Diari d'un senador.
Mundo Diario. Dimarts, 12 de juliol del 1977.
Accés al poder econòmic.
El segon punt de l'Assemblea de Catalunya demanava «l'accés del poble al poder polític i econòmic». L’afegitó «i econòmic» va ser l'única cosa discutida dels quatre punts. El PSUC s'oposava a la seva inclusió. Molt coherentment, el PSUC veia l'Assemblea de Catalunya com un òrgan unitari interclassista de lluita antifeixista, no com un organisme de classe proletària de lluita anticapitalista. Tenia por que així es trenqués el «Pacte per la llibertat» amb els burgesos. Els qui, en canvi, estrenyien per la inclusió era la gent esquerrana que volia aprofitar la desestabilització de la caiguda del feixisme per introduir la revolució socialista.
A l'Assemblea no hi va haver mai grans burgesos i els petits burgesos no van posar cap obstacle en la votació.
Han passat sis anys. La democràcia política va entrant amb bon peu. Com queda la democràcia econòmica? La declaració de principis del vicepresident segon d'Afers Econòmics, Fuentes Quintana, posa la qüestió sobre la taula.
En síntesi, veig les següents línies. Res de control obrer directe. Cap correctiu de cogestió o de copropietat en l'empresa capitalista. El poble treballador només podrà influir indirectament a través dels sindicats i dels partits de l'oposició. I sembla que aquesta oposició col·laborarà amb el programa, si no amb un pacte social, sí almenys amb una actitud moderada davant la gravetat de la situació econòmica heretada del franquisme.
Desaparició de part de l'intervencionisme estatal que amagava privilegis de grup i circuits financers paràsits, donant pas a una lliure competència molt més gran. És a dir, sortida del capitalisme endarrerit i feudalitzant, per entrar en un capitalisme liberal de tall modern en el qual predominarà la lluita antiinflacionaria, com sempre, a càrrec del sou dels obrers.
I, finalment, alguna mesura fiscal i contra l'atur, i una tolerància sindical com a paga de consolació al món obrer.
Ningú parla de repatriació de capitals expatriats.
Lluís M. Xirinacs.
