Diari d'un senador.

Mundo Diario. Divendres, 21 d’abril del 1978.

Iniciativa legislativa popular.

Deia l'altre dia que la democràcia no s'esgota amb la representació a través dels vots. L'article primer del projecte de Constitució reconeix que la sobirania resideix en el poble del qual emanen tots els poders de l'Estat.

Clàssicament el poder es divideix en tres branques: la legislativa, la judicial i l'executiva. No n’hi ha prou amb que aquestes tres branques siguin controlades per persones elegides democràticament.

Anem a veure avui què diu la nova Constitució sobre la participació directa del poble en el poder legislatiu: «Podran sotmetre’s al Congrés proposicions de llei articulades i motivades amb les signatures acreditades de cinc-cents mil electors. La iniciativa popular no podrà exercir-se sobre legislació tributària, en matèria internacional, ni pel que fa a prerrogativa de gràcia. La llei regularà l'exercici d'aquest dret» –article 84.4–.

És, doncs, clar que es reconeix el dret. També s’hi veu el temor del legislador i les traves que hi posa. La més important és aquesta exagerada quantitat de signatures.

El grup parlamentari mixt proposa reduir la quantitat de signatures a un deu per cent dels electors.

Tant aquest grup com Carro Martínez d'AP com Ortiz Bordàs d'UCD esmenen en el sentit liberal de no posar traves: «La iniciativa popular en matèria de legislació ordinària no ha de tenir cap limitació».

Els partits d'esquerra no esmenen res. Accepten el redactat.

Sorprèn que en la darrera hora –31-1-1978– la UCD proposa suprimir tot el paràgraf. El poble –segons ells– en té prou amb el referèndum.

Entendrà UCD què és democràcia?

El meu desig seria que el poble mediti bé i s’adoni de la seva gran responsabilitat en la nova etapa democràtica. Ell és el sobirà. Ell és el legislador. I quan delega només ho fa parcial i condicionadament. Mai no deixa anar la punta de la corda.

Lluís M. Xirinacs.