Diari d'un senador.

Mundo Diario. Divendres, 26 d’agost del 1977.

Vot de confiança.

Els parlamentaris tenim ganes de fer coses. El poble ens empeny incessantment. Els periodistes tenen ganes de dir coses. El públic està impacient en aquests moments tensos de la nostra història.

Un grup de senadors hem parlat amb el President Tarradellas, al modern Hotel Sheraton de París, en representació de l'Entesa dels Catalans. M'ha impactat l'entrevista. El President manté la moral molt alta, però està més cansat que fa dos mesos, quan el vaig veure per darrera vegada. M'ha fet l'efecte d'una persona concentrada en un únic objectiu. Sap que és reconegut com a President legítim de Catalunya. Tant per Catalunya com per Madrid i, a Madrid, tant pel Govern, com pel Rei i com pels partits de l'oposició. Llavors se sent responsable de ser el primer representant del seu poble i de ser qui ha de conduir les negociacions amb Madrid en aquesta fase provisional de restabliment de les nostres institucions polítiques nacionals. Vell i avesat polític, creu que unes negociacions tan delicades sobre la possibilitat d'un poder veritable a Catalunya en les actuals circumstàncies i segons la concreta correlació de forces econòmiques, militars, socials i polítiques no poden ser dutes entre comissions, sinó entre una persona d'un costat i una altra d'un altre costat. Ha provat l'altra via i no ha resultat. Així doncs, ell, el President reconegut, assumeix aquest paper del costat català davant del nostre poble, davant l'Estat espanyol i davant la història. Ells secundaran. I ha manifestat estar sempre disposat a actuar d'acord amb els senadors i diputats catalans elegits i si, alguna vegada per la naturalesa del cas, ha hagut o hagi d'actuar sense consultes prèvies, ha estat després disposat i ho està per sotmetre a debat i aprovació les actuacions davant els representants del poble, sortits de la darrera consulta a Catalunya.

Sap el risc que corre. Ens demana un vot de confiança perquè creu poder obtenir per aquest procediment el màxim que es pot obtenir per avui. Vol que, mentre treballem intensament en el que ens concerneix directament, sapiguem esperar i el deixem treballar en el que li concerneix directament a ell. Vol acabar dignament la seva obra i complir dignament amb la seva missió. Res més.

Li negarem aquesta confiança?

Lluís M. Xirinacs.