Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Part de la població de la capital beurà aigua sense gust a clor.

A Andorra (des de l’any 2018) tots els seus habitants prenen MMS a través de l'aigua de l'aixeta, per a evitar ingerir Trihalometans cancerígens provocats pel Lleixiu amb la qual es desinfecten les aigües de beure espanyoles.

Encara necessiten les nostres benvolgudes autoritats més arguments per a deixar-nos de multar i imputar per defensar l'ús del beneït MMS?

Josep Pàmies.


El Periòdic d'Andorra. Logotip.El Periòdic d’Andorra. Dimarts, 13 de febrer del 2018.

Part de la població de la capital beurà aigua sense gust a clor.

El Comú implantarà un nou sistema de cloració al dipòsit de la Comella.

Les canonades d'un dipòsit d'aigua del Principat. Foto: El Periòdic d'Andorra.
Les canonades d'un dipòsit d'aigua del Principat. Foto: El Periòdic d'Andorra.

Allà cap a l’abril, part de la població d’Andorra la Vella ja podrà beure aigua de l’aixeta sense que els paladars més fins detectin el gust a clor. O almenys és aquesta la idea del Comú de la capital, que a iniciativa de David Astrié conseller de Medi Ambient i Innovació, té previst implantar un nou sistema de cloració d’aigua al dipòsit de la Comella.

Aquesta serà una prova pilot que no hauria de tenir cap problema per ser un èxit, tal i com va deixar clar el propi Astrié: «A d’altres ciutats europees ja funciona de manera consolidada». Si és així, la idea és exportar la idea als dipòsits de la Virena, a Sant Ermengol, i el dels Pous de l’Estadi Comunal.

I quin és el canvi? Els líquids que es tiren als dipòsits. Actualment, l’aigua que es beu a la capital i en general a tota Andorra es tracta amb un compost químic que s’injecta a les canonades i la funció del qual és desinfectar per convertir-la en potable. Aquest fluid es diu hipoclorit sòdic; sona a xinès per a la majoria, però col·loquialment li diem lleixiu. A partir de l’abril, amb el nou sistema, es canviarà per diòxid de clor o MMS (Miraculós Mineral Suplement).

«Es tracta d’una prova pilot que es pretén estendre també a la Virena i els Pous de l’Estadi Comunal».

El diòxid de clor és el millor desinfectant que es coneix, ja que es capaç d’eliminar tant bacteris, fongs, virus o llevats com paràsits petits. En ingerir-lo, ràpidament reacciona amb patògens àcids alliberant oxigen i formant ions de clorit, que després es converteixen en sal comuna. A més és infal·lible amb les canonades, que acostumen a tenir un revestiment a les parets amb una substància viscosa que es diu biofilm i que l’hipoclorit sòdic no destrueix.

Però a banda de tots els beneficis que pot tenir per a la nostra salut, «el gust neutre», com el defineix Astrié, també és un afegit més a tenir en compte. Tot i que l’aigua del Principat és l’enveja de mig món, el gust a clor és mínim, però es nota.

Menys quantitat, millor rendiment.

Amb tot, l’aigua que bevem és sana i el motiu del comú per fer aquest canvi és un altre, l’estalvi: «Amb menys quantitat, augmenta el rendiment». La partida pressupostària es calcula en uns 100.000 euros –que poden convertir-se en més si s’estén a Sant Ermengol i els Pous de l’Estadi– però a la llarga, la població sortirà beneficiada.


Web de la Dolça Revolució de les Plantes Medicinals:

https://dolcarevolucio.cat/language/ca/portada-2/


Enllaç de l’article original en català:

https://www.elperiodic.ad/noticia/62438/part-de-la-poblacio-de-la-capital-beura-aigua-sense-gust-a-clor


Enllaços relacionats:

Detecten cocaïna, fàrmacs i plaguicides en crustacis de rius britànics. Canal 3/24. Xavier Duran.

Una casa alemanya desenvolupa un producte efectiu contra la Xylella. La Opinión de Málaga.

Sí a les medicines tradicionals i complementàries en la sanitat pública. Tu pagues, tu decideixes. La Dolça Revolució de les plantes medicinals.

Jordi Munnshe entrevista a Almudena Ramón Cueto, pionera de la regeneració neural per glia envoltant olfactòria.

Richard J. Roberts: «El fàrmac que cura del tot no és rendible».

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte