Publicació
Magdalena Grau Figueras
Agustí Chalaux de Subirà.
Martí Olivella
Magdalena Grau
Agustí Chalaux
Opinió
XAVIER GARCIA, Escriptor i periodista
|
|
Activitats
curs 2009 - 2010
|
 |
Per
ampliar l'imatge clicar damunt de la foto
28 de gener - 100 anys de l'afusellament
de Ferrer i Guàrdia
A càrrec de Pere Solà Catedràtic
d'Història de l'Educació de l'UAB.
Fotos:
Llorenç Martos
El dijous 28 de gener el tema de la ponència va ser:
100 anys de l'assassinat de Ferrer i Guàrdia,
i va anar a càrrec de Pere Solà, catedràtic
d'Història de la UAB
Va fer l'acte de presentació Manel Pons, company de
professió i amic del conferenciant.
En aquesta presentació, en Manel va explicar els motius
per els quals havia intervingut per que en Pere Solà
volés donar aquesta xerrada en el Bardina, hi ha que
considerava que era la persona més idònia per
tractar aquest tema.
Va enumerar una gran quantitat de llibres i publicacions que
des de l'any 1976, ha escrit com:
Las escuelas racionalistas en Catalunya
1909-1939
Ferrer Guardia y la pedagogía
libertaria: elementos para un debate.
Els Ateneus obrers i la cultura
popular a Catalunya (1900-1939)
Francesc Ferrer i Guàrdia
i l'escola moderna
Educació i moviment llibertari
a Catalunya (1901-1939) etc.I també ha publicat nombrosos
articles a diverses revistes entre d'altres:
Cuadernos de Pedagogía
Guix
Pedagogía histórica
(en francés)
Polonesa en Varsovia (en francés)
Arraona, revista d'història.
Sabadell
Educació i Història,
revista d'història de l'Educació.
I per si fos poc, és el coordinador i l'ànima
del Seminari de Documentació i Recerca en Història
de l'educació, que amb certa periodicitat convoca les
Jornades d'Història de l'Educació als PPCC.Desprès
d'aquesta exhaustiva presentació va donar la paraula
a Pere Solà, que va agrair la invitació i començà
la xerrada.Va llegir un dels seus articles sobre el pedagog
Ferrer i Guàrdia que va aparèixer a la revista
Escola Catalana, i anava fent aclariments sobre la lectura.
Va dir: sovint Ferrer i Guàrdia ha estat un proscrit,
un fracassat . No ha estat un profeta en el seu país.
No era pedagog d'ofici, era un autodidacta, va ser una figura
de desordre.
Va parlar de una dimensió universal i una dimensió
comunitària, el primer pedagog català conegut
desprès de Ramon Llull i Lluís Vives, però
la cultura catalana no valora prou aquesta figura. Se'l ha jutjat
massa visceral, el seu apassionament antireligiós no
l'ajudava, volia persuadir, no imposar.
El conferenciant es queixava de que hi ha hagut absència
de debat sobre aquest tema, i aprofitament crític dels
intel·lectuals. No hi ha hagut anàlisi, va dir.
La proposta de Ferrer i Guàrdia és una incitació
a la pau, a la justícia i a la solidaritat.
Si es fa un balanç sobre el que s'ha fet aquest any
que es commemora l'assassinat de Ferrer i Guàrdia, a
nivell acadèmic hi ha hagut una visió molt negativa,
es diu que Ferrer i Guàrdia utilitzava l'educació
com tapadora per altres activitats, tant abans com desprès
de la seva mort s'ha sentit aquest discurs tant acusatori.
El conferenciant va definir a en Ferrer i Guàrdia com
un lliure pensador europeu. Republicà del partit progressista,
no federalista, es va fer més tard del partit obrer i
va anar cap al anarquisme.
A partir del 1900 va anar més cap a la línia de
llibertari. Subvencionava una revista: La huelga general
, i el 1907-08 subvencionava: la Solidaridad obrera (la
que més tard seria CNT).
És més important com editor que com a pedagog.
Es preocupa per l'educació cívica i moral.
Uns grans lluitadors per la renovació pedagògica
van ser: en Joan Bardina i en Francesc Ferrer i Guàrdia,
coetanis, favorables tots dos a la coeducació i encara
que van anar per camins diferents el seu objectiu fou el educar
amb llibertat futurs i bons ciutadans.
El col·loqui va ser molt fluid doncs molta gent estava
interessada en aquest tema.
Bibliografia: L'école moderne de Francesc Ferrer
i Guàrdia. Traducció francesa.
21 de genr - Moviments
socials i canvi polític a l'Amèrica Llatina
A càrrec de Emir Sader, professor de
filosofia de la universitat de Sao Paulo.
El dijous 21 de gener a la UPF i per tancar el
cicle de conferencies sobre Crisis de sistema i alternatives (Cap
el Fòrum Social Català 2010) es va presentar la
ponència: "Moviments socials i canvi polític
a l'Amèrica Llatina" i va anar a càrrec de
Emir Sader, professor de filosofia de la universitat de Sao Paulo.
Va fer l'acte de presentació en Martí
Olivella, representant de NOVA dient que en Emir Sader, brasileny,
d'origen libanès, i actualment es el director de CLACSO,
institució internacional que aplega quasi 260 centres basats
en Ciències Socials, principalment a l'Amèrica llatina,
però també arreu del mon.
Objectius:
promoció i desenvolupament
de la recerca i docència de les ciències socials.
Enfortiment del intercanvi de cooperació
entre les institucions.
I sobretot divulgar el coneixement
produït entre els moviments socials i les orientacions dels
estats civils.
Ha escrit varis llibres sempre enfocats en els moviments socials
i la relació entre els governs: sobre Cuba, Xile, Nicaragua,
Brasil, tot fent una reflexió sobre: democràcia,
dictadura, marxisme, socialisme etc.
El darrer llibre: El nuevo topo, editat per la Editorial
Siglo XXI, recull els recents processos de l'Amèrica llatina
i com interactuen els moviments socials.
A continuació va passar la paraula a Emir
Sader que va començar donant les gràcies per haver
estat convidat en aquesta conferència.
Fa deu anys que va començar el primer Fòrum, vivíem
en un mon diferent del d'avui, en alguns llocs pitjor i d'altres
millor. Es va fer un balanç del Fòrum de Porto Alegre,
el balanç ha de ser del objectiu del Fòrum.
El més important són el progressos que s' aconsegueixen,
a l'Amèrica-llatina.
En el Fòrum es varen fer un conjunt interessantíssim
de milers d'activitats.
Però el Fòrum esta endarrerit, esta girant en fals
de com esta el mon avui dia. Es va organitzar com una resistència
al neoliberalisme.
Va parlar del factors regressius. El pas d'un mon bipolar al unipolar
i del pas d'un cicle capitalista expansiu a un de recessiu.
A Amèrica llatina al haver-hi dictadures militars, repressió,
terror, va ser un camp abonat per el neoliberalisme. El països
es van endeutar, préstecs,
Tots els països entren en una crisi deguda al deute extern
i l'esquerra queda molt debilitada. El capital no està
fet per produir sinó per acumular.
Va parlar del factor productiu i del financer. El sector financer
guanya mes en països endeutats especulant, comprant i venen.
Amèrica llatina és el país amb més
desigualtats del mon. En la dècada dels 20 tenen gran protagonisme
els moviments socials, que es van organitzar com a resistència.
Van sorgir teories dels moviments socials que elaboraven estratègies
(autonomia)
Del 80 al 90 sorgeix la idea de canviar el mon sense prendre el
poder, i això es va cristal·litzar en les autonomies
dels moviments socials.
Les ONGs rebutgen el govern i es sumen en els moviments socials
existents.
Però, com es pot aconseguir un mon millor rebutjant el
poder polític?.
Exhaurits els models del neoliberalisme es presenta el tema de
la hegemonia i de la resistència. A Argentina el lema era:
que se'n vagin tots, però es evident que no marxaran, es
van autodefinir que no volien cap aliança amb el govern.
La línia divisòria en l'Amèrica llatina no
ve donada per la dreta o l'esquerra, i va tractar de dos punts.
divisió del país amb
lliure comerç amb EU.
els que prefereixen l'intercanvi
dins de la pròpia nació.
I com a tercer, el paper del consum
popular.
Va parlar dels progressos obtinguts els últims anys a l'Amèrica
llatina:
Bolívia va acabar amb l'analfabetisme.
de la operació miracle: recuperació
de la visió de la gent pobre.
Escoles de medicina llatinoamericanes
on formen futurs metges, sense cobrar res, i quan acaben la carrera
es dediquen a la medicina social.
El neoliberalisme tot ho ha mercantilitzat, tot
té un preu, democratitzar es desmercantilitzar.
L'Estat crea una disjuntiva entre el que es estatal i el que és
privat.
El que ens cal és l'esfera publica.
Entrem en un procés de truculències, d'inestabilitat
prolongada, el mon liberal es debilita i no apareix cap d'altre,
cap bloc de forces ni model econòmic. Cal valorar doncs,
el progrés de l'Amèrica llatina. Cal fer una correlació
de forces, com estan ells i com estem nosaltres. Cal valorar tant
els radicals com els liberals perquè representen una referència
progressista per la construcció d'un altre món possible.

12 de gener - El poder de les industries
farmacèutiques
A càrrec de Lluis Botinas President
de "Plural-21"
Fotos: Llorenç
Martos
El dijous 14 de gener es va fer
la conferència sobre: El poder de les farmacèutiques:
el rol de la indústria farmacèutica a nivell internacional,
relacionant-lo amb la crisi econòmica i la grip A, i va
anar a càrrec de Lluís Botinas president de Plural-21
(Associació per tenir cura de la vida en un planeta viu)
i autor del llibre: El VIH/SIDA no existe. Preguntas para desmontar
un invento "made in USA"
Per tenir cura de la vida en un
planeta viu. Vies de recuperació de l'armonia.
Va començar explicant que
el poder de les industries farmacèutiques, ja sabem és
molt gran, però és més interessant parlar
del que hi ha més enllà d'aquest poder.
Qui dóna aquest poder a les farmacèutiques? Les
pròpies ONGs (sobretot les de desenvolupament).
Amb la grip A han tingut el temps en contra, tenen milers de vacunes.
Si les farmacèutiques tenen un poder és perquè
es crea un mercat.
La doctora-monja Teresa Forcadas amb el seu article: "mantenir
la calma", "no deixar-se vacunar" i el seu vídeo
ha tingut un paper important de conscienciació a la ciutadania.
El mercat dels antibiòtics s'està acabant i amb
ell les patents, ara sortiran els genèrics i convé
promocionar les vacunes.
L'actitud tradicional deia: amb els seus fruits els coneixereu,
però ara convé canviar d'actitud i cal fer moltes
coses independentment del fruit que donin.
En Pasteur, el que va dir va ser plagiat, però era un gran
polític que sabia moure's i les indústries farmacèutiques
es van posar en marxa.
El Dr. Andrew Mouldew diu un argument nou: Tota vacuna és
contraproduent, perquè produeix: isquèmia i derrames
microvasculars en unes hores, dies, mesos, anys o fins i tot més
tard.
Les vacunes és el nou mercat de les farmacèutiques
i el gran negoci de les multinacionals.
A continuació va parlar de
la SIDA: és la punta del iceberg de totes les catàstrofes
de la medicina, la versió oficial és falsa, va dir.
No és una malaltia, és un invent, un muntatge, una
ficció mediàtica i racista, posada en marxa l'any
1981 als EEUU.
Què fa que la societat pugui fer totes aquestes destrosses?
Només un occidental modern és comunica amb les coses
a través del consumisme, la societat actual nega que forma
part d'un tot i és diferent de les altres civilitzacions
que existeixen al planeta.
Va parlar també del cicle còsmic, el temps a mesura
que avança el cicle dura menys i estem a finals d'un cicle.
René Guínon (1886-1951) va escriure una obra, única
al món: tenim una supraracionalitat supraconscient perillosa
i va elaborar un lèxic i un vocabulari del coneixement
immediat.
Roger Garaudy, es va convertir de gran al islamisme i no perdonava
a la societat que li hagués costat cinquanta anys arribà
a l'espiritualitat amb un rigor absolut.
A continuació es va obrir un debat on hi varen haver forces
intervencions.
Bibliografia.
El
rapto de Higea: mecanismos de poder en el terreno de la salud
y la enfermedad, de Jesús García Blanca. Editorial
Virus
La crisis del mundo moderno de René
Guénon. Editorial Paidos
La medicina patas arriba. ¿Y
si Hamer tuviera razón? De Giogio Mambretti y Jean Seraphin.
Editorial Obelisco.

Universitat Pompeu Fabra
12 gener- Seminari crisi de sistema i alternatives
-"Mobilitzacions globals: noves formes de fer política"
Organitzadors: Centre
dEstudis Joan Bardina - Centre
dEstudis sobre Moviments Socials de la UPF - Fundación
Viento Sur - Intersindical Alternativa
de Catalunya (IAC) - Justícia
i Pau - NOVA. Centre per a la
Innovació Social
Fotos: Llorenç
Martos
Dins del marc del Seminari
Crisi de sistema i alternatives (cap al Fòrum Social català
2010) que s'està cel·lebrant a Barcelona a la Universitat
Pompeu Fabra, el dimarts 12 de gener, es presentà la següent
ponència: "Mobilitzacions globals: noves formes de
fer política" i va anar a càrrec de Éric
Toussaint, president del CADTM.
Esther Vivas representant de la Fundació
Viento Sur , va presentar al conferenciant i va fer de moderadora.
Els temes a tractar eren: quins reptes tenen
els moviments socials? a quin punt estem ara?, on som i cap on
anem? com influeix la crisi sistèmica actual?.
Aquestes conferències tenen com a objectiu obrir un camí
cap el Fòrum Social Català que es farà a
Barcelona a finals de gener.
Va començar la xerrada fent una mica d'història
dels moviments socials que s`han fet en els últims segles
i de les transformacions laborals que la societat n`ha obtingut:
reduccions de les jornades laborals, reivindicacions de cada primer
de maig etc.
Els moviments internacionals com una demanda social ja existien,
però en els anys 50 i 60 hi havia una manca d'organització
internacional.
L'any 1968, és un moviment que abasta a tota la joventut
i desemboca sobre una nova generació militant i aquesta
generació plantejava la revolució a curt termini.
Però no va ser així, aquesta explosió no
va succeir .
Arriba l'ofensiva neoliberal del capital i a l'any 1982 la crisi
del deute del tercer món, i d'aquesta fase encara no ens
n`hem sortit.
L'ofensiva imperialista ataca als pobles del sud (lluita cubana,
pobles d'Àsia i Àfrica), i en els anys 80 i 90 ens
converteix en un reflux.
Apareix llavors la crisi financera, econòmica, climàtica,
migratòria, i tot i aquesta crisi l'ofensiva segueix. Ofensiva
que és del capital contra el treball i del imperialisme
contra els pobles del sud.
Les experiències per tractar de contrarestar l'ofensiva
van desembocar en un moviment: l'antiglobalització o altermundisme.
Amb els atemptats del 11 de setembre van intentar desmuntar aquests
moviments d'antiglobalització.
Llavors s'organitzen els Fòrums Mundials, a Porto Alegre,
a Bombai, a Nairobi, amb quantitat de delegacions, de participants
i de debats, la resposta majoritària va ser una reacció
contra el capitalisme.
També els moviments socials han tingut moltes dificultats
i va explicar els exemples d'Itàlia i Brasil .
Ara tenim el repte de reorganitzar-nos, tenim que respondre a
una iniciativa nova molt confusa, però que presenta una
proposta molt interessant:
Chàvez va parlar d'organitzar la Quinta internacional.
La decisió de convocar una reunió per el 2010 estaria
a favor de tenir un diàleg internacional entre partits,
tractant de dotar-se d'un nou instrument, seria fer un front anticapitalista.
Si Morales, Chavez, Corea es reuneixen i tracten de clarificar
els moviments socials que siguin autònoms, fent campanyes
comunes per tal de construir una estratègia per lluitar
contra el capitalisme.
Es vol un socialisme d'autogestió i de llibertat, per poder
acabar amb l'opressió.
Va acabar dient que ens cal una elaboració i planificació
d'estratègies per a poder donar resposta a la crisi global.
A continuació es va obrir
un torn de preguntes. L'aula on es va fer aquesta exposició
era plena de gom a gom, les mans alçades per demanar paraula
eren forces i degut a l'horari establert per finalitzar l'acte
es va haver de limitar les consultes que el públic adreçava
al conferenciant.

Universitat Pompeu Fabra
1 Desembre - Seminari crisi de sistema
i alternatives -Cap a un nou model econòmic
Organitzadors: Centre
dEstudis Joan Bardina - Centre
dEstudis sobre Moviments Socials de la UPF - Fundación
Viento Sur - Intersindical Alternativa
de Catalunya (IAC) - Justícia
i Pau - NOVA. Centre per a
la Innovació Social
Dins del marc del Seminari Crisi de sistema
i alternatives (cap al Fòrum Social català 2010)
que s'està cel·lebrant a Barcelona a la Universitat
Pompeu Fabra, el dimarts 1 de desembre, es presentà la
següent ponència: CAP A NOU MODEL ECONÒMIC,
i va anar a càrrec de Susan George, presidenta del consell
d'administració del Transnational Institute.
Donada l'expectativa d'aquesta conferència, va ser molt
nombrosa la concurrència, es va fer a la Sala d'Actes
de la UPF i assistiren unes 350 persones.
La conferenciant es va expressar en francès, però
el servei de traducció simultània va funcionar
correctament. Va fer la presentació de l'acte Luis Blanco,
membre d' IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya), dient
que aquests seminaris eren com una prèvia al Fòrum
Social que té com a objectiu aprofundir em les causes,
conseqüències i alternatives a la crisi.
Cap a un mou model econòmic ens parlarà de propostes
i solucions al sistema.
Susan George és una de les investigadores més
importants en aquest camp, i autora de 14 llibres traduïts
a 30 idiomes.
I a continuació passà la paraula a Susan George.
Estem imbuïts en un món on les finances sembla que
siguin el més important, Finances i economia és
el que prima en la societat que vivim, i finalment el medi ambient.
El medi ambient és on tirem les nostres deixalles. Ens
cal un món on es pugui viure millor. Si féssim
uns cercles concèntrics, la biosfera seria l'esfera exterior,
després vindria la societat i l'economia estaria al servei
de la societat, les finances hauria de ser l'últim cercle.
Com podríem doncs, invertir aquestes esferes? .
S'està construint un moviment mundial. Junts i units
es podran construir aliances. La majoria dels mitjans de comunicació
consideren que només és una crisi financera, però
les desigualtats cada dia creixen més, hi ha molts rics
i molt pobres.
A Europa el 25% dels joves als 15 anys no saben llegir o no
comprenen el text, i un continent ric que no aconsegueix ensenyar
a llegir, desapareixerà sociològicament. La crisi
de l'alimentació, de la fam, a mida que hi hagi menys
menjar hi hauran més refugiats, que intentaran anar on
puguin sobreviure.
Molts polítics només pensen solucionar aquest
problema posant més fronteres o més policies.
Molts països com l'illa de Pasqua, Groenlàndia es
van arribar a col·lapsar per esgotament de tots els seus
recursos .
Les crisis es reforcen unes amb les altres i els especuladors
s'aprofiten, no els interessa els preus del blat, de la soia,només
compren contractes.
Estem com en una presó, on totes les parets es reforcen,
caldria que tots estiguéssim molt units, camperols, sindicats.
La primera cosa que ens cal fer es prendre consciència
del següent:
Els Bancs són nostres, ens
pertanyen,no existirien sense els contribuents,els hem pagat.
Els crèdits haurien de ser un bé comú,
regulat, prudent, però no per un benefici del Banc.
En petites i mitjanes empreses haurien
de tenir crèdits sense cap cost.
Els Bancs haurien de ser empreses
públiques i no privades com són ara.
Els Bancs haurien de donar crèdits
per ajudar a les empreses que presentin un projecte ecològic
o social.
És difícil avui dia actuar amb aquest capitalisme
tan dominant que existeix, però hi ha passos intermedis,
per exemple discutir el que ha d'estar en el mercat i el que
cal quer quedi fora.
Ha de estar en el mercat la salut, l'educació, l'aigua?
Si nosaltres estem malament amb aquesta crisi, estan molt pitjor
la gent del sud, Que caldria fer doncs?
- Anular el deute extern amb la condició que contribueixin
a la florestació del seu país.
Voldria acabar amb els mitjans per pal·liar la crisi,
va dir:
No es veritat que no hi hagi diner, hi ha grans fortunes, hi
ha molta riquesa en el món.
Cal acabar amb els paradisos fiscals, cal establir una taxa
per les transaccions financeres.
En aquests moments cal fer moltes coses per reduir les desigualtats,
cal crear unes regles de joc, si la ciutadania no fa res, no
esperem que es resolgui res.
I el que cal fer, és unir-se, ja que un de sol poc avança,
però organitzant-se i unint esforços serà
la forma de ampliar el cercle.
Junts tenim força, sabem el que cal fer, col·lectivament
tenim diners, però ens falta organització i obligar
a les persones a fer quelcom.
A continuació comentaren breument els
impactes de les negociacions comercials UE amb Àfrica
i Centreamèrica en Taoufik Ben Abdallah (coordinador
de ENDA, Senegal) i Suyapa Ucles (coordinadora dels Programes
CHAAC) de Hondures
En Taoufik Ben Abdallah va dir:
La resposta a la crisi ha de ser urgent, va dir. I sobre tot
en unes zones més que a les altres. Jo parlo d'Àfrica,
terra de contrastos però que és el mirall del
món i hem d'estar amatents al que passi allà.
Hi ha molts pobles sencers de pescadors i de camperols que com
a conseqüència de la crisi i del deute extern, han
hagut d'emigrar i pobles sencers que han quedat buits de jovent.
No es donen ajudes a l'agricultura i Àfrica és
un continent que el 80% de la població són menors
de 25 anys.
Aprofita l'ocasió per convidar al Fòrum del gener
del 2011 que es farà a Dakar (Senegal) i diu que estan
disposats a treballar junts com molt bé ha dit la Susan,
ja que volem les mateixes coses, tenim les mateixes responsabilitats
amb el planeta i amb una forta energia col·lectiva segur
que podrem avançar.
Suyapa Ucles va explicar:
Com les inversions europees entren a Centreamèrica amb
les mateixes oportunitats que les autòctones.
S'està treballant molt per les empreses estrangeres que
van allà a oferir els seus serveis.
Va parlar de les grans diferències econòmiques,
els més empobrits de continent es troben a centreamèrica.
Avenços tecnològics amb salut i medicina, i de
la seguretat alimentària: mineria, serveis, turisme.
Canviarà el us de la terra i es possible que no pugui
produir aliments.
A continuació es va obrir un torn de
paraules i li van dirigir a la Susan George varies preguntes
com:
Quin
seria el model per que el ciutadà no pateixi la crisi?
Com
es pot fer per lluitar amb els nostres Bancs en que tot està
en poder dels banquers?
Quins
pensadors treballen en la línia que has exposat?
Ella va anant donat resposta a totes les preguntes que se li
feien, però donat l'hora que era es va haver de donar
per finalitzat aquest acte que va ser molt interessant.

Universitat Pompeu Fabra
17 novembre - Seminari crisi
de sistema i alternatives - El paper del feminisme en el moviment
altermundista
Organitzadors: Centre dEstudis
Joan Bardina - Centre
dEstudis sobre Moviments Socials de la UPF - Fundación
Viento Sur - Intersindical
Alternativa de Catalunya (IAC) - Justícia
i Pau - NOVA. Centre per
a la Innovació Social
Fotos Llorenç Martos
El dimarts 17 de novembre
es va celebrar a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona la primera
sessió d'aquest seminari que està dedicat al anàlisi
d'algunes de les causes estructurals que han conduit a una crisis
de dimensions civilitzadores i que vol promoure la reflexió
sobre algunes de les alternatives que busquen construir una societat
global que avanci aprofundint en la democratització, la
sostenibilitat, i la igualtat del seus membres.
Per tal de poder dur-lo a
terme, s'ha fet l'esforç de portar a Barcelona un grup
d'especialistes internacionals.
En Jordi Mir representant
el Centre d'Estudis sobre els Moviments Socials de la Uiversitat
Pompeu Fabra, va donar la benvinguda al públic assistent
i va esmentar les associacions que havien participat en l' organització
d'aquest Seminari: Centre d'Estudis Joan Bardina, Justícia
i Pau, Viento Sur, IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya,
i Nova, també va agrair a la Universitat la cessió
de les aules.
Va aclarir que aquest seminari servia per preparar el Fòrum
Social Català i que en el Fòrum qualsevol proposta
que es faci és benvinguda ja que l'objectiu és crear
una xarxa d'entitats per construir un món millor.
Es treballaran aquests tres eixos.
Causes de la crisi global
Conseqüències d'aquesta
crisi
Alternatives possibles
Eulàlia Reguant representant
de Justícia i Pau, va fer de moderadora
La presentació d'aquest seminari va anar a càrrec
de Francisco Fernández Buey, Catedràtic de Filosofia
Moral i Política de la Universitat Pompeu Fabra i Director
del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials.
Va començar l'exposició parlant del que s'ha sentit
a través dels mitjans de comunicació i al carrer
que els del Fòrum Social són molt crítics
del sistema neoliberal existent. Diuen que els hi falta teoria
i que no hi ha alternatives a la crisi, ell es qüestiona
si ho diuen per ignorància o per mala fe.
En el Fòrum ja es deia que la crisi no era tan sols econòmica
si no social, cultural, ecològica, crisi de la civilització
i així és en realitat.
Els moviments altermundistes han anat presentant alternatives:
polítiques específiques de col·laboració
per pal·liar la fam del món, el deute extern defensant
la sobirania alimentària, han fet varies propostes per
tal de poder ajudar als sectors més afectats per la crisi.
Altre cosa és aconseguir-ho, depèn de la força
que es faci.
Les diferents persones que intervenen en el Fòrum són
força conegudes per les seves idees alternatives per poder
aconseguir un món millor.
Aquest Seminari és doncs, un pas necessari per el rellançament
de moviment de moviments.
I donà la paraula a
Miriam Nobre coordinadora de la Marxa Mundial de les Dones i gran
activista del moviment feminista.
Aquesta va parlar de com el
capital s'aprofita de la crisi financera.
Les dones ja fa temps deien el que significava el control del
treball femení.
Una feminització, una relació de les dones entre
el capital i el treball. Es parla molt de l'atur masculí,
però també l'atur femení és molt fort.
El treball està pensat actualment per a rebre guanys, però
no considera el benestar de les persones.
Com es poden pensar solucions a la crisi? Com millorar, com afrontar
el dilema entre la producció capitalista i el benestar
de les persones.? Com tractar la salut, l'educació com
un bé de la comunitat?.
Va fer un anàlisi del feminisme i del patriarcat. Plantejant
el feminisme com una idea que es planteja com un moviment social.
Va dir que l'augment de la violència de gènere és
motivada per que la dona avui dia no és tan submisa i és
mes independent i aquesta llibertat de decisió d'ella es
la causa de la violència del home.
Volem canviar les autonomies de les dones però canviant
el món, abans era primer canviar el món i després
les dones.
El moviment sindical incorpora el dret a decidir (avortaments).
Fins ara es considerava que l'home feia un treball productiu (remunerat)
i la dona un treball reproductiu.
Apareixen ara una nova generació de joves que volen fer
les coses d'una altre manera:
Importància de la pràctica
(campaments de joventut, conviure)
Aspecte de les experiències:
(autoorganització de les dones)
Concepció del temps: (volen
canviar les coses ara)
No fem un anàlisi de separació de gèneres.
Hi ha coses que romanen i també hi ha canvis.
Ara hi ha dones que tenen poder, la personalització del
capital.
La violència de gènere segueix augmentant, hi ha
situacions de violència sexual com una forma d'humiliar
a les dones.
A continuació es va
obrir un debat on es parlar de varies qüestions: com afronta
la marxa de dones els països islàmics? com contrarestar
als fonamentalistes? i moltes més, a totes elles la Miriam
Nobre va anar responent.
Dijous 12 de novembre: Presentació
de l'AGENDA (llibre-agenda)LLATINOAMERICANA MUNDIAL 2010
SALVEM-NOS AMB EL PLANETA
Fotos Llorenç Martos
El dijous 12 de novembre
es va fer la presentació del llibre-agenda Llatinoamericana
Mundial 2010 "Salvem-nos amb el Planeta" i va anar a
càrrec de Jordi Pujadas membre de la comissió de
l'Agenda Llatinoamericana.
Va començar la xerrada dient que
han fet possible l'elaboració d'aquesta agenda en Pere
Casaldàliga i molts d'altres col·laboradors.
Ens parla d'una teoria de l'alliberament transformada en pluralisme
religiós. L'agenda és una eina que surt d'una ideologia
concreta, però que està oberta a tothom.
Aquest any s'ha centrat en el tema: "Salvem-nos amb el Planeta",
és un títol molt pensat i elaborat.
Ens presenta una eina per treballar a les escoles, els esplais,
als centres cívics, etc.
Els articulistes que hi escriuen estan vinculats amb el Fòrum
Social Mundial.
Aquesta agenda és una eina teòrico-pràctica,
és una eina de reflexió.
Va fer una distinció entre Economia i Ecologia, dient que
l'Ecologia hauria d'estar sempre per sobre de l'economia i tot
sovint no passa així, ja que el medi ambient no genera
economia, però l'economia depèn d'ell.L'eix solidari
de l'agenda és : el deute extern, els indígenes,
el canvi climàtic, la crisi de civilització, els
ecosistemes etc.
L'important del nostre món no és el creixement,
com diuen els economistes, hem d'estar preparats per el que vindrà,
i això dependrà de les mesures que es prenguin,
sostenibilitat. Cal tenir una esperança activa per que
les coses puguin anar canviant.
Aquesta Agenda va començar a Nicaragua i actualment es
reparteix en països com: el Salvador, Panamà, Perú
i des de fa dos anys també a Cuba. Es procura també
que hi hagin articles referents a Àsia i Àfrica.
Hi ha una visió global planetària que ens pot ajudar
a tots. La edició és de 60.000 exemplars en totes
les llengües i 6.000 es fan en català.
També tenen un material complementari com mapes, discursos,
contes, que ajuden a explicar més el valor d'aquesta Agenda.Va
parlar del projecte que ja es té per l'any vinent, el tema
pot ser: Déu, però quin Déu? encara no és
definitiu.
I a continuació va projectar un documental anomenat L'excusa
que tractava sobre Ecologia i la possibilitat d'aconseguir unmón
millor.
Dijous 22 d'octubre: Xerrada-debat sobre
l'actual crisi econòmica a nivel internacional
Fotos: Llorenç Martos
El dijous 22 d'octubre hi va haver una xerrada-debat
sobre l'actual crisi econòmica a nivell internacional,
i va anar a càrrec de Lluís Rodríguez, membre
de l'ICEA. Es va introduir el tema explicant que significa l'organització
que ell representa com a economista:
ICEA, Institut de Ciències econòmiques i d'autogestió.
Objectiu: Tractar d'analitzar el sistema que vivim (capitalisme)
i presentar propostes cap a una ciutat més igualitària,
i presentar alternatives. S'entén la paraula autogestió
des de una perspectiva llibertària. Què fan?, entre
altres coses conferències entorn de la crisi, centrant
-se en l'estat espanyol però també internacional.
Publicacions: Cuadernos de ICEA n. 1 i en preparació el
n.2; també han fet un informe sobre el finançament
de la Universitat i un altre sobre la privatització de
Correus. Un cop feta la presentació, va començar
la conferència parlant dels països subdesenvolupat:
causes, conseqüències i propostes.
Va parlar dels dos problemes bàsics actuals que són
: el subdesenvolupament i la crisi alimentària.
La causa fonamental del subdesenvolupament es pot trobar en el
colonialisme, en la dependència econòmica.
Va parlar d'un enfocament marxista: La taxa de guanys de les empreses
cau, i no inverteixen més, en totes les crisis la taxa
de guanys està al mínim. Motius de la crisi: Impossibilitat
de l'empresa de vendre el que produeix. El cicle de creixement
i de producció es col·lapsa. La competència.
Conseqüències de la crisi:
1.- arriba desprès de la crisi alimentària (sobretot
a Àfrica i llatino-amèrica)
2.- afecta a gran part del mon de forma simultània.
3.- al afectar a gran part del mon les fluctuacions són
més violentes. 4.- incrementa l'economia informal a la
majoria de països.
5.- hi ha menor assistència social.
6.- El poder adquisitiu de la classe treballadora enrareix la
producció. La FAO, calcula que el 2009,vint milions de
persones en el mon, passaran fam. Propostes que es plantegen:
Incrementar la regulació en general
Regular el comerç i el control del dèficit.
Incentivar les inversions
Donar suport a les persones més vulnerables
Evitar solucions proteccionistes considerant el cooperativisme
com una bona proposta.
Es planteja posar fi als paradisos fiscals.
Control en la remuneració dels directius i financers
Protegir les pensions dels treballadors. Com a propostes
més minoritàries:
+ aturar els programes d'armament
+ realitzar inversions publiques
+ enfortir el tema salarial
+ prohibir els acomiadaments
+ respectar el dret laboral dels treballadors
+ cancel·lar el deute extern
+ fomentar l'associacionisme entre els camperols. Finalment va
plantejar tres eixos: 1.- reformistes: millorar un aspecte concret
(un increment salarial)
2.- progressives: control o segell a productes que no siguin nocius
(comerç just)
3.- transformadores: transformen el model capitalista a un altre
que satisfaci les necessitats humanes. Va parlar de : què
produir?, com produir? I per a qui produir?. I per acabar va dir
que el que s'està donant amb la crisi, és una projecció
molt dura del sistema, i els països subdesenvolupats la pateixen
molt més, i caldria reformar moltes estructures.
Per a més informació:
www.iceautogestion.org Bibliografia:
Dijous 8 d'octubre: Xerrada-debat sobre
el Deute Extern i els efectes als països del Sud
Fotos: Llorenç Martos
El dijous 8 d'octubre el tema de la conferència va ser:
El deute extern i els efectes als països del Sud, i va anar
a càrrec de Griselda Piñeiro, Col·laboradora
en la campanya Qui deu a qui . Va
fer una introducció al tema presentant el llibre:
República Democràtica del Congo. Mitjançant
les imatges del còmic ens mostrà la situació
d'aquest país:
La colonització, l'explotació del cautxú,
la dècada dels 60 on s'eleva la veu de la independència,
Lumumba i el desig d'emancipació, Mobutu quan esdevé
l'home fort (1985), l'enderrocament de Mobutu (1997), Joseph Kabila,
les forces estrangeres en contra de Kabila, i així una
gran part de la història i costums del país.
Mentre el Congo disposa de totes les riqueses naturals, el 71%
de la població sofreix desnutrició. Tant els hospitals
com els medicaments són molt cars i la població
no ho pot assolir. Fet aquest preàmbul ha presentat el
llibre: Les chifres de la dette 2009 basat en el treball de Damien
Millet et Enric Toussaint.
www.cadtm.org Per fe palesa
de les desigualtats del món i del mal desenvolupament humà,
ha presentat unes gràfiques sobre la població i
riquesa. En aquesta primera gràfica s'ha pogut observar
que el ingrés dels 500 individus més rics, es major
que els ingressos totals de les 416 milions de persones més
pobres.
Una altre gràfica ens mostrava la quantitat de persones
que viuen amb menys d'un euro al dia, i hem observat que el nombre
augmenta cada any.
La quantitat de persones que pateixen fam, també l'augment
es continu. Els nens i nenes que no estan escolaritzats, els milions
de persones que viuen sense aigua potable etc.
La següent gràfica ens mostrava la part del pressupost
dedicada als serveis socials bàsics i el servei del deute
pel període 1992-1997, aquí hem pogut veure que
la pressió del deute extern impedeix el creixement del
país afectat. Caldria doncs, anular el deute.
Però la pregunta és: A qui es deu?, Que és
deu? aquí ha parlat del deute extern públic i del
deute extern privat.
Que és la transferència neta del deute? És
la diferència entre el servei del deute i els diners rebuts
durant el mateix període, ha dit que sempre és negativa.
Aleshores, ¿qui deu a qui? EEUU és el país
més endeutat de tots.
L'any 1982 va començar la crisi del deute.
L'any 1995 el Banc Mundial va decidir que s'havia de fer alguna
cosa en els països més endeutats PPME (països
pobres més endeutats). Cada país a canvi havia de
comprometre's a fer un pla per reduir la pobresa.
Alguns països van arribar al punt de la culminació
(Uganda, Bolívia, Moçambic , Tanzània, Mauritània,
Mali, Benín etc.
Altres països van arribar al punt de decisió: Guinea
Bissau, Txad, Togo Afganistan, Costa d'Ivori etc.
D'altres països resten en espera, uns altres països
s'han negat a entrar i d'altres han estat expulsats com Kenya..
Ha parlat també de la dependència sobre els productes
d'exportació: cotó, cafè, cacau, bauxita,
coure, urani, gas natural.
La solució seria que cada país tingués la
seva pròpia economia. La xerrada i el col·loqui
ha estat molt interessant i hem conegut dades i estudis del mercat
que desconeixíem la majoria.
Dissabte 3 d'octubre: Col·laboració
del CEJB amb la projecció del documental La moneda telemàtica,
una eina per a la pau, a la Fira que Ecoxarxa ha organitzat a
Granollers
Fotos: Llorenç Martos
El dissabte 3 d'octubre es va celebrar a Granollers
la Fira d'Intercanvi EcoXarxa Montseny i el Centre d'Estudis Joan
Bardina hi va participar.
Els principis de l'Ecoxarxa són:
Fer transaccions en ecosenys o fer intercanvis directes.
Per tal d'aconseguir ecosenys es fa un canvi de moneda a la taula
d'informació.
Els productes que es presenten tots són ecològics,
sostenibles i de comerç just.
Els productes que s'intercanvien són d'origen vegetal
o derivats d'animals ben tractats (ous, làctics, mel).
Pretén aquesta trobada crear noves formes de relació
entre els veïns i noves formes d'entendre l'economia.
S'ofereixen productes casolans.
El Centre d'Estudis Joan Bardina hi ha col·laborat
projectant el documental: La moneda telemàtica, una eina
per a la pau, i posteriorment ha obert un debat sobre aquest tema.
El debat ha estat a càrrec d'en Joan Pares, que ha respòs
les preguntes que els interlocutors li dirigien.A la tarda Enric
Duran partint de la base que l'economia actual no és viable
ha presentat diverses alternatives econòmiques per tal d'aconseguir
uns altres valors, una altra manera de viure.
Ha parlat de l'habitatge, l'alimentació, l'educació
lliure, els adolescents, els universitaris (ha fet esment el Pla
Bolonia), a la producció i consum d'energia (plaques solars,
molins de vent...).
Cal buscar formes d'economia comunitària, reciprocitat,
intercanvi .
Cal refermar la solidaritat i el suport mutu.
Cal crear una mena de Seguretat Social que ens organitzem
des de baix.
Ha acabat dient que hem de promoure la campanya que podem viure
sense capitalisme.
Diumentge 27 de setembre: Presentació
del documental La moneda telemàtica, una eina per a la pau,
a l'auditori instalat a la plaça de Catalunya amb motiu de
les Festes de la Mercè
Fotos Llorenç Martos
El diumenge 27 de setembre i amb motiu de les festes de la Mercè,
es va projectar a l'Auditori de la Plaça Catalunya el documental:
La moneda telemàtica, una eina per a la pau.
Val a dir, que aquest Auditori estava molt ben muntat, consistia
en una carpa i a l'interior era de fusta, amb banquets i cadires
de fusta, molt adient per l'acte. També es va disposar
d'un tècnic de so que en tot moment va estar amatent a
la seva funció i no hi va haver cap problema en la projecció,
ni posteriorment en el debat
L'acte de
presentació va anar a càrrec de Marc Sansalvadó,
President del centre d'Estudis Joan Bardina, que va agrair a l'Ajuntament
la cessió d'aquest local, i també als assistents
la seva participació.
Va dir també que la visió d'aquest documental pot
ser un bon reclam per consultar a la nostra web.A continuació
l'Ivan Lorenzana que havia participat en la música del
documental va interpretar, amb molta professionalitat, tot i que
el soroll que es sentia als voltants de la Plaça Catalunya,
degut a diversos actes que alhora s'anaven celebrant, impedia
que la sonoritat fos perfecta, va interpretar El cant dels ocells
amb violoncel, i una suite de Joan Sebastià Bach.
Va acabar dient que aquesta suite significa l'esperança
i que ell creu que la moneda telemàtica pot ser l'esperança
del futur. Va rebre mols aplaudiments.I ja es va projectar el
documental.
A finalitzar, en Martí Olivella i Joan Parés, membres
de la taula, i participants en el documental, van obrir un torn
de paraules.
Les principals preguntes veren ser:
El tema de la renda bàsica i d'inserció.
Que passarà el dia que els pares no puguin passar
als seus fills (pensions), com quedarà la gent al descobert.
Amb el sistema actual és possible, amb el sistema del Agustí
Chalaux, no pot passar varen respondre.
Qui finança els partits polítics? Aquí
es va fer referència a Transparència. org.
També es va parlar consumisme útil i inútil,
segons la teoria d'Agustí Chalaux.La gent (unes quaranta
persones ) que van assistir a l'acte es va mostrar molt interessada
i es va dir que per a més informació que es consultés
a la pàgina web del Bardina: www.bardina.org
I l'acte es donà per finalitza
.
| Divendres
11 de setembre 2009 |
 |
Fotos: Llorenç Martos
El divendres 11 de setembre, i corresponent a la Diada de Catalunya
el Centre d'Estudis Joan Bardina va participar en les paradetes
que diferents associacions van exposar-se en el Passeig Lluís
Companys, davant del Parc de la Ciutadella.
La nostra associació va posar a la vista del públic
el material que disposa: Els llibres: Assaig sobre
moneda, mercat i societat de Agustí Chalaux i Magdalena
Grau. El poder del diner: la monètica factor de canvi
social de Martí Olivella.I els vídeos documentals:
La moneda telemàtica nominativa comunitària i el
capitalisme comunitari, que tracta de la ponència presentada
al Fòrum Social Català el 26 de gener del 2008 i
que va anar a càrrec de Jordi Griera. La moneda telemàtica,
factor de canvi polític i social (una eina per a construir
la pau) explicat per Lluís Maria Xirinacs i que es va presentar
al Fòrum Social de Nairobi (Kenya) el gener del 2007.
La moneda telemàtica, documental traduït en quatre
idiomes que es va estrenar a l'Aula Magna de la Universitat de
Barcelona, el mes d'abril de aquest any.També es va posar
a la vista del públic un exemplar de cadascun dels llibres
esgotats, els llibres no publicats i altres documents perquè
la gent pogués fullejar-los i perquè s'interessés
pel tema.
A més a més perquè la gent conegués
el nostre projecte, es van distribuir uns tríptics amb
un resum de tots els nostres llibres, documents i vídeos,
una fulla amb el resum del nostre projecte i altre fulla d'inscripció
al Bardina. El públic va ser nombrós tant al matí
com a la tarda i anaven agafant prospectes o preguntant amb interès
sobre el nostre projecte.
Sortosament no van faltar voluntaris bardinians que fent torns
anaren atenent i col·laborant en tot moment.
El dia esplèndid va aconseguir que la jornada fos molt
aprofitable i que el nostre objectiu de donar a conèixer
els estudis i projectes d'Agustí Chalaux, arribessin a
un bon nombre de persones.Gràcies doncs a tots els que
van col·laborar físicament, atenent la paradeta,
a tots els que es van aturar a preguntar o van mostrar interès
per la nostra Associació i a tots els que no varen poder
assistir-hi però que comptem amb el seu suport.
|