Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Endolingüística.

Daniel Raventós: «Estudis demostren que la renda bàsica incentiva el treball».

Us oferim una entrevista feta al Daniel Raventós, President de la Xarxa Renda Bàsica, explicant les virtuts de la Renda Bàsica, entesa com un ingrés periòdic aplicat a totes les persones, treballin o no, amb indepedència de la seva situació o condició social.

L'equip encapçalat per l'Agustí Chalaux també incorpora la Renda Bàsica dins del seu Sistema General, tot esmentant l'avantatge que suposa aquesta mesura tant pels botiguers que venen productes de primera necessitat, com pels distribuidors i els productors inicials, que poden donar sortida a les seves mercaderies. El fet que totes les persones tinguin diners a la butxaca significa que disminueix el risc de fracàs d'un negoci, doncs és més difícil que li manquin clients.

Si bé una renda només pels aturats seria més generosa amb aquests, no deixa de ser una discriminació positiva que pot perpetuar la seva situació i també pot crear rancúnies provinents de la població activa. La Renda Bàsica per tothom evita els ressentiments i impulsa a la societat que se'n beneficia a incrementar la riquesa comunitària que la pot finançar.

El mateix Agustí Chalaux va afirmar: «El dia que les rendes del capitalisme comunitari superin les rendes del capitalisme privat, llavors haurem arribat al comunisme llibertari».

(Traducció al català de l'original en castellà).

Daniel Raventós.
President de la Xarxa Renda Bàsica.

«Estudis demostren que la renda bàsica incentiva el treball».

«A Alaska els resultats són tan bons que ningú la vol treure».

La Nueva España. 14.07.2010 | 11:31

Daniel Raventos a Pl. Jovellanos.
Daniel Raventós, ahir, a la placeta de Jovellanos. Juan Plaza.

J. M. Ceinos.

Gijón acollirà els dies 5 i 6 de novembre pròxim el X Simposi nacional de la Xarxa Renda Bàsica, creada a Catalunya i que actualment té uns 150 afiliats, entre ells col·lectius, com el sindicat basc ELA-STV. Daniel Raventós (Barcelona, 1958), doctor en Ciències Econòmiques i professor titular del departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, és el president de la Xarxa Renda bàsica d'Espanya.

Consisteix la renda bàsica que l'Estat concedeixi una paga o ingrés a totes les persones, independentment que treballin o no, amb el que satisfacin les seves necessitats vitals sense que per això hagin de donar cap contraprestació. S'inscriu dins dels mecanisme de redistribució de la renda encaminats a eliminar la pobresa.

-En quina part del món hi ha la renda bàsica?

-Pròpiament només n'hi ha, des de fa vint anys, a Alaska, i els resultats són tan bons que ningú la vol treure. Els resultats han estat espectaculars...

-En quin sentit?

-Es va produir una redistribució de la renda completament diferent a la resta dels altres quaranta-nou estats dels Estats Units. Per exemple, en els últims trenta anys, més o menys en el mateix període en què hi ha la renda bàsica a Alaska, es va produir una redistribució de la renda dels pobres cap als rics. Si el 1976 l'u per cent més ric acumulava el dos per cent de tota la riquesa del país, el 2006 l'u per cent acumulava el nou per cent. És a dir, es va seguir la teoria de fer més rics als rics perquè els pobres els toqui alguna cosa.

-Però em figuro que no és el mateix aplicar la renda bàsica a Espanya que a Alaska, que té molt poca població i enormes riqueses naturals, incloent grans jaciments de petroli...

-Justament ens vam quedar molt sorpresos quan vam fer un estudi sobre com es podria finançar la renda bàsica a Catalunya i, fixeu-vos, que ho vam fer a partir de com es podria realitzar a partir d'una reforma de l'IRPF. Resultava que en aquest estudi, que vam fer el 2003, es podria finançar una renda bàsica de 5.414 euros anuals per als adults i 2.700 euros per als menors de divuit anys. Aquesta quantitat era el salari mínim interprofessional de l'època en dotze pagues.

-Si tothom cobra, qui treballa?

-Aquesta és la primera crítica a la renda bàsica i, és molt curiós, però tots els estudis que s'han fet sobre la renda bàsica el que mostren és que incentiva el treball, a diferència dels subsidis que hi ha actualment a l'Estat de Benestar.

-Per què?

-Els subsidis són condicionats a tenir una altra renda, vull dir, alguna vegada quan vaig anar a Andalusia sempre va sortir algú amb el PER (pla d'ocupació rural), però les crítiques que es fan al PER no se li poden fer a la renda bàsica, ja que la renda bàsica és acumulable, no com els subsidis condicionats, vull dir que si reps una oferta de treball has de renunciar. Es va fer un petit estudi a Bèlgica amb unes setanta persones que havien guanyat, en un concurs, una renda de per vida mensual, i el que es va demostrar és que la immensa majoria va seguir treballant i un percentatge petit va deixar de treballar amb la idea de trobar una altra feina que fos més d'acord amb els seus interessos o la seva formació.

-Setanta persones no és una població activa de milions, com a Espanya...

-Amb la renda bàsica estem parlant d'unes quantitats que no permeten fer molts festivals, encara que no tinc cap mena de dubte que hi hauria una part significativa de la població que deixaria de treballar, però és un problema realment greu amb cinc milions d'aturats com tenim ara?

-La renda bàsica crea riquesa, augmenta el Producte Interior Brut?

-És que l'objectiu de la renda bàsica no és crear més riquesa, pot fer-ho, però no de forma directa...

-Com dur endavant la implantació de la renda bàsica a tot Espanya quan hi ha comunitats autònomes que tenen en vigor concerts econòmics?

-El fet és que al País Basc, gràcies al fet que tenen el concert econòmic, és la comunitat autònoma més generosa pel que fa als subsidis de pobresa.

http://www.lne.es/gijon/2010/07/14/estudios-demuestran-renta-basica-incentiva-trabajo/942097.html


Enllaços relacionats:

Així serà el nostre futur, segons Elon Musk.

Julen Bollain: «Una de les fal·làcies sobre la Renda Bàsica és que desincentivaria al treballador».

Alexandre Figueres. No és la plusvàlua del treball, estúpid... aviat no.

Daniel Raventós. La misèria d'una renda mínima garantida. ¿Estem parlant seriosament?

Daniel Raventós: «No totes les classes socials perden amb la crisi».

Daniel Raventós: «No s'és lliure sense l'existència garantida».

Larry Page, CEO de Google: «Els ordinadors ens trauran els llocs de treball, i no podem fer res per evitar-ho».

Zygmunt Bauman: «Els ordinadors poden fer la nostra feina i els éssers humans serem redundants».

La moneda i la constitució.

Miren Etxezarreta: «El poder econòmic genera l’economia que li convé».

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte