realitat s'ha tornat més hipòcrita, més refinada més profunda, més eficaç. És la violència institucionalitzada on es mata per llei, amb uniforme i com si fos una litúrgia.

Jo entenc la violència tant a Euskadi com a Catalunya. I procuro expandir la no violència tant a Euskadi com a Catalunya. I si d'alguna manera considero bàrbars els bascs és per fer-los una lloança, com la faria a la dignitat dels indis d'Amèrica. Mentre que la consideració de civilitzats podria assemblar-se a la que en mereixen aquells ianquis que amb «sheriff» i ferrocarrils expulsaren els indis americans.

Lluís M. Xirinacs.

Nació assassinada. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Catalunya i el servei militar. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte