Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Els marginats del nostre temps. Món alternatiu. Índex. Món alternatiu. Altres tipus de marginació. Món alternatiu.

2.2.2.2.1. Marginació econòmica.

Potser la més determinant, -al menys encara que sigui en l'anàl·lisi marxista-, la qüestió determinant és la marginació per raó d'economia.

Per raó d'economia podíem dir una llista molt llarga. La clàssica, la que tothom sap, i la que avui ja quasi no és veritat, és la dels obrers: els treballadors, la classe treballadora, que encara té sectors, -anecdòticament-, destinats a desaparéixer. És a dir, que cada vegada hi ha menys treball a fer per part dels homes i, -en conseqüència-, la història s'està quedant sense locomotora. El tren potser s'hauria de quedar parat en una via morta, oi?. Això és molt tràgic, i no és veritat.

Avui dia, -per exemple, a nivell de treballadors-, s'ha de fer una distinció claríssima entre treballadors amb treball i treballadors sense treball.

Els treballadors amb treball, en realitat, pertanyem, -perque sóc d'aquests, amb sort-,... en realitat els treballadors amb treball pertanyem a la classe opressora. Un es pot desplaçar i fer la traïció o fer jugadetes, però la classe treballadora amb treball pertany a la classe opressora.

No està, precisament, en el lloc millor de la classe opressora. Però, per exemple, en aquest pais té els «socialistes» al poder, té els sindicats reconeguts, té «els partits de la classe treballadora», -segons diuen-, reconeguts. Tenen una legislació laboral favorable, unes Magistratures del Treball a favor seu. Tenen una quantitat de coses institucionals, oi?. En la Constitució estan posats en un dels llocs més bons que hi ha, etcétera, etcétera. Total, que en el sistema establert tenen una bona situació. I, a més a més, cobren. Que més volen, oi?.

A més a més, en els països del Primer Món tots els treballadors aconsegueixen uns nivells de sou superiors als de supervivència, a costa dels treballadors del Tercer Món, o dels treballadors que són la majoria, que no tenen ni sous de supervivència. Per tant, és en aquest sentit que els treballadors dels països del Primer Món són treballadors opressors i no oprimits.

Fixeu-vos, a més a més, que, -no sé si és per sort o per desgràcia-, avui dia les vagues les fan els controladors aeris, uns senyors que, -avui dia-, cobren uns capitals immensos, uns senyors que van de blanc i corbata, etcétera.

Els metges. Arquitectes que s'enfaden perque els pobres aparelladors els hi trepitgen una miqueta el seu sou, etcétera. Suposo que us adoneu que això està molt tergiversat respecte de quan ho va intentar en Marx o ho va escriure en Marx.

Doncs bé, podríem posar dins del nivell de marginació per raons d'economia els pelats, els miserables que estan pels carrers, pel terra,... Els que no tenen peles.

Els aturats. Els emigrats per raó de treball, -en el lloc on van solen tenir sempre la part pitjor-. I després la immensa quantitat del Tercer Món2.


2Nota del redactor: crec que en aquesta llista de marginacions per raons d'economia cal incloure tot el ventall de marginacions derivades del mercat negre i de la prostitució de tots tipus, qüestions que afecten a una gran part de la població.

Els marginats del nostre temps. Món alternatiu. Índex. Món alternatiu. Altres tipus de marginació. Món alternatiu.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte