Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

A Eliseo Bayo. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Tribunal de la Generalitat. Diari d'un senador.

Diari d'un senador.

Mundo Diario. Logotip històric.Mundo Diario. Dimarts, 27 de setembre del 1977.

Involució carcerària.

Presó Model de Barcelona. Instal·lacions interiors. Foto: enciclopedia.cat.Veiem els mals i no podem saber exactament les causes. A l’«affaire» Jaime Blanco García, apallissat diputat santanderí, es va dir a les Corts que el Govern volia enfrontar l'oposició amb les forces de l'ordre. Es va dir que no s'acceptaria entrar en aquest joc i es va demanar la dimissió de Martín Villa. A mi, amb risc d'equivocar-me perquè mai no se sap..., em sembla que el diagnòstic no és correcte. On es troba realment la duresa franquista, lligada i ben lligada, no és en Martín Villa sinó en altres cúspides.

Són ells els qui subjecten a Martín Villa eficaçment. Tant, que opta, per no caure, per fer front a una oposició encesa però feble. Així li va passar a Fraga, que després d'unes vel·leïtats reformistes, va ser redevorat pel franquisme a partir dels successos de Vitòria. I així li va passar, abans, a Garicano Goñi, en el mateix càrrec.

El mateix passa amb l'amnistia. S’intenten, des del Govern, subreptícies reformes legals (Codi Civil, Llei d'enjudiciament criminal, etc.). És més fàcil canviar lleis que persones. Però hi ha veto dretà per l'amnistia. Els misteriosos grups de sempre.

La mateixa melodia sona a les presons. Els presos demanen dimissions. Des del ministre de Justícia fins a funcionaris de galeria. Vaig parlar una llarga estona amb el director general d'Institucions Penitenciàries i em va fer la mateixa impressió que em fa el Govern. Tímid reformador de reglaments, espantat davant els directors de presons. El nou reglament ja hi és. I el boicot al nou reglament per part de les autoritats de la presó també hi és.

I jo ja no sé què dir ni què fer. Aquesta festa de la Mercè va ser un autèntic desastre. Dos dies abans, hi va haver Junta de Règim. Visites i paquets prohibits en el dia de la festa. Tota la cinquena galeria sancionada al màxim amb 16 dies d'aïllament. Els vaguistes de fam: 40 dies. Juan Carlos Cáceres Gambín va ser apallissat el dia 18 per D. Melchor. Segons el metge té lesions al pit. Entra en vaga de fam i set el 19. Hi ha set partes de funcionaris que el denuncien. La Junta el castiga 42 dies. El dia de la Mercè, com a resposta, nombrosos presos en vaga de fam. Mentrestant, la Televisió, inocentona com sempre, canta les excel·lències de la vida carcerària. «En ocasió de la festa se'ls va servir una bonica pel·lícula.» Pallisses, aïllament, restricció de visites, amenaces de trasllats i, com a resposta, vagues de fam i set, venes tallades, vidres a l'estómac. I tot va començar amb una provocació intencionada –no deixar sortir als presos de la cinquena al pati, sense motiu–, perquè, abans, els presos van aconseguir, «sense sancions», que els vaguistes de fam fossin al Clínic.

Sr. Director General d'Institucions Penitenciàries, li vaig demanar menys repressió i més educació: vist el resultat, no puc perdre més temps parlant amb vostè.

Lluís M. Xirinacs.

A Eliseo Bayo. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. Tribunal de la Generalitat. Diari d'un senador.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte