Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Presos per la pau. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. El Consell de la Generalitat. Diari d'un senador.

Diari d'un senador.

Mundo Diario. Logotip històric.Mundo Diario. Diumenge, 4 de desembre del 1977.

Una oportunitat, per l'amor de Déu.

Oportunitats.Molts parlamentaris, sinó tots, han rebut cartes de presos, sobretot d'Ocaña, fa pocs dies amotinada i especialment de Juan Llussà Martí. És bo que també el poble sàpiga què diuen els presos de carn i ossos, perquè el poble està sent manipulat contra els presos pels qui volen ficar por entre els ciutadans per després poder dir: «Abans estàvem millor».

«Li adreço aquestes lletres en nom dels meus companys presos socials d'aquest Penal i en el meu propi. Ens hem informat que el proper dia 13 hi ha Ple del Senat i en el mateix es debatrà l'assumpte de l'Amnistia General. Elevem a la seva consideració les següents al·legacions:

Els presos socials, per les circumstàncies viscudes en els últims quaranta anys del país tenim dret a:

  • Gaudir d'una oportunitat.
  • Participar en la Concòrdia nacional.
  • Ser un nucli que també forma part de les «Coses» i «Casos» que cal saldar de l'anterior règim.
  • No ser marginats de la imminent Llei d'Amnistia General: mai no hem volgut assimilar els nostres delictes a nivell polític, però per a nosaltres l'amnistia general hauria de prendre la forma de perdó total condicionat en quants apartats s'estimin necessaris per a la defensa de la societat.

Els presos socials que, aprofitant-se de l'amnistia (perdó) es reintegrin dignament en la vida ciutadana, tant de bo fóssim la majoria, serà la millor ofrena que podrem tributar a la democràcia. Els que, lamentablement, no sàpiguen acollir-se a tan magnífica ocasió de refer la seva vida i família hauran d'afrontar les conseqüències del seu personal procedir, però mai no podran dir que la democràcia no els va donar la seva oportunitat».

Això es va escriure a Ocaña a 8 d'octubre de 1977. El 14 d'octubre, dia de l'amnistia, la democràcia no va donar cap oportunitat als presos socials.

El 18 de novembre, un altre pres d'Ocaña m'escrivia:

«Que pocs dels que diuen avui ser els defensors dels marginats, explotats i reprimits han volgut escoltar i comprendre la nostra situació!, però que no es preocupin que hi haurà sang, però aquesta vegada no vessada d'una forma passiva, sinó en una lluita contra la repressió i el franquisme. Doncs tingui en compte, senyor, que davant d'una situació desesperada, només una acció desesperada pot engendrar-se».

Els textos parlen per si mateixos. Després va venir el motí d'Ocaña.

I segueix la desesperació d'uns i la fredor d'altres.

Lluís M. Xirinacs.

Presos per la pau. Diari d'un senador. Índex. Diari d'un senador. El Consell de la Generalitat. Diari d'un senador.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte