Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Endolingüística.

Abel Montagut: «Amb l'esperanto parles amb l'altre des d'un pla d'igualtat».

Som Garrigues. Logotip.Som Garrigues. Número 445. Del 10 al 23 de març de 2017. Pàgina 32.

Abel Montagut. Filòleg català i coneixedor d'esperanto.

Amb l'esperanto parles amb l'altre des d'un pla d'igualtat.

Llardecans, 1953. A Llardecans el coneixen com Jesús, i és que ell es diu Jesús Abel. Però després d'introduir-se al món de l'esperanto, va començar a fer servir només Abel. Jesús, en l'àmbit internacional, és un nom sagrat, explica ell, mentre reflexia sobre una llengua que es xifra amb 100.000 parlants. Fa 26 anys que viu a Cervià.

Mariona Forcat.

Mariona Forcat: –Com va començar l'interès per l'esperanto?–

Abel Montagut.Abel Montagut: –Quan tenia 14 anys vaig anar a unes colònies a Solsona on, entre altres activitats, hi havia classes d'esperanto. Em va agradar i em vaig comprar alguns llibres. A partir dels 18 anys ja vaig començar a viatjar per Europa fruit d'aquest interès.–

M. F.: –Què és el que el va atreure?–

A. M.: –Primer, que fos una llengua internacional que permetés que tothom es pogués entendre en un pla d'igualtat i no amb una llengua nacional. Segon, la seva lògica. L'esperanto és una llengua molt regular. Jo ja havia estudiat al batxillerat francès i llatí i vaig veure que l'esperanto tenia una lògica i una regularitat en què era fàcil entrar-hi. Després, a la carrera, em va servir per estudiar més a fons llatí i grec. Del grec traduïa a l'esperanto, ja que aquesta última et permet fer paraules compostes que amb el català m'era més difícil.–

M. F.: –D'on sorgeix la idea de crear una llengua del no-res?–

A. M.: –Ui! Ramon Llull ja va fer propostes d'una llengua mundial, però no és fins al segle XIX que sorgeix una necessitat més vital arran de tots els viatges que es feien. El creador de l'esperanto com a tal va ser L. L. Zamenhof, un metge oftalmòleg jueu. Ell vivia en una zona de l'antic Imperi Rus, Bialystok, on es parlaven quatre llengües: rus, alemany, hebreu i polonès. La gent dels diferents grups lingüístics eren com guetos. Ell, des de petit, ja va tenir la idea de recuperar la unitat d'abans de la dispersió de la Torre de Babel. Als 17 anys ja tenia un projecte de llengua, una gramàtica i vocabulari. Ell signava coma doctor esperanto i d'aquí que al final hagi quedat aquest nom.–

M. F.: –Més enllà d'una llengua, podem parlar que era un mecanisme d'entesa entre comunitats, oi?–

A. M.: –Sí. Ell volia que la llengua no només fos per entendre's, sinó també per interrelacionar-se de manera pacífica. De fet, els seus grans ideals van ser aquesta llengua i l'estructura d'uns principis de convivència que estiguessin per sobre de les religions. Ell va morir quan va començar la Primera Guerra Mundial, molt enfonsat perquè havia fracassat la confraternitat mundial.–

M. F.: –Però si l'esperanto hagués triomfat, no hi havia el risc que desapareguessin les llengües pròpies?–

A. M.: –No. La llengua internacional serveix per comunicar-nos, és un pont entre les diferents llengües. L'esperanto, pel fet que és més regular i fàcil, fa que puguis aprendre la teva llengua pròpia i una altra d'internacional. A més, amb l'esperanto pots expressar el que vulguis, però no trobaràs la diversitat dialectal o les formes verbals del català, per exemple, i aquesta riquesa també és el que fa que sigui complicat dominar dos o tres llengües per a la majoria de la gent.–

M. F.: –Però l'anglès es va imposar com a llengua internacional.–

A. M.: –Sí, malgrat que amb l'esperanto generem un pla d'igualtat, ja que no és una llengua nacional de ningú dels que la parlen. L'anglès no ho és. Quan jo parlo amb un anglès o un nord-americà no em sento en pla d'igualtat. Quan vaig en alguna trobada, si és anglès o americà o d'un país com Holanda, que la tenen com a segona llengua, jo callo. No m'hi sento igual.–

M. F.: –Per què creus que no ha tingut l'èxit?–

A. M.: –Bàsicament perquè la societat humana no va per aquí. Es va veure amb les dues guerres mundials que hi va haver. Només cal veure el Trump als EUA i el Putin a Rússia. Malgrat que hi hagi corrents que vagin cap a la Justícia i la igualtat, les superestructures no hi van.–

M. F.: –Tu també has fet contribució literària, no?–

A. M.: –Sí, les dues obres més representatives són Ausiàs March. 60 poemes, en una versió bilingüe on la part d'esperanto és obra meva i el llibre Poema d'Utnoa, fet primer en esperanto, després en català i d'aquí poc en sortirà una versió en castellà. En el cas d'Ausiàs March cal destacar que, gràcies a la seva traducció, ha arribat aquesta figura tan antiga però tant d'actualitat a molt llocs del món.–

M. F.: –I les Garrigues no les oblides.–

A. M.: –A L'enigma de l'aranya, el protagonista és de Cervià i estudia a les Borgues Blanques; a Carnestoltes, alguns contes són a Llardecans i altres a Cervià i al Quixot a Viladrall, Premi Literari de les Garrigues el 1992, en la categoria sènior, Vilardall està inspirat en Llardecans.–

Agraïm la col·laboració de l'entrevistat Abel Montagut i de l'equip de redacció de la revista Som Garrigues per les facilitats ofertes per la publicació d'aquesta entrevista.


Enllaços relacionats:

Deulofeu i la pau.

Deulofeu no farà la nostra feina.

Suso del Toro: «El procés sobiranista és d'allò més modern de tot Europa».

Alexandre Deulofeu: «Com arribarem a la confederació universal?».

Un estat, dues llengües vernacles.

Els últims parlants. Com desapareix una llengua. Carles de Rosselló i Peralta.

Endolingüística.

La piràmide política planetària.

Imaginem la Península Ibèrica ocupada pels francesos.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte