![]() |
|
![]()
Dijous
24 d'abril: Situacions béliques a l'Àfrica: Kenya
a càrrec de Jordi Sant
Gisbert, historiador que treballa i colabora amb el Centre d'Estudis Africans
Fotos: Llorenç Martos
El dijous 24 d'abril el tema de la conferència va ser:
Els conflictes a l'Àfrica: claus interpretatives, distorsions i estereotips, i va anar a càrrec de Jordi Sant Gisbert, historiador i membre del Centre d'Estudis Africans (CEA).
Va començar la xerrada explicant com des de fora s'analitzen els conflictes a l'Àfrica, centrant el tema en aquests dos punts:
La crisi de Kenya (post electoral) i
Conflictes al Congo.
Punts a tractar: - La guerra
Acords de pau
Discursos sobre el conflicte:1.- El nou barbarisme:
Les guerres anàrquiques, irracionals, promogudes per ètnies.
Les diferents faccions es dediquen a saquejar i a destruir.
El discurs més estès entre els mitjans de comunicació.
Punts en contra:
Construir un discurs racial i de diversitat cultural.
Accepta la diversitat cultural però l'entén com l'origen del conflicte.
Les entitats culturals són atemporals.
2.- El subdesenvolupament:
El conflicte és fruit del desenvolupament: .- pobresa,.- augment descontrolat de la població
Punts forts:
La pobresa genera malestar social.
On hi ha guerra hi ha injustícia.
Punts dèbils:
Explicació limitada.
Pot amagar motius polítics e ideològics.
Africans passius.3.- Economia política de la guerra:
Entén les diferents guerres africanes com a resposta a les elits polítiques i econòmiques i a la seva desigual integració a l'economia mundial.
L'estat africà no funciona: a Liberia i Sierra Leona,hi ha faccions que actuen quan tenen possibilitats de saquejar, però al darrera dels grups armats hi ha una xarxa (per exemple una transnacional que l'interessen els diamants d'aquell país).
Com es pot entendre el conflicte africà?
1.- Analitzant l'evolució del Estat.
2.- No tractant a la societat africana com a "convidats de pedra".
3.- Contemplar els condicionants polítics, econòmics i estratègics.
4.- Analitzar el paper de la comunitat internacional (ONU, UE, potències regionals i mundials)
5.- Intentar contextualitzar el fenomen de la violència.Kenya 2008: desembre -gener 2007-2008
Eleccions presidencials
Manifestacions i protestes
Atacs violents (1000morts, 300.000 desplaçats)
Gran ressò mediàtic.
Interpretacions dels conflicte:
Existeixen motius polítics i socioeconòmics (inflació, mala distribució dels beneficis, manca d'accés a la terra, atur, grans desigualtats socials, etc.
També hi ha motius ètnics: el control polític del país sempre ha estat en mans dels kikuyus, és una herència colonial, però aquest fenomen ètnic cal contextualitzar-lo.
Solucions finals: situació pactada, mediació internacional, govern de coalició (kibaki-Odinga). Hi ha una distensió social només momentània, perduren els problemes socio-econòmics.El cas de la república democràtica del Congo
És un cas d'Economia política de guerra ja que des de l'època colonial (belgas) ha viscut una relació conflictiva amb els seus recursos naturals, per motius polítics, econòmics (mines de diamants i de coltan) i ètnics.Idees finals:
Els conflictes africans són tan complexos com a la resta del món.
No podem reduir a una única causa el conflicte.
Cal tenir en compte dos esferes: la interna, (polítics,socials, econòmics,ètnics), i la externa: geoestrategia, relacions internacionals.A continuació s'ha obert un col·loqui.
La xerrada ha estat molt interessant, per el profund coneixement que tenia el conferenciant de la problemàtica africana i l'exposició tan clara i exhaustiva que ha fet.
Dijous
10 d'abril: Presentació del llibre "El túnel de la por"
a càrrec de Josep Batalla,
arquitecte i Josep M. Vall, editor
![]() Josep Batalla |
![]() |
![]() Josep Maria Vall |
![]() Josep Batalla i Josep Maria Vall |
|
Fotos: Llorenç Martos
El dijous 10 d'abril el tema de la conferència va ser la presentació del llibre: El túnel de la por i va anar a càrrec de Josep Batalla, arquitecte, i de l'editor Josep M. Vall.
Va començar la xerrada el director de la editorial Duxelm Josep M. Vall explicant els motius que el van impulsar a publicar aquest llibre: es tractava de fer una obra coral, que gent de diferents àmbits valoressin si el traçat del túnel que ha de foradar Barcelona per tal que el tren d'alta velocitat circuli per sota del temple de la Sagrada Família és correcte o no.
Es va pensar que en Josep Batalla seria un col·laborador excel·lent.
Es un llibre que s'obre a un debat, però malauradament hi ha hagut un greu silenci desprès de la seva publicació.
La construcció d'aquest túnel és un projecte que costarà molts diners, hi ha hagut molta especulació.
El pla urbanístic que hi ha a la Sagrera és monstruós, només es conservaran tres edificis històrics i no ens oposem a que hi hagi vivendes a la Sagrera, sinó que estan projectats uns edificis massa alts i monstruosos, que destruiran per sempre més la idiosincràsia del barri. Aquí l'ajuntament només pensa en especular, no en el benestar dels veïns.
A continuació ha donat la paraula a Josep Batalla coautor del llibre.
En Josep Batalla, és arquitecte i aplica la psicoestètica a la arquitectura.
Ha explicat que l'arquitectura no són els edificis, però si que la arquitectura la poden tenir alguns edificis.
Ha definit la arquitectura com la reacció que té la persona davant de l'obra.
Com amb l'arquitectura l'home introdueix el temps en la naturalesa.
Gaudí potenciava la gent que treballaven amb ell. És l'arquitecte que té més obres que s'han declarat Patrimoni de la Humanitat.
L'obra de Gaudí planteja que tot ordre és un desordre.
Amb Gaudí no hi ha cap element igual, però tot té una harmonia.
Una obra de arquitectura sempre és simbòlica, el símbol dóna el lloc: Sagrada Família (Barcelona), piràmides (Egipte), Partenón (Grècia) etc.
Quan els pobles són dominats o conquistats els símbols es fan desaparèixer. S'ataca el símbol per destrossar psíquicament al poble. Gaudí inverteix els termes entre Espanya i Catalunya. Tota obra d'arquitectura és única. Amb la conservació i acabament del temple de la Sagrada Família s'hi podrà veure la plenitud de Catalunya.
A continuació s'ha obert un torn de preguntes.
Per a més informació consulteu el llibre: El túnel de la por, quan el tren d'Alta Velocitat forada Barcelona.
Autors: Jordi Cabré, Pere Vallejo, Josep Espar, Jordi Bonet, Josep Batalla, Lluís Batlle i Ariadna Àlvarez.
Editorial: Duxelm
![]()
Dijous
27 de març: L'Economia Solidària
a càrrec de Jordi Garcia
Jané
Fotos: Llorenç Martos
El dijous 27 de març
en Jordi Garcia, cooperativista i membre de la xarxa d'economia solidària
ha parlat de:
L'economia solidària., una nova manera de treballar, consumir, finançar...
i de viure.
Ha començat explicant que és la economia solidària: és
una manera de viure, en la seva formes més diverses, que abasta la
integritat de les persones, és una nova economia que està al
servei de la societat.
L'economia que actualment regeix al món, és depredadora, antisocial,
les cooperatives de consum, les fundacions i diverses associacions amb les
seves diferents alternatives proposen una altre manera de consumir i de viure.
Les característiques de les economies solidàries són:
- que estan al servei de les persones, manen les persones i no el capital,
- la seva organització és democràtica,
- tenen primacia les persones per sobre del lucre,
- faciliten l'accés al crèdit.
Un dels grans reptes, ha explicat és com es poden articular totes les
activitats que una per una no tenen. S'intenta constituir un mercat social,
en front del mercat capitalista.
Als anys 30 a Catalunya el moviment cooperativista va ser molt impulsat, això
va permetre que desenes de treballadors podessin viure sense el capitalisme,
però la guerra i el franquisme ho van estroncar tot.
Ha passat un vídeo molt interessant: "Llavors d'un altre economia",
on s'analitzen els següents aspectes:
- Producció: inici del cicle econòmic:alimentació, indústria.
Ha parlat del l'assessorament que el col·lectiu Ronda proporciona.
- Distribució: o comercialització, s'intenta passar amb el mínim
d'intermediaris, no es treballa amb les grans superfícies, es fa el
repartiment amb bicicletes o amb un cotxe electrònic.
- Consum: s'ha parlat del mercat a la plaça de la Virreina (Gràcia)
on s'intercanvien els productes.. De diferents cooperatives que participen:
el cabàs de Santa Coloma de Gramanet (hort ecològic), Germinal
(cooperativa de Sants), Rocaguinarda (cooperativa cultural) etc.
- Finançament: ètic i solidari. Empreses que financien projectes
que tinguin una certa coherència, projectes que ajudin a la societat.
La Burxa (revista que fa una tirada de 5000 exemplars, ràdios lliures,
TV.
comunitàries etc.
- Habitatge: associació sostre cívic, el propietari de l'habitatge
és la cooperativa, no es permet especular, a Catalunya encara no s'ha
aplicat
però si a Dinamarca. L'exemple de can Masdeu que es dedica al reciclatge
i a l'autoproducció.
Per a obtenir més
informació cal adreçar-se a : www.xarxaconsum.org
A continuació s'ha obert el debat.
![]()
Dijous
13 de març: La transició espanyola: transacció?
a càrrec de Miquel Vallès
i Abel Rebollo, del colectiu Etcètera
![]() Fotos: Llorenç Martos |
![]() Miquel Vallès |
![]() Abel Rebollo |
![]() Miquel Vallès i Abel Rebollo |
![]()
Dijous
28 de febrer: "dels Agrocombustibles als bionegocis"
a càrrec de Mónica
Vargas, de l'Observatori del Deute de la Globalització
Fotos: Llorenç Martos
El dijous 28 de febrer
el tema de la conferència va ser: Dels agrocombustibles als bionegocis
i va anar a càrrec de Mònica Vargas membre de l'Observatori
del deute de la globalització.
Va començà dient qui eren i en que treballaven: són com
un pont social entre els moviments socials i la universitat. Treballen sobre
temes preocupants en el món, com són els problemes del Nord-Sud,
el deute extern, etc.
Va parlar dels agrocombustibles que no anomenen biocombustibles per els impactes
negatius que poden derivar-se d'ells, ja que bio equival a vida, és
a dir que és bo per la societat, i el que tenen no és bo.
Va explicar en que consisteix el deute ecològic: són el conjunt
de impactes socials.
- El impactes socials i ambientals negatius produïts en les zones d'extracció
de recursos importants per als països del Nord.
- Més contaminació produïda en els països del Nord
que tenen un impacte global.
- Els impactes ambientals i socials negatius de les transnacionals a l'exterior
(per exemple, Repsol contamina a l'Equador).
Afegí que existeixen dos problemàtiques globals reconegudes:
- El canvi climàtic
- L'empobriment (més de 850 milions de persones en el mon passen fam).
Agrocombustibles: Usualment presentats a Europa com una alternativa davant
de problemes com:
- Emissions de gas (efecte hivernacle)
- La seguretat i la dependència energètica
- La crisi de la agricultura.
Hi ha un debat en el mon científic entre el rendiment energètic
i les emissions.
L'agricultura està parada i depenent del petroli (necessiten per treballar
tractors, autopistes vaixells per el transport etc.)
Principals problemes en el futur dels agrocombustibles:
- Conversió de selves en terres de cultiu
- Utilització del fertilitzants
- Cultiu en gran escala de lleguminoses com la soja.
- Descomposició de residus orgànics com causa d'emissió
de òxid nitrós el tercer gas d'efecte hivernacle.
- Desplaçament de cultius alimentaris
- Expulsió de la població.
Va parlar dels megaprojectes de infraestructures per el transport de grans
a l'Amèrica llatina.
Va acabar dient que encara no som autòmats. Els éssers humans
no som màquines, necessitem territori, llengua, família. Qui
planta i cultiva la terra pot donar solucions, cal escoltar-los, no es soluciona
res expulsant-los del seu territori.
Per més informació va donar aquests enllaços d'interès:
www.odg.cat
www.quiendebeaquien.org
www.ecologistasenaccion.org
www.biofuelwatch.org
www.etcgroup.org
www.supermercadosnogracias.org
![]()
Dijous 14 de febrer:
Telematic Money
and
COMMUNITARIAN CAPITALISM
La moneda telemática nominativa comunitaria y el
CAPITALISMO COMUNITARIO
A càrrec de Jordi Griera
El dijous 14 de febrer, aprofitant l'avinentesa que teníem entre nosaltres el director i els càmares del documental que s'està filmant sobre la moneda telemàtica, es va posposar la xerrada que estava programada per tal de poder filmar en anglès i en castellà la conferència que es va fer en el Fòrum Social català a la Universitat de Barcelona els dies 26 i 27 de gener.
El ponent en els dos idiomes va ser en Jordi Griera, el mateix que ho va fer en el Fòrum.
Veure resum del 26 de gener
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]()
Dissabte
26 de gener al Fòrum Social Català (Universitat de Barcelona
edifici històric)
La moneda telemàtica nominativa comunitària i el CAPITALISME
COMUNITARI
A càrrec de Jordi Griera
En el marc del FSCat
(Fòrum Social Català) el dissabte 26 de gener, el Centre d'Estudis
Joan Bardina va presentar una ponència sobre: El sistema financer i
el diner nominatiu, basat en els estudis que sobre aquesta proposta va fer
Agustí Chalaux de Subirà.
La presentació i debat va anar a càrrec de Jordi Griera.
En Jordi Griera va projectar un power point on anava explicant i complementant
els següents apartats:
- La moneda telemàtica nominativa comunitària i el capitalisme
comunitari.
- La regeneració de la societat.
- L'educació en els valors humans. Aquí va esmentar els cinc
valors humans que es treballen des de INEVAL. Veritat, acció justa,
pau interior, amor i no violència.
- A continuació va explicar què és el centre d'Estudis
Joan Bardina: una associació sense ànim de lucre fundada a iniciativa
de Agustí Chalaux.
- Parlar de la economia original, la societat primitiva i les transaccions.
- Com sorgeix la moneda nominativa
- La moneda anònima i la captura del valor afegit.
- L'equilibri del mercat.
- La proposta macroeconòmica de Agustí Chalaux
- Avantatges que comportaria per l'economia i la societat.
- La robotització.
- Fonts de recursos per la renda bàsica.
- Infraestructures existents i a crear.
- Una innovació tècnica.
- Què vol el capitalisme comunitari.
Finalment va dir que per saber-ho tot cal buscar a :
http://www.bardina.org/
Centre d'Estudis Joan Bardina
Bibliografia d'Agustí Chalaux de Subirà
Pel·lícula : la moneda telemàtica
INEVAL: Educació
en valors humans
http://www.ineval.org/
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() Jordi Griera |
![]() Jordi Griera |
![]() |
![]() Fotos: Llorenç Martos |
Les fotos de d'inauguració del Fòrum i de la manifestació - Jornada d'acció Global las podeu veure a: D:\www.bardina.org\fscat\fscat.htm
![]()
Dijous
24 de gener Com afecten els valors ètics a la nostra persona?
a càrrec de Empar Gil,
Treballadora Social Institut Clínic de Malalties Digestives i Metabòliques
|
Empar Gil |
Empar Gil |
El dijous 24 de gener a les vuit del vespre, ens varem trobar un grup de persones amb la intenció de poder reflexionar sobre els aspectes de la ètica i com ens afecten a la nostra persona.
Amb l'Empar, Treballadora Social del Clínic i membre del Comitè d'Ètica Assistencial d'aquest centre hospitalari, varem anar compartint aspectes diversos enquadrats dintre els aspectes sanitaris entre d'altres com què es, com funciona un comitè d'ètica, amb quins objectius es treballa...
Es va parlar dels principis establerts pel l'Informe Belmont -autonomia, beneficència, no maleficència i justícia- i com es tenen en compte alhora de prendre decisions...
Va ser el moment de
parlar del Document de Voluntats Anticipades quan es va crear mes interacció
entre tots, podent aterrar en aquells aspectes que a tots més ens afecten
com son el quan, el com i el què hem d'incloure en aquest document
que tots volem fer però que ens costa donar el pas, malgrat que no
volem que l'altre hagi de decidir el que volem cada u de nosaltres, quan ens
troben en situacions difícils de la nostra salut...
![]()
![]() Fotos: Llorenç Martos |
El dijous 13 de desembre el tema de la conferència va ser: Ser d'esquerres, avui, i va anar a càrrec de Manel Pons, professor de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Va començar la xerrada explicant els motius que l'havien induït a preparar aquest tema i quin seria el fil argumental que seguiria.
Primer va definir segons el Diccionari
de la Llengua catalana el significat de la paraula ideologia, i va esmentar
alguns dels diversos llocs des d'on actualment es produeix ideologia: les
esglésies, l'islamisme, els neoconservadors, els neoliberals, la
publicitat, els mitjans de comunicació, etc.
Per tal de contextualitzar els inicis de la denominació, des del
punt de vista polític, de "dreta", "centre" i
"esquerra" va explicar breument les característiques de
l'Europa de l'Antic Régim, de la Revolució Industrial anglesa
i de la Revolució Francesa. Aquesta explicació va anar acompanyada
de la projecció de diapositives.
La Revolució Francesa (1789-1799), presentada com una revolució
burgesa, va representar el pas d'un règim monàrquic absolutista
a un altre en el que domina el sistema parlamentari. Desapareixen els privilegis
i s'iguala a tots els homes i dones davant de la llei i la fiscalitat.
Desprès va explicar quina va ser l'evolució de les esquerres
al llarg dels segles XIX i XX. A partir del segle XIX les profundes transformacions
econòmiques van comportar l'ascens de la burgesia que basava el seu
poder en la possessió de capital. Dins d'aquest nou sistema els assalariats
van ser el grup més desfavorit i explotat. Les misèrrimes
condicions que vivien i les deplorables condicions de treball van fer que
la naixent classe obrera s'adonés que calia lluitar. Els treballadors
es van organitzar i van formular programes polítics reivindicatius
que són els que han marcat la història dels moviments socials
dels segles XIX i XX.
A l'arribada del segle XX ser d' esquerres era relativament senzill: calia acabar amb la societat de classes, amb la injustícia que havia portat la revolució industrial: la creació de molta riquesa en benefici de molt pocs. Es creia en una recepta infalible: nacionalitzar, per socialitzar els mitjans de producció. En aquest sentit es van crear varis models però cap d'ells va donar el resultat esperat.
A continuació va projectar
unes imatges del documental Forever Yung (Per sempre joves) de Kike Barberà,
per veure quina hauria de ser la tasca de l'esquerra al segle XXI. En aquest
documental ens va mostrar esdeveniments que han anat canviant el món
cap a l'anomenat nou ordre mundial.
Va parlar finalment d'Europa i Espanya en els darrers 25 anys, i va acabar
dient que el pessimista que ens diu que anem de mal en pitjor, encara que
sigui un bon esquerrà no l'hi hem de fer cas.
A continuació es va obrir
un debat on els que van voler intervenir van exposar el seu punt de vista
i tothom va coincidir en afirmar que aquesta xerrada havia estat molt enriquidora.
![]()
Dijous
22 novembre: Posar el cos en altres cultures
a càrrec d'Enric Miró, antropòleg i Cap d'exposicions
i difusió del Museu Etnològic de Barcelona
Fotos: Llorenç Martos |
![]()
Dijous
15 novembre: Al Ateneu La Torna projecció del vídeo La moneda
telemàtica
Debat a càrrec de Jordi Griera, President d'Ecoval i Ineval i amb
la intervenció de Joan Parés, Director de la Fundació
Randa.
Organitza: Centre d'Estudis Joan Bardina.
![]() Fotos: Llorenç Martos |
En el col·loqui es va demanar sobretot la intervenció del públic que visionava per primera vegada aquest documental, i sorgiren els comentaris següents:
Recordo que en Lluís M. ja havia dit que la societat a través del invents i del progrés s'obtenien uns beneficis i que calia recuperar aquests beneficis per repartir-los a la societat. Els senyors que fan un treball brut haurien de cobrar més que un advocat va dir un tertulià.
Un altre va dir que necessitaria veure'l dues vegades, per poder resumir bé el que implica els coneixements d'aquests conceptes. La primera part li va ser més fàcil de seguir, però la segona l'ha trobat força complicada. És un vídeo que enganxa i tens ganes de saber més coses, és molt didàctic, entra bé, es va dir.
S'ha fet una al·lusió a la part política, s'hauria d'aprofundir més com poder conjuminar moneda i democràcia.
No destruïm l'euro com a concepte però sí com a bitllets i monedes; qualsevol moviment ha de quedar enregistrat, pagar només pel banc o amb targetes-moneder. No necessitarem ni un canvi de mentalitat ni ordinadors nous per començar. Sí que cal un canvi polític que implanti la moneda nominativa, canviï els diners en metàl·lic per apunts comptables i creï els òrgans perquè el control retorni al poble, a la comunitat. L'eina és bona, falta trobar el camí perquè la gestioni la comunitat. Sense regular la política no es pot implantar la moneda nominativa.
Com aconseguir que realment esdevingui
possible tot això i com començar? La inflació és
el camí més ràpid que tenen els poderosos per transferir
a les seves butxaques el diner del poble; els Bancs Centrals van néixer
per controlar-la, poden ser una eina però és essencial que
ells siguin controlats per la comunitat i assegurin la neutralitat de la
telemàtica. El debat es va animar amb aportacions radicalment contràries
a l'existència dels Bancs Centrals, que van recomanar la visió
del film "Zeitgeist", que dóna una visió molt crítica
del model USA de Banc Central contra el poble (que per sort sembla que no
és el mateix a tots els països). Això va palesar que
per tirar endavant hem d'arribar a fer un equip i col·laborar tots
nosaltres, debatent els temes a fons sense protagonismes i posar-nos d'acord.
Cal que decidim quines accions convé que emprenguem, a més
a més de la difusió dels conceptes de l'Agustí Chalaux
amb DVDs com aquest, que ja és un prou bon començament.
Això varen ser algunes de les aportacions que es van fer després e veure aquest vídeo.
![]()
Dijous
dia 8 novembre: Documental de Guinea Bissau realitzat per Ana Medeira
Debat a càrrec de Ana Medeira
i Juan Antonio Herrero Díaz
![]() Fotos: Llorenç Martos |
![]() |
![]() |
![]() |
![]()
Dijous
dia 25 d'octubre Riscos naturals i cooperació: Experiències
a l'Amèrica llatina
a càrrec de Glòria
Furdada, professora de geologia de la UB
![]() Fotos: Llorenç Martos |
![]() |
![]() |
![]()
Dijous
dia 11 d'octubre Àfrica: La urgència d'un continent
a càrrec d'Arcadi Oliveres,
economista i president de Justícia i Pau.
Fotos: Llorenç Martos |
L'Arcadi va fer un
apropament teòric al continent africà presentant primer de tot
els problemes més rellevants que actualment pateixen.
El primer problema
que va parlar és la malaltia i concretament la sida ja que l'Àfrica
subsahariana és la que més la pateix.
Quaranta milions de persones en el món,pateixen aquesta malaltia, de
les quals segons ONUSIDA, el 60% viuen a l'Àfrica subsahariana. A Europa
la gent pot guarir-se però a l'Àfrica no compta amb els medicaments
necessaris i aviat els hi arriba la mort. El tractament és caríssim
i els laboratoris, degut al problema de les patents, no estan disposats a
col·laborar.
El segon problema
és la fam. La fam és la calamitat que mata a més població.
Cada dia moren 40.000 nens i 30.000 adults arreu del món. Segons la
FAO en el món es produeixen més aliments que necessitats hi
ha. Enviar aliments a aquests països no és una bona solució.
Cal una sobirania alimentària és a dir que en comptes de produir
cacau, cafè,cotó, pinya etc. que els van ensenyar els imperis
colonialistes els convindria més que cultivessin blat i aliments que
a ells els hi siguin més profitosos. La FAO diu que caldrien fer importants
inversions: regadius, granges, canals etc. Però els altres estats no
ajuden.
A determinats nivells polítics estem governats per delinqüents.
El tercer problema és la falta d'accés a l'aigua potable. A EEUU i al Canadà tenen la reserva d'aigua dolça més gran del món. A l'Àfrica cal anar a buscar l'aigua, d'això se'n ocupen les nenes, que no van a escola ja que els ocupa unes sis hores diàries, això provoca un alt analfabetisme femení.
El quart problema és la guerra. La colonització i descolonització del continent africà ha dut sovint a conflictes interns de la població, per exemple al Sudan després de la independència van començar els problemes entre els del nord i els del sud. Àfrica és un dels països que té més armament i allà no en fabriquen. Espanya és el segon país que exporta més municions a Àfrica.
A continuació
ens va parlar dels mecanismes que s'amaguen per que Àfrica pateixi,
fam, sida, set...
Va parlar del comerç internacional. Nosaltres no remunerem bé
tot el que ens arriba d'Àfrica. La pesca de l'Atlàntic. Les
reclamacions de les llicències de pesca per part dels africans. També
ens va parlar de com anem a explotar amb les nostres industries.
El deute extern. Tots aquells països estan endeutats, culpa dels seus
mal governants que s'han enriquit.
El poble africà veu per televisió com viuen els altres països
i decideixen emigrar i nosaltres els rebutgem. 6000 africans es van morir
ofegats intentant creuar l'Atlàntic. La història de la humanitat
és la de la emigració.
Els immigrants ens aporten cinc vegades més del que ells s'emporten
de les arques públicas.
El que ens cal fer és senzillament treure la nostre mà de damunt
seu.
27 setembre Documental: Voces contra la globalización "La estrategia de Simbad" Debat a càrrec de l'Edmundo Sepa sociòleg i President de la associació ETANE
![]() |
![]() |
![]() Fotos: Llorenç Martos |
El dijous 27 de
setembre es van iniciar les tertúlies d'aquest nou curs amb la
projecció del documental: Voces contra la globalización
"La estrategia de Simbad" i el debat va anar a càrrec
de Edmundo Sepa, sociòleg i president de l'associació ETANE.
En "La estrategia de Simbad", s'analitza el nou programa laboral en el món: les deslocalitzacions d'empreses, les grans àrees de producció mundial (Xina i Índia, la immigració, la pèrdua de la societat del benestar a Europa i altres temes de caire polítics i socials. No més es va visionar una part del documental, doncs el tema de la immigració el va presentar el ponent convidat. Ens va comentar que fa anys que treballa en el tema de la immigració africana, però que actualment hi ha un cert desànim. Els anys 90 van ser molt difícils per el continent africà: la caiguda del mur de Berlín va coincidir amb un liberalisme econòmic general i va coincidir alhora en un estat fallit (bancarrota,)) situació doncs pessimista. Les eleccions també van ocasionar crisis i conflictes. En les Olimpíades a Catalunya, van anar apareixent gent que provenien d'Àfrica: del Senegal, de Cabo Verde arribaven de països que estaven en conflicte. Molts d'ells retornaven a les seves ex colònies, (Portugal,França). |
Quan es va declarar
la guerra a Irak es va incrementar la indústria petrolera de Guinea.
Les multinacionals recolzen el govern de Guinea, no hi ha una oposició.
Actualment està sortint de Guinea la gent més preparada, es
a dir tots els que podrien ajudar a aixecar el país se'n van. Per a
mots africans l'única solució és marxar, i no marxen
tots per que no poden.
A Mali existeix una zona on abans es cultivava cotó, que ara està
totalment despoblada.
La injustícia, la impunitat, i l'expulsió son els tres factors
que condicionen el mal funcionament del continent africà.
Entre els africans hi ha un cert sentit d'identitat amb Catalunya:s'hi poden
trobar uns trets polítics, sociològics i culturals.
La immigració ha provocat un cataclisme a la societat europea i de
moment no s'hi troba solució, no s'arregla el problema amb reixats
de filferro ni amb discursos dient que no marxin del seu país, però
que poden fer?
Els dirigent africans son els que no estimen Àfrica, hi ha un grau
molt elevat de corrupció en tots els àmbits.
Si no hi ha un consens, si no hi ha un pacte es molt difícil la sortida.
Finalment va recomanar la lectura d'aquest llibre:
En ruta hacia una nueva esclavitud. El trágico y mortal viaje
de africanos a Europa a través del Sahara y del Mediterráneo,
de Michael Ohan.
Editorial, Mundo Negro
Arturo Soria 102
28043 Madrid.
![]()
22 de setembre trobada a Pontons d'Agermanament i Centre d'Estudis Joan Bardina
![]() Fotos: Llorenç Martos |
![]() |
![]() |
El dissabte 22 de setembre es va fer una trobada a Pontons de socis d'Agermanament i Centre d'Estudis Joan Bardina. L'objectiu era establir relacions i lligams entre les dues associacions que a partir d'ara intentaran treballar conjuntament en uns quants aspectes.
L'acte va consistir a fer un dinar de germanor a casa del nostre amic Fèlix Herrero, que tan gentilment ens ofereix el lloc. L'objectiu era que la gent s'anés comunicant entre els que tenia més a prop, ja que la taula era molt llarga i costava una mica arribar a tothom.Després de dinar, passàrem a la sala de projeccions on primer en Ricart Cunill va presentar Agermanament i a continuació en Llorenç Martos el Bardina. Les dues entitats explicaren quins eren els seus objectius i la seva finalitat i quins van ser els motius pels quals es va decidir el fet de treballar en el mateix local per tal d'unir esforços, cadascú en el seu programa, però buscant línies d'unió d'ambdues associacions.
A continuació es va passar un debedé dels treballs i les col·laboracions que Agermanament està realitzant al Camerun: planters de palmeres, escola de sords d'Esera, pous per al subministrament d'aigua etc.
Amb el torn de preguntes es va acabar la xerrada i a les sis de la tarda la gent va començar a tornar cap a Barcelona. Tothom va quedar content i satisfet d'aquesta jornada.
Dijous
20 de setembre Assemblea General Ordinària de socis
![]() Fotos: Llorenç Martos |
![]() |
Resum de l'Assemblea
Reunits els socis del Centre d'Estudis Joan Bardina en el nou local d'Agermanament del carrer de la Lluna n. 22, i a les 20 hores es comença l' assemblea amb la assistència de: Presidint la taula : en Marc Sansalvadó com a president, en Joan Parés com a secretari, en Llorenç Martos com a tresorer, i Carme Fàbregas com a vocal, i el següents socis: Dolors Alejandro Hibernon, Lolita Alvarez Valencia, Llibert Herrero Garcia, Carme Calvet Barbal, Joan Crusellas Soler, Marta Gràcia Gómez, Montserrat Jurnet Tusquets, Lluís Mallorqui Egea, Mª Carmen López Soler, Teresa Moncunill Torramorell, Albert Moren Montolí, Salvador Oriol Masens, Margarita Pons Mir, Joan Raventós Vendrell, Jaume Rodri Febrer, Mercè Sagarra Montserrat, Elisabet Sagués Fuentes, Mercedes Torres Vinyals, Ferran Vinent Cros, Concepció Arnau Ros i Francesc Soler Claveras, Angells Subirana. Invitats: Arcadia Sans Mas, M.Dolors Alegret Fortuny i Julia Mercado.
Primer punt: Lectura i aprovació de l'acta de l'Assemblea anterior.
Es dona per aprovada sense cap comentari.Segon punt: Memòria i activitats de l'exercici anterior.
En Llorenç Martos presenta el que està escrit en la revista El Balcó un resum de tot el que s'ha fet el curs passat.
Explica la gravació que es va fer del vídeo on Lluís M. Xirinacs exposa la doctrina i la història de la moneda telemàtica i que es va projectar en el Fòrum Social Mundial a Nairobi (Kenya). Aquest debedé està gravat en català i castellà.
Presenta un nou projecte que és el de fer un vídeo comercial per poder-lo portar arreu del món, ja que el que està fet, té imatges plagiades i no es pot comercialitzar.
Demana de com es podrien aconseguir subvencions per poder tirar endavant aquest projecte. Ja es disposa de molta documentació que estudia aquest tema, fa falta ara trobar gent interessada en aplicar-lo.
A continuació en Llorenç explica que la Agencia Catalana per el Desenvolupament va obrir una convocatòria de subvenció per pagar el viatge, hostalatge i dietes de una persona per associació més les despeses de participació al FSM de Kenya. El Bardina la va sol·licitar i ha estat concedida.
Tercer punt: Aprovació dels comptes i balanç econòmic.
En Llorenç Martos, com a tresorer, llegeix l'estat de comptes i comprova que en la memòria econòmica que presenta hi ha un saldo de 3.922 euros.
En Jaume Rodri intervé dient que es tracta d'una entitat que no compte les despeses per que el cost humà no queda reflectit. No hi ha despeses de sous, doncs tot és voluntariat.
En Jaume Rodri proposa que és un bon moment per la societat catalana ja que té mala consciència d'en Xirinacs, es considera un gran personatge que no va tenir suficient cabuda en els àmbits públics (radio, tv. etc) i que potser seria l'ocasió de passar el debedé que tenim d'en Xirinacs per que per exemple TV3 el promocionés. Proposa que la productora sigui TV3 ja que aquesta pot tenir la via de distribució per tot el món.
En Llorenç respon que l'actual vídeo que tenim no pot ser per els motius que abans ha esmentat, però que s'ofereix junt amb en Jaume Rodri a col·laborar i buscar els mitjans adients.
En Llorenç diu que en Lluís M Xirinacs va treballar per l'Agustí Chalaux des de l'any 1980 quan va deixar el senat i durant 2 anys i que va estar escrivint "Una tercera via econòmica" enfilant els escrits d'en l'Agustí Chalaux en forma de llibre, basat en els seus manuscrits Encara no ha estat publicat. Però en ell s'han basat el "Disseny de civisme" (extens treball no publicat) i altres documents. La Arcadia Sans i Joan Parés rectifiquen al Llorenç al·legant que en Lluís Maria va estar "col·laborant amb l'Agustí" no "treballant per l'Agustí"
Quart punt: Programa d'activitats del curs 2007-2008.
Es faran reunions quinzenals i no setmanals com es feien fins ara.
Possibilitats de passar el debedé que tenim a altres associacions (per exemple La Torna i d'altres)
En Llorenç explica que ell seguirà portant la web, i que buscarà la forma de aconseguir diners per subvencionar el nou debedé que es pensa fer.
Un grupet de bardinians que s'ha ofert portarà la revista i la programació de les tertúlies junt amb els membres d'Agermanament.Cinquè punt: Aprovació del pressupost del curs vinent.
S'ha fet un pressupost hipotètic per les despeses del curs 2007-2008. Està resumit a la revista El Balcó.
S'aprova sense cap objecció a fer.
Sisè punt: Ratificació de la Junta Directiva.
En Marc Sansalvadó, president, llegeix un comunicat per el qual en Joan Contijoch, fins ara vocal de la Junta, demana la dimissió. S'accepta i es pregunta qui dels assistents podria substituir-lo. Desprès d'algunes propostes que no accepten el càrrec per que no poden assumir-lo es proposa a en Lluís Mallorquí, i aquest accepta, per tant a partir d'ara formarà part de la Junta directiva, junt amb els altres membres que continuen aquest curs.
Setè punt: Precs i preguntes
Pregunten per que s'ha canviat de local. En Llorenç respon que hi havia un cert malestar amb els actuals caps del bar Glaciar on fins ara estaven allotjats per que feia molts anys que ens deixaven el soterrani sense cap benefici econòmic i actualment volien fer-lo servir de magatzem i es va pensar que ajuntar-nos amb Agermanament que ens oferien el seu local seria una bona ocasió per ampliar els membres dels dos centres i fer bones relacions d'ajuda i col·laboració.
Demanen que s'ha fet de la biblioteca del Bardina, la Margarita respon que ha fet un breu escrit al balcó explicant els motius per que s'ha hagut de prescindir de molt llibres i agraint la col·laboració de la gent que ha donat llibres i dels lectors que l'han aprofitat. De moment no podrem disposar d'aquest servei.
La Carme Calvet ha expressat la seva preocupació per el quadre pintura que presidia la sala del Glaciar del nostre mestre Agustí Chalaux, i que va quedar allà, amb perill de que es faci malbé o es perdi. Caldria guardar-lo.
En Salvador proposa que es guardi a Canet.
Queda oberta la proposta de qui el podria guardar.
Finalment la Carme Calvet s'ofereix a embalar-lo i portar-lo de moment a casa seva. També la Mercè Sagarra diu que a casa seva de la Garriga podria trobar un espai.
Sense més objeccions, es passa a fer un pica-pica on es continua xerrant entre els companys i companyes i donem per iniciat el nou curs.