Ja des del temps d'en Marx, inclús des d'abans, del cartesianisme, i del racionalisme dels segles XVII i XVIII, Occident ha insistit més en allò que podríem anomenar les condicions objectives de la revolució, que en el tema de les condicions subjectives de la revolució.

Llavors s'ha estudiat la societat, -aquest objecte que és la societat, aquest objecte social-, i se li han trovat les mancances. Aquestes mancances s'han volgut afirmar en les lluites alternatives. Per tant, són substituides unes estructures socials per unes altres que semblen millor.

En realitat això és la definició de les revolucions clàssiques.

Fixeu-vos que una societat es parteix en amos i esclaus, en senyors i servents de la gleba, en patrons i obrers.