Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Les cent passes d’una via d’humanitat de Lluís Maria Xirinacs.

Penedès Econòmic. Logotip.Penedès Econòmic. Desembre del 2022. Pàgina 22.

Les cent passes d’una via d’humanitat de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marín Tuyà. Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Dolors Marin Tuyà.0. La realitat concreta humana.

Comencem fent les deu primeres passes amb La realitat concreta humana:

00. A l’inici, m’arranjo el vestit, reviso la posició del meu cos i la respiració. Procuro fer silenci físic i assereno l’ànim. Recito algun verset dels que segueixen, em concentro en aquella passa. Medito. Contemplo. I brolla un suggeriment d’acció.

01. Secretament a l’origen de tot –el Pare–, expressament al capdamunt de tot –la Paraula–, i fonamentalment a la base de tot –l’Esperit–, ens trobem amb una Realitat que transcendeix, estima, sap, pot i ho anima tot.

02. Esclata la naturalesa sencera: juganera, eficaç, valuosa i misteriosa. Instint, evidències, intuïcions ho testimonien.

03. La comunió íntima, l’economia tècnica, l’ecologia ètica i l’ecumene mística s’expandeixen ufanes com les quatre grans branques de l’arbre general concret de la naturalesa: matèria –mater, mare– de tot vivent.

04. Cal que tot: jugui comunitàriament, funcioni econòmicament, sigui respectat ecològicament, ens envaeixi ecumènicament.

05. Totes i cadascuna de les realitats naturals, per humils que siguin, tenen dret a fruir i ser felices, tenen el deure d’esdevenir útils i servir d’instruments, són d’un valor incalculable i arrelen en una profunditat inabastable.

06. La persona humana, tant si és individual –l’humà– com col·lectiva –comunitats humanes, humanitat–, no és la primera realitat natural, ni la millor, ni la més evolucionada, ni el germà gran de la resta de realitats naturals. Realitat peculiar i genuïna entre moltes altres. Important per a ella mateixa, gelosa de la seva identitat i genuïnitat. Particularment compromesa amb ella mateixa i amb tota la naturalesa que l’amara i la transcendeix.

07. Acceptem el compromís general com a lliure i responsable, competitiu i pacificador. Les mateixes condicions afecten a les relacions entre humans.

08. Les condicions acceptades són oposades dos a dos, ineludibles i és tot un art conjugar les quatre. Cada persona humana és lliure i responsable, competitiva i pacificadora.

09. Llibertat vol dir creativitat, no disbauxa. Lluita vol dir exigència, no guerra. Responsabilitat vol dir compromís, no tirania. Pacificació vol dir harmonia, no passivitat. Ho continuarem desplegant pròximament.

Dolors Marín Tuyà.
Psicòloga i membre del Grup d’Investigació Globàlium de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.

Veure l'article següent.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte