Al servei d'aquest poble.
Avui. Dimecres, 19 d'abril del 1978. Pàgina 5.
Crida a l'Assemblea.
Costa deixondir-se de quaranta anys de somnolències. Encara la immensa majoria de la població s'estima més deixar-se conduir de la mà del papà que no pas caminar al seu aire. Si no hi ha al davant un decidit equip de militants d'un partit el poble no gosa constituir-se en assemblea de barri o de municipi. S'aprofita una festa, una conferència o un cinefòrum per a establir a continuació un col·loqui sobre les necessitats del lloc. O es convoca la gent en ocasions extremes de palesa injustícia. Però aquell cara a cara dels ciutadans per a tractar els problemes col·lectius amb regularitat i responsabilitat es fa difícil.
Avui, des de Sabadell se'm demana la transcripció del següent manifest:
«Som un moviment de Sabadell que no es vol quedar amb els braços plegats davant els fets socials i polítics que passen a les nostres ciutats i comarques. Volem portar una lluita basada en la no-violència. Ens anomenem «Front d'acció popular noviolenta», però no se'ns ha de confondre amb un partit polític. Som senzillament un moviment obert a tothom, en el qual no hi ha jerarquia interna ni dogmes concrets. No ha sorgit del no-res, té les seves arrels en la Marxa de la Llibertat, mobilització popular convocada pels no-violents i en la qual participà un sector molt ampli del poble català. La finalitat és conscienciar el poble de la seva força, i del fet que no pot viure esmicolat davant els problemes socials i polítics que l'afecten diàriament. Volem aconseguir la pau. No una pau injusta. Necessitem aprofundir el mètode de lluita no-violenta. I hem de menester la col·laboració de tots els sabadellencs que s'hi interessin. Ens localitzareu a l'apartat de correus 2012, sucursal 2. Sabadell. Telèfon 716.59.30».
Crides semblants esclaten en diferents punts del Principat. Ací és un grup de cristians, allà un grup de joves, més enllà un grup de pagesos, els qui prenen la iniciativa. Sembla que l'idealisme de primera hora és substituït per una més gran aproximació a la realitat. Cada vegada al llarg i a l'ample de Catalunya, el ciutadà sent més a prop i més punyent aquell crit de:
«Poble català, posa't a caminar!...».
Lluís M. Xirinacs.
