Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Miracle al Clot. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Plàcida nit? Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Divendres, 23 de desembre del 1977. Pàgina 5.

Andalusia.

Andalusia. Bandera i escut.He estat a Màlaga després del pas dels quatre genets de l'Apocalipsi. He tingut una rara oportunitat de parlar amb gent d'esquerres i amb gent de l'Aliança Popular. Aquests darrers reconeixen que la mort del noi de CCOO és un absurd immens. I comprenen la reacció popular, tot i que condemnen ei vandalisme posterior. Però diuen que tenien informacions, ja els dies anteriors, que es veien bosses carregades amb pedres i que determinats grups volien envoltar les forces d'ordre. Defensen l'actuació de la policia tot dient que no carregaren contra dels manifestants pacífics que anaven amb nens, sinó damunt d'activistes que, segons els constava, duien intencions no gens pacífiques.

La part contrària afirma que la manifestació era una festa innocent, que el noi que s'enfilà al balcó de la diputació no volia tocar la bandera espanyola, només volia posar-hi la bandera andalusa, que hi mancava per ordre del president de la diputació. La decisió de no posar la bandera andalusa a les diputacions fou presa pel conjunt de presidents de diputacions d'Andalusia. El president de Màlaga es limità a complir un acord. En els dies següents l'actuació de la força pública es realitzà sense contemplacions. Agredien qualsevol persona que anés pel carrer i àdhuc disparaven goma i fum contra aquells qui treien el nas pels balcons. Tant, que la gent senzilla del poble s'exclamaven: «Ara entenem l'ETA».

És cert que a causa de la provocació, reacció popular i consegüent repressió, la Diada d'Andalusia ha de fer un pas endavant decisiu al nacionalisme andalús. Durant cinc-cents anys Andalusia ha estat una colònia explotada i oprimida. El canvi de poblacions -marxaren els àrabs i vingueren els cristians- féu impossible una clara definició ètnica. Però durant aquests darrers cinc-cents anys el poble andalús ha demostrat a bastament que té un geni propi, uns costums, una geografia, una forma de parlar, una empenta ben definida, que constitueixen els requisits previs per a esdevenir una nació. Només hi mancava la voluntat nacional explícita. L'explotació econòmica i l'opressió política constants ho impediren.

La Diada d'Andalusia del 1977 és la diada de la primera afirmació pública nacional d'Andalusia. A tot el llarg i ample d'aquell bell i desgraciat país s'ha manifestat el poble en aquest sentit. També els andalusos immigrants a Catalunya es manifestaren per la pàtria andalusa amb el ple suport del poble català al bell mig de la plaça principal de Barcelona.

Andalusia alça el cap i vol ser sobirana. Els catalans et saludem, novell poble germà. I les forces d'esquerra, dominants a Catalunya, et prometen vetllar per impedir d'ara endavant la part d'expoliació que alguns dels nostres fills t'han estat imposant fins avui dia.

Lluís M. Xirinacs.

Miracle al Clot. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Plàcida nit? Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte