|
Activitats
curs 2008 - 2009
|
|
Document
de voluntats anticipades
A càrrec de Aurora Bou, portaveu de
l'Associació Federal Dret a Morir Dignament
Fotos:
Llorenç Martos
Per
ampliar l'imatge clicar damunt de la foto
El dijous 11 de juny el tema de la conferència va ser: "El document
de voluntats anticipades" i va anar a càrrec d'Aurora Brau, membre
de "l'Associació Dret a morir dignament".
Va començar la xerrada explicant que significa el dret que tots tenim
de morir bé. Abans el metge decidia, ara no pot decidir sense el nostre
consentiment, si el metge no té una firma, no pot operar.
Va parlar de la Llei de l'any 1986. Nosaltres som propietaris del nostre cos.
Nosaltres som els que tenim l'última paraula sobre el nostre cos, el
metge no n'és el propietari, si no que és el nostre assessor.
Aquest document és el gran pas al diàleg, no tan sols entre
el malalt i el metge si no també amb els familiars que l'envolten.
El testament vital es fa preveient per quan un no estigui en condicions de
manifestar-ho. És important doncs, saber on està guardat el
document firmat i portar sempre el carnet que ho acrediti.
Decidir una persona la seva mort, està prohibit en moltes cultures.
L'Església no permetia enterrar al suïcida.
La vida i la mort, per principi, pertanyen a cada individu, però es
necessari davant d'una malaltia l'assessorament del metge. La decisió
d'un tractament o altre és de cadascú.
Va parlar de la eutanàsia (ben morir), activa i passiva. La eutanàsia
activa directa , amb totes les teves facultats decideixes la mort. La eutanàsia
passiva (pal·liativa) tractament del dolor, sedació.
Va explicar dos principis bàsics, per quan ja no pots expressar verbalment
la teva opinió:
• deixar-se morir sense tractament.
• o morir sense dolor i amb el tractament adequat.
Finalment va dir que signifiquen els testimonis que firmen el document vital,
(testifica que el que l'ha firmat és una persona capacitada per a fer-ho),
i qui pot ser el representant de les teves voluntats.
Cal crear la nostre ètica i lluitar per canviar les lleis, hem de fer
que el nostre entorn propici un canvi.
En el col·loqui i durant tota la seva explicació i varen haver
moltes intervencions, ja que és un tema interessant i que en teníem
poca informació.
Degut a la durada de la conferència es va haver de finalitzar, però
varen quedar preguntes pendents per una propera trobada.
Dilluns
1 de juny. Participació del Centre d'Estudis Joan Bardina a:
REPUBLICAT, la festa d'Esquerra a Barcelona
Per
ampliar l'imatge clicar damunt de la foto
REPUBLICAT, la festa
d'Esquerra a Barcelona
El dilluns 1 de juny, es va celebrar en el Parc de la Ciutadella, al Passeig
dels Til·lers la festa d'Esquerra de Barcelona: REPUBLICAT.A
aquesta diada hi varen participar forces entitats per donar suport a aquest
acte, entre elles:
Associació de defensa de l'etiquetatge en català, Protectora
d'animals de Barcelona, Cercle d'artistes sords units (ASU), 28 de juny, SOS
Racisme, AAVV de la dreta de l'Eixample, Associació de Treballadors
Pakistanesos de Catalunya, Coordinadora d'Entitats afectades pel PGM del Carmel
i entorns, Casal Lamba, Fundació casa Tibet,
Sectorial GLTB de ERC, JERC, Plataforma per la Llengua, L'armari, Moviment
laic i progressista i el Centre d'Estudis Joan BardinaA
primera hora del matí, d'un dilluns festiu ben assolellat, ja es podia
veure força moviment en aquest espai. Les carpes ja estaven ubicades
i les diferents entitats anaven arribant i muntant la seva paradeta.
A les onze del matí tot estava a punt per començar la festa
la música començava a sonar de un grup de tambors i timbales
que et convidaven a participar-hi, els diables anaven fent els seus preparatius
i l'olor de pólvora s'escampava per l'ambient, els més menuts
i atrevits es col·locaven les arpilleres i ulleres i feien petar els
coets que els adults controlaven,les bicicletes i el trial feia el seu espectacle
i diversos tallers convidaven als visitants a incorporar-s'hi.
A les dotze els altaveus han anunciat la presència de diferents membres
d'Esquerra Republicana que a la tarima preparada per aquest acte es dirigirien
al públic assistent.
Els ponents han estat els següents:Oriol
Junqueras: Candidat a les properes Eleccions Europees.
Jordi Portabella: President del Grup Municipal d'Esquerra de l'Ajuntament
de Barcelona
Jordi Ridao: Secretari General d'Esquerra
Oriol Amorós: President d'Immigració de la Generalitat de Catalunya.Uns
membres del Centre D'Estudis Joan Bardina han estat presents durant tot el
matí a la paradeta que se'ls havia adjudicat, ha passat per ella força
públic, alguns demanaven informació i agafaven tríptics
per conèixer la nostra associació.Quan
s'ha acabat el miting, els anteriorment citats han passat per totes les carpes
a saludar les diferents associacions representades en aquest acte.
En la nostra paradeta, han fullejat el material que teníem exposat
I han accedit a fer-se una foto amb tots nosaltres.El
Centre d'Estudis Joan Bardina, una vegada mes a participat en un espai públic
per fer divulgació del projecte econòmic, científic i
racionalitzat al que l'Agustí Chalaux a dedicat quasi tota la seva
vida: LA MONEDA TELEMÀTICA.
Dijous
28 de maig: Presentació del documental: La sal de la mort
debat
a càrrec de Roger Lloret Ríos químic i agrònom.
Per
ampliar l'imatge clicar damunt de la foto
El dijous 28 de maig el tema
de la conferència, va ser en l'entorn de la presentació del
Documental "La sal de la mort", i va anar a càrrec de Roger
Lloret Ríos químic i agrònom.
Va començar la xerrada, explicant que els residus de sal sòdica
abocats, a cel obert, per les activitats de la mineria de la potassa a Cardona,
iniciades el 1931, han provocat i provoquen un greu impacte ambiental, fins
que finalitzi l'actual programa de restauració, establert posteriorment
al tancament de les activitats d'extracció de la potassa. Aquestes
continuen, tant a Sallent com a Súria, on l'acumulació de
residus de la mineria, està arribant a màxims històrics.
El clorur sòdic present a la muntanya natural de sal a Cardona, ja
es coneixia pels nostres avantpassats, però l'any 1912 es va descobrir
que també existien quantitats important de clorur potàssic,
i el 1925 es va iniciar la seva explotació a Súria, el 1932
a Sallent i també a Balsareny el 1954, aturat uns anys mes tard.
Els recursos salins de la mineria del Bages, son bàsics per a la
fabricació d'explosius, fertilitzants, plàstics, clor, etc.
A continuació es va visionar el Documental de 30 min, de e2sproduccions
, efectuat conjuntament amb Montsalat : "La sal de la mort".
La sal és natura i font de riquesa. Natura?
Aquest documental tracta d'explicar els problemes medi ambientals que provoca
la no eliminació dels runams salins de la comarca del Bages i de
com s'haurien de prendre mesures correctores per la reducció de la
contaminació salina a la conca del Llobregat. Tot i la presència
d'un col·lector que envia els residus líquids al mar, es totalment
insuficient i esmercen una gran quantitat de recursos hídrics.
Varem visionar com analitzaven les aigües del riu Llobregat i Cardener,
i varem comprovar que el curs del Llobregat passant per Balsareny i Sallent,
i del Cardener des de Cardona i Súria, actualment no compleix la
normativa europea ja que moltes aportacions d'aquest rius, baixen amb aigües
saturades de sal, que a mesura que plou, es va arrossegant dels runams salins.
Es va poder veure una pinya cristal·litzada per la sal, i de com
els marges del Llobregat es van impregnant de sal. També ens va explicar
de com a Cardona les aigües salades s'escampen per la comarca, i com
el Cardener arriba a Súria amb més sal de la que és
habitual.
Si no cuidem el Llobregat, Barcelona i altres municipis, se'n ressentiran
per generacions, encara que els ciutadans ja estan acostumats a beure aigua
de l'aixeta de mala qualitat i que és dolenta de gust, no fa passar
la set, rovella els metalls etc.
Ja fa vuit anys que està aturada a Manresa una querella criminal
que es va posar contra aquestes mines, també a nivell europeu s'ha
fet sentir aquesta problemàtica.
És un mal com un càncer que si no s'atura, es pot carregar
el medi ambient d'una part important de Catalunya per generacions.
Cal donar a conèixer aquest problema que molta gent ignora. Cada
dia es llencen milers de tones que s'haurien de reciclar i reutilitzar tal
com s'està fent a Cardona, tot i la seva lentitud. És un problema
ambiental, no natural.
L'empresa de Río Tinto (Huelva) fa uns anys va estar condemnada per
delicte ecològic, i a Catalunya no ha transcendit. Fa vuit anys que
un expedient similar, incoat per la Fiscalia de Medi Ambient del TSJC, en
contra d' Iberpotash, actual explotadora, es troba aturat al Jutjat de Manresa.
La conclusió del Documental és, que mentre segueixi aquest
problema: "La sal de la vida, serà la sal de la mort".
Dijous
14 de maig: Presentació del llibre: La Setmana tragica a Barcelona
debat
a càrrec de la seva autora Dolors Marín, doctora en Història
Contemporània per la Universitat de Barcelona.
Per
ampliar l'imatge clicar damunt de la foto
El dijous 14 de maig, Dolor
Marín, historiadora i autora del llibre: La Setmana Tràgica
a Barcelona ens va parlar sobre aquest tema.
Va començar la xerrada donant una visió generalitzada de com
estava Barcelona i que és el que va induir a que tanta gent sortís
al carrer i es cremessin tantes esglésies, convents i escoles.
Els antecedents ja daten de l'any 1835, que desprès d'una corrida
de braus, es van cremar convents.
Aquesta revolta popular de signe antimilitarista i anticlerical esclatà
a Barcelona el mes de juliol de l'any 1909.
Els motius foren:- l'oposició
a enviar més tropes al Marroc.
• enduriment de la patronal cap a l'organització del moviment
obrer
• descontentament de la petita burgesia.
• descontentament de part dels militars ( molts guàrdies civils
deserten)
Del 19 al 25 de juliol, els aldarulls i xocs amb la policia se succeïren
diàriament mentre l'ambient es radicalitzava, malgrat les mesures
presses per el Governador Angel Osorio i Gallardo. Les forces obreres convocaren
vaga general que es va estendre a les principals localitats de Catalunya,
i va ser unànimement acceptada amb l'única resistència
dels tramviaires; els intents de deturar la circulació de tramvies
donaren lloc a les primeres topades greus amb la policia i la violència
es desfermà.
Barcelona es cobrí de barricades, i el poble es feu amo del carrer,
més de 30000 persones, però sense cap líder i es començaren
a cremar esglésies i convents davant la passivitat del exèrcit.
Després del 1835 els moviments de repressió a la classe obrera,
són constants: es tanquen moltes cooperatives obreres, la ciutat
creix en prostitució, inclús la infantil,
Per què es van cremar esglésies i no fàbriques? Per
què el poble veu que l'església té el monopoli de la
moralitat dels ciutadans i de l'educació i no volen que s'involucri
en la vida privada. L'Església es nega que hi hagi un altres tipus
d'ensenyament que no sigui el religiós i amb separació de
sexes.
Sorgeixen llavors noves escoles a tot Catalunya (cooperatives obreres, maçòniques,
de lliures pensadors, espiritistes), tots aquests petits opuscles creen
les seves escoles amb la seva ideologia i s'escapen arreu dels barris.
Ens parlà de Francesc Layret que preveia uns centres escolars on
l'ensenyament hauria de ser donat en català, amb coeducació
i llibertat religiosa.
També anomenà la figura de mossèn Cinto Verdaguer,
esmenta els llibres: En defensa pròpia, i Les flors del Calvari..
Finalment ens parlà de Ferrer i Guàrdia, republicà
de tendències anarquistes que va crear una escola moderna de formació
dels mestres, escriu llibres de text i fa una gran divulgació científica
per tal d'intentar crear unes escoles homogènies.
El condemnen com a instigador de la Setmana Tràgica, l'afusellament
de Ferrer i Guàrdia que les autoritats van veure com una acció
repressiva i exemplar, desencadenà una forta protesta internacional
Dimecres
15 d'abril Presentació del documental: La moneda telemàtica,
una eina per a la pau
Per
ampliar l'imatge clicar damunt de la foto
El dimecres
15 d'abril es va presentar a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona l'estrena
del documental en versió catalana de: La moneda telemàtica,
una eina per a la pau.
Va obrir l'acte el Rector de la Universitat de Barcelona, Mgfc. Sr. Didac
Ramírez i Sarrió que va presentar la nostra associació
i va lloar la feina que està fent.
A continuació va parlar el President del Centre d'Estudis Joan Bardina,
Sr. Marc Sansalvadó que va regraciar a la Universitat el voler acollir-nos,
i al públic assistent la seva presència. També dirigir
unes paraules d'agraïment a Llorenç Martos per la gran entrega
i constància per que aquest documental arribés a bon fi i es
pogués projectar i divulgar tal com es va fer.
L'acte s'inicià amb un recital de guitarra a càrrec d'Ivan Lorenzana,
que interpretà la música de la banda sonora del documental,
acompanyat de la veu de Pilar Ríos.
Es va projectar el documental que va ser molt aplaudit.
El debat
va estar a càrrec de:
Arcadi Oliveres, professor del Departament d'Economia Aplicada de l'UAB.
Martí Olivella Solé, periodista i autor del llibre El
poder del diner: la monètica, factor de canvi polític i membre
del Patronat de la Fundació Lluís Maria Xirinacs.
Jaume Rodri, exdiputat, sociòleg, escultor i membre del Patronat
de
la Fundació Lluís Maria Xirinacs.
Joan Parés i Grahit, metge de capçalera d'Agustí
Chalaux i membre del Patronat de
la Fundació Lluís Maria Xirinacs.
Jordi Griera Roig, president de la Fundació INEVAL (Institut
Empresa i Valors Humans).
A continuació
es va donar la paraula al públic.
Entre les preguntes que es van fer i opinions que es varen donar destaquem:
• Per què una eina per a la pau?
• Quin partit polític estaria disposat a iniciar aquesta reforma
monetària?
• Com es pot fer una tasca educativa de cara a la societat per que en
prengui consciència?
Els que presidien la mesa prenien nota de blocs de preguntes que anaven contestant.
La pau significa absència de guerres. Si el polític està
a les ordres del poderosos, com passa actualment, existeix un us-abús
que permet las plutarquia en mans de molt pocs.
Des de un estat o nació s'hauria d'implantar aquesta moneda nominativa
però ha de ser que l'estat o nació s'interessi per a fer-ho.
El diner és una eina d'intercanvi i ara s'ha perdut aquesta noció,ara
el que es pretén és acumular diners, cal que el diner torni
el seu origen i que no es quedi en cercles reduïts.
Com deia Lluís M. Xirinacs, deixeble d'Agustí Chalaux, s'ha
d'educar al poble per que la moneda compleixi les seves funcions amb les seves
dimensions científiques i ètiques.
L'Agustí tenia previst un sistema per repartir millor el diner, la
terra no pot ser de ningú per que no és producte del treball.
La solució a la crisi actual ens la dóna l'Agustí: si
no hi ha diner, no hi ha transacció, ja que actualment el diner no
és informatiu no sabem on es troba.
La moneda anònima fa que tot es pugui comprar o vendre, la moneda telemàtica
incrementaria enormement la productivitat.
L'Agustí aporta les solucions al sistema, i en Xirinacs explica com
aplicar-ho, la solució passa per a tots nosaltres, cadascú dins
dels seus àmbits.
Es va parlar de la banca ètica, de programes de transparència,
de voluntat de canvi, de prendre consciència.
Cal treballar i estudiar les propostes que ens va deixar l'Agustí Chalaux,
ell dóna resposta a moltes de les preguntes que es van formular en
aquest acte.
El Centre d'Estudis Joan Bardina té l'objectiu de divulgar aquestes
teories.
La moneda nominativa serà inevitable i anirà endavant quan la
gent s'interessi i aprofundeixi en totes aquestes propostes.
Les mans
continuaven alçades demanant paraules, però degut al horari
establert es va haver de finalitzar l'acte.
Unes 150 persones van assistir-hi i totes s'emportaren un dvd, còpia
del documental per poder visionar-lo i estudiar-lo a casa seva.
Dijous
26 de març Las narraciones religiosas del ateismo (Les
narracions ateas de la religió)
a càrrec de Domènec
Cia Lamana, doctor en Filosofía
El dijous
26 de març el tema de la conferència va ser: Las narraciones
religiosas del ateismo y las narraciones ateas de la religión i va
anar a càrrec de Doménec Cía Lamana, doctor en Filosofia.
1.-Va començar
la xerrada dient que en principi el títol és provocatiu, és
una paradoxa, i que li va provocar aquest tema? Es va referir a tres esdeveniments
que van motivar el contingut i els objectius d'aquesta conferència.
A) Havia acabat d'escriure el capítol de les narracions religioses
del ateisme en el llibre: El poder narratiu de la religió, que s'editarà
pròximament.
B) Déu no ha mort, ha marxat, on habites quan no hi ets?. Els autobusos
portaven escrit: Probablement Déu no existeix, sigueu feliços.
Déu ja fa temps que va marxar, no és veritat que s'hagi mort,
va dir, ni que l'hagin matat els homes.
C) Déu es va quedar allunyat del món patint com l'home i patint
amb l'home apareix llavors una imatge de Déu inèdita i que la
teologia actual recull referint-se al silenci de Déu.
2.- En les
tres qüestions plantejades apareix la qüestió de Déu,
tant els creients com els ateus la volen monopolitzar, pensant que qui ho
aconsegueixi acabarà tenint la força que es nega al contrari.
Monopolitza a Déu l'Església quan en el seu nom jutja l'avortament,
els mètodes anticonceptius, la eutanàsia, etc, però també
persones no creients s'instalen per la força en el monopoli exclusiu
de la ciència i el pensament, convertint-se en déus que es sacralitzen
en exclusiva.
3.- Intent:
a) rescatar del monopoli de l'Església i de la interpretació
atea la definició de religió.
b) atrevir-se a considerar que la rivalitat ateus-creients no només
fa referència a la qüestió de Déu si no a la lluita
per el monopoli del poder.
c) en aquesta lluita es tendeix a la desqualificació del ateisme o
de la creença
i es passa de ser adversaris a enemics de mort.
d) intercedeixo, va dir, per el respecte, la col·laboració i
l'admissió del pluralisme.
4.- La clarificació
de la religió
Aquí va explicar la diferència de l'home amb l'animal, i va
llegir uns textos de Paul Johannes Tillich, teòleg evangèlic
i filòsof alemany, on entre altres coses parla que ser religiós
significa preguntar apassionadament per el sentit de la nostra vida i està
obert a una resposta, encara que aquesta ens faci vacil·lar profundament.
5.- Arquetips
dels ateus: Marx, Freud, Nietzsche
Aquests tres ateus fonamentals són mestres de la sospita que posen
en crítica moltes troballes fins en aquell moment de la ciència,
el art, la religió, i aporten noves formes de pensar en el nostre segle.
Aquestes tres personalitats, amb tres diferents llenguatges difícilment
passaran de moda, ni fàcilment moriran, la nostra forma de pensar i
d'expresar-nos, que això vol dir, llenguatge, està moltes vegades
influenciada per ells.
Dijous
12 de març de 2009
Israel i Palestina
a càrrec
de Aritz Nafarroa, membre de la Xarxa d'enllaç amb Palestina
El dijous 12 de març
el tema de la conferència va ser: Israel i Palestina, i va anar a càrrec
de Aritz Nafarroa membre de la Xarxa d'enllaç amb Palestina.
Va començar
la xerrada explicant que el conflicte entre Israel i Palestina sorgeix quan
Occident entra en aquella zona.
Palestina: més de vint segles de religió jueva, és el
lloc on va néixer Crist, on Mahoma va anar al cel, on Abraham havia
de sacrificar al seu fill Isaac, és la mateixa pedra per a tots.
És un conflicte que s'utilitza la religió, però abans
tothom podia visitar els seus llocs sagrats i es respectaven les diferents
cultures, no és per tant un problema religiós.
El sionisme (moviment inaugurat la segona meitat del segle XIX per pensadors
i rabins jueus de l'Europa oriental) és per tant fill d'Europa.
Factors del sionisme: -laïcització
• imperialisme
• persecució dels jueus
Degut a aquests factors comença una immigració dels jueus que
fugen de les persecucions europees i es dirigeixen cap a Palestina.
Els anys 20 comença la colonització anglesa.
Els sionistes tenen dret a la autodeterminació, arriben d'Europa, creen
el seu propi sistema de sanitat, d'educació etc. els palestins no tenen
cap dret.
Els immigrants jueus alemanys, desprès de Hitler van també cap
a Palestina, són europeus, tenen coneixements tècnics i nivell
econòmic. Però demanen sous europeus i no poden competir amb
els baixos sous palestins. L'Histadrut, sindicat sionista exclusivament jueu
demana el boicot a els productors que no siguin exclusivament jueus.
L'any 1935 hi ha una expulsió massiva dels treballadors palestins.
I comença la Gran Revolta Àrab 1936-39.
Els sionistes pressionen perquè després del holocaust els hi
donin un estat i aquest ha de ser Palestina.
L'any 1948,David Ben Gurion, proclamà la independència d' Israel
El 1956 , Nasser nacionalitza el canal de Suez, el govern franco-britànic
no hi està d'acord i es retiren, després d'una guerra.
El 1967 hi ha la guerra dels sis dies.
El 1978 Israel envaeix Líban.
El 1987 es produeix la Intifada. La fotografia d'un nen palestí tirant
pedres a un tanc, comença a canviar la imatge del conflicte.
L'Agost de l'any 1990 amb la guerra del Golf, Hussein demana a l'Arabia Saudí
i a Kuwait que no li facin pagar el deute de la guerra amb Irán. Sadam
envaeix Kuwait i Arafat el dóna suport, mossegant la ma que li dona
de menjar, Kuwait és el segon donant a la OAP després de la
URSS. Així va anar a les conversacions de pau promugudes per USA lligat
de peus i mans.
Actualment viuen dins d' Israel: 5.000.000 de jueus, i 1.800.000 palestins,
els palestins no són jueus, tenen menys drets. La militarització
de la societat israeliana encara els discrimina més. I a Gaza i Cisjordània
viuen 4.000.000 de palestins quasi sense drets.
Israel rep tres grans subvencions:
• suport de Estats Units (tres mil milions de dòlars a l'any).
• suport d'Alemanya (paga a Israel per el Holocaust)
• ajudes i força del sionisme mundial.
Dijous
26 de febrer 2009
Finances ètiques i solidàries.
a càrrec de Jordi Marí,
Director de FETS
El dijous 26 de febrer
en Jordi Marí, director de FETS, ens va venir a parlar de les finances
ètiques i solidàries.
FETS és una entitat
que es va crear l'any 1999 amb la voluntat de donar a conèixer la
banca ètica i solidària i entre els seus objectius sempre
hi ha hagut el d'impulsar a casa nostra una banca ètica.
Des de FETS es fa divulgació i xerrades, per tal d'empènyer
a la gent a reflexionar i a treballar amb entitats del món de les
finances ètiques. També es programen cursos, com el que es
farà a la Facultat de Biblioteconomia sobre finances ètiques
i transformació social. Cursos adreçats als estudiants de
la universitat i a tot el públic en general, interessat per aquest
tema.
Per què necessitem unes finances ètiques?. Si volem incidir
amb la societat hem d'incidir amb l'economia i els bancs, en ha explicat.
Hi ha iniciatives que han decidit voluntàriament no utilitzar els
bancs, ajuntant estalvis per poder finançar als que tenen dificultats
econòmiques, això es fa al marge de qualsevol entitat financera
i un exemple d'això són les Comunitats d'Autogestió
Financera (CAF).
A casa nostra tenim
alternatives que ja ens ofereixen els seus serveis:
Cooperatives no bancàries:
Oikocredit, neix
a Holanda, és una societat cooperativa d'àmbit mundial. Oikocredit
dóna suport tècnic i financer en forma de crèdits convencionals
i de microcrèdits, per el desenvolupament d'iniciatives productives
de països del sud. Projectes que han de basar-se preferentment en una
estructura cooperativista.
Coops 57 és
una cooperativa de serveis financers que promou l'estalvi ètic i
que destina els seus recursos a donar préstecs a projectes d'economia
social que promoguin l'ocupació, fomentin el cooperativisme, l'associacionisme
i la solidaritat en general promovent la sostenibilitat sobre la base de
principis ètics i solidaris. Els seus principis són: coherència,
comptabilitat, democràcia i transparència.
Banca ètica:
Projecte Fiare,
amb socis com el Coop 57 o Oikocredit Catalunya, i en col·laboració
amb entitats com la Banca Popolare Etica italiana, és el projecte
de plantejament cooperatiu més consolidat. Tracta de recollir estalvis
per al finançament de projectes amb un alt impacte social i de teixir
una xarxa social que promogui una economia basada en principis socials.
La seva finalitat és la transformació social treballant amb
els estalvis que la gent aporta per tal d'ajudar als col·lectius
més desfavorits. Una banca al servei de la societat amb transparència
i participació dels socis en tots els projectes que es financen.
Triodos Bank,
és un banc europeu independent amb més de 27 anys d'experiència
en banca ètica i sostenible. En ell, negoci bancari combina la rendibilitat
financera amb la rendibilitat social i mediambiental. Els clients saben
que fa el banc amb els seus diners, però no participen en aquesta
decisió.
La banca ètica
ofereix cada dia una major diversitat de serveis però ell ens ha
recomant començar per la llibreta d'estalvis. Sovint donen condicions
similars a la resta de bancs i hi afegeixen un important rendiment social.
Entre altres coses ha
destacat que tots aquest projectes conformen un sistema de finances ètiques
que hauria de donar confiança a una àmplia gamma de persones,
grups… cadascú amb els seus matisos i que valora interessant
que això pugui ser així.Finalment
ens ha plantejat la possibilitat de fer-nos socis d'aquestes entitats financeres
i ens ha anat donant al llarg de la xerrada uns tríptics on hi ha
una informació acurada de cada una d'aquestes entitats bancàries
que avui ens ha presentat.
Es pot demanar més
informació a: direccio@fets.org
Dijous
22 de gener 2009
La Dra. Isabel Miró Muixí
ens parlar del: Document
de voluntats anticipades
Fotos: Llorenç Martos
El dijous 22 de gener la doctora
Isabel Miró Muixí , membre del Comitè d'Ètica
del Hospital de la Vall de Hebrón, ens va parlar del Document de voluntats
anticipades (DVA).
Va començar explicant que són les voluntats anticipades dins
de la Bioètica, la capacitat per que el malalt prengui decisions,quan
no pugui comunicar-se de cap manera, dintre del principi d'autonomia del malalt.
A partir de l'any 2000 les voluntats anticipades es van regular per llei.
La llei 21/2000 del Parlament de Catalunya regula els requisits del DVA. L'any
2002 el Parlament Espanyol , llei 41/2002, diu que cada servei de salut regularà
el procediment de les instruccions prèvies.
L'any 2006 el Comitè Consultiu de Bioètica del Departament de
Salut de la Generalitat de Catalunya publica el llibre: Informe sobre l'eutanàsia
i l'ajuda al suïcidi, aquest llibre pretén impulsar un debat
que ajudi a trobar la manera de fer front a la inquietud de les persones que
no veuen protegida la seva autonomia en el marc legal actual.
Va explicar que és el document de voluntats anticipades, és
l'expressió dels desigs, prioritats i decisions d'una persona quan
no pot manifestar-ho.
Com es pot fer?: amb un document
per escrit, no cal notari, amb formularis que ja estan impresos, aquests
poden ser oberts on cadascú escriu el que creu, o tancats en els
que nomes cal marcar els apartats en els que s'està d'acord.
Perquè aquest document sigui legal cal fer-lo lliurament i disposar
de tres testimonis que donin la seva conformitat, aquestes persones no poden
ser parents ni tenir relació patrimonial.
A continuació ha exposat
un cas pràctic i ha demanat als assistents la seva col·laboració
i interpretació, han sorgit opinions diverses.
En el col·loqui hi ha hagut moltes intervencions i tothom ha estat
molt interessat en aquest tema.
Dijous 8 de gener 2009
Presentació del: Llibre-agenda latino-americana
- "La autopia continúa"
Projecte de Pere Casaldàliga A càrrec de Jordi Pujades
(SOARPAL)
 
Foto: Llorenç
Martos
|
El dijous 8 de gener del 2009
es va fer la presentació de la Agenda llatino-americana mundial 2009
"La Utopia continúa", un projecte de Pere Casaldàliga
i de José Mª Vigil i va anar a càrrec de Jordi Pujades
Ribalta (SOARPAL, Solidaritat Arbúcies amb Palacagüina) http://www.soarpal.blogspot.com.
Va començar la presentació
fent una breu exposició de quins van ser els orígens d'aquesta
Agenda. Veiem coincidències, per una banda a Calalunya en Lluís
Maria Xirinacs i per l'altra Pere Casaldàliga a l'altre continent
parlaven de les injustícies i de la possibilitat d'aconseguir un
món millor. Parlaven i actuaven. A més, l'any 90 Arbúcies
va es va fer una trobada per proposar Casaldàliga al Nòbel
de la Pau. Per tant, estem parlant dos lluitadors per les causes pendents
de la justícia, dels dos referents catalans que han estat proposats
al premi Nobel de la Pau.
L'Agenda va néixer l'any
1992 només en castellà i en portuguès, desprès
es va traduir a varis idiomes. Actualment és un dels llibres més
difosos a Llatinoamérica amb una tirada mundial de 60.000 exemplars.
A Catalunya n'editen 7.500. Es publica anualment a uns 30 països traduïda
a 8 idiomes diferents. L'Agenda s'elabora a Sudamèrica, però
s'envia a Saragossa on es revisa i completa, es diu que es una campanya
d'anada i tornada.
L'objectiu d'aquesta Agenda és difondre i construir la cultura de
la Solidaritat i promoure la reflexió social. És una eina
de formació i transformació.
Cada any es fa una presentació i es crea una dinàmica que
aplega varies Ong's i aquestes intenten difondre el missatge que conté.
A través dels anys l'Agenda ha tocat molts temes: els indígenes,
temes de gènere, el paper de la dona, el deute extern, les migracions,
etc.)
L'Agenda d'aquest any, que avui
es presenta tracta de: Socialisme: la utopia continua (u topos = allò
que no es troba enlloc). Cap a un nou socialisme, que cada espai trobi la
seva manera d'organitzar-se. No es tracta d'imposar una manera de fer-ho,
si no que des de la base construir una nova forma.
Dins del que és l'Agenda, amb els anys, han nascut fills, hi ha hagut
moltes aportacions, es necessari que hi hagi divulgació i adhesions
al missatge, hi ha gent que fa les seves aportacions des de diferents àmbits
o creences..
També es va presentar
el Calendari Solidari, que està compost per 12 articles i 12 personatges
triats a LLatinoamèrica i Catalunya i que serveix com a material
didàctic per tutories, esplais, centres cívics, etc.
Les agendes dels diferents anys
com els materials complementaris els podeu descarregar de http://www.llatinoamericana.org/cat/desc.htm
i en diferents idiomes a http://latinoamericana.org/
A continuació es va passar
el documental: 15 anys de re-evolució, una col·laboració
entre Nicaragua, Catalunya i Brasil.
El poc públic assistent, doncs era un dia de molt fred a Barcelona,
va quedar molt content i va agrair a Jordi Pujades que es desplaces d'Arbúcies,
on ell treballa i resideix, per fer-nos aquesta valuosa aportació.
Dijous
11 de desembre de 2008
Renda econòmica de la terra (Introducció a la filosofia georgista)
a càrrec de Joan Manel
Alarcón i Martin Guerrrero, membre de l'equip de recerca d'Ecoconcern-Innovació
social
El dijous 11 de
desembre el tema de la conferència va ser: Renda econòmica de
la terra, (Introducció a la Filosofia Georgista) i va anar a càrrec
de: Joan Manel Alarcón i Martín Guerrero, membres del equip
de recerca de Ecoconcern-Innovació Social. Si
no hi ha mitjans per guanyar-se la vida, no podem pretendre que la cultura
arribi a tothom.
Va començar J: M. Alarcón explicant qui era Henry George i quines
eren les seves teories. La idea central d'aquesta filosofia és que
el valor de la terra garantit pel govern, dóna privilegis especials
i que els que són deguts als processos naturals i socials deuen ésser
la font dels ingressos públics i es deuen eliminar els impostos del
treball, l'economia i la industria. Defensa iguals drets per a tots i privilegis
especials per a ningú.
Va aclarir el terme de renda: part de la producció que va als amos
de la terra.
Ens va parlar de la economia política i dels interessos econòmics.
A continuació el Sr. Martín Guerrero ens va mostrar uns gràfics,
molt didàctics per entendre millor aquests conceptes.
La economia política natural inclou els desitjos: vitals o necessitats
(aliments,vestits, casa, combustible) i diversos (mobles, nevera, instrucció,
distracció, tabac etc.)
El desig humà impulsa l'acció(collir una poma) ,i l'acció
una satisfacció del desigs (menjar el fruit = consum).
Riquesa: és el producte natural obtingut, combinat o modificat per
el treball humà per a satisfer les necessitats humanes.
Producció de la riquesa: terra (factor passiu) treball (factor actiu)
i capital (factor auxiliar. La suma de terra, treball i capital és
la riquesa produïda.
Distribució de la riquesa: a la terra li correspon la renda, al treball
li correspon el salari i al capital li correspon l'interés. La suma
renda, salaris i interès és la riquesa distribuïda.
Efectes del progrés: descobriments i invents, perfeccionament de la
producció, divisió del treball, comerç, augment d'habitants
.
Efectes del progrés sobre la distribució:Territori amb creixement
de la població, resultats: salaris i interessos insuficients, baralles
entre treballadors i empresaris, comença la crisi i l'atur
Efectes dels impostos sobre la distribució: sense impostos (riquesa
distribuïda). Amb impostos: riquesa mal distribuïda i moltes reduccions
.Els impostos agreugen la situació, fan abaixar els salaris, augmenten
els preus de les mercaderies, posen entrebancs al comerç i castiguen
l'estalvi i les inversions: Resultat: tancament de comerços, d'indústria,
i crisi.
Que s'aconsegueix amb la reforma fiscal (georgista? Harmonia de la renda i
les despeses públiques. La solució georgista és la de
restituir a la societat la renda de la terra creant un impost únic,
queden alliberades les mercaderies, edificis, tallers, botigues, cultius.
No pot haver-hi frau, ningú pot amagar un pam de terra, no podran haver-hi
terres valuoses, ermes o mal aprofitades, no augmenta el preu de les mercaderies
i la recaptació és segura, senzilla i barata.
Diferències entre els sistemes. El sistema impositiu actual castiga
l'activitat i no anima al indolent a produir més. Amb el sistema d'impost
únic, el millor terreny produiria amb més facilitat, i el no
tant bo hauria ineludiblement de produir més.
Aplicació tècnica del sistema:
1r.- fer el cadastre dels terrenys.
2.- recaptació gradual de la renda.
3.- supressió gradual dels impostos.
A continuació
es va passar al debat, el públic va fer varies preguntes i els conferenciants
es brindaren, degut el problema del temps, a fer una altre xerrada per aclarir
més conceptes, i aprofundir en el tema.
Dimecres
10 de desembre de 2008
Commemoració del 60è aniversari de la proclamació dels
drets humans
Col·loqui:
Alternatives econòmiques i DDHH
El dimecres 10 de
desembre del 2008 el Col·lectiu Agenda Llatinoamericana Mundial d'Arbúcies
en col·laboració amb l'Ajuntament d'Arbúcies va convidar
al Centre d'Estudis Joan Bardina a la celebració de la Commemoració
del 60é aniversari de la proclamació dels drets humans.
L'acte es va celebrar a les 9:30 del vespre a la sala d'actes del MEMGA, LA
GAVELLA.El programa va ser
el següent:
La Utopia continua.
Presentació de l'Agenda Llatinoamericana Mundial 2009
Passi del DVD "La Moneda telemàtica", del Centre d'Estudis
Joan Bardina
Col·loqui: Alternatives econòmiques i DDHHVa
començar l'acte, Jordi Pujadas Ribalta proposant el lema: Cap a un
socialisme nou! la utopia continua. Va presentar l'Agenda explicant que ja
fa uns quants anys aquesta Agenda posa en evidència les mancances i
enganys del sistema polític econòmic imperant i moltes persones
per quedar convençuts han hagut de veure com esclatava la crisi d'enguany.
Ara doncs, pot ser el moment de fer canvis importants. Cal buscar una manera
de controlar el diner i els que controlen el diner, és a dir s'ha de
canviar el sistema econòmic. Va
llegir uns escrits de Pere Casaldàliga, on explica que "cal aprendre
del passat, de no conformar-se i per això mateix, de viure avui i aquí,
la sempre i nova Utopia. La Utopia continua i és un repte. És
necessari una economia organitzada de manera que qualsevol persona o grups
de persones pugui accedir a crèdits per poder adquirir els mitjans
de producció que li calen per desenvolupar les activitats que triï.
Això implica, l'eliminació de la pobresa, de l'exclusió
social..."
A continuació va llegir un poema del llibre: Usos i costums del món
cristià, d'Anselm Turmeda, musicat per en Raimon, que parla dels diners.
Desprès Marta i Daniel Martí ens recitaren fragments de poesies
de Martí Pol també musicats per Lluís Llac, com: La revolta,
Ara mateix... i llegiren un text de Miren Etxezarreta: Sense excusa per la
inacció.La rel de
tots els conflictes: religiosos, conquestes etc. sempre en el darrera fons
hi ha el factor econòmic, per tant es va oferir la projecció
del DVD "La moneda telemàtica" que ofereix una proposta per
millorar l'economia mundial.
Aquest documental presenta unes propostes que no semblen gaire difícils
d'implantar encara que el poder en principi s'hi oposi. Cal que el poble en
prengui consciència i s'exigeixi, com a consumidors no tenim un poder
individual, però sí, col·lectiu. Moltes vegades s'ha
hagut de retirar o modificar actituds per que el poble, ho ha demanat convençut.Es
va obrir un petit debat i es va donar la pàgina web del Centre d'Estudis
Joan Bardina per els que volguessin més informació sobre el
tema.
Fotos: Llorenç
Martos
El dijous 27 de novembre es
va fer la presentació del llibre: "L'Evangeli segons Jaume
Rodri" amb notes de Lluís Maria Xirinacs, i va anar a càrrec
de Carme Braulio, Manel Mas i Tomeu Amat d'Agermanament.
Va començar
la xerrada en Tomeu Amat que va expressar que llegint aquest llibre quedes
sorprès que coneixent tant sols quatre evangelistes, més trenta
un apòcrifs, en Jaume Rodri podria ser el trenta dos encara que del
segle XX.
Fins l'any 1973 no es va poder publicar una primera edició ja que
la censura franquista l'havia prohibit per tal de no alterar la consciència
de la gent.
Hi ha varis motius i formes de llegir aquest llibre:
1.- Aquest llibre ens fa perdre la fe o ens la reforça?
2.- El pròleg d'en Josep Dalmau explica molt bé el que ens
vol dir aquest llibre.
El tema és una lloança sobre Jesucrist com a persona normal,
una persona
que busca una justícia, deixant a banda la part dels miracles.
Presenta tres qüestions:
Es que Jesucrist era fill de Déu?
Es que Jesucrist va ressucitar o no?
Es que Jesucrist està present en l'Eucaristia?
3.- manera de llegir-lo: la lectura que n'ha fet en Xirinacs és d'un
treball .
intel·lectual molt ben fet.
I una darrera lectura: va posar un exemple d'un xicot que no hagués
llegit mai els Evangelis i fulleja aquest llibre,quin profit en trauria?
Aquest llibre acaba que a Jesucrist el varen matar, el varen enterrar i
l'endemà no hi era.
A continuació
Carme Braulio va agrair el poder participar en aquesta presentació
i va llegir un text que parlava sobre en Jaume Rodri com escultor i com
a autor d'aquest llibre.
Va prendre la
paraula en Manel Mas que fent referència al llibre que presentaven
va dir que la figura de Jesús ha estat manipulada per l'Església
i això és fruit del tinglado que s'ha muntat sobre aquest
personatge, però que gràcies amb això coneixem la seva
vida. Un Jesús senzill que busca l'alliberament de la opressió.
Aplicant-ho avui dia podria ser una expressió d'una comunitat que
veuen en Jesús un personatge que els ensenya que en aquesta vida
no estem sols i que ens hem d'ajudar. No tracta de Jesús com una
excel·lència històrica si no que el veu com una persona
que buscava deslliurar-se de l'opressió del temple i la religió
no tenia que oprimir.
Finalment en Jaume
Rodri va agrair a tots els components de la taula la seva participació
i també als assistents a l'acte de presentació de la segona
edició del seu llibre.
Va dir que en Xirinacs s'ho va prendre amb una gran serietat la col·laboració
en el text. I va explicar mitjançant una metàfora que per
escriure aquest llibre es va imaginar un quadre barroc, ple d'angelets on
va haver de rascar, fregar i polir per tal que sortís aquest llibre.
A continuació
es va passar la paraula al públic assistent on hi varen haver moltes
preguntes, i es va acabar amb un fort aplaudiment.
Dijous
13 de novembre
Campanya:
Qui deu a qui? - El deute extern
a càrrec
de Griselda Piñeiro
El dijous dia
13 de novembre, el tema de la conferència va ser: Campanya:
qui deu a qui?: el deute extern, i va anar a càrrec de
Griselda Piñero.
Va començar la xerrada
presentant la projecció d' un cartell on s' anunciava el tema
que ens anava a parlar:
El saqueig d' Àfrica
Deute extern
Impagable, immoral, injust
Qui deu a qui?
A l'any 2007, al Fòrum
Social Mundial de Nairobi, es va decidir fer una setmana d'acció
global contra el deute extern, que es faria a la tercera setmana d'octubre,
per la coincidència amb una sèrie d' efemèrides.
I aquest any la campanya Qui deu a qui ha organitzat la segona setmana
centrada en el deute d' Àfrica.
Sempre que es pensa en
Àfrica, s'associa amb problemes de sida, de fam, de hecatombes,
es té l'idea d'un continent fosc que no té sortida.
Ens va presentar un llibre Àfrica en auxilio de Occidente que
dóna una altra visió d' Àfrica: es veuen alternatives
per poder tirar endavant.
Tots els països tenen deute extern, però naturalment els
països més rics tenen moltes més possibilitats.
Va parlar dels diferents tipus de deute.
Àfrica té un deute extern públic. Aquest deute
és financer, i va començar quan les colònies
es van independitzar. Aquest temps d'independències va coincidir,
als anys setanta, amb una època on hi havia molts diners dels
petrodòlars, ja que el preu del petroli havia augmentat molt.
Els Bancs donaven préstecs al tercer món, amb molta
facilitat, amb interès baix. Podien ser per a crear infraestructures
en quan a les institucions dels Estats, sanitat, educació.
Molta gent va acceptar aquests préstecs amb il·lusió.
Però...no van servir per a això.
Si ens remuntem segles
endarrere, podem parlar d'altres deutes:
• Els deutes històrics dels països i les societats
occidentals amb Àfrica són incalculables (aquí
va parlar del tràfic d'esclaus).
• Dintre del deute històric hi ha un deute material: recursos
naturals robats pels països del Nord, durant molt de temps.
• I també un deute moral: dolor, patiment provocat per
el comerç d'esclaus, pels països colonitzadors.
El deute històric no s'ha acabat; segueix augmentant un deute
ecològic i social que no es reconeix amb els pobles africans.
Les empreses transnacionals continuen aquest saqueig.
Però el Nord demana
a Àfrica el pagament del seu deute financer. Aquest deute d'
Àfrica és petit, en comparació amb el deute extern
total i al de molts països desenvolupats, però per què
és tan greu? Perquè han d'invertir més en el
pagament del deute que en els serveis de sanitat, educació,
etc
Com s'ha arribat a aquesta
situació?
• En un context de guerra freda es "premiava" als aliats
fidels. El deute és un mecanisme de dominació.
• Quan van augmentar els tipus d'interès, els països
no van poder continuar pagant els seus deutes.
Aleshores van arribar les solucions piròmanes del Banc Mundial
i el FMI.
Va haver varies iniciatives
de reducció del deute promogudes pels creditors. Principalment,
la Iniciativa pels Països Pobres Altament Endeutats, del G8 (1996
i 1999) Però per a poder beneficiar-se d'aquesta s'han d' acomplir
els plans d'ajustament estructural i això significa: privatitzar,
abandonar els serveis públics, la petita agricultura i fer
grans extensions agràries de monocultius per a l'exportació.
El deute extern africà és impagable, immoral, injust,
il·legítim:
Impagable i immoral,
per que no es pot exigir a cap estat que posi per davant els pagaments
dels deutes a la supervivència i benestar de la població.
Injust: per que ha estat imposada per unes estructures neocolonials.
Il·legítim: per que en origen són préstecs
que anaven destinats a beneficiar la població.
Finalment va parlar del
deute il·legítim d' Àfrica amb l' Estat espanyol:
Espanya també va concedir crèdits per transports terrestres
que es van utilitzar per la venda de vehicles militars.
Entre el 1988 i 1990 l' Estat espanyol va enviar 10 milions d'euros
al govern angolà per comprar avions de guerra. També
va intervenir amb la venda d'armament militar a Cabo Verde, Sudan,
Uganda, Zimbawe etc.
També Espanya va col·laborar en la construcció
d'un hotel de luxe al Txad, amb un crèdit de 5 milions d'euros
a l' estat que el poble ha de retornar.
dijous
23 d'octubre
La mort d'en Lluís Maria Xirinacs.
Eutanàsia
d'un creient extraordinàriament valent, preparació i execució.
A càrrec de
Joan Parés Grahit, metge capçalera d'en Lluís Maria Xirinacs
els 8 anys anterior a la seva mort.
fotos: Llorenç
Martos
El dijous 23 d'octubre el tema de la conferència va ser: La mort
d'en Lluís Maria Xirinacs: l'eutanàsia d'un creient extraordinàriament
valent, preparació i execució. I va anar a càrrec
de Joan Parés Grahit, metge de capçalera d'en Lluís
Maria Xirinacs els vuit anys anterior a la seva mort.
En Joan Parés
va començar la xerrada dient que la mort d'en Xirinacs representa
un fet espiritual, grandiós, admirable, colossal, amb característiques
úniques que s'aniran analitzant. Va titular la xerrada com l'eutanàsia
d'un creient, valent. Va explicar la diferència de creure d'una
manera racional i d'una forma irracional. El creure d'una forma racional
seria creure en les coses quotidianes (que dos i dos són quatre,
que cada dia surt el sol...) creure d'una forma irracional és tenir
una creença en... (en les persones que estimem...) una creença
sustentada per vivències, ell creia en una Consciència Universal,
veia en la natura l'obra de Déu. Aquesta creença arrela
des de la seva infància, és pot assegurar que va cultivar
la mística tota la seva vida. Era doncs, un home molt creient i
molt valent. Era valent però no violent, tal com va demostrar en
la seva vida pública. La força utilitzar-la amb la no-violència.
I ara ens situem en la seva
mort. Podríem d'alguna manera comparar-la amb la mort de Sòcrates
(creient i valent), però sense tenir una mort plàcida. Podríem
també comparar-la amb aquell monjo bonzo a Saigón, que voluntàriament
es va immolar l'any 63 per protestar contra la invasió dels americans.
En Xirinacs sabia controlar
molt bé el seu cos. Va voler agafar el paper d'anti-heroi. Era
un gran pedagog, un gran mestre.
En els seus escrits s'hi pot
trobar:
Tenim el dret a decidir quan volem morir, el dret i el deure. Si es
programa el naixement, per que no la mort?.
La vida ningú me la pren, jo la dono, cal saber viure i cal saber
morir.
El punt omega és el moment just de lliurar a l'univers la pròpia
vida, si ho faig a temps, ho podré fer amb elegància (el
ben morir).
En Xirinacs va preparar la
seva mort minuciosament, i a la pag. 99 del seu llibre diu: La meva mort,
sigui com sigui, serà una bona mort. Havia posat límit al
seu cos, tenia una gran preparació per fer aquest viatge final.
Va aprendre tècniques de relaxació, fent respiracions ràpides
en estat de consciència que ell sabia molt bé controlar.
Un mes abans del 6 d'agost del 2007, va concretar la data, irradiava pau
i felicitat. I va començar una preparació intensiva.
El dia assenyalat, dia que complia 75 anys, va entrar en coma autoinduït,
sense medicació, una mort natural. Va aconseguir una experiència
mística a la muntanya, al Taga, (mare universal) La mare-natura
va ser còmplice del seu acte, ja que va ploure durant tres dies.
Va ser una mort valenta, ecològica,
mística, ètica, romàntica, elegant, saludable, va
dir en Joan Parés.
A continuació va explicar
els conceptes de mort, vida eutanàsia i suïcidi.
Va acabar la conferència
recomanant per la gent interessada en aquest tema:
• Associació per
al Dret a morir dignament
• La psicologia del futur de Groff, ed. Paidos
• L'esperit batega per Catalunya de Lluís Maria Xirinacs,
ed. Abadia
• Dietari final de Lluís Maria Xirinacs ed .Ara Llibres
La sala estava plena d'oients que van aplaudir al conferenciant i van
obrir un torn de paraules, amb molta gent interessada per aquest tema.
Dijous
9 d'ocubre 2008
Projecció dels curtmetratges
de la II Mostra de cinema rebelARTE
08 i The Story of Stuff (La història de les coses)
Per gentilesa dels organitzadors
de II Mostra de cinema rebelARTE 08, el dijous 9 d'octubre es varem projectar
els curtmetratges d'animació, independent i experimental que mostraran
diferents denúncies socials, realitats quotidianes, somnis i utopies
fictícies.
També es va projectar The Story of Stuff (La història de les
coses)
Dimecres
17 a de setembre a les 19,30 hores
(a l'Aula Magna de la Universitat de
Barcelona (edifici històric), Gran
Via de les Corts Catalanes, 585)
LA
MONEDA TELEMÀTICA, una eina per
a la pau.
debat
a càrrec de:
Arcadi
Oliveres Boadella, professor del Departament d'Economia Aplicada de l'UAB.
Martí Olivella Solé, periodista i autor del llibre El
poder del diner. La monètica factor de canvi polític.
Jaume Rodri-Febrer, exdiputat, sociòleg i escultor.
Joan Parés i Grahit, metge homeòpata d'Agustí
Chalaux i membre del Patronat de la Fundació Randa-Lluís Maria
Xirinacs.
Jordi Griera Roig, president
de la Fundació INEVAL (Institut Empresa i Valors Humans).
Fotos: Llorenç
Martos
Jordi Griera Roig |
Martí Olivella Solé |
Arcadi Oliveres Boadella |
Joan Parés i Grahit |
Jaume Rodri-Febrer
|
Resum de l'acte de presentació
del documental: La moneda telemàtica, una eina per la pau. La proposta
d'Agustí Chalaux de Subirà (Barcelona, 1911-2006) com alternativa
a la crisi del model social actual.L'acte
es va celebrar el dimecres 17 de setembre a les 19,30 a l'Aula Magna de
la Universitat de Barcelona.L'obertura
de l'acte va anar a càrrec del Sr. Marc Sansalvadó Chalaux,
notari i president del Centre d'Estudis Joan Bardina que donà la
benvinguda als assistents i passà la paraula als altres membres de
la taula. En Joan
Parés, secretari del Centre d'Estudis Joan Bardina, va fer la presentació
del documental que s'anava a projectar. Seguidament
es va començar a projectar la filmació, però per problemes
tècnics, aliens a l'acurada preparació que s'havia dut a terme,
van impedir que es pogués visionar el documental tal com estava previst.
Desprès d'alguns intents, sense cap resultat, es passà un
tros de la pel·lícula amb una manca de so que impedia seguir
l'argument. En Joan Parés va posar veu on no n'hi havia i es va projectar
tan sols una part.
La responsable del protocol
de la Universitat, va demanar disculpes al públic, per aquest problema
tècnic, oferint per un altre dia, l'Aula Magna o el Paranimf, per
passar la pel·lícula de nou.
A continuació
s'inicià el debat amb els membres que composaven la taula.
El públic que va assistir a la presentació d'aquest documental
va ser molt nombrós, i donat el escàs temps que es disposava
no es van poder fer gaires intervencions. Es van recollir algunes d'aquestes:
• Si es suprimís la moneda anònima hi hauria una possible
solució a la crisis actual.
• L'Agustí Chalaux es va passar molts anys de la seva vida buscant
solucions per resoldre el problema econòmic.
• En Jordi Maimó, amic de l'Agustí que estava entre el
públic, va dir que quan encara no existien les xarxes telemàtiques,
l'Agustí ja ens explicava la seva importància per a la introducció
de la moneda responsable.
• Amb la moneda telemàtica l'economia es converteix en mesurable.
•Ara el volum real del diner en el món és una incògnita.
Hi ha manca de mètrica.Es
va preguntar per la transparència del sistema, si el sistema (ordinador)
es col·lapsa que passaria.
Es va parlar del salari
bàsic.
De la banca ètica.
L'Arcadi Oliveres va
explicar per què serviria la moneda telemàtica:
• per evitar la corrupció.
• per evitar l'evasió de capital
• per evitar l'especulació financera.En
Jordi Griera va dir que la moneda nominativa ens està caient al damunt.
Si no governem aquest procés, ens governarà a nosaltres.
Finalment es va felicitar
a en Llorenç Martos per el coratge i constància que ha tingut
per tal de aconseguir aquesta filmació, i el van ovacionar amb un
fort aplaudiment
A l'entrada a la sala
es va regalar al públic assistent el debedé de la pel·lícula.
Dijous
4 de setembre 2008 Presentació prèvia del documental
La
moneda telemàtica (Una eina per la pau)
debat a càrrec
de les persones que intervenen en el documental
Aquest any hem començat
el curs 2008-09 amb la presentació prèvia del documental
: La moneda telemàtica, (una eina per la pau), pel·lícula
que es presentarà oficialment el proper 17 de setembre a dos
quarts de vuit de la tarda a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona.
Assistiren a la projecció
vàries de les persones que van intervenir en el rodatge: en Joan
Pares, en Jaume Rodri, en Marc Sansalvadó, entre d'altres.
Primer es va passar el documental
en versió catalana parlada en castellà i subtítols
en català, i desprès van provar les altres versions en
que s'ha doblat: castellà, anglès i italià, d'aquestes
últimes només una petita part per comprovar com havia
quedat el doblatge.
El col·loqui
es va iniciar amb la pregunta si es passarà en català
o en castellà.
Alguns opinaven que la versió castellana és més
correcte per que és l'original i en canvi la catalana no es correspon
exactament la veu afegida.En
Jaume Rodri va opinar que es tracta d'una aportació catalana
i que la versió castellana dóna una visió espanyola
que no porta enlloc.
No està bé sentir parlar a en Xirinacs en castellà.
En Marc Sansalvadó va comentar que s'ha de tenir en compte que
ha costat força fer aquesta pel·lícula i els guionistes
han hagut de treballar amb pocs mitjans, han fet el que han pogut.
En Llorenç ha intervingut dient que ell havia demanat que la
filmessin parlant en català i en castellà, però
els guionistes van deixar que cadascú escollis el idioma que
volgués i per aquest motiu s'ha hagut de subtitular i doblar
alguns fragments.
La gent afegí
diversos comentaris, la majoria molt positius:
• Està
molt ben explicat.
• Hi ha fragments que enganxen molt (per exemple quan s'acaba el
l'or en acabar la guerra).
• Es tracta que la gent mantingui l'atenció fins el final.
• És massa ràpida per una persona profana.
• Podrem dir que és una invitació per aprofundir
més, i per estudiar més a fons les teories del Agustí
Chalaux.
• És un homenatge a l'Agustí.Es
va fer aquesta pregunta dirigida al públic:
Si una persona veu
aquesta pel·lícula quina sensació creieu que tindrà?Respostes
del públic assistent:-
tècnicament s'aguanta bé.
• Comunica el que vol dir
• El narrador és prou enigmàtic per crear un bon
clima.
•La durada és correcta.
