Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

La pàtria i la nació no s'imposen. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Clavero Arévalo. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dijous, 30 de març del 1978. Pàgina 5.

Democràcia suïssa de base.

Una assemblea (Landsgemeinde) del cantó suís de Glarus, l'any 2006. Foto d'Adrian Sulc, CC BY-SA 3.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=2192317Els catalans emigrats a Suïssa m'explicaren una anècdota de Manuel Fraga Iribarne. Se sap que és enemic de les autonomies i algú li suggerí que l'Estat espanyol podria prendre exemple de la gran democràcia que regna a la Confederació Helvètica. Ell respongué: «¿Com es pot comparar una vaca suïssa amb un toro espanyol?».

El fet és que Suïssa gaudeix d'una democràcia que fóra envejable si la causa econòmica no fos, com tothom sap, l'emigració de capitals fugats d'altres països com el nostre. La riquesa d'uns es fa a costa de la pobresa d'altres. El gran capital necessita un país segur i estable políticament per a dipositar-hi els seus diners. Ha triat països petits, com Suïssa, Luxemburg o Liechtenstein, i així li resulta més barateta la inversió en estabilitat democràtica. Ni els Estats Units, abanderats de la llibertat democràtica en el món, no es poden tolerar tantes autonomies internes com són concedides a Suïssa.

La Confederació deixa en una llibertat quasi total cada un dels vint-i-dos cantons. Les lleis i els costums difereixen notablement de cantó a cantó. Tot es fa per referèndum i votacions. Àdhuc l'adhesió dels diferents cantons a la Confederació ha seguit un llarg procés històric, des del 1291 fins al 1815 en què s'incorporen els tres darrers cantons. I ells deixen també una gran autonomia als municipis.

Fins al 1848 la sobirania residia en cada cantó. Només se cedia a la Confederació la diplomàcia, l'exèrcit i la solució de les desavinences cantonals. La victòria dels liberals racionalistes substitueix la Dieta de comissionats per un govern central federal.

Tanmateix aquest govern continua força respectuós dels antiquíssims costums de democràcia popular o de base. Encara resten dos cantons, Glarus i Appenzell, en els quals no es coneixen les urnes. La gent no va a votar perquè tot es decideix en assemblea popular oberta, la «landsgemeinde», on pot participar tothom i les coses es diuen a la cara.

¿Sabrem els catalans anar avançant decididament com els suïssos cap a la constitució d'un Estat lliure i unit sense abandonar, ans ampliant cada dia més, la nostra democràcia de base unitària, comarcal, municipal i de barri? ¿Sabrem anar conduint la política espanyola cap a un pacte lliure entre els pobles que fonamenti una sòlida comunitat ibèrica superior i lliure? Els signes dels temps no marquen precisament ara una inclinació cap a l'enfortiment d'aquests objectius que respecten millor la voluntat dels pobles.

Lluís M. Xirinacs.

La pàtria i la nació no s'imposen. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Clavero Arévalo. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte