Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Les múltiples cares de «la nostra sal».

Gandhi a Dandi, al sud de Gujarat, recollint sal a la platja al final de la Marxa de la Sal, el 5 d'abril de 1930. Darrere d'ell es troba el seu segon fill Manilal Gandhi i Mithuben Petit. Autor desconegut - http://www.calpeacepower.org/0101/images/1930-pick-salt-GS_BG.jpg, Domini Públic, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=2082661La desobediència civil de la sal promoguda per Gandhi va suposar un element determinant per la mobilització i empoderament del poble de l’Índia que va desembocar en la seva independència. «La sal catalana» són el conjunt d’accions col·lectives de no cooperació i desobediència civil necessàries per vèncer l’opressió estatal, sabedors que només la bona voluntat, les vagues i les mobilitzacions poden no ser suficients davant d’un estat tan autoritari i repressor, com demostren per exemple les mobilitzacions milionàries del No a la guerra d’Iraq o les també milionàries manifestacions dels darrers anys pel dret a l’autodeterminació.

En un primer terme, «la sal catalana» podríem dir que va ser l’acte sobirà del nostre Parlament d’aprovar la Llei del Referèndum i la de Transitorietat jurídica.

La nostra sal es va anar desplaçant cap el dia del Referèndum de l’1-O com a acte de sobirania i de legítima desobediència civil generalitzada. Una gesta noviolenta que ha donat la volta al món pel coratge impressionant i exemplar amb que s’ha dut a terme davant la brutal violència de l’Estat.

És inevitable el paral·lelisme amb els fets del 1714 i del 1936. Tot i que el format d’avui sigui diferent, la situació i l’esperit són els mateixos; és la mateixa guerra. Si bé ja hi havia un mandat democràtic suficient per proclamar la independència, i si bé és un dret inalienable de tota nació més enllà de majories o minories, l’1-O ens ha donat més arguments democràtics per declarar-la d’immediat, passant així de ser un afer intern espanyol a ser un afer internacional. Qualsevol altre escenari, davant la negativa espanyola a cap negociació, ens porta a la dissolució.

Un cop declarada la independència només resta, que no és poc, aguantar les inevitables turbulències davant les previsibles darreres agressions encara més desesperades d’un estat espanyol ferit de mort a la seva concepció majoritària de l’Espanya vella, encara de mentalitat totalitària, amb por a la llibertat i a acceptar que, com deia el Vicepresident Junqueras, la independència de Catalunya pot esdevenir una palanca de canvi profund també per a Espanya.

La gran aportació de l’1-O ha estat també la presa de consciència col·lectiva de la brutalitat opressora d’un Estat espanyol controlat a molts nivells per mentalitat franquista, com també la impressionant capacitat d’autoorganització transversal de tot el poble català, demostrada de nou durant una vaga i aturada general del país sense precedents.

Què pot passar ara? La partida és oberta i apassionantment incerta. Ells tenen mentalitat militar imperialista i eines de força que apliquen sense escrúpols: exèrcit, guàrdia civil, policia estatal, lleis a mida, fiscals, advocats, presons, jutges, diplomàtics que pressionen als altres estats, mitjans de comunicació...

Nosaltres tenim només i tant com la determinació pacífica i constant del poble i una cultura noviolenta d’alt nivell que ni nosaltres mateixos érem conscients de tenir.

Tanmateix, la sal catalana cal que continuï mutant a diferents formes, que esdevingui líquida i més polièdrica del que va ser la marxa de la sal per l’alliberament de l’Índia.

Ens cal complementar la il·lusió i la fermesa amb la intel·ligència i l’astúcia i pujar més graons en l’escala de l’estratègia de la lluita noviolenta, de la que en som tots massa desconeixedors. Segons va desenvolupar Gandhi i va aplicar i difondre Lluís Maria Xirinacs a casa nostra, la noviolència té cinc graons d’acció progressiva: la cooperació, la denúncia, la no cooperació, la desobediència civil i la creació d’estructures alternatives pròpies. Pel que ha de venir, convé que ens formem. Xirinacs ens va llegar un completíssim i apassionant tractat sobre la noviolència publicat pòstumament (aquí podeu trobar el llibre sencer; i aquí una ressenya).

Les diferents propostes d’acció.

La nostra gran força són les mobilitzacions pacífiques i el consum. En aquest sentit, estan començant a circular accions de no cooperació enfocades al moll de l’os del poder dels estats d’avui, que és l’economia i les grans companyies nius d’ex-alts càrrecs. Ja s’han començat a moure dipòsits dels bancs que han accedit a bloquejar els comptes de la Generalitat i dels que marxen (BBVA, Caixabank, Sabadell) cap a alternatives en positiu, com obrir comptes a banca ètica), cas de les cooperatives Fiare Banca Ètica i Oikocrèdit, o Caixa d’Enginyers, Triodos Bank –tot i no ser cooperatiu i no ser sensible a la llengua–, etc.

La pressió econòmica pot ser un element clau en els següents episodis del conflicte, si esdevé significativa.

En quant a les grans companyies conxorxades amb els poders de l’Estat, a nivell energètic s’estan proposant opcions de proximitat més ètiques i sostenibles com Som Energia. A nivell de gas, existeix catgas.cat o Factor Energia.

Per reposar combustible hi ha opcions alternatives com Bon Preu-Esclat, Petrocat, etc., així com anar tendint als cotxes elèctrics.

En telefonia, tenim opcions de proximitat com Parlem.com, la cooperativa SomConnexio.coop o Pepephone.

A Més Opcions hi trobareu moltes d’aquestes alternatives ètiques.

A nivell internacional, des del dia 1 es va activar a twitter #boycottspain, si bé no en sabem l’abast, amb molta gent que informa que no anirà de turisme a Espanya mentre reprimeixin Catalunya.

La iniciativa Fem Noviolència està organitzant sessions de formació a tot el territori per aprendre les arts de la resistència noviolenta.

En una altra línia d’acció noviolenta, un grup expert en aquest camp està treballant en la resposta pacífica en cas que passin a ocupar els carrers per la força o amb vehicles blindats. Us hi podeu apuntar aquí: Plantem cara als tancs.

Finalment, també està a punt una cadena de dejunis en suport als nostres representants polítics que siguin detinguts o condemnats. Tothom es podrà sumar al dejuni a partir de dos dies i fins a una setmana al web Fam de llibertat.

Vet aquí les múltiples i potencials cares de «la nostra sal», accions totes elles que se sustenten en la fermesa interior de tots i cadascun dels catalans i catalanes d’avui i dels que ens han precedit, no fetes des de l’odi, sinó amb l'esperança de fer reaccionar l'opressor i de poder-nos-hi relacionar algun dia des de la concòrdia i la cooperació.

És per tot això que la gesta serà assolida. Una gesta cap a un alliberament nacional que, més enllà de ser una primera fita, serà una eina i punt de partida per bastir entre tots les bases d’un Estat republicà de nova generació que ens donarà l’opció de resoldre els greus i urgents reptes locals i globals d’avui.


Lluís Planas HerreroLluís Planas Herrero fou col·laborador de Xirinacs i és portaveu de l’objectiu Catalunya Democràcia Plena - La Marxa Som, del centre mas El Negre per la difusió del llegat de Xirinacs i de l’associació Pas - Amics d’El Camí dels Països Catalans.


Enllaç de l'article original en català sense enllaços:

http://www.naciodigital.cat/opinio/16349/multiples/cares/nostra/sal

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte