Activitats curs 2009 - 2010

28 de gener - 100 anys de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia
A càrrec de Pere Solà Catedràtic d'Història de l'Educació de l'UAB.

Fotos: Llorenç Martos

El dijous 28 de gener el tema de la ponència va ser:

100 anys de l'assassinat de Ferrer i Guàrdia, i va anar a càrrec de Pere Solà, catedràtic d'Història de la UAB

Va fer l'acte de presentació Manel Pons, company de professió i amic del conferenciant.
En aquesta presentació, en Manel va explicar els motius per els quals havia intervingut per que en Pere Solà volés donar aquesta xerrada en el Bardina, hi ha que considerava que era la persona més idònia per tractar aquest tema.
Va enumerar una gran quantitat de llibres i publicacions que des de l'any 1976, ha escrit com:
• Las escuelas racionalistas en Catalunya 1909-1939
• Ferrer Guardia y la pedagogía libertaria: elementos para un debate.
• Els Ateneus obrers i la cultura popular a Catalunya (1900-1939)
• Francesc Ferrer i Guàrdia i l'escola moderna
• Educació i moviment llibertari a Catalunya (1901-1939) etc.I també ha publicat nombrosos articles a diverses revistes entre d'altres:
• Cuadernos de Pedagogía
• Guix
• Pedagogía histórica (en francés)
• Polonesa en Varsovia (en francés)
• Arraona, revista d'història. Sabadell
• Educació i Història, revista d'història de l'Educació.
I per si fos poc, és el coordinador i l'ànima del Seminari de Documentació i Recerca en Història de l'educació, que amb certa periodicitat convoca les Jornades d'Història de l'Educació als PPCC.Desprès d'aquesta exhaustiva presentació va donar la paraula a Pere Solà, que va agrair la invitació i començà la xerrada.Va llegir un dels seus articles sobre el pedagog Ferrer i Guàrdia que va aparèixer a la revista Escola Catalana, i anava fent aclariments sobre la lectura.
Va dir: sovint Ferrer i Guàrdia ha estat un proscrit, un fracassat . No ha estat un profeta en el seu país.
No era pedagog d'ofici, era un autodidacta, va ser una figura de desordre.
Va parlar de una dimensió universal i una dimensió comunitària, el primer pedagog català conegut desprès de Ramon Llull i Lluís Vives, però la cultura catalana no valora prou aquesta figura. Se'l ha jutjat massa visceral, el seu apassionament antireligiós no l'ajudava, volia persuadir, no imposar.
El conferenciant es queixava de que hi ha hagut absència de debat sobre aquest tema, i aprofitament crític dels intel·lectuals. No hi ha hagut anàlisi, va dir.

La proposta de Ferrer i Guàrdia és una incitació a la pau, a la justícia i a la solidaritat.

Si es fa un balanç sobre el que s'ha fet aquest any que es commemora l'assassinat de Ferrer i Guàrdia, a nivell acadèmic hi ha hagut una visió molt negativa, es diu que Ferrer i Guàrdia utilitzava l'educació com tapadora per altres activitats, tant abans com desprès de la seva mort s'ha sentit aquest discurs tant acusatori.
El conferenciant va definir a en Ferrer i Guàrdia com un lliure pensador europeu. Republicà del partit progressista, no federalista, es va fer més tard del partit obrer i va anar cap al anarquisme.
A partir del 1900 va anar més cap a la línia de llibertari. Subvencionava una revista: La huelga general , i el 1907-08 subvencionava: la Solidaridad obrera (la que més tard seria CNT).
És més important com editor que com a pedagog. Es preocupa per l'educació cívica i moral.
Uns grans lluitadors per la renovació pedagògica van ser: en Joan Bardina i en Francesc Ferrer i Guàrdia, coetanis, favorables tots dos a la coeducació i encara que van anar per camins diferents el seu objectiu fou el educar amb llibertat futurs i bons ciutadans.
El col·loqui va ser molt fluid doncs molta gent estava interessada en aquest tema.

Bibliografia: L'école moderne de Francesc Ferrer i Guàrdia. Traducció francesa.

21 de genr - Moviments socials i canvi polític a l'Amèrica Llatina
A càrrec de Emir Sader, professor de filosofia de la universitat de Sao Paulo.

Fotos: Llorenç Martos

El dijous 21 de gener a la UPF i per tancar el cicle de conferencies sobre Crisis de sistema i alternatives (Cap el Fòrum Social Català 2010) es va presentar la ponència: "Moviments socials i canvi polític a l'Amèrica Llatina" i va anar a càrrec de Emir Sader, professor de filosofia de la universitat de Sao Paulo.

Va fer l'acte de presentació en Martí Olivella, representant de NOVA dient que en Emir Sader, brasileny, d'origen libanès, i actualment es el director de CLACSO, institució internacional que aplega quasi 260 centres basats en Ciències Socials, principalment a l'Amèrica llatina, però també arreu del mon.

Objectius:
• promoció i desenvolupament de la recerca i docència de les ciències socials.
• Enfortiment del intercanvi de cooperació entre les institucions.
• I sobretot divulgar el coneixement produït entre els moviments socials i les orientacions dels estats civils.
Ha escrit varis llibres sempre enfocats en els moviments socials i la relació entre els governs: sobre Cuba, Xile, Nicaragua, Brasil, tot fent una reflexió sobre: democràcia, dictadura, marxisme, socialisme etc.
El darrer llibre: El nuevo topo, editat per la Editorial Siglo XXI, recull els recents processos de l'Amèrica llatina i com interactuen els moviments socials.

A continuació va passar la paraula a Emir Sader que va començar donant les gràcies per haver estat convidat en aquesta conferència.
Fa deu anys que va començar el primer Fòrum, vivíem en un mon diferent del d'avui, en alguns llocs pitjor i d'altres millor. Es va fer un balanç del Fòrum de Porto Alegre, el balanç ha de ser del objectiu del Fòrum.
El més important són el progressos que s' aconsegueixen, a l'Amèrica-llatina.
En el Fòrum es varen fer un conjunt interessantíssim de milers d'activitats.
Però el Fòrum esta endarrerit, esta girant en fals de com esta el mon avui dia. Es va organitzar com una resistència al neoliberalisme.
Va parlar del factors regressius. El pas d'un mon bipolar al unipolar i del pas d'un cicle capitalista expansiu a un de recessiu.
A Amèrica llatina al haver-hi dictadures militars, repressió, terror, va ser un camp abonat per el neoliberalisme. El països es van endeutar, préstecs,
Tots els països entren en una crisi deguda al deute extern i l'esquerra queda molt debilitada. El capital no està fet per produir sinó per acumular.
Va parlar del factor productiu i del financer. El sector financer guanya mes en països endeutats especulant, comprant i venen.
Amèrica llatina és el país amb més desigualtats del mon. En la dècada dels 20 tenen gran protagonisme els moviments socials, que es van organitzar com a resistència. Van sorgir teories dels moviments socials que elaboraven estratègies (autonomia)
Del 80 al 90 sorgeix la idea de canviar el mon sense prendre el poder, i això es va cristal·litzar en les autonomies dels moviments socials.
Les ONGs rebutgen el govern i es sumen en els moviments socials existents.
Però, com es pot aconseguir un mon millor rebutjant el poder polític?.
Exhaurits els models del neoliberalisme es presenta el tema de la hegemonia i de la resistència. A Argentina el lema era: que se'n vagin tots, però es evident que no marxaran, es van autodefinir que no volien cap aliança amb el govern.
La línia divisòria en l'Amèrica llatina no ve donada per la dreta o l'esquerra, i va tractar de dos punts.
• divisió del país amb lliure comerç amb EU.
• els que prefereixen l'intercanvi dins de la pròpia nació.
•I com a tercer, el paper del consum popular.
Va parlar dels progressos obtinguts els últims anys a l'Amèrica llatina:
• Bolívia va acabar amb l'analfabetisme.
• de la operació miracle: recuperació de la visió de la gent pobre.
• Escoles de medicina llatinoamericanes on formen futurs metges, sense cobrar res, i quan acaben la carrera es dediquen a la medicina social.

El neoliberalisme tot ho ha mercantilitzat, tot té un preu, democratitzar es desmercantilitzar.
L'Estat crea una disjuntiva entre el que es estatal i el que és privat.
El que ens cal és l'esfera publica.
Entrem en un procés de truculències, d'inestabilitat prolongada, el mon liberal es debilita i no apareix cap d'altre, cap bloc de forces ni model econòmic. Cal valorar doncs, el progrés de l'Amèrica llatina. Cal fer una correlació de forces, com estan ells i com estem nosaltres. Cal valorar tant els radicals com els liberals perquè representen una referència progressista per la construcció d'un altre món possible.

12 de gener - El poder de les industries farmacèutiques
A càrrec de Lluis Botinas President de "Plural-21"

Fotos: Llorenç Martos

El dijous 14 de gener es va fer la conferència sobre: El poder de les farmacèutiques: el rol de la indústria farmacèutica a nivell internacional, relacionant-lo amb la crisi econòmica i la grip A, i va anar a càrrec de Lluís Botinas president de Plural-21 (Associació per tenir cura de la vida en un planeta viu) i autor del llibre: El VIH/SIDA no existe. Preguntas para desmontar un invento "made in USA"

Per tenir cura de la vida en un planeta viu. Vies de recuperació de l'armonia.

Va començar explicant que el poder de les industries farmacèutiques, ja sabem és molt gran, però és més interessant parlar del que hi ha més enllà d'aquest poder.
Qui dóna aquest poder a les farmacèutiques? Les pròpies ONGs (sobretot les de desenvolupament).
Amb la grip A han tingut el temps en contra, tenen milers de vacunes. Si les farmacèutiques tenen un poder és perquè es crea un mercat.
La doctora-monja Teresa Forcadas amb el seu article: "mantenir la calma", "no deixar-se vacunar" i el seu vídeo ha tingut un paper important de conscienciació a la ciutadania.
El mercat dels antibiòtics s'està acabant i amb ell les patents, ara sortiran els genèrics i convé promocionar les vacunes.
L'actitud tradicional deia: amb els seus fruits els coneixereu, però ara convé canviar d'actitud i cal fer moltes coses independentment del fruit que donin.
En Pasteur, el que va dir va ser plagiat, però era un gran polític que sabia moure's i les indústries farmacèutiques es van posar en marxa.
El Dr. Andrew Mouldew diu un argument nou: Tota vacuna és contraproduent, perquè produeix: isquèmia i derrames microvasculars en unes hores, dies, mesos, anys o fins i tot més tard.
Les vacunes és el nou mercat de les farmacèutiques i el gran negoci de les multinacionals.

A continuació va parlar de la SIDA: és la punta del iceberg de totes les catàstrofes de la medicina, la versió oficial és falsa, va dir. No és una malaltia, és un invent, un muntatge, una ficció mediàtica i racista, posada en marxa l'any 1981 als EEUU.
Què fa que la societat pugui fer totes aquestes destrosses? Només un occidental modern és comunica amb les coses a través del consumisme, la societat actual nega que forma part d'un tot i és diferent de les altres civilitzacions que existeixen al planeta.
Va parlar també del cicle còsmic, el temps a mesura que avança el cicle dura menys i estem a finals d'un cicle.
René Guínon (1886-1951) va escriure una obra, única al món: tenim una supraracionalitat supraconscient perillosa i va elaborar un lèxic i un vocabulari del coneixement immediat.
Roger Garaudy, es va convertir de gran al islamisme i no perdonava a la societat que li hagués costat cinquanta anys arribà a l'espiritualitat amb un rigor absolut.
A continuació es va obrir un debat on hi varen haver forces intervencions.

Bibliografia.

• El rapto de Higea: mecanismos de poder en el terreno de la salud y la enfermedad, de Jesús García Blanca. Editorial Virus
• La crisis del mundo moderno de René Guénon. Editorial Paidos
• La medicina patas arriba. ¿Y si Hamer tuviera razón? De Giogio Mambretti y Jean Seraphin. Editorial Obelisco.

Universitat Pompeu Fabra
12 gener- Seminari crisi de sistema i alternatives -"Mobilitzacions globals: noves formes de fer política"
Organitzadors: Centre d’Estudis Joan Bardina - Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la UPF - Fundación Viento Sur - Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) - Justícia i Pau - NOVA. Centre per a la Innovació Social

Fotos: Llorenç Martos

Dins del marc del Seminari Crisi de sistema i alternatives (cap al Fòrum Social català 2010) que s'està cel·lebrant a Barcelona a la Universitat Pompeu Fabra, el dimarts 12 de gener, es presentà la següent ponència: "Mobilitzacions globals: noves formes de fer política" i va anar a càrrec de Éric Toussaint, president del CADTM.

Esther Vivas representant de la Fundació Viento Sur , va presentar al conferenciant i va fer de moderadora.

Els temes a tractar eren: quins reptes tenen els moviments socials? a quin punt estem ara?, on som i cap on anem? com influeix la crisi sistèmica actual?.
Aquestes conferències tenen com a objectiu obrir un camí cap el Fòrum Social Català que es farà a Barcelona a finals de gener.
Va començar la xerrada fent una mica d'història dels moviments socials que s`han fet en els últims segles i de les transformacions laborals que la societat n`ha obtingut: reduccions de les jornades laborals, reivindicacions de cada primer de maig etc.
Els moviments internacionals com una demanda social ja existien, però en els anys 50 i 60 hi havia una manca d'organització internacional.
L'any 1968, és un moviment que abasta a tota la joventut i desemboca sobre una nova generació militant i aquesta generació plantejava la revolució a curt termini.
Però no va ser així, aquesta explosió no va succeir .
Arriba l'ofensiva neoliberal del capital i a l'any 1982 la crisi del deute del tercer món, i d'aquesta fase encara no ens n`hem sortit.
L'ofensiva imperialista ataca als pobles del sud (lluita cubana, pobles d'Àsia i Àfrica), i en els anys 80 i 90 ens converteix en un reflux.
Apareix llavors la crisi financera, econòmica, climàtica, migratòria, i tot i aquesta crisi l'ofensiva segueix. Ofensiva que és del capital contra el treball i del imperialisme contra els pobles del sud.
Les experiències per tractar de contrarestar l'ofensiva van desembocar en un moviment: l'antiglobalització o altermundisme.
Amb els atemptats del 11 de setembre van intentar desmuntar aquests moviments d'antiglobalització.
Llavors s'organitzen els Fòrums Mundials, a Porto Alegre, a Bombai, a Nairobi, amb quantitat de delegacions, de participants i de debats, la resposta majoritària va ser una reacció contra el capitalisme.
També els moviments socials han tingut moltes dificultats i va explicar els exemples d'Itàlia i Brasil .
Ara tenim el repte de reorganitzar-nos, tenim que respondre a una iniciativa nova molt confusa, però que presenta una proposta molt interessant:
Chàvez va parlar d'organitzar la Quinta internacional.
La decisió de convocar una reunió per el 2010 estaria a favor de tenir un diàleg internacional entre partits, tractant de dotar-se d'un nou instrument, seria fer un front anticapitalista. Si Morales, Chavez, Corea es reuneixen i tracten de clarificar els moviments socials que siguin autònoms, fent campanyes comunes per tal de construir una estratègia per lluitar contra el capitalisme.
Es vol un socialisme d'autogestió i de llibertat, per poder acabar amb l'opressió.
Va acabar dient que ens cal una elaboració i planificació d'estratègies per a poder donar resposta a la crisi global.

A continuació es va obrir un torn de preguntes. L'aula on es va fer aquesta exposició era plena de gom a gom, les mans alçades per demanar paraula eren forces i degut a l'horari establert per finalitzar l'acte es va haver de limitar les consultes que el públic adreçava al conferenciant.

Universitat Pompeu Fabra
1 Desembre - Seminari crisi de sistema i alternatives -Cap a un nou model econòmic
Organitzadors: Centre d’Estudis Joan Bardina - Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la UPF - Fundación Viento Sur - Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) - Justícia i Pau - NOVA. Centre per a la Innovació Social

Fotos: Llorenç Martos

Fotos Llorenç Martos

El dimarts 17 de novembre es va celebrar a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona la primera sessió d'aquest seminari que està dedicat al anàlisi d'algunes de les causes estructurals que han conduit a una crisis de dimensions civilitzadores i que vol promoure la reflexió sobre algunes de les alternatives que busquen construir una societat global que avanci aprofundint en la democratització, la sostenibilitat, i la igualtat del seus membres.

Per tal de poder dur-lo a terme, s'ha fet l'esforç de portar a Barcelona un grup d'especialistes internacionals.

En Jordi Mir representant el Centre d'Estudis sobre els Moviments Socials de la Uiversitat Pompeu Fabra, va donar la benvinguda al públic assistent i va esmentar les associacions que havien participat en l' organització d'aquest Seminari: Centre d'Estudis Joan Bardina, Justícia i Pau, Viento Sur, IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya, i Nova, també va agrair a la Universitat la cessió de les aules.
Va aclarir que aquest seminari servia per preparar el Fòrum Social Català i que en el Fòrum qualsevol proposta que es faci és benvinguda ja que l'objectiu és crear una xarxa d'entitats per construir un món millor.

Es treballaran aquests tres eixos.
• Causes de la crisi global
• Conseqüències d'aquesta crisi
• Alternatives possibles

Eulàlia Reguant representant de Justícia i Pau, va fer de moderadora
La presentació d'aquest seminari va anar a càrrec de Francisco Fernández Buey, Catedràtic de Filosofia Moral i Política de la Universitat Pompeu Fabra i Director del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials.
Va començar l'exposició parlant del que s'ha sentit a través dels mitjans de comunicació i al carrer que els del Fòrum Social són molt crítics del sistema neoliberal existent. Diuen que els hi falta teoria i que no hi ha alternatives a la crisi, ell es qüestiona si ho diuen per ignorància o per mala fe.
En el Fòrum ja es deia que la crisi no era tan sols econòmica si no social, cultural, ecològica, crisi de la civilització i així és en realitat.
Els moviments altermundistes han anat presentant alternatives: polítiques específiques de col·laboració per pal·liar la fam del món, el deute extern defensant la sobirania alimentària, han fet varies propostes per tal de poder ajudar als sectors més afectats per la crisi. Altre cosa és aconseguir-ho, depèn de la força que es faci.
Les diferents persones que intervenen en el Fòrum són força conegudes per les seves idees alternatives per poder aconseguir un món millor.
Aquest Seminari és doncs, un pas necessari per el rellançament de moviment de moviments.

I donà la paraula a Miriam Nobre coordinadora de la Marxa Mundial de les Dones i gran activista del moviment feminista.

Aquesta va parlar de com el capital s'aprofita de la crisi financera.
Les dones ja fa temps deien el que significava el control del treball femení.
Una feminització, una relació de les dones entre el capital i el treball. Es parla molt de l'atur masculí, però també l'atur femení és molt fort.
El treball està pensat actualment per a rebre guanys, però no considera el benestar de les persones.
Com es poden pensar solucions a la crisi? Com millorar, com afrontar el dilema entre la producció capitalista i el benestar de les persones.? Com tractar la salut, l'educació com un bé de la comunitat?.
Va fer un anàlisi del feminisme i del patriarcat. Plantejant el feminisme com una idea que es planteja com un moviment social.
Va dir que l'augment de la violència de gènere és motivada per que la dona avui dia no és tan submisa i és mes independent i aquesta llibertat de decisió d'ella es la causa de la violència del home.
Volem canviar les autonomies de les dones però canviant el món, abans era primer canviar el món i després les dones.
El moviment sindical incorpora el dret a decidir (avortaments).
Fins ara es considerava que l'home feia un treball productiu (remunerat) i la dona un treball reproductiu.
Apareixen ara una nova generació de joves que volen fer les coses d'una altre manera:
• Importància de la pràctica (campaments de joventut, conviure)
• Aspecte de les experiències: (autoorganització de les dones)
• Concepció del temps: (volen canviar les coses ara)
No fem un anàlisi de separació de gèneres. Hi ha coses que romanen i també hi ha canvis.
Ara hi ha dones que tenen poder, la personalització del capital.
La violència de gènere segueix augmentant, hi ha situacions de violència sexual com una forma d'humiliar a les dones.

A continuació es va obrir un debat on es parlar de varies qüestions: com afronta la marxa de dones els països islàmics? com contrarestar als fonamentalistes? i moltes més, a totes elles la Miriam Nobre va anar responent.

Dijous 12 de novembre: Presentació de l'AGENDA (llibre-agenda)LLATINOAMERICANA MUNDIAL 2010
SALVEM-NOS AMB EL PLANETA

Fotos Llorenç Martos

El dijous 12 de novembre es va fer la presentació del llibre-agenda Llatinoamericana Mundial 2010 "Salvem-nos amb el Planeta" i va anar a càrrec de Jordi Pujadas membre de la comissió de l'Agenda Llatinoamericana.
Va començar la xerrada dient que han fet possible l'elaboració d'aquesta agenda en Pere Casaldàliga i molts d'altres col·laboradors.
Ens parla d'una teoria de l'alliberament transformada en pluralisme religiós. L'agenda és una eina que surt d'una ideologia concreta, però que està oberta a tothom.
Aquest any s'ha centrat en el tema: "Salvem-nos amb el Planeta", és un títol molt pensat i elaborat.
Ens presenta una eina per treballar a les escoles, els esplais, als centres cívics, etc.
Els articulistes que hi escriuen estan vinculats amb el Fòrum Social Mundial.
Aquesta agenda és una eina teòrico-pràctica, és una eina de reflexió.
Va fer una distinció entre Economia i Ecologia, dient que l'Ecologia hauria d'estar sempre per sobre de l'economia i tot sovint no passa així, ja que el medi ambient no genera economia, però l'economia depèn d'ell.L'eix solidari de l'agenda és : el deute extern, els indígenes, el canvi climàtic, la crisi de civilització, els ecosistemes etc.
L'important del nostre món no és el creixement, com diuen els economistes, hem d'estar preparats per el que vindrà, i això dependrà de les mesures que es prenguin, sostenibilitat. Cal tenir una esperança activa per que les coses puguin anar canviant.
Aquesta Agenda va començar a Nicaragua i actualment es reparteix en països com: el Salvador, Panamà, Perú i des de fa dos anys també a Cuba. Es procura també que hi hagin articles referents a Àsia i Àfrica. Hi ha una visió global planetària que ens pot ajudar a tots. La edició és de 60.000 exemplars en totes les llengües i 6.000 es fan en català.
També tenen un material complementari com mapes, discursos, contes, que ajuden a explicar més el valor d'aquesta Agenda.Va parlar del projecte que ja es té per l'any vinent, el tema pot ser: Déu, però quin Déu? encara no és definitiu.
I a continuació va projectar un documental anomenat L'excusa que tractava sobre Ecologia i la possibilitat d'aconseguir unmón millor.

Dijous 22 d'octubre: Xerrada-debat sobre l'actual crisi econòmica a nivel internacional

Fotos: Llorenç Martos

El dijous 22 d'octubre hi va haver una xerrada-debat sobre l'actual crisi econòmica a nivell internacional, i va anar a càrrec de Lluís Rodríguez, membre de l'ICEA. Es va introduir el tema explicant que significa l'organització que ell representa com a economista:
ICEA, Institut de Ciències econòmiques i d'autogestió. Objectiu: Tractar d'analitzar el sistema que vivim (capitalisme) i presentar propostes cap a una ciutat més igualitària, i presentar alternatives. S'entén la paraula autogestió des de una perspectiva llibertària. Què fan?, entre altres coses conferències entorn de la crisi, centrant -se en l'estat espanyol però també internacional.
Publicacions: Cuadernos de ICEA n. 1 i en preparació el n.2; també han fet un informe sobre el finançament de la Universitat i un altre sobre la privatització de Correus. Un cop feta la presentació, va començar la conferència parlant dels països subdesenvolupat: causes, conseqüències i propostes.
Va parlar dels dos problemes bàsics actuals que són : el subdesenvolupament i la crisi alimentària.
La causa fonamental del subdesenvolupament es pot trobar en el colonialisme, en la dependència econòmica.
Va parlar d'un enfocament marxista: La taxa de guanys de les empreses cau, i no inverteixen més, en totes les crisis la taxa de guanys està al mínim. Motius de la crisi: Impossibilitat de l'empresa de vendre el que produeix. El cicle de creixement i de producció es col·lapsa. La competència. Conseqüències de la crisi:
1.- arriba desprès de la crisi alimentària (sobretot a Àfrica i llatino-amèrica)
2.- afecta a gran part del mon de forma simultània.
3.- al afectar a gran part del mon les fluctuacions són més violentes. 4.- incrementa l'economia informal a la majoria de països.
5.- hi ha menor assistència social.
6.- El poder adquisitiu de la classe treballadora enrareix la producció. La FAO, calcula que el 2009,vint milions de persones en el mon, passaran fam. Propostes que es plantegen:
• Incrementar la regulació en general
• Regular el comerç i el control del dèficit.
• Incentivar les inversions
• Donar suport a les persones més vulnerables
• Evitar solucions proteccionistes considerant el cooperativisme com una bona proposta.
• Es planteja posar fi als paradisos fiscals.
• Control en la remuneració dels directius i financers
• Protegir les pensions dels treballadors. Com a propostes més minoritàries:
+ aturar els programes d'armament
+ realitzar inversions publiques
+ enfortir el tema salarial
+ prohibir els acomiadaments
+ respectar el dret laboral dels treballadors
+ cancel·lar el deute extern
+ fomentar l'associacionisme entre els camperols. Finalment va plantejar tres eixos: 1.- reformistes: millorar un aspecte concret (un increment salarial)
2.- progressives: control o segell a productes que no siguin nocius (comerç just)
3.- transformadores: transformen el model capitalista a un altre que satisfaci les necessitats humanes. Va parlar de : què produir?, com produir? I per a qui produir?. I per acabar va dir que el que s'està donant amb la crisi, és una projecció molt dura del sistema, i els països subdesenvolupats la pateixen molt més, i caldria reformar moltes estructures.
Per a més informació: www.iceautogestion.org Bibliografia:

• David Schweickart. Más allá del capitalismo. Ed. Sal Terrae, 1997. http://www.icarialibreria.com/product_info.php/cPath/1_43/products_ id/1860 • Michael Albert. Parecon. Vida después del capitalismo. Ed. Akal, Madrid, 2005. http://www.akal.com/libros/Parecon/9788446020653 • Takis Fotopoulos. Hacia una democracia inclusiva. Ed. Nordan, Montevideo, 2002. http://www.inclusivedemocracy.org/fotopoulos/other_ languages/span/spantid.htm

Dijous 8 d'octubre: Xerrada-debat sobre el Deute Extern i els efectes als països del Sud

Fotos: Llorenç Martos

El dijous 8 d'octubre el tema de la conferència va ser: El deute extern i els efectes als països del Sud, i va anar a càrrec de Griselda Piñeiro, Col·laboradora en la campanya Qui deu a qui . Va fer una introducció al tema presentant el llibre: República Democràtica del Congo. Mitjançant les imatges del còmic ens mostrà la situació d'aquest país:
La colonització, l'explotació del cautxú, la dècada dels 60 on s'eleva la veu de la independència, Lumumba i el desig d'emancipació, Mobutu quan esdevé l'home fort (1985), l'enderrocament de Mobutu (1997), Joseph Kabila, les forces estrangeres en contra de Kabila, i així una gran part de la història i costums del país.
Mentre el Congo disposa de totes les riqueses naturals, el 71% de la població sofreix desnutrició. Tant els hospitals com els medicaments són molt cars i la població no ho pot assolir. Fet aquest preàmbul ha presentat el llibre: Les chifres de la dette 2009 basat en el treball de Damien Millet et Enric Toussaint.
www.cadtm.org Per fe palesa de les desigualtats del món i del mal desenvolupament humà, ha presentat unes gràfiques sobre la població i riquesa. En aquesta primera gràfica s'ha pogut observar que el ingrés dels 500 individus més rics, es major que els ingressos totals de les 416 milions de persones més pobres.
Una altre gràfica ens mostrava la quantitat de persones que viuen amb menys d'un euro al dia, i hem observat que el nombre augmenta cada any.
La quantitat de persones que pateixen fam, també l'augment es continu. Els nens i nenes que no estan escolaritzats, els milions de persones que viuen sense aigua potable etc.
La següent gràfica ens mostrava la part del pressupost dedicada als serveis socials bàsics i el servei del deute pel període 1992-1997, aquí hem pogut veure que la pressió del deute extern impedeix el creixement del país afectat. Caldria doncs, anular el deute.
Però la pregunta és: A qui es deu?, Que és deu? aquí ha parlat del deute extern públic i del deute extern privat.
Que és la transferència neta del deute? És la diferència entre el servei del deute i els diners rebuts durant el mateix període, ha dit que sempre és negativa.
Aleshores, ¿qui deu a qui? EEUU és el país més endeutat de tots.
L'any 1982 va començar la crisi del deute.
L'any 1995 el Banc Mundial va decidir que s'havia de fer alguna cosa en els països més endeutats PPME (països pobres més endeutats). Cada país a canvi havia de comprometre's a fer un pla per reduir la pobresa.
Alguns països van arribar al punt de la culminació (Uganda, Bolívia, Moçambic , Tanzània, Mauritània, Mali, Benín etc.
Altres països van arribar al punt de decisió: Guinea Bissau, Txad, Togo Afganistan, Costa d'Ivori etc.
D'altres països resten en espera, uns altres països s'han negat a entrar i d'altres han estat expulsats com Kenya..
Ha parlat també de la dependència sobre els productes d'exportació: cotó, cafè, cacau, bauxita, coure, urani, gas natural.
La solució seria que cada país tingués la seva pròpia economia. La xerrada i el col·loqui ha estat molt interessant i hem conegut dades i estudis del mercat que desconeixíem la majoria.


Dissabte 3 d'octubre: Col·laboració del CEJB amb la projecció del documental La moneda telemàtica, una eina per a la pau, a la Fira que Ecoxarxa ha organitzat a Granollers

Fotos: Llorenç Martos
El dissabte 3 d'octubre es va celebrar a Granollers la Fira d'Intercanvi EcoXarxa Montseny i el Centre d'Estudis Joan Bardina hi va participar.
Els principis de l'Ecoxarxa són:
• Fer transaccions en ecosenys o fer intercanvis directes. Per tal d'aconseguir ecosenys es fa un canvi de moneda a la taula d'informació.
• Els productes que es presenten tots són ecològics, sostenibles i de comerç just.
• Els productes que s'intercanvien són d'origen vegetal o derivats d'animals ben tractats (ous, làctics, mel).
Pretén aquesta trobada crear noves formes de relació entre els veïns i noves formes d'entendre l'economia.
S'ofereixen productes casolans.
El Centre d'Estudis Joan Bardina hi ha col·laborat projectant el documental: La moneda telemàtica, una eina per a la pau, i posteriorment ha obert un debat sobre aquest tema. El debat ha estat a càrrec d'en Joan Pares, que ha respòs les preguntes que els interlocutors li dirigien.A la tarda Enric Duran partint de la base que l'economia actual no és viable ha presentat diverses alternatives econòmiques per tal d'aconseguir uns altres valors, una altra manera de viure.
Ha parlat de l'habitatge, l'alimentació, l'educació lliure, els adolescents, els universitaris (ha fet esment el Pla Bolonia), a la producció i consum d'energia (plaques solars, molins de vent...).
• Cal buscar formes d'economia comunitària, reciprocitat, intercanvi .
• Cal refermar la solidaritat i el suport mutu.
•Cal crear una mena de Seguretat Social que ens organitzem des de baix.
Ha acabat dient que hem de promoure la campanya que podem viure sense capitalisme.
Diumentge 27 de setembre: Presentació del documental La moneda telemàtica, una eina per a la pau, a l'auditori instalat a la plaça de Catalunya amb motiu de les Festes de la Mercè

Fotos Llorenç Martos

El diumenge 27 de setembre i amb motiu de les festes de la Mercè, es va projectar a l'Auditori de la Plaça Catalunya el documental: La moneda telemàtica, una eina per a la pau.
Val a dir, que aquest Auditori estava molt ben muntat, consistia en una carpa i a l'interior era de fusta, amb banquets i cadires de fusta, molt adient per l'acte. També es va disposar d'un tècnic de so que en tot moment va estar amatent a la seva funció i no hi va haver cap problema en la projecció, ni posteriorment en el debat

L'acte de presentació va anar a càrrec de Marc Sansalvadó, President del centre d'Estudis Joan Bardina, que va agrair a l'Ajuntament la cessió d'aquest local, i també als assistents la seva participació.
Va dir també que la visió d'aquest documental pot ser un bon reclam per consultar a la nostra web.A continuació l'Ivan Lorenzana que havia participat en la música del documental va interpretar, amb molta professionalitat, tot i que el soroll que es sentia als voltants de la Plaça Catalunya, degut a diversos actes que alhora s'anaven celebrant, impedia que la sonoritat fos perfecta, va interpretar El cant dels ocells amb violoncel, i una suite de Joan Sebastià Bach.

Va acabar dient que aquesta suite significa l'esperança i que ell creu que la moneda telemàtica pot ser l'esperança del futur. Va rebre mols aplaudiments.I ja es va projectar el documental.
A finalitzar, en Martí Olivella i Joan Parés, membres de la taula, i participants en el documental, van obrir un torn de paraules.
Les principals preguntes veren ser:
• El tema de la renda bàsica i d'inserció.
• Que passarà el dia que els pares no puguin passar als seus fills (pensions), com quedarà la gent al descobert. Amb el sistema actual és possible, amb el sistema del Agustí Chalaux, no pot passar varen respondre.
• Qui finança els partits polítics? Aquí es va fer referència a Transparència. org.
•També es va parlar consumisme útil i inútil, segons la teoria d'Agustí Chalaux.La gent (unes quaranta persones ) que van assistir a l'acte es va mostrar molt interessada i es va dir que per a més informació que es consultés a la pàgina web del Bardina: www.bardina.org
I l'acte es donà per finalitza

.

Divendres 11 de setembre 2009

Fotos: Llorenç Martos

El divendres 11 de setembre, i corresponent a la Diada de Catalunya el Centre d'Estudis Joan Bardina va participar en les paradetes que diferents associacions van exposar-se en el Passeig Lluís Companys, davant del Parc de la Ciutadella.
La nostra associació va posar a la vista del públic el material que disposa: Els llibres:• Assaig sobre moneda, mercat i societat de Agustí Chalaux i Magdalena Grau.• El poder del diner: la monètica factor de canvi social de Martí Olivella.I els vídeos documentals:• La moneda telemàtica nominativa comunitària i el capitalisme comunitari, que tracta de la ponència presentada al Fòrum Social Català el 26 de gener del 2008 i que va anar a càrrec de Jordi Griera.• La moneda telemàtica, factor de canvi polític i social (una eina per a construir la pau) explicat per Lluís Maria Xirinacs i que es va presentar al Fòrum Social de Nairobi (Kenya) el gener del 2007.• La moneda telemàtica, documental traduït en quatre idiomes que es va estrenar a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona, el mes d'abril de aquest any.També es va posar a la vista del públic un exemplar de cadascun dels llibres esgotats, els llibres no publicats i altres documents perquè la gent pogués fullejar-los i perquè s'interessés pel tema.
A més a més perquè la gent conegués el nostre projecte, es van distribuir uns tríptics amb un resum de tots els nostres llibres, documents i vídeos, una fulla amb el resum del nostre projecte i altre fulla d'inscripció al Bardina. El públic va ser nombrós tant al matí com a la tarda i anaven agafant prospectes o preguntant amb interès sobre el nostre projecte.

Sortosament no van faltar voluntaris bardinians que fent torns anaren atenent i col·laborant en tot moment.
El dia esplèndid va aconseguir que la jornada fos molt aprofitable i que el nostre objectiu de donar a conèixer els estudis i projectes d'Agustí Chalaux, arribessin a un bon nombre de persones.Gràcies doncs a tots els que van col·laborar físicament, atenent la paradeta, a tots els que es van aturar a preguntar o van mostrar interès per la nostra Associació i a tots els que no varen poder assistir-hi però que comptem amb el seu suport.