Dijous 24 d'abril: Situacions béliques a l'Àfrica: Kenya
a càrrec de Jordi Sant Gisbert, historiador que treballa i colabora amb el Centre d'Estudis Africans

Dijous 10 d'abril: Presentació del llibre "El túnel de la por"
a càrrec de Josep Batalla, arquitecte i Josep M. Vall, editor

Josep Batalla

Josep Maria Vall

Josep Batalla i Josep Maria Vall

Dijous 27 de març: L'Economia Solidària
a càrrec de Jordi Garcia Jané

El dijous 27 de març en Jordi Garcia, cooperativista i membre de la xarxa d'economia solidària ha parlat de:
L'economia solidària., una nova manera de treballar, consumir, finançar... i de viure.
Ha començat explicant que és la economia solidària: és una manera de viure, en la seva formes més diverses, que abasta la integritat de les persones, és una nova economia que està al servei de la societat.
L'economia que actualment regeix al món, és depredadora, antisocial, les cooperatives de consum, les fundacions i diverses associacions amb les seves diferents alternatives proposen una altre manera de consumir i de viure.
Les característiques de les economies solidàries són:
- que estan al servei de les persones, manen les persones i no el capital,
- la seva organització és democràtica,
- tenen primacia les persones per sobre del lucre,
- faciliten l'accés al crèdit.
Un dels grans reptes, ha explicat és com es poden articular totes les activitats que una per una no tenen. S'intenta constituir un mercat social, en front del mercat capitalista.
Als anys 30 a Catalunya el moviment cooperativista va ser molt impulsat, això va permetre que desenes de treballadors podessin viure sense el capitalisme, però la guerra i el franquisme ho van estroncar tot.
Ha passat un vídeo molt interessant: "Llavors d'un altre economia", on s'analitzen els següents aspectes:
- Producció: inici del cicle econòmic:alimentació, indústria. Ha parlat del l'assessorament que el col·lectiu Ronda proporciona.
- Distribució: o comercialització, s'intenta passar amb el mínim d'intermediaris, no es treballa amb les grans superfícies, es fa el repartiment amb bicicletes o amb un cotxe electrònic.
- Consum: s'ha parlat del mercat a la plaça de la Virreina (Gràcia) on s'intercanvien els productes.. De diferents cooperatives que participen: el cabàs de Santa Coloma de Gramanet (hort ecològic), Germinal (cooperativa de Sants), Rocaguinarda (cooperativa cultural) etc.
- Finançament: ètic i solidari. Empreses que financien projectes que tinguin una certa coherència, projectes que ajudin a la societat.
La Burxa (revista que fa una tirada de 5000 exemplars, ràdios lliures, TV.
comunitàries etc.
- Habitatge: associació sostre cívic, el propietari de l'habitatge és la cooperativa, no es permet especular, a Catalunya encara no s'ha aplicat
però si a Dinamarca. L'exemple de can Masdeu que es dedica al reciclatge i a l'autoproducció.

Per a obtenir més informació cal adreçar-se a : www.xarxaconsum.org
A continuació s'ha obert el debat.

Dijous 13 de març: La transició espanyola: transacció?
a càrrec de Miquel Vallès i Abel Rebollo, del colectiu Etcètera

Fotos: Llorenç Martos

Miquel Vallès

Abel Rebollo

Miquel Vallès i Abel Rebollo

Dijous 28 de febrer: "dels Agrocombustibles als bionegocis"
a càrrec de Mónica Vargas, de l'Observatori del Deute de la Globalització

El dijous 28 de febrer el tema de la conferència va ser: Dels agrocombustibles als bionegocis i va anar a càrrec de Mònica Vargas membre de l'Observatori del deute de la globalització.
Va començà dient qui eren i en que treballaven: són com un pont social entre els moviments socials i la universitat. Treballen sobre temes preocupants en el món, com són els problemes del Nord-Sud, el deute extern, etc.
Va parlar dels agrocombustibles que no anomenen biocombustibles per els impactes negatius que poden derivar-se d'ells, ja que bio equival a vida, és a dir que és bo per la societat, i el que tenen no és bo.
Va explicar en que consisteix el deute ecològic: són el conjunt de impactes socials.
- El impactes socials i ambientals negatius produïts en les zones d'extracció de recursos importants per als països del Nord.
- Més contaminació produïda en els països del Nord que tenen un impacte global.
- Els impactes ambientals i socials negatius de les transnacionals a l'exterior (per exemple, Repsol contamina a l'Equador).
Afegí que existeixen dos problemàtiques globals reconegudes:
- El canvi climàtic
- L'empobriment (més de 850 milions de persones en el mon passen fam).
Agrocombustibles: Usualment presentats a Europa com una alternativa davant de problemes com:
- Emissions de gas (efecte hivernacle)
- La seguretat i la dependència energètica
- La crisi de la agricultura.
Hi ha un debat en el mon científic entre el rendiment energètic i les emissions.
L'agricultura està parada i depenent del petroli (necessiten per treballar tractors, autopistes vaixells per el transport etc.)
Principals problemes en el futur dels agrocombustibles:
- Conversió de selves en terres de cultiu
- Utilització del fertilitzants
- Cultiu en gran escala de lleguminoses com la soja.
- Descomposició de residus orgànics com causa d'emissió de òxid nitrós el tercer gas d'efecte hivernacle.
- Desplaçament de cultius alimentaris
- Expulsió de la població.
Va parlar dels megaprojectes de infraestructures per el transport de grans a l'Amèrica llatina.
Va acabar dient que encara no som autòmats. Els éssers humans no som màquines, necessitem territori, llengua, família. Qui planta i cultiva la terra pot donar solucions, cal escoltar-los, no es soluciona res expulsant-los del seu territori.
Per més informació va donar aquests enllaços d'interès:
www.odg.cat
www.quiendebeaquien.org
www.ecologistasenaccion.org
www.biofuelwatch.org
www.etcgroup.org
www.supermercadosnogracias.org

Dijous 14 de febrer:
Telematic Money and COMMUNITARIAN CAPITALISM
La moneda telemática nominativa comunitaria y el CAPITALISMO COMUNITARIO
A càrrec de Jordi Griera

El dijous 14 de febrer, aprofitant l'avinentesa que teníem entre nosaltres el director i els càmares del documental que s'està filmant sobre la moneda telemàtica, es va posposar la xerrada que estava programada per tal de poder filmar en anglès i en castellà la conferència que es va fer en el Fòrum Social català a la Universitat de Barcelona els dies 26 i 27 de gener.

El ponent en els dos idiomes va ser en Jordi Griera, el mateix que ho va fer en el Fòrum.

Veure resum del 26 de gener

Dissabte 26 de gener al Fòrum Social Català (Universitat de Barcelona edifici històric)
La moneda telemàtica nominativa comunitària i el CAPITALISME COMUNITARI
A càrrec de Jordi Griera

En el marc del FSCat (Fòrum Social Català) el dissabte 26 de gener, el Centre d'Estudis Joan Bardina va presentar una ponència sobre: El sistema financer i el diner nominatiu, basat en els estudis que sobre aquesta proposta va fer Agustí Chalaux de Subirà.
La presentació i debat va anar a càrrec de Jordi Griera.
En Jordi Griera va projectar un power point on anava explicant i complementant els següents apartats:
- La moneda telemàtica nominativa comunitària i el capitalisme comunitari.
- La regeneració de la societat.
- L'educació en els valors humans. Aquí va esmentar els cinc valors humans que es treballen des de INEVAL. Veritat, acció justa, pau interior, amor i no violència.
- A continuació va explicar què és el centre d'Estudis Joan Bardina: una associació sense ànim de lucre fundada a iniciativa de Agustí Chalaux.
- Parlar de la economia original, la societat primitiva i les transaccions.
- Com sorgeix la moneda nominativa
- La moneda anònima i la captura del valor afegit.
- L'equilibri del mercat.
- La proposta macroeconòmica de Agustí Chalaux
- Avantatges que comportaria per l'economia i la societat.
- La robotització.
- Fonts de recursos per la renda bàsica.
- Infraestructures existents i a crear.
- Una innovació tècnica.
- Què vol el capitalisme comunitari.
Finalment va dir que per saber-ho tot cal buscar a :

http://www.bardina.org/
Centre d'Estudis Joan Bardina
Bibliografia d'Agustí Chalaux de Subirà
Pel·lícula : la moneda telemàtica

INEVAL: Educació en valors humans
http://www.ineval.org/

Jordi Griera	Jordi Griera
	Fotos: Llorenç Martos

Les fotos de d'inauguració del Fòrum i de la manifestació - Jornada d'acció Global las podeu veure a: D:\www.bardina.org\fscat\fscat.htm

Dijous 24 de gener Com afecten els valors ètics a la nostra persona?
a càrrec de Empar Gil, Treballadora Social Institut Clínic de Malalties Digestives i Metabòliques

Empar Gil

Empar Gil

El dijous 24 de gener a les vuit del vespre, ens varem trobar un grup de persones amb la intenció de poder reflexionar sobre els aspectes de la ètica i com ens afecten a la nostra persona.

Amb l'Empar, Treballadora Social del Clínic i membre del Comitè d'Ètica Assistencial d'aquest centre hospitalari, varem anar compartint aspectes diversos enquadrats dintre els aspectes sanitaris entre d'altres com què es, com funciona un comitè d'ètica, amb quins objectius es treballa...

Es va parlar dels principis establerts pel l'Informe Belmont -autonomia, beneficència, no maleficència i justícia- i com es tenen en compte alhora de prendre decisions...

Va ser el moment de parlar del Document de Voluntats Anticipades quan es va crear mes interacció entre tots, podent aterrar en aquells aspectes que a tots més ens afecten com son el quan, el com i el què hem d'incloure en aquest document que tots volem fer però que ens costa donar el pas, malgrat que no volem que l'altre hagi de decidir el que volem cada u de nosaltres, quan ens troben en situacions difícils de la nostra salut...

Fotos: Llorenç Martos

Dijous 22 novembre: Posar el cos en altres cultures
a càrrec d'Enric Miró, antropòleg i Cap d'exposicions i difusió del Museu Etnològic de Barcelona

Fotos: Llorenç Martos

El dijous 22 de novembre el tema de la conferència va ser: Posar el cos en altres cultures i va anar a càrrec d'Enric Miró, mestre, antropòleg i Cap d'exposicions i difusió del Museu Etnològicde Barcelona.
Va començar la xerrada explicant que el Museu Etnològic té peces provinents dels cinc continents i que moltes d'elles ens parlen de la vida quotidiana dels seus habitants, i del seu estudi en podem treure moltes conclusions.
Però per què posar el cos en altres cultures?
Per què molts museus serveixen per mirar lo exòtic des de fora, però ara cal crear una política de proximitat.
I ens digué si s'estudien les cultures asseguts en una cadira o llegint és una cosa, però un altre molt diferent és si es passa per la ciència. Si no més es viatja anant per hotels no t'adones de la vida del país que visites.
A continuació ens passar un vídeo amb objectes que es troben en aquest museu i que s'utilitzaven per la visa quotidiana: cistells, gerros, càntirs, etc, els uns fets amb ceràmica vidriada que té gran influència d' Irak. La ceràmica autèntica és mate per que ha de suar, els objectes vidriats, són per fer bonic.
Varem veure amulets que servien per protegir-se, objectes fets de banya que utilitzaven per la vida quotidiana, nines, baldufes etc.
Ens passà unes làmines amb senyors que anaven amb vestit de festa, indumentària de festa per que el cos és un element de comunicació, animals que tenien el seu simbolisme, el peix, el cangur, objectes religiosos, màscares, les màscares blanques, digué ens parlen dels avantpassats.
Passarem a revisar els pobles de diferents llocs.
A Catalunya hi veiem l'escopeta, els esclops (útils per la neu) l'acordió, que ens permet ballar, insistint amb la idea de posar-hi el cos.
Al Marroc ens va mostrar una ma pintada amb hena, totes les creences necessiten el cos.
Escuts pairals de Europa, cada clan o família té algun animal en el seu escut que l'identifica dels altres.
A Amèrica s'utilitza la ceràmica per us religiós, ceràmica i plomalls són elements de comunicació. Un altar fa memòria dels avantpassats d'una forma física, el que li agradava al avantpassat es posa a l'altar.
Fer un ritual per els difunts és aproximar-se a la memòria, aquí tenim els panellets, a Castella els huesos de santo.
Que fa el Museu avui en dia? Anar a buscar testimonis, viure allà com la gent del país.
Ens va presentar el projecte La Primavera, Mèjic-Catalunya, i varem veure com viu la gent allà i com el visitant s'acomodava a totes les tasques que feia la família resident en aquell país
La única manera de conèixer un poble es implicar-se amb la vida quotidiana dels seus habitants.

Dijous 15 novembre: Al Ateneu La Torna projecció del vídeo La moneda telemàtica
Debat a càrrec de Jordi Griera, President d'Ecoval i Ineval i amb la intervenció de Joan Parés, Director de la Fundació Randa.
Organitza: Centre d'Estudis Joan Bardina.

Fotos: Llorenç Martos

El dijous 15 de novembre al Ateneu La Torna es va passar el vídeo sobre la moneda telemàtica que presentarem al Fòrum Social Mundial a Nairobi (Kenya) narrat per Lluís Maria Xirinacs.
El debat posterior i fòrum fou dirigit i comentat per en Jordi Griera President d'Ecoval i Ineval i amb la intervenció de Joan Parés, Director de la Fundació Randa ambdós estudiosos de les doctrines d'Agustí Chalaux de Sobirà.

En el col·loqui es va demanar sobretot la intervenció del públic que visionava per primera vegada aquest documental, i sorgiren els comentaris següents:

Recordo que en Lluís M. ja havia dit que la societat a través del invents i del progrés s'obtenien uns beneficis i que calia recuperar aquests beneficis per repartir-los a la societat. Els senyors que fan un treball brut haurien de cobrar més que un advocat va dir un tertulià.

Un altre va dir que necessitaria veure'l dues vegades, per poder resumir bé el que implica els coneixements d'aquests conceptes. La primera part li va ser més fàcil de seguir, però la segona l'ha trobat força complicada. És un vídeo que enganxa i tens ganes de saber més coses, és molt didàctic, entra bé, es va dir.

S'ha fet una al·lusió a la part política, s'hauria d'aprofundir més com poder conjuminar moneda i democràcia.

No destruïm l'euro com a concepte però sí com a bitllets i monedes; qualsevol moviment ha de quedar enregistrat, pagar només pel banc o amb targetes-moneder. No necessitarem ni un canvi de mentalitat ni ordinadors nous per començar. Sí que cal un canvi polític que implanti la moneda nominativa, canviï els diners en metàl·lic per apunts comptables i creï els òrgans perquè el control retorni al poble, a la comunitat. L'eina és bona, falta trobar el camí perquè la gestioni la comunitat. Sense regular la política no es pot implantar la moneda nominativa.

Com aconseguir que realment esdevingui possible tot això i com començar? La inflació és el camí més ràpid que tenen els poderosos per transferir a les seves butxaques el diner del poble; els Bancs Centrals van néixer per controlar-la, poden ser una eina però és essencial que ells siguin controlats per la comunitat i assegurin la neutralitat de la telemàtica. El debat es va animar amb aportacions radicalment contràries a l'existència dels Bancs Centrals, que van recomanar la visió del film "Zeitgeist", que dóna una visió molt crítica del model USA de Banc Central contra el poble (que per sort sembla que no és el mateix a tots els països). Això va palesar que per tirar endavant hem d'arribar a fer un equip i col·laborar tots nosaltres, debatent els temes a fons sense protagonismes i posar-nos d'acord. Cal que decidim quines accions convé que emprenguem, a més a més de la difusió dels conceptes de l'Agustí Chalaux amb DVDs com aquest, que ja és un prou bon començament.

Això varen ser algunes de les aportacions que es van fer després e veure aquest vídeo.

Dijous dia 8 novembre: Documental de Guinea Bissau realitzat per Ana Medeira
Debat a càrrec de Ana Medeira i Juan Antonio Herrero Díaz

Fotos: Llorenç Martos

El dijous 8 de novembre l'Ana Medeira i Juan Antonio Herrero Díaz, com a col·laborador, ens van presentar un documental sobre Guinea Bissau. Varen gravar sis entrevistes i avui ens presenta una dedicada a l'educació dels infants de Guinea Bissau.
El documental tracta d'una escola infantil d'un barri de Bissau on comença celebrant la festa de Carnaval.
Entrevisten a un professor i director del centre que explica tots els problemes que ha tingut per tal de poder exercir la seva professió, la d'ensenyar i educar en una escola de barri. Ens diu que a Guinea Bissau hi ha 30 llengües i 30 ètnies diferents, això dificulta molt el poder entendre's i unificar l'ensenyament.
En aquest país hi ha una gestió del govern per l'escolarització molt deficient.
És una qüestió política, no és per falta de diners. Hi ha molts pocs recursos.
Existeix una escola pública, que en diuen gratuïta, fins el sisè nivell però a uns alumnes que no van ben alimentats, que pateixen una extrema pobresa, i que viuen en unes pèssimes condicions, aquesta gratuïtat no és real, per tant els pares prefereixen que els seus fills treballin al camp, això unit a les míseres pagues que tenen els mestres, acaba per ser tot plegat bastant desastrós, i els pares que poden, acaben portant als seus fills a escoles privades que no reben cap tipus de subvenció per part del Estat.
El criollo és la llengua nacional, però la primera llengua és el portuguès com a nació colonitzada.
Ens va parlar de la poca estabilitat que hi ha, de la manca d'ajuda per l'agricultura, del problema tan greu de subministrament de l'aigua i de la llum.
Quan algú gosa plantejar alguna reivindicació pot venir tot seguit l'acomiadament com ha passat en algunes empreses, diu per tant, que encara que es digui que és un país democràtic, no existeix tal democràcia.
La corrupció dels funcionaris arriba al punt que se'ls pot veure sovint en hores de feina jugant o bevent. Tothom vol ser important, però ningú es vol embrutar les mans.
En el col·loqui expliquen que el país té greus deficiències, l'aigua i la llum com a factors importants, els carrers sense asfaltar, els sous molt baixos. La gent no s'organitza per protestar hi ha poca resposta del poble.

Dijous dia 25 d'octubre Riscos naturals i cooperació: Experiències a l'Amèrica llatina
a càrrec de Glòria Furdada, professora de geologia de la UB

Fotos: Llorenç Martos

El dijous 25 d'octubre el tema de la conferència va ser: Riscos naturals i cooperació: Experiències a l'Amèrica llatina, i va anar a càrrec de Glòria Furdada, professora del departament de Geodinàmica i Geofísica de la Universitat de Barcelona.
Va començar la xerrada dient que no pretenia donar una lliçó estructurada del tema si no explicar les experiències de una professora que ha anat allà i quins resultats s'han tret.
Va explicar que havia cooperat i treballat a diferents països de l'Amèrica llatina, en inundacions.
El desencadenament va ser el huracà Mitch (1998).
Primerament van fer formació en una mestria centreamericana de Nicaragua.
En l'àmbit de riscos, va dir, hi ha tres grans puntals: Predicció i Preparació, Recuperació i Mitigació. La predicció implica: on, amb quin grau i amb quina freqüència es dóna. La mitigació té a veure en totes les actuacions que es fan a mig i llarg termini i aquí és on entren els geòlegs.
Es va fer un treball molt interessant a Tipitepa, un poble on el travessa un canal. Varem veure unes fotos que es veia el possible risc d'inundacions.
Es va dirigir una tesi de mestria a la Trinitat.
Ens parlar d'un treball que es va fer a El Salvador, en una zona muntanyosa, es va muntar un taller amb Geòlegs del mon i es van elaborar uns mapes.
Què s' aconsegueix amb tot això?: Ajudar a la comunitat que viu en aquella zona, ajudar a la formació de tècnics, publicar els treballs,etc.
Ens va explicar que el reble (ripio) que aboquen a tot el jaç del riu disminueix notablement el congost.
Quan hi ha una pluja superior a la habitual el primer efecte que es veu és fang, pals, pedres,. El segon efecte és que es bloquegen els canals i es trenca la presa i això ja provoca inundacions. Les conseqüències són: destrosses, epidèmies, pèrdues de vides humanes etc.
Amb aquestes cooperacions el que s'intenta és: participació en la docència, coodirecció de tesis, formació per la investigació junt amb els país. Els resultats són la formació de tècnics i la elaboració de documents cartogràfics.
Finalment ens va fer arribar a una reflexió: Ens va dir, que tot el que s'estava fent era posar pegats. Les seves actuacions no arriben a la causa del problema. La causa és que hi ha una profundíssima injustícia social i econòmica. No més es pretén salvar algunes vides i reduir el grau de sofriment de la població afectada.

Dijous dia 11 d'octubre Àfrica: La urgència d'un continent
a càrrec d'Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau.

Fotos: Llorenç Martos

L'Arcadi va fer un apropament teòric al continent africà presentant primer de tot els problemes més rellevants que actualment pateixen.

El primer problema que va parlar és la malaltia i concretament la sida ja que l'Àfrica subsahariana és la que més la pateix.
Quaranta milions de persones en el món,pateixen aquesta malaltia, de les quals segons ONUSIDA, el 60% viuen a l'Àfrica subsahariana. A Europa la gent pot guarir-se però a l'Àfrica no compta amb els medicaments necessaris i aviat els hi arriba la mort. El tractament és caríssim i els laboratoris, degut al problema de les patents, no estan disposats a col·laborar.

El segon problema és la fam. La fam és la calamitat que mata a més població. Cada dia moren 40.000 nens i 30.000 adults arreu del món. Segons la FAO en el món es produeixen més aliments que necessitats hi ha. Enviar aliments a aquests països no és una bona solució. Cal una sobirania alimentària és a dir que en comptes de produir cacau, cafè,cotó, pinya etc. que els van ensenyar els imperis colonialistes els convindria més que cultivessin blat i aliments que a ells els hi siguin més profitosos. La FAO diu que caldrien fer importants inversions: regadius, granges, canals etc. Però els altres estats no ajuden.
A determinats nivells polítics estem governats per delinqüents.

El tercer problema és la falta d'accés a l'aigua potable. A EEUU i al Canadà tenen la reserva d'aigua dolça més gran del món. A l'Àfrica cal anar a buscar l'aigua, d'això se'n ocupen les nenes, que no van a escola ja que els ocupa unes sis hores diàries, això provoca un alt analfabetisme femení.

El quart problema és la guerra. La colonització i descolonització del continent africà ha dut sovint a conflictes interns de la població, per exemple al Sudan després de la independència van començar els problemes entre els del nord i els del sud. Àfrica és un dels països que té més armament i allà no en fabriquen. Espanya és el segon país que exporta més municions a Àfrica.

A continuació ens va parlar dels mecanismes que s'amaguen per que Àfrica pateixi, fam, sida, set...
Va parlar del comerç internacional. Nosaltres no remunerem bé tot el que ens arriba d'Àfrica. La pesca de l'Atlàntic. Les reclamacions de les llicències de pesca per part dels africans. També ens va parlar de com anem a explotar amb les nostres industries.
El deute extern. Tots aquells països estan endeutats, culpa dels seus mal governants que s'han enriquit.
El poble africà veu per televisió com viuen els altres països i decideixen emigrar i nosaltres els rebutgem. 6000 africans es van morir ofegats intentant creuar l'Atlàntic. La història de la humanitat és la de la emigració.
Els immigrants ens aporten cinc vegades més del que ells s'emporten de les arques públicas.
El que ens cal fer és senzillament treure la nostre mà de damunt seu.

27 setembre Documental: Voces contra la globalización "La estrategia de Simbad" Debat a càrrec de l'Edmundo Sepa sociòleg i President de la associació ETANE

Fotos: Llorenç Martos

El dijous 27 de setembre es van iniciar les tertúlies d'aquest nou curs amb la projecció del documental: Voces contra la globalización "La estrategia de Simbad" i el debat va anar a càrrec de Edmundo Sepa, sociòleg i president de l'associació ETANE. En "La estrategia de Simbad", s'analitza el nou programa laboral en el món: les deslocalitzacions d'empreses, les grans àrees de producció mundial (Xina i Índia, la immigració, la pèrdua de la societat del benestar a Europa i altres temes de caire polítics i socials. No més es va visionar una part del documental, doncs el tema de la immigració el va presentar el ponent convidat. Ens va comentar que fa anys que treballa en el tema de la immigració africana, però que actualment hi ha un cert desànim. Els anys 90 van ser molt difícils per el continent africà: la caiguda del mur de Berlín va coincidir amb un liberalisme econòmic general i va coincidir alhora en un estat fallit (bancarrota,)) situació doncs pessimista. Les eleccions també van ocasionar crisis i conflictes. En les Olimpíades a Catalunya, van anar apareixent gent que provenien d'Àfrica: del Senegal, de Cabo Verde arribaven de països que estaven en conflicte. Molts d'ells retornaven a les seves ex colònies, (Portugal,França).

Quan es va declarar la guerra a Irak es va incrementar la indústria petrolera de Guinea. Les multinacionals recolzen el govern de Guinea, no hi ha una oposició.
Actualment està sortint de Guinea la gent més preparada, es a dir tots els que podrien ajudar a aixecar el país se'n van. Per a mots africans l'única solució és marxar, i no marxen tots per que no poden.
A Mali existeix una zona on abans es cultivava cotó, que ara està totalment despoblada.
La injustícia, la impunitat, i l'expulsió son els tres factors que condicionen el mal funcionament del continent africà.
Entre els africans hi ha un cert sentit d'identitat amb Catalunya:s'hi poden trobar uns trets polítics, sociològics i culturals.
La immigració ha provocat un cataclisme a la societat europea i de moment no s'hi troba solució, no s'arregla el problema amb reixats de filferro ni amb discursos dient que no marxin del seu país, però que poden fer?
Els dirigent africans son els que no estimen Àfrica, hi ha un grau molt elevat de corrupció en tots els àmbits.
Si no hi ha un consens, si no hi ha un pacte es molt difícil la sortida.
Finalment va recomanar la lectura d'aquest llibre:
En ruta hacia una nueva esclavitud. El trágico y mortal viaje de africanos a Europa a través del Sahara y del Mediterráneo, de Michael Ohan.
Editorial, Mundo Negro
Arturo Soria 102
28043 Madrid.

22 de setembre trobada a Pontons d'Agermanament i Centre d'Estudis Joan Bardina

Fotos: Llorenç Martos

El dissabte 22 de setembre es va fer una trobada a Pontons de socis d'Agermanament i Centre d'Estudis Joan Bardina. L'objectiu era establir relacions i lligams entre les dues associacions que a partir d'ara intentaran treballar conjuntament en uns quants aspectes.
L'acte va consistir a fer un dinar de germanor a casa del nostre amic Fèlix Herrero, que tan gentilment ens ofereix el lloc. L'objectiu era que la gent s'anés comunicant entre els que tenia més a prop, ja que la taula era molt llarga i costava una mica arribar a tothom.

Després de dinar, passàrem a la sala de projeccions on primer en Ricart Cunill va presentar Agermanament i a continuació en Llorenç Martos el Bardina. Les dues entitats explicaren quins eren els seus objectius i la seva finalitat i quins van ser els motius pels quals es va decidir el fet de treballar en el mateix local per tal d'unir esforços, cadascú en el seu programa, però buscant línies d'unió d'ambdues associacions.
A continuació es va passar un debedé dels treballs i les col·laboracions que Agermanament està realitzant al Camerun: planters de palmeres, escola de sords d'Esera, pous per al subministrament d'aigua etc.
Amb el torn de preguntes es va acabar la xerrada i a les sis de la tarda la gent va començar a tornar cap a Barcelona. Tothom va quedar content i satisfet d'aquesta jornada.

Dijous 20 de setembre Assemblea General Ordinària de socis

Fotos: Llorenç Martos