Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Endolingüística.

Dues entrevistes al pagès ecològic Josep Pàmies.

Josep Pamies amb una fulla a la ma.Us oferim dues entrevistes al pagès ecològic Josep Pàmies, defensor de l'agricultura ecològica i de la utilització, en les sanitats públiques i privades, de les plantes medicinals i altres remeis eficaços i econòmics per curar diferents malalties.

Les injustícies que ell denuncia són mostres de la corrupció imperant en l'àmbit de la medicina i la ciència, corrupció facilitada per l'existència del instrument del diner anònim, que permet la compra de reputacions i l'exercici de les pressions impunes pagades per fer que les autoritats polítiques acceptin, de grat o de força, mesures que vagin en contra de la salut dels éssers humans i de la resta d'éssers vius. Tot per facilitar grans beneficis a curt termini per algunes empreses dirigides sense escrúpols.

L'establiment d'un diner transparent que permeti l'exercici de la responsabilitat en tot acte econòmic també suposa una revolució ètica en l'àmbit de la salut i l'ecologia, facilitant l'aplicació de diferents remeis eficaços no agressius, tant de vells com de nous, que ja existeixen i que puguin existir en el futur. A més, facilita suprimir aquelles línies d'investigació errònies o perjudicials que han estat imposades des del poder. L'estalvi que pot suposar aquesta transformació del diner per les arques públiques també ajuda a resoldre la resta de problemes col·lectius de la societat.


Ara.cat. Logotip.Ara. Natura. Dijous, 4 de setembre del 2014.

Josep Pàmies: «Ens volen atemorir amb l’Ebola perquè hi ha milions d’interessos econòmics».

Aquest horticultor de 66 anys cultiva més de tres-centes herbes medicinals, moltes prohibides en el sistema sanitari. També fa anys que coopera a l’Àfrica per curar, amb herbes i llavors, la malària, el dengue, la lepra i també l’Ebola.

Trinitat Gilbert | Actualitzada el 04/09/2014, 00:00.

Josep Pàmies al seu hort de Balaguer ensenyant algunes de les polèmiques plantes medicinals que hi cultiva./Santi Iglesias.
Josep Pàmies al seu hort de Balaguer ensenyant algunes de les polèmiques plantes medicinals que hi cultiva./Santi Iglesias.

Josep Pàmies és pagès i horticultor. Explica que les unitats de dolor de molts hospitals li envien els pacients al seu hort, a Balaguer, a la recerca de l’herba medicinal que en el sistema sanitari no poden receptar. Fa tretze anys que la seva vida va canviar. Va ser quan va descobrir l’estèvia. I en fa cinc que va engegar l’associació Dolça Revolució, una entitat que coopera a l’Àfrica per intentar curar malalties com l’Ebola. Tot el que explica en aquesta entrevista crea polèmica i les seves teories són considerades com a minoritàries.

-Com està? Superada, l’angina de pit que va tenir?-

-Sí, estic bé. Si no controlo les emocions, tinc dolors físics. He passat anys difícils, quan m’amenaçaven amb expedients i amb sancions econòmiques per cultivar estèvia.-

-Encara està prohibida?-

-Només n’està permesa la comercialització en sucre (edulcorant) amb un 95% de refinament. Però se’n pot comprar a tot arreu de la seca i de la tendra amb propietats medicinals. Nosaltres vam ser els primers a vendre’n, i continuem fent-ho.-

-Actualment l’Ebola és el seu cavall de batalla. He llegit al seu blog (http://www.dolcarevolucio.cat) que Dolça Revolució està treballant a l’Àfrica amb cooperants per difondre la solució al virus.-

-Sí. Amb el virus de l’Ebola, que va aparèixer misteriosament el 1976, ens volen atemorir, però no ens donen cap solució. En canvi, hi ha hagut altres motius per alertar la població de perills més greus i s’han silenciat.-

-Quins?-

-Recordes Erkimia, de Flix? Produïa, per a pinsos, fosfat bicàlcic que contenia poloni 2102 en unes proporcions que superaven cinc vegades les permeses per la Unió Europea. Era un producte radioactiu, que es feia servir en milers d’aliments. I, en aquest cas, es decideix callar i no dir-ne res a la població. Per què es vol crear alarma social d’alguns temes i d’altres no?-

-Per què?-

-Perquè interessa fer-ho quan al darrere hi ha una indústria farmacèutica. Ara mateix Monsanto ja està provant de fer vacunes contra el virus de l’Ebola.-

-I com pot ser que ja hi hagi vacunes contra l’Ebola?-

-Perquè els EUA van patentar-ne el virus. Per tant, Monsanto el té i en posa el gen al panís modificat. Creuen que la vacuna provocarà anticossos, però no ha funcionat.-

-Qui més està treballant amb la patent de l’Ebola?-

-La multinacional Glaxo Smith, a qui l’OMS ja ha donat l’autorització perquè en faci un principi de vacuna, i que està provant en animals, i Mapp Farmaceuticals, que està experimentant-ho amb tabac transgènic promocionat econòmicament per Reynolds American.-

-¿Tothom depèn de la patent nord-americana?-

-Exacte.-

-I ningú hi pot fer res?-

-Sí que hi podem fer alguna cosa. Popularment s’han fet servir plantes medicinals per curar diarrees hemorràgiques i febres resistents. A l’Àfrica, Dolça Revolució treballa amb cooperants de petites ONG que intenten fer arribar al nucli infectat tres herbes efectives. Són la Garcinia kola (bitter kola), l’Artemisia annua i, la tercera, la Moringa oleifera. Totes tres, preses, són efectives perquè augmenten les defenses del sistema immunitari i, per tant, les persones es curen, perquè l’Ebola és un virus en què ha de fer net el mateix sistema. Ara bé, la població desnodrida de l’Àfrica té unes defenses baixes i, per aquest motiu, no s’hi pot enfrontar. Si, malgrat tot, amb les herbes no n’hi ha prou, apliquem als malalts un producte denominat diòxid de clor (desinfectant legal d’aigües), que es capaç de controlar una malària en 12 hores i l’Ebola en 3 dies.-

-¿Els cooperants de l’associació Dolça Revolució han pogut entrar al nucli de la infecció?-

-No els deixen entrar-hi. Ho han intentat portant a les mans les tres herbes i el diòxid de clor. Tan sols demanaven protecció policial perquè saben que la màfia del govern africà i dels altres països els hi podien confiscar. Però no els han deixat entrar. No interessa. Hi ha massa interessos econòmics.-

-Què hi fan, doncs?-

-Doncs hi entren clandestinament i curen els que poden.-

-Diu que les unitats de dolors dels hospitals li envien pacients per curar-se o per millorar malalties. Quines són?-

-El càncer, amb l’herba Kalanchoe. La marihuana, per a malalties com el càncer, l’esclerosi múltiple, l’artrosi i l’artritis.-

-Els metges no poden receptar-les?-

-En l’engranatge del sistema sanitari no interessa curar, sinó cronificar.-

-Tot ho explica amb seguretat.-

-No estic sol. Això també ho va assegurar el premi Nobel de medicina Richard J. Roberts (llegir entrevista aquí), que va dir que quan hi ha un medicament que cura, la indústria farmacèutica el reconverteix perquè cronifiqui la malaltia.-

Enllaç a l'article original en català:

http://www.ara.cat/premium/societat/JOSEPPAMIES-atemorir-milions-dinteressos-economics_0_1205879428.html


VilaWeb. Logotip.MesVilaweb. Bloc En Contra. El poder i els seus seguidors.

Josep Pàmies, un resistent a les multinacionals farmacèutiques i químiques, i als elements tòxics que ens governen.

Dimecres, 12 de novembre de 2014.
Entrevistes Catalunya i altres.

Josep Pàmies amb visites.Josep Pàmies, un resistent a les multinacionals farmacèutiques i químiques, i als elements tòxics que ens governen.

En Josep Pàmies ens va acollir molt bé a la seva horta. És emprenedor, treballador i molt atent amb les visites.

Xerrant amb en Josep Pàmies s’aprèn molt. És a més de pagès, empresari agrícola, bon pedagog, herbolari i investigador. Malauradament sols podem presentar-vos una petita part de tot el que hem parlat.

Josep Pamies. Coberta llibre 'Una dolça revolucio'.Per tant, us animem a llegir el seu llibre «Una dolça revolució», on ens explica el seu itinerari vital: sindicalista de la Unió de pagesos, el pas a la agricultura ecològica, la lluita contra els transgènics, la divulgació i defensa de l’estèvia, les seves investigacions i coneixements sobre les plantes medicinals i les seves denúncies contres les multinacionals farmacèutiques i alimentàries.

El seu itinerari ha sigut i és el de no deixar-se manipular ni influenciar pels poders establerts i combatre qualsevol abús i injustícia.

També us animem a visitar els seus blocs (http://www.dolcarevolucio.cat, https://joseppamies.wordpress.com), fàcils de trobar, on hi han els seus escrits i moltes conferències sobre els temes de salut, alimentació i agricultura ecològica.

I finalment us animem a anar a Balaguer els caps de setmana a l’horta on es cultiven enciams, flors comestibles, i tota mena de plantes, unes prohibides, la majoria medicinals. Hi ha informació sobre les plantes i consultes grupals on tothom aprèn de tothom. És la República independent del Pàmies, una república on s’escolta als que arriben, i se’ls anima a gestionar la pròpia vida, i a prendre consciència del que es menja, i a ser independents de cos i esperit, de multinacionals i líders.

En Josep Pàmies és un divulgador de la vida natural, sense transgènics, sense glutamat monosòdic, sense medicaments sintètics. Ens mostra les alternatives que la natura ens ofereix, i que els governs de vegades ens prohibeixen

Agrair també l’acompanyament d’en Joan Ribet fins a Balaguer i les seves intervencions puntuals, com per exemple, a la pregunta «Et sents més pagès o escriptor, ara?» En Joan va observar: «mira-li mans». Efectivament les mans del Pàmies són les d’haver treballat tota la vida, mans de pagès, mans nobles de qui ha llaurat la seva independència. un bon herbolari i un bon autodidacta.

-Com et vares conscienciar?-

-De jove jo ja estava en el món polític, sindical, cooperatiu, en la comissió de pagesos quan encara no hi havia la Unió de Pagesos. Desprès políticament he estat en candidatures independents en els Ajuntaments. En els 60-90 encara tenia la il·lusió que es podien canviar les coses dintre un sindicat agrari, dins un partit. I veus que passen els anys i ja no…-

-Has perdut la il·lusió. Per què?-

-Ho vaig provar, ho intentava, però et deien «Les minories no poden fer el que volen. S’han d’acatar les majories». Són estructures verticals, que trobem en els partits i sindicats. Mana la majoria. He viscut molts anys la frustració continua de ser minoria i de fer el que decideix la majoria per acatar la democràcia interna. Ho entenc per temes generals, però no per a buscar noves vies. És bàsic poder experimentar encara que se sigui minoria. Ens varen expulsar de la Unió de pagesos per implementar propostes que creiem convenients a la nostre comarca, la Noguera. Volíem que cada comarca s’auto organitzés. Però com que tot estava centralitzat, varem quedar al marge.-

-I què vàreu fer?-

-Varem constituir l'Assemblea de Pagesos de Catalunya, on hi entren també no-pagesos, urbanites, amb ganes de transformar l’alimentació, que el menjar que els arribés a ells no fos escombraria, verí. Vam crear una aliança.-

-Existeix actualment?-

-Bé, ha anat evolucionant. De l’Assemblea de Pagesos ha sortit «Som el que sembrem», que vam presentar la iniciativa legislativa popular contra els transgènics. També lluitem per una alimentació millor i a favor de l’agricultura ecològica i per les cooperatives de consum.-

-Creus que aconseguirem aturar els transgènics?-

-Lluites similars a les de «Som el que sembrem» han fet que cap país de l’UE cultivi transgènics. Hi ha la mateixa norma que aquí però els diferents estats han dit no perquè la societat ha dit no. Aquí la societat ha dit no, però tenim uns polítics corruptes. Per això nosaltres vam portar una iniciativa popular al Parlament per a que com a mínim se debatis. Ens pensàvem que els socialistes que ens semblaven propers a nosaltres ens ajudarien, però ens varen deixar amb el cul enlaire. Es varen aliar amb PP i CiU i varen ignorar més de 600.000 sol·licituds ciutadanes. No varen deixar ni discutir la llei al Parlament. Aquesta és la realitat. Hi ha un front de dretes: Socialistes, PP i CiU i uns grups petits que no varen saber reaccionar. El govern va votar en contra la iniciativa popular acompanyada de 600.000 firmes. I ERC i Iniciativa varen aplanar el cap i varen seguir en el tripartit per interessos de partit.

Com que els de baix estem en inferioritat, la nostre tàctica ha de ser: desobeir i ser autosuficients a nivell alimentari i de salut, i a nivell d’energia i electricitat. I ja no depenem de ningú.-

-En el teu llibre dius que el cuiner Santi Santamaria va evocar el seu passat anarquista. En saps alguna cosa?-

-No, en una protesta davant el Parlament va agafar el megàfon i va escridassar els parlamentaris dient-los de tot, els seus potencials clients, o clients, i va comentar: «He tornat a sentit aquells calfreds de quan era anarquista, de quan era jove. Me’n vaig a casa molt content».-

-Quines són les flors que es poden menjar, que es troben pel camp, bosc, jardins.-

-A part de de les flors que et diré concretament, totes les flors que tinguin cinc pètals són medicinals, comestibles. Els pensament, caputxina, els clavells, els clavells indis, les roses, les begònies, les roselles,...-

-Es poden menjar crues?-

-Totes es poden menjar perfectament i el més sorprenent és que tenen propietats medicinals. La flor és la màxima expressió d’una planta. El millor és trobar flors variades, el fotut és menjar sols una flor, o sols enciam. La carxofa és una flor, el bròquil i la coliflor també són flors. La flor de pomer, d’ametlla, de taronger, de pèsol, de fava,...-

-Quines son les flors que s’han de cuinar?-

-Totes es poden menjar crues. La flor de carbassó crua, o bé farcida amb formatge de llet de cabra crua a dintre és una delícia, arrebossada amb una mica de farina i ou. Les flors comestibles són una manera d’alegrar la vista i d’incentivar els sentits. Menjar sempre el mateix avorreix. Nosaltres mengem també pels ulls. Però no sols per això, ja que tenen una serie de propietats intrínseques més potents que no tenen la resta de la planta.-

-Per promoure les flors comestibles vares tenir problemes amb la Generalitat...-

-Vaig ser atacat per la consellera Geli. Al veure que amb l’estèvia no ens podia castigar va començar amb les flors comestibles «Tu no pots etiquetar com a flors comestibles. Sols com a ornament culinari». No, no. Jo seguiré etiquetant com a flors comestibles què es mengen, i són bones i són medicinals. «Dons la Llei et diu que no» Però si jo ho venc com a element ornamental aleshores s’haurien d’avisar als cambrers per a dir que les flors són sols per a fer bonic i que avisen als clients que no se les mengin. No veu que això és impossible senyora Geli? «Vostès compleixin la llei», insistia la pobra dona. Doncs no la compliré! «El sancionarem». Doncs sancioni’m. I ja quan la sanció estava en marxa ens varem queixar al règim d’hostaleria. Aquí a Balaguer el cuiner Enric Milà, va fer un bloc «Cuina de les flors comestibles en desobediència a la Sra. Geli». I amb quinze dies es van sumar uns 50 restaurants de Catalunya i de València i es va organitzar una setmana «cuina de desobediència de les flors comestibles», una iniciativa contra la prohibició de les flors comestibles. La dona es va espantar i va venir aquí a Balaguer a menjar flors comestibles en un restaurant que estava en desobediència, dient que no passava res, «El Pàmies té raó, les flors són comestibles, però la llei no ho te previst. S’ha de fer el canvi, uns estudis, ja l’ajudarem, el subvencionarem. Demà mateix que vingui». L’endemà em telefonen que hauria de presentar-me. «Jo no he de moure'm, veniu. M’esteu molestant massa. Veniu vosaltres si voleu i em parlem». «Nosaltres no hem de venir. Això li pot costar car». Doncs que em costi car. Ni s’han fet els estudis, ni els expedients s’han tirat endavant.-

-Ara tens algun expedient pendent amb la justícia?-

-Ens deixen tranquils. Saben que quan més ens ataquen, més se’n parla, i més publicitat fan al que volen prohibir o al que sancionen. Tal com va passar amb els transgènics, amb l’estèvia i les flors comestibles.-

-I sobre el MMS (Mineral Miracle Solució), diòxid de clor, aquest medicament prohibit per les autoritats, què en dius?-

-El conseller de Sanitat ens va enviar un burofax, dient que «us tanquem l’associació sinó deixeu de vendre MMS». Ho vam haver de fer. Vam treure de la Web la venta del MMS. Però hi segueix l’informe preciós, que va fer un metge de 90 anys amb una experiència de més de 30 anys. També una explicació molt detallada de com es pot fabricar i utilitzar. El MMS cura la malària en 14 hores, el sida, l’hepatitis…-

-... L’MMS és realment extraordinari, o és un negoci o el producte d’una secta religiosa? L’Andreas Kalcker, l’alemany empresonat per difondre l’MMS i el seu creador en Jim Humble són confiables?-

-Tothom ha de viure. D’acord? També l’Andreas Kalcker. I si indirectament l’està venent, ha de viure. Però el creador, en Jim Humble, el perseguien pel seu invent. Què va fer per a poder distribuir, vendre el producte? Crear una església. I la església no es pot perseguir als Estats Units. I tu entres a aquesta església i no hi ha res. És una pantalla per a protegir-se per a poder difondre i expandir el MMS a benefici de molts malats greus. És com si estigués dintre una cooperativa.-

-I per què està perseguit?-

-És un medicament molt potent, molt i molt barat, i va contra els interessos de les multinacionals farmacèutiques que els interessa mantenir les malalties greus en fases cròniques. Els medicaments que curen no són negoci, d’on el rebuig i persecució del MMS. Sols està autoritzat per a desinfectar aigües municipals. I les autoritats sanitàries d’aquí no el recomanen tot i que està autoritzat. Els països més besties, que més merda química produeixen, Alemanya i França, estan canviant del hipoclorit de sòdic, el lleixiu, cap el diòxid de clor, ja que no provoca metabolismes cancerígens. El lleixiu és cancerigen, els trihalometans. El diòxid de clor no, i a més a més quan està dintre l’aigua és el millor desinfectant i te unes propietats medicinals importants ja que oxigena l’aigua.-

-I quan es pren com a medicament, què fa?-

-Oxigena el cos. Aquest oxigen O2, ClO2, ens treu sodi, que sovint el tenim en excés i queda oxigen lliure dintre. Què passa amb l’O2? És antioxidant. Què passa amb l’oxigen d’una sola molècula? És un radical lliure i es carrega totes les malalties. Cal utilitza’l sempre? No. S’ha de tenir a la farmaciola i no utilitzar-lo. Però si tens un antibiòtic que no funciona perquè s’ha fet resistent a tots els bacteris, el MMS serveix. I ataca també els virus, ja que els antibiòtics només ataquen els bacteris. S’utilitza si tens hemorràgies, sida, hepatitis C, malària de cavall, etc. Cal utilitza’l ja que és un xollo, amb quatre gotes estàs curat!-

-I jo ara per a fer-me una neteja, el puc utilitzar o haig d’esperar atrapar alguna de les malalties que has enumerat?-

-Fes una dieta. I desprès cardo marià, cua de cavall, dent de lleó per a netejar els filtres. Un dejuni també t’aniria de conya, una vaga de fam, també. Jo vaig fer una vaga de la fam de cinc dies pel tema dels transgènics, davant el Parlament. Amb aigua de mar diluïda. Vaig perdre 5 quilos i mai m’he trobat tan bé. Podíem resistir totes les bestieses dels polítics que ens insultaven, quan passaven per allí, podíem resistir les empentes les mossos. Van ser cinc dies meravellosos, amb aigua de mar. Vaig perdre 5 quilos.-

-Bé, a la pròxima vaga de fam avisa’m que vindré a acompanyar-te o fem-ne una.-

-N’hem de fer una exprés! Mai m’he trobat tan bé. Una desintoxicació de tan en tan va bé.-

-Així no cal que compri MMS.-

-No aneu a buscar un producte químic per a netejar. Ho pots utilitzar en cas de necessitat. Anem als mitjans normals i guardem això com a eina preciosa per moments crítics. Ara l’ha autoritzat l’UE com un medicament orfe per l’esclerosis lateral amiotròfica. Per que se’n diu medicament orfe? Quan les farmacèutiques no els interessa una malaltia, ja que no hi ha negoci, hi han menys filtres per a autoritzar un medicament nou. S’ha presentat per l’esclerosis lateral amiotròfica i l’UE ho ha autoritzat per a una malaltia. A Espanya tardarem anys i anys per a que el MMS es recepti a la Sanitat Publica. Aquí som al cul d’Europa. Pitjor que a Africa. Al menys allà rebutgen el panís transgènic per a us alimentari per por que els contaminin els seus panissos. A Mali, es va fer una marxa de 400 quilòmetres per oposar-se a mils de tones americanes de panís transgènic per por que els transgènics contaminin les seves varietats. I aquí som tan bèsties, tan rucs, que no estem a l’alçada dels de Mali. Un país en fam, però lluiten. Acceptem el panís americà que ens ve tot contaminat. La culpa la te el poble. És que a Mali hi ha més cultura que a casa nostre? No. Estan més conscienciats i els tenen més ben ficats.-

-Què penses de independència de Catalunya?-

-El que hauríem de ser és independents nosaltres mateixos. Aquesta és la primera independència que hem d’aconseguir.-

-Ets independent?-

-Jo em considero independent. Desprès hem d’aconseguir ser independents a nivell de poble. Les independències s’aconsegueixen des de baix. Hem d’anar en compte amb aquests canvis promoguts des de dalt. Són enganyosos. Independència, sí, però primer personal, local, comarcal (els cantons, com a Suïssa). A Suïssa és curiós: sols un 20% saben com es diu el primer ministre. No els importa. La política es fa en els pobles, comarques.-

-Com veus les properes eleccions municipals, on et sols presentar?-

-Crec els grups afins: CUP, podemos, proces constituent, Iniciativa, etc. s’han d’ajuntar, hi han d’haver aliances temporals, circumstancials. No és important posar un home a dalt. L’important és posar al capdavant les idees que siguin beneficioses al conjunt de la societat. Els lideratges ens estan portant a aquest retard actual. Confiar amb els líders és la plaga actual. Si confiem en líders vol dir que som ramats. No hi ha d’haver líders.-

-Quin és el teu lema de vida?-

-Tranquil·litat i bons aliments!-

-Que és el que t’ha format en la vida?-

-Les dificultats i els errors. Per exemple, els errors que he fet en l’agricultura, en política, en el sindicalisme i els que he fet en la vida.-

-En quan a sindicalisme, quins errors?-

-Creure que el sindicat unitari seria la solució a tot. Dintre d’un sindicat unitari hi ha moltes visions. Hauria de ser un sindicat molt obert amb tolerància a les minories, i deixar fer, encara que un s’equivoqui. És la clau. Sinó estem capant moltes iniciatives minoritàries, que s’han capat en aquests anys.-

-Algun grup que t’engresqui ara, o sigui referent?-

-Jo ara estic il·lusionat amb el procés constituent, perquè el que vol és una nova Constitució i de moment no hi ha protagonismes. I els dos, que el podrien tenir, no volen protagonisme. La prioritat ara és declarar unilateralment la independència. No per què la independència sigui la solució a tot, sinó per a crear un espai més petit, de més fàcil gestió, on podem desenvolupar una Constitució en favor del poble. Un empoderament del propi poble i que participi a nivell local, comarcal, de baix cap dalt.-

-En què estàs investigant ara.-

-Investigo en plantes molt potents, que afegirem dintre uns anys a les que ja tenim ara. Una planta prohibida de Sud-àfrica, una de la Índia i unes d’aquí que hem descobert de nou, una patata salvatge que es fa a terra i no la mata el fred, que soluciona càncers tumorals al cap amb quatre cataplasmes. És tòxic, però no amb cataplasma. També estic molt interessat en la influència que té el que pensem. Cada vegada veig més que el nerviosisme, l’estrès, les pors, les pors a tot, són a l’origen de moltes malalties d’avui en dia.-

-Com ho investigues?-

-Practicant i obrint l’orella a les persones que em volen explicar coses.-

-Jo que estic restret a vegades, què haig de prendre?-

-Carbonat o clorur de magnesi, que es troba en herbolaris, dietètiques. Evitaràs lumbàlgies, taquicàrdies, dolors musculars, artrosis,...-

-També tinc apnees de son. Utilitzo un aparell per a evitar les apnees, respirar millor. M’he aprimat bastant per treure’m l’aparell. Com puc respirar millor?-

-Aprimar-se va molt bé, cal treure el sobrepès. No conec herbes. N’hi deuen haver. Vicks-vaporub al llavi va bé, ajuda a respirar. L’apnea es deu a un vel que tapona el paladar, l’important és aprimar-se. És una cosa de quilos.-

-Una consulta per a la meva companya. Té dolors crònics i li costa dormir.-

-Carbonat de magnesi, o clorur de magnesi cada dia i sopar poc. I si no n’hi ha prou amb el magnesi, plantes de marihuana, no per ser calmant, sinó perquè és antiinflamatori. Els dolors són inflamació. Amb el magnesi és possible que li marxin els dolors articulars.-

Enllaç a l'entrevista original en català:

http://blocs.mesvilaweb.cat/txemabofill/?p=267839

Lloc web de la Dolça Revolució de les Plantes Medicinals:

http://www.dolcarevolucio.cat

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte