Història exopolítica del segle 20.

Història exopolítica del segle 20.
Per Xentor Xentinel.

Diumenge, 1 de juny del 2008.

Hi ha molta informació fragmentària circulant a través de diferents fonts, sobre relacions polítiques entre potències terrestres i extraterrestres (exopolítica), al llarg del segle 20.

El 1989, Milton William Cooper (Bill Cooper, 1943-2001) (ex agent de la Marina dels EUA), va fer el primer informe general –més o menys seriós– d'aquest tema que s'hagi traduït al castellà: «Un Govern Secret». No obstant això, Cooper va cometre algunes errades en aquell informe (principalment quant a dates), a més de donar per certes algunes pistes o informacions falses. I és que en aquest tema hi ha hagut molta desinformació.

Per això, després de fer la meva pròpia recerca sobre aquest tema, em va semblar bona idea realitzar la meva pròpia síntesi informativa: el meu propi informe, posant en ordre cronològic els principals successos de l’«exopolítica» del segle 20, que he pogut recopilar. Ho vaig fer el 2008.

Ara, en aquesta actualització del 2017, afegeixo més informació, i m'estenc més enllà del Segle 20, fins als primers anys del segle 21.

Operació Aldebaran.

La nostra història comença a Alemanya. En 1919, María Ortische, famosa mèdium alemanya, i membre de les societats de Thule i de Vril, va rebre una sèrie de missatges psicogràfics, uns en sumeri i altres en el Codi Secret dels Templers.

De la traducció dels textos, es va deduir que provenien d'una civilització alienígena que ocupava dos planetes del sistema d’Aldebaran, en la constel·lació de Taure, a uns 65 anys-llum de la Terra.

A finals del 1919, vuit membres triats de les esmentades societats, es van reunir en una casa vella prop de la localitat de Berchtesgarten amb la intenció d'establir un nou contacte, per a demanar informació sobre com construir un vimana o màquina d'espaitemps que els transportés fins a Aldebaran.

Durant prop de dos anys van estar treballant en l’«Operació Aldebaran», per a construir aquesta màquina. Part d'aquest Projecte va tenir a veure amb el desenvolupament d'una «unitat motriu Vril de levitació», peça fonamental en la fabricació de les primeres naus discoidals de la Terra.

A principis de 1924, la màquina va ser desmuntada i les seves peces acuradament emmagatzemades en un lloc desconegut del sud d'Alemanya, potser a la fàbrica d'avions Messerschmidt d’Auchberg.

El «Grup-K».

Alfred Bielek, enginyer electrònic implicat en l’experiment Filadèlfia, creu que Nikola Tesla va entaular comunicació i contacte amb éssers extraterrestres procedents del Cúmul Estel·lar de les Plèiades (també en la constel·lació de Taure) des de finals dels anys 20, fins a principis dels 30.

D'aquí sorgiria una trobada programada amb el llavors President dels Estats Units, Franklin Roosevelt, que va signar un Tractat amb ells el 1934. Però els plejadians es van negar a facilitar tecnologia, de manera que el Govern Secret dels Estats Units se les va arreglar per a establir una trobada amb una altra raça extraterrestre, l'11 de juliol del mateix any.

Segons Bielek, l'anomenat «Grup K» (una raça humana d'un color de pell verdós, pertanyent a l'anomenada Confederació Fosca Leveron) es va reunir amb Roosevelt enmig de l'Oceà Pacífic –pel que sembla, a bord de l'USS Pennsylvania– per a signar un tractat d'intercanvi d'informació tecnològica alienígena, a canvi d'uns certs privilegis planetaris.

Gràcies a la informació facilitada pel Grup-K, l’Institut d'Estudis Avançats de Princeton (EUA) va realitzar una prova parcialment reeixida d'invisibilitat a principis del 1936. Però el Grup-K va recomanar que la següent prova es fes a Filadèlfia, el 12 d'agost de 1943, data en què sorgiria un brot d'energies electromagnètiques que es produeix cada 20 anys. De manera que les proves es van suspendre durant 7 anys.

Naus aldebaranes?

Tornem a Alemanya. En una reunió secreta, al juny del 1934, Adolf Hitler va encarregar a Victor Schauberger (científic proper als Vrilians), el desenvolupament d'una sèrie d'avions circulars i discs voladors.

Des de llavors, i durant els següents 11 anys, Schauberger va dissenyar tot tipus de naus de tecnologia electrogravitacional.

Dos fets –afortunats per als nazis– contribuirien a desenvolupar aquesta tecnologia:

El 1935 va descendir a la regió alemanya de la Selva Negra, una estranya nau, que aparentment, presentava una avaria. Al seu aterratge van ser presents altes individualitats de l’Ordre del Vril; entre altres, Rudolf Hess (braç dret d'Hitler), Goering (cap de la Força Aèria Alemanya), i Heinrich Himmler (cap de les SS).

Què hi feien? Tal vegada es tractava d'una trobada programada amb una nau aldebarana.

Després, a l'estiu del 1937, va caure a la regió alemanya de Gdynia (avui, part de Polònia) una altra nau estranya, de forma esfèrica. Curiosament, el lloc de l'impacte formava part d'unes terres pertanyents a la família d’Eva Braun, la parella d'Hitler.

Al lloc van ser desplaçades forces especials de les SS, acompanyades per diversos científics alemanys, entre ells Wernher Eisenberg i Max Von Laue, els quals després, durant la Segona Guerra Mundial, integrarien un grup de científics que investigarien l'energia nuclear a Alemanya.

Les restes de la nau van ser recollides i dutes –sota extremes mesures de seguretat– a un indret desconegut.

Documents de les SS recollits pels aliats al final de la Segona Guerra Mundial, mostren que entre 1937 i 1938 els alemanys van edificar immenses galeries subterrànies destinades a la fabricació de naus desconegudes.

Al desembre de 1939, el vaixell Schwabenland (Suàbia) va ser enviat a l'Antàrtida, ple de científics, hidroavions i equipatge. Allí van reclamar per a Alemanya 600.000 km² d'una àrea, fins llavors pertanyent a Noruega, i que va ser batejada com Neu Schwabenland (Nova Suàbia), avui, coneguda com la Terra de la Reina Maud.

Dins del territori reclamat –i demarcat amb arpons llançats per hidroavions–, es van crear diverses bases secretes per a continuar la construcció de prototipus. La principal d'elles va ser la Neuberlin (Nou Berlín).

Per a despistar, el 1941, a Alemanya, la Societat Thule va començar a treballar també en la fabricació d'un avió circular d'enlairament vertical, però emprant mètodes de propulsió convencional.

En 1945, després de superar els problemes inicials, l'avió prototip V-7 va passar les proves realitzades al Bàltic: en els seus primers vols, va arribar fins a una altura de 80.000 peus.

Mentrestant, i sense que els membres de la Societat de Thule en tinguessin coneixement, els científics de Vril estaven perfeccionant una enorme nau de propulsió electromagnètica, capaç de portar una càrrega de fins a 100 tones, a més d'una desena d'homes, fins a un punt situat a desenes d'anys llum, mitjançant la creació d'una finestra transdimensional.

Foo fighters.

Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), una sèrie de curioses boles lluminoses, generalment de color vermell es van veure sobrevolant tranquil·lament els territoris de les forces en contesa. Cada bàndol va creure al principi que podria tractar-se d'una arma enemiga, però mai no van causar cap mal.

Van ser anomenats «Feu Fighters» (Caces de Foc) i, finalment, «Foo Fighters», per una mala pronunciació del francès «feu».

La matinada del 25 de febrer del 1942, un grup de brillants llums vermelles es va adreçar a la ciutat de Los Angeles des de l'Oceà Pacífic, activant les sirenes d'alarma aèria davant el que es creia que era un atac japonès.

Durant una hora es va disparar un total de 1.430 projectils en un inútil intent per fer estavellar els suposats avions japonesos. Sis persones van morir, almenys 3 d'elles van morir d'una aturada cardíaca atribuïda a psicosi de guerra, i diversos edificis van resultar danyats, a causa de les granades que no van explotar a l'aire.

Quatre hores després, els invasors aeris, sense haver sofert cap mal, van sobrevolar també Santa Mónica i Long Beach, abans de perdre's en el cel. Aquests Foo Fighters no eren japonesos, ni alemanys, ni terrestres.

L'experiment Filadèlfia.

En arribar l'any 1943, es va iniciar el Projecte Arc de Sant Martí, un experiment militar de màxim secret en el qual s'intentaria fer invisible un cuirassat, emprant la informació proporcionada pel Grup-K.

El 20 de juliol del 1943 va tenir lloc un experiment preliminar, en què el vaixell va desaparèixer durant 20 minuts, provocant notables problemes físics i psíquics a la tripulació. Malgrat aquestes dificultats, les recerques van prosseguir.

El 12 d'agost del mateix any es va realitzar la prova definitiva, en la qual el vaixell va romandre invisible al radar durant 67 segons, per a després desaparèixer sobtadament, enmig d'un flaix blavós. Però l'experiment va esclatar entre dues Dimensions, que era el que realment cercava el Grup-K.

El cuirassat va desaparèixer del lloc, trigant més de tres hores a tornar, però llavors tot havia canviat. La majoria de la tripulació havia desaparegut per sempre, i altres estaven morts.

Dels supervivents, alguns s’estaven cremant, uns altres estaven literalment incrustats en l'estructura del vaixell, i altres sofrien repetits processos de materialització i desmaterialització. Havien embogit i es trobaven en un comprensible estat de desorientació.

Dos dels mariners del cuirassat (Duncan i Edward Cameron) van saltar a l'aigua en ple experiment, pensant que podien allunyar-se de tot això nedant, però quan van arribar a terra es van trobar que es trobaven a Montauk (Long Island, Nova York), l'any 1983.

S'havia produït un enorme forat hiperespacial, que facilitaria l'arribada dels Grisos (aliats del Grup-K, pertanyents, també, a la Confederació Fosca Leveron) a la Terra.

Cap al final de la guerra.

Poc després, diversos mèdiums amb què comptava la societat Vril van obtenir nova informació sobre l'Operació Aldebaran, i al desembre de 1943 es va celebrar una reunió secreta a la ciutat costanera de Kolberg, al Bàltic, per a discutir el tema a portes tancades.

El gener del 1944, Adolf Hitler i Heinrich Himmler van sostenir una reunió per a tractar els detalls de l'Operació Aldebaran. Però el temps se'ls estava acabant, i la guerra, també. Què va passar amb els prototips discoidals alemanys, en finalitzar la guerra?

A principis del 1945, uns 30 submarins equipats amb el nou equip Walter-Schnorkel (que els permetia romandre submergits diverses setmanes) van desaparèixer sense deixar rastre. La seva destinació van ser ports argentins o instal·lacions alemanyes a l'Antàrtida. Dins dels submarins es trobaven les peces d'alguns dels prototips utilitzats a Alemanya.

En aquells dies, es va produir un altre interessant incident alienígena: Douglas MacArthur, comandant suprem de les Forces Aliades en el Llunyà Orient, en companyia d'altres oficials, va tenir una trobada molt propera amb una nau extraterrestre als afores de la Base Aèria Clark, a uns quilòmetres de Manila, a les illes Filipines.

Després d'aquest incident, i per ordre de MacArthur, a l'abril del 1945 va ser creat el IPU (Unitat de Fenòmens Interplanetaris), més coneguda com a Projecte Blue Team (Equip Blau) o Boines Blaves, que més tard exerciria un important paper en la recuperació de Naus Alienígenes accidentades després de l'Incident Roswell.

L'operació Highjump.

Després de la guerra, els aliats van descobrir que més de 2.000 científics del Tercer Reich a Itàlia havien desaparegut, al costat de gairebé un milió de persones, i que tots ells s'haurien adreçat a Nova Suàbia, o algun altre lloc de l'Antàrtida.

A causa d'això, el desembre de 1946, els Aliats van realitzar l’Operació Highjump («Salt d'Alçada»), sota comandament de l’Almirall Richard Byrd. Es va dir a la premsa que es tractava, simplement, de la circumnavegació costanera d'uns 26.000 quilòmetres de l'Antàrtida per a fer nous mapes.

No obstant això, els Estats Units va dur-hi una força invasora de 13 vaixells (incloent dos portaavions i un submarí), i 4.200 homes, als quals es van sumar, setmanes després, vaixells d'altres nacions, incloent-hi Anglaterra, el Japó i Rússia, que van aportar en conjunt, uns altres 2.300 homes.

Aviat el continent gelat es va trobar literalment envoltat. Eixams d'avions recorrien les seves terres, equipats amb radars i localitzadors termomagnètics, cercant amb afany la o les bases secretes dels nazis a l'Antàrtida.

El 12 de febrer del 1947, l'almirall Byrd va anunciar que havia descobert a l'Antàrtida un «oasi de llacs amb aigua fangosa, de color verd fosc. Aquesta regió lacustre, d'uns 30 km d'ample i uns 65 de llarg, està completament desproveïda de gel i es troba a curta distància de l'illa de Knox».

A partir d'aquí, quelcom va succeir. Els aliats van patir prop de 1.500 baixes, quant a homes, avions de combat i material aeri d'alta tecnologia, a més de serioses abonyegadures en el casc del submarí Sennet.

Encara que disposava de 8 mesos i de fons econòmics il·limitats, l'Operació Highjump es va interrompre abruptament als dos mesos d'haver-se iniciat. Byrd va tornar completament derrotat per un desconegut enemic del qual no es va dir res...

Davant la creixent suspicàcia del públic, es va dir que totes les baixes es van deure, únicament, a «accidents», i que a l'Antàrtida no hi ha més que pingüins. Per això es coneix també a això, amb l'irònic nom de la «Guerra dels Pingüins».

L'era moderna de la presència alienígena.

Va començar el 24 de juny del 1947, amb l'albirament de 9 naus sobre la muntanya Rainier al nord-oest dels Estats Units, pel pilot Kenneth Arnold.

Pocs dies després, el 2 de juliol, es va produir una altra important fita: el primer estavellament d'una nau extraterrestre (pel que fa a l’«Era Moderna» es refereix), a Roswell (Nou Mèxic).

Entre 1947 i 1952, almenys 16 naus extraterrestres es van estavellar o van haver d'efectuar un aterratge d'emergència. Els Boines Blaves van trobar 65 extraterrestres morts i un supervivent que va ésser immediatament ocultat. Una altra nau va explotar, de la qual no va quedar pràcticament res.

D'aquests esdeveniments, inclòs el de la nau que va explotar, 13 van tenir lloc a l'interior dels Estats Units: 6 a Nou Mèxic, 2 a Arizona, 2 a Texas, i els altres, a Califòrnia, Montana, Nevada i Wyoming. Almenys dos casos es van produir en altres països, dels quals un va tenir lloc a Mèxic i l'altre a Noruega.

Totes aquestes naus pertanyien a una mateixa aliança extraterrestre dins de la Confederació Leveron: races de tipus humanoide, els membres de la qual es caracteritzaven per una grandària del voltant d'un metre d'altura, grans caps en forma de pera invertida, grans ulls negres sense pupil·les, manca d'orelles i nas, i un color de pell que, quan estaven saludables, mostrava una pigmentació verda.

Les observacions d’ovnis (Objectes Voladors No Identificats) o «plats voladors», com se'n va dir en aquella època, van ser tan nombroses que els mitjans disponibles per a examinar-los i avaluar-los de manera seriosa es van revelar insuficients.

Les autòpsies realitzades als cossos van mostrar que aquests mancaven d'un sistema digestiu. Pel que sembla, les seves funcions corporals es basaven en la fotosíntesi, transformant l'energia lluminosa en energia química, de manera similar a les plantes. El mateix amb les deposicions, excretant les seves deixalles a través dels porus de la pell.

EBE-1.

Un extraterrestre supervivent va ser trobat allunyat de les restes d'un segon accident esdevingut a Roswell el 1949. Se li va posar el nom d’EBE-1 (Entitat Biològica Extraterrestre 1). Aquest nom va ser proposat pel doctor Vannevar Bush.

EBE mostrava una propensió a la mentida, i si se li preguntava sobre alguna cosa que no volia contestar, simplement guardava silenci. Però durant el seu segon any de captivitat, va començar a col·laborar i les informacions que va facilitar van ser sorprenents.

Va dir que la seva raça prové principalment de Serpo, el quart planeta de l'estrella coneguda en la Terra com Zeta 2 Retículi, però que també tenien aliats (principalment humanoides i reptilians) provinents de Bellatrix, Rigel, i altres sistemes de la constel·lació d’Orió. La compilació de les seves revelacions formen la base del que més tard es va dir el «Llibre Groc».

A la fi del 1951, EBE va emmalaltir, adquirint la seva pell una tonalitat grisa. El cos mèdic no va ser capaç de determinar la causa de la seva malaltia. No es disposava de cap experiència sobre la qual basar-se. Com les seves funcions corporals es basaven en la clorofil·la, igual que les plantes, es va decidir cridar a un botànic, el doctor Guillermo Mendoza, que va ser encarregat de vetllar per la seva salut.

El doctor Mendoza es va esforçar a salvar la vida d’EBE-1, però aquest va morir el 18 de juny del 1952. D'aquesta manera, el doctor Mendoza es va convertir en el primer especialista de exobiologia (biologia extraterrestre) de la Terra.

La confederació galàctica de llum.

Entre 1952 i 1954, una altra raça d'Extraterrestres de Tipus Humà, pertanyents a l’anomenada Confederació Neveron o Confederació Galàctica de Llum, va contactar amb el Govern dels Estats Units, per a advertir contra les intencions dels Zeta Reticulians i altres Races no pertanyents a la Confederació de Llum, i oferir un Pla d'Ajut a la Humanitat de la Terra.

El Comandant Orthon de la Confederació de Llum (mitjançant el seu Contactat George Adamski), va citar a tres altes personalitats del Govern dels Estats Units a una Trobada Programada a realitzar-se la Mitjanit del 25 de desembre del 1952.

En aquest moment, 5 Naus Exploradores de la Confederació de Llum, es van fer presents a la Base Aèria Edwards, per a efectuar un sincronitzat espectacle de llums i piruetes, que va sorprendre els testimonis.

Eisenhower.

El 20 de gener del 1953, un nou President va entrar a la Casa Blanca: era un home acostumat a una organització molt estructurada i amb una cadena de comandament molt compartimentada. Aquest home era el General Dwight Eisenhower.

En el seu primer any de mandat, almenys 10 Naus de la Raça Humanoide es van estavellar i van ser ocultades, resultant 26 morts i 4 supervivents.

Quatre d'aquests 10 accidents van tenir lloc a Arizona, dos a Texas, un a Nou Mèxic, un a Louisiana, un en Montana i un a Sud-àfrica. Va haver-hi a més centenars d'observacions d'Ovnis.

Eisenhower sabia que havia de dedicar-se al problema dels Extraterrestres i resoldre'l. Sabia així mateix que no podia, mentre es dedicava a això, posar al corrent al Congrés.

A principis de 1953, el nou president es va adreçar a un amic i col·lega del Consell de Relacions Exteriors (CFR), Nelson Rockefeller, i va sol·licitar el seu ajut en aquest assumpte. Eisenhower i Rockefeller van començar a planificar una organització secreta la finalitat de la qual era la vigilància de les activitats dels Extraterrestres.

D'aquesta manera va néixer la idea de crear una Unitat Secreta per a això. Mentrestant, Nelson va ser nomenat Secretari d'Estat.

Durant 1953 va ser creat el Projecte Gleem, el propòsit del qual era reunir tota la informació científica, tecnològica, mèdica i secreta sobretot allò relacionat amb Extraterrestres.

Va començar sent dirigit per la Força Aèria, sota el Projecte Grudge, costejat amb fons de la CIA confidencials i no especificats, però després va passar a les mans de l’Agència Nacional de Seguretat (NSA). Sota aquesta es formarien una sèrie de nous Projectes relacionats amb els Extraterrestres.

Durant aquest mateix any, i sota el Projecte Gleem, s'inicia el Projecte Sigma, amb l'objectiu de continuar la comunicació amb els Extraterrestres de la Confederació de Llum Neveron, i intentar-la també amb els Zeta i altres Races de la Confederació Fosca Leveron.

Trobada física.

Mentrestant, en les seves comunicacions, la Confederació de Llum establia com a condició preliminar per al seu Pla d'Ajuda, el desarmament nuclear. Es van negar a un intercanvi de tecnologia, argumentant la manca de maduresa espiritual de la Humanitat de la Terra i la seva incapacitat de manejar les tecnologies que ja disposaven.

Van explicar que la Humanitat de la Terra es trobava en el camí de l'autodestrucció, i que les noves tecnologies només servirien per a accelerar el procés. La Confederació de Llum insistia que havien d’aturar-se les guerres, la contaminació i explotació excessiva de la Terra, i que la Humanitat Terrestre havia d'aprendre a viure en harmonia.

Finalment, es va acordar una Trobada Física. Eisenhower va ser portat a passar «un cap de setmana de descans» a Palm Spring (Califòrnia), i durant la nit, va ser traslladat en secret a la Base Edward.

Allí es va trobar amb dos Emissaris de la Confederació de Llum, de cabell blanc, ulls blau pàl·lid i llavis incolors. Provenien de Sirius. Telepàticament, van repetir les seves condicions davant d'Eisenhower, i li van advertir novament contra els Zeta i els seus aliats d’Orió. Era el 20 de febrer del 1954.

Analitzades pels militars, les condicions de la Confederació de la Llum van ser considerades amb extrema desconfiança, especialment l'exigència principal del desarmament nuclear.

Es va estimar que acceptar aquestes condicions tornaria totalment vulnerable als Estats Units enfront d'una eventual amenaça extraterrestre. El desarmament nuclear es va considerar finalment com a contrari als interessos dels Estats Units, i es va rebutjar l'oferta.

En canvi, es va considerar prioritari per als interessos dels Estats Units, intentar algun tipus de comunicació, en vistes d'un possible acord posterior amb els Zeta.

Projectes Redlight i Snowbird.

Durant aquest temps, es va continuar treballant en el «Llibre Groc», i sota el Projecte Gleem, es va iniciar el Projecte Redlight, per a provar el vol de Naus Alienígenes capturades, que emetien una llum vermella.

El personal era sotmès a un Examen de Seguretat «Q» i a una autorització presidencial. Però el President mai no va ser autoritzat a accedir a l’indret...

Es va confiar a l'Exèrcit la constitució d'una organització supersecreta per a la protecció dels Projectes Extraterrestres. Aquesta és la Organització Nacional de Reconeixement (NRO), situada a Fort Carson (Colorado).

També va ser creada la Força Delta o «Boines Negres», equips de vigilància per a tot allò que tingui a veure amb Extraterrestres.

Un segon Projecte, denominat Snowbird, va continuar immediatament. La seva funció era donar una explicació oficial als Albiraments accidentals de les Naus del Projecte Redlight, fent-los passar per proves aèries de la Força Aèria dels Estats Units (USAF).

Es van fabricar Naus discoidals Snowbird, amb tecnologia convencional (com el Model AVRO), que van fer vols de demostració per a la premsa. Aquest Projecte va ser també utilitzat per a desacreditar les veritables observacions de Naus Extraterrestres.

El Projecte Snowbird va acomplir perfectament la seva missió: els informes sobre Ovnis van disminuir sensiblement durant els anys següents.

El Grup Quantico.

Al maig de 1954, el President Eisenhower va crear mitjançant Decret NSC-5411, un Grup d'Estudi que havia d'examinar tots els fets, proves i mentides dels Extraterrestres i descobrir la veritat sobre aquests.

Va ser conegut com el Grup Quantico, pel nom del lloc de les primeres reunions, la Base Aeronaval de Quantico. El grup d'estudi l'integraven 35 persones que sabien el secret i membres del CFR, coneguts com del grup de la Societat Jason. Es va convidar a Edward Teller (pare de la Bomba H) a participar.

El doctor Zbigniew Brzezinski va presidir aquestes reunions durant els primers 18 mesos. Sens dubte, un dels temes a tractar va ser un estrany descobriment realitzat el juliol del 1954.

Llavors, observadors de la Base White Sands van descobrir dos cossos esfèrics de 10 Km de longitud, orbitant la Terra en direcció Est-Oest a una altura de 1.000 Km, i a una velocitat de 28.000 Km/h, completant d'aquesta manera un gir entorn de la Terra en menys d'una hora.

Al principi es va pensar en asteroides que havien quedat orbitant la Terra, però després va haver de rebutjar-se aquesta hipòtesi. Semblaven tractar-se de Satèl·lits, però si així era, no eren Satèl·lits dels Estats Units.

Després d'un temps, els Satèl·lits van desaparèixer tan misteriosament com havien aparegut.

Majestic-12.

Mentrestant, Nelson Rockefeller va passar a convertir-se en el coordinador dels Serveis Secrets. En el seu nou lloc, estava directa i exclusivament subordinat al President. Prenia part en les sessions del Gabinet, del CFR i del Consell Nacional de Seguretat, el més alt comitè director del Govern.

Fins i tot quan, pel Decret NSC-5412/2, es va crear el Majestic 12 el desembre del 1954, se li va donar a Rockefeller el lloc de Director.

El grup es componia de diversos membres «ad hoc», segons l'ordre del dia de la reunió. En contrapartida, els membres permanents eren Rockefeller, un membre de cadascun dels Ministeris de Defensa i d'Afers exteriors, i el Director de la CIA.

Aquest grup va ser també anomenat MJ-12, «Comitè 5412», «Grup Coordinador de la Planificació», o el «Grup Especial».

Pel Decret NSC-5412/1, es va obligar al fet que aquest Comitè Executiu aprovés les Operacions Secretes, mentre que en el passat tals Operacions només s'executaven amb l'única autorització del Director de la CIA.

Aquest Comitè havia de dirigir i controlar totes les activitats secretes en relació amb la Qüestió Extraterrestre. El Decret 5412/1 va haver seguidament d'explicar la raó de les seves nombroses reunions en el supòsit que el Congrés o la premsa es tornessin curiosos.

El Majestic 12 estava integrat per:

• Nelson Rockefeller.
• Allen Dulles (Director de la CIA).
• John Dulles (Ministre d'Afers exteriors).
• Charles Wilson (Ministre de Defensa).
• L'Almirall Arthur Radford (cap d'Estat Major).
• Ralph Canine (director de la NSA).
• I 6 homes del Directori del CFR, anomenats «Els Savis».

«Els Savis» eren membres de la Societat Jason, que normalment reclutava els seus membres d'altres Societats Secretes com Skull&Bones (Calavera i Ossos) i Scroll&Keys (Pergamí i Claus) d'Harvard i Yale. Aquests «Savis» eren els Directors del CF.

Majestic 12 comptava, doncs, amb 12 membres: els sis primers procedents de càrrecs del Govern, i el grup de «Savis», format per quadres executius i directors del CFR i, més tard, de la Comissió Trilateral (TC). Gordon Dean, George Bush i Zbigniew Brzezinski formaven part d'aquesta.

Els més importants i els més influents dels «Savis» que van col·laborar en el Majestic 12 van ser John McCloy, Robert Lovett, Everall Harriman, Charles Bohlen, George Kennan i Dean Acheson. La seva influència política havia de romandre fins als anys 70.

És significatiu que tant Eisenhower, com els 6 primers membres del Majestic 12 procedents del Govern hagin estat tantmateix membres del CF.

El Majestic 12 encara existeix:

• Sota el mandat d'Eisenhower i de Kennedy, i amb la finalitat de despistar, es va anomenar el Comitè 5412 o el Grup Especial.
• Durant l’Administració Johnson, es deia el Comitè 303, ja que el nom de 5412 havia estat divulgat en el llibre «El Govern Secret».
• Sota el mandat de Nixon, Ford i Carter, es va anomenar el «Comitè 40».
• Sota Reagan, el «Comitè PI 40».
• Després seria conegut com a «Grup d’Interagència Superior» (SIG).

Durant tots aquests anys, només es va canviar el nom.

Nelson va construir per al Majestic 12 i el Grup Quantico un centre de reunions secret a Maryland al qual només es podia accedir per avió, de manera que les trobades podien realitzar-se sense por de la curiositat aliena. Aquest lloc secret va rebre el nom de «Country Club» (Club de Camp). Ofereix instal·lacions completes, fins i tot un centre de repòs i de reunions.

Satèl·lits extraterrestres.

Poc després de la fundació del Majestic 12, va reaparèixer l'alarma sobre artefactes desconeguts orbitant la Terra...

Durant la nit del 25 d'abril del 1955, els Observatoris de Leningrad (Rússia) i Mount Palomar (EUA) van descobrir que un (només un) dels cossos esfèrics descoberts l'any anterior, havia reaparegut a una altura de 500 Km.

Durant el dia, els Presidents dels Estats Units i la Unió Soviètica van convocar a una reunió extraordinària en les seves respectives capitals per a tractar el tema. Als Estats Units, el Comitè de Seguretat Nacional, va aconsellar convocar a una Cimera amb les grans potències (Rússia, el Regne Unit i França), per a esbrinar si potser el Satèl·lit era de fabricació russa.

La Cimera, de tres dies de durada, es va fixar per al 18 de juliol del 1955, a Ginebra (Suïssa).

Durant tot el temps que va durar la reunió, es va evitar per tots els mitjans per part de les Potències Aliades (EUA, el Regne Unit i França), esmentar les paraules «satèl·lit», «objecte desconegut», etc. Les converses es van centrar en el tema de la recerca astronàutica i es van emportar al camp de les possibles recerques conjuntes o paral·leles sobre aquest terreny.

No obstant això els russos no van acceptar obertament les propostes estatunidenques. Només van prometre estudiar-la detingudament, considerant-la de summe interès. La Casa Blanca i el Pentàgon no van quedar satisfets amb aquesta resposta i tampoc amb l'escassa informació obtinguda en la Cimera, malgrat ser tres contra un a l'hora d'observar, suggerir i proposar.

Però en finalitzar el mes, ja estava clar per a totes dues Superpotències que el Satèl·lit no era de fabricació terrestre.

Els científics que per part russa i estatunidenca estudiaven el cas, es van veure en la necessitat de fer uns informes totalment inusuals, paradoxals i alarmants.

L'objecte continuava accelerant la seva velocitat de gir entorn de la Terra d'una manera precisa, guanyant uns segons en la seva velocitat en cada mes transcorregut, i si la seva trajectòria no era controlada o detinguda, podia convertir-se en una greu amenaça.

Les dues Superpotències es van posar d'acord per al llançament de coets equipats amb càmeres electròniques i teleobjectius fins a una altura de 500 Km.

Tan aviat com els laboratoris científics americans i russos van tenir constància fotogràfica de la naturalesa del Satèl·lit, l'objecte esfèric es va evaporar, desapareixent sense deixar rastre, com l'any anterior. Aquest fet va fer que s'arxivés tota la documentació que es va reunir sobre l'incident, i no es donés en absolut a conèixer al gran públic.

Quantico 2.

Al novembre de 1955, per Decret NSC-5412/2, es va crear un nou comitè per a l'estudi de tots els factors tendents a establir i executar un pla director per a la política exterior en l’Era Nuclear.

Un cop més, només es tractava d'un vulgar pretext que havia d'ocultar la fi real de l'estudi, és a dir, la Qüestió Extraterrestre.

El NSC-5412/2 es va crear només com a tapadora en el cas que la premsa comencés a cercar les raons pels quals homes tan importants es reunien tan sovint.

Es tractava, ni més ni menys, que d'una segona fase del Grup Quantico (ara anomenat Quantico 2), les reunions del qual van ser presidides per Henry Kissinger. Nelson Rockefeller va ser un assidu visitant a totes les sessions.

A la fi de 1956, el Grup d'Estudi va ser aparentment dissolt i Henry Kissinger va publicar el 1957 els resultats, suposadament oficials, sota el títol «Armes Nuclears i Política Estrangera», publicat pel CF. Encara que realment Henry Kissinger havia escrit més del 80% d'aquest manuscrit durant els seus estudis a Harvard.

El Grup d'Estudis va continuar amb els seus treballs en secret. Hom es pot fer una idea de la importància que Henry Kissinger donava a aquest grup d'estudis escoltant les declaracions de la seva dona i dels seus amics: molts d'entre ells admiraven el fet que aquest abandonava la seva casa molt aviat i tornava a la nit, sense parlar amb ningú i sense contestar a cap pregunta. Semblava viure en un món en el qual no hi havia lloc per a cap altre. Aquestes declaracions són molt significatives.

Els resultats de l'estudi sobre la presència i els actes dels Extraterrestres degueren impressionar-li profundament. Henry Kissinger no era el mateix durant el temps que van durar aquestes reunions. I mai més no va conèixer esdeveniments tan greus com en aquesta època. Treballava sovint fins a molt tard, després d'un intens dia de treball. Aquestes circumstàncies van ser allò que li van conduir finalment al divorci.

Una de les conclusions més destacades d'aquest estudi sobre els Extraterrestres va ser que no es podia dir res al gran públic, doncs el seu coneixement hagués conduït probablement a l'ensulsiada de l'economia, de les estructures religioses i a un pànic nacional que desembocaria en una anarquia total.

D'aquesta manera la Conspiració del Silenci va seguir endavant. Per tant, ja que res no es podia fer públic, el Congrés evidentment no havia de tenir coneixement d'això.

El finançament dels Projectes i de la recerca devia per tant aconseguir-se de fonts extragovernamentals. Com a solució intermèdia es va aconseguir diners del pressupost militar i dels fons secrets disponibles de la CIA.

És llavors que els qui posseïen el poder van pensar que una de les possibilitats de finançament dels Projectes Extraterrestres o d'altres Projectes Secrets era organitzar un mercat il·legal de la droga.

Es va pensar que la droga, transportada per vaixells de pesca des de Sud-amèrica fins a l'illa Bohr, podria seguidament ser duta a terra per vaixells d'aprovisionament de l'Armada, el carregament de la qual no era inspeccionat ni per la duana ni els guardacostes, per tant no aixecava sospites ni era sotmès a cap control.

Un ambiciós jove membre del CFR va ser contactat. El pla va funcionar millor que el que es preveu i encara avui dia està en vigor en el món sencer.

Hi ha, evidentment, altres mètodes per a introduir drogues al país. Però, malgrat tot, hauríem d'enrecordar-nos que la CIA controla tots els mercats de la droga del món.

Mentrestant, va ocórrer una cosa imprevista: ignorant els consells i directrius per a establir un projecte conjunt en el control de l'Espai, el 4 d'octubre del 1957, davant la sorpresa del món i la irritació dels Aliats, els russos van prendre la davantera amb el llançament del Sputnik 1, el primer Satèl·lit Artificial Terrestre.

Això va ser el que va precipitar l'inici de la Carrera Espacial entre totes dues Superpotències. I durant els 12 anys següents, els militars soviètics i estatunidencs, van anar confirmant el que ja sabien o imaginaven, i molt més.

Kennedy.

Bé podríem anomenar els anys de 1959 a 1969, la «Dècada Meravellosa». Almenys, ho va ser per al Majestic 12.

En 1959, per fi el Projecte Sigma, gràcies a la utilització d'un llenguatge binari de computadora, aconsegueix iniciar una rudimentària comunicació per ràdio amb els Extraterrestres de Zeta Retículi.

En 1960, sempre sota el Projecte Gleem, va ser creat el Projecte Plat, amb la missió d'organitzar un aterratge per a establir relacions diplomàtiques amb els Zeta.

El Programa Espacial oficial dels Estats Units va ser notablement incrementat pel President John Kennedy. A l'inici del seu mandat, el 25 de maig de 1961, un Kennedy ferm i serè va sorprendre al món, prometent que, abans de finalitzar la dècada, un home dels Estats Units caminaria sobre la Lluna.

El 24 de maig del 1962, en una Base de l'Estat de Califòrnia, Kennedy i altres personalitats dels Estats Units, van assistir a una nova Trobada amb la Confederació de Llum. La notícia de la Trobada es va filtrar per via diplomàtica, sent descrita pel Cònsol Alberto Perego, testimoni ocular dels fets.

Segons una altra informació que va circular entre els grans del Pentàgon i els responsables de la política, Kennedy va tenir una segona trobada amb un Ser Extraterrestre el mateix any. A aquest nou contacte, van seguir altres fets que van confirmar a Kennedy en una determinada línia d'acció i de política internacional.

Però va arribar el moment en què Kennedy va descobrir part de la veritat respecte a la droga i els Extraterrestres, i en 1963, va adreçar un ultimàtum al Majestic 12. Va amenaçar al comitè que ell, personalment, acabaria amb el problema de la droga, si ells no ho feien.

Va informar al Majestic 12 de la seva intenció de donar a conèixer al poble dels Estats Units l'existència dels Extraterrestres, i va preparar un pla per a dur a terme aquesta decisió.

La decisió del President Kennedy va inquietar els responsables, i el Majestic 12 va decidir el seu assassinat, dut a terme el 22 de novembre del 1963 pels Agents MJ-12 a Dallas.

Kennedy va ser assassinat per l'Agent William Greer, que conduïa l'automòbil descapotable, a Dallas. Això pot observar-se en la pel·lícula, si es para esment al conductor i no a Kennedy. Tots els testimonis oculars que van veure a Greer disparar sobre Kennedy van ser també assassinats durant els següents dos anys.

La Comissió Warren per a «investigar» l'assassinat va ser una farsa: es componia en la seva majoria per membres del CF. Els seus esforços per confondre al públic dels Estats Units van ser reeixits, i en els anys posteriors, molts altres estatunidencs que han intentat que la Veritat sigui coneguda, han estat al seu torn assassinats.

Primer aterratge.

Mentrestant, el Majestic 12 va continuar gaudint la seva «Dècada Meravellosa»...

El 25 d'abril del 1964, una Nau Zeta va aterrar en la Base Aeronaval de Holloman (Nou Mèxic), i dos Zeta van descendir per a una Trobada de 3 hores de durada, amb dos Oficials de la USAF. Van afirmar que el seu Planeta s'extingia i que no podrien viure allí molt més temps, i es va establir un principi d'Acord.

Mentrestant, en els inicis dels viatges espacials i dels allunatges, cada expedició era acompanyada per Naus Extraterrestres, generalment de la Confederació de Llum.

En les fotografies enviades per les Sondes a la Lluna, es van poder reconèixer cúpules i grans construccions en forma de bola semblants a sitges, així com enormes vehicles en forma de T per a aplanar terrenys, que deixen profundes petjades en la superfície llunar. I Naus Extraterrestres grans i petites.

La majoria dels Astronautes de l'Apol·lo han resultat tremendament impressionats pel que han vist. Al seu retorn, la seva vida, així com alguns rumors sobre ells, demostren fefaentment les pressions a les quals se'ls ha sotmès per a obtenir així el seu silenci absolut, sota pena de mort.

El 20 de juliol del 1969, fins i tot, els Astronautes del Apol·lo 11 van arribar a observar i filmar les ruïnes d'una antiga Base Extraterrestre.

El tractat Greada.

En 1971 va tenir lloc el segon aterratge dels Zeta, aquesta vegada en la Base Aèria Edwards (Califòrnia, EUA). Aquest esdeveniment històric havia estat prèviament preparat i els detalls de l'acord, prevists amb anterioritat, van ser ratificats.

El President Nixon es va reunir amb els Zeta o i es va signar un acord formal entre Serpo i EUA. Es va rebre llavors al Diplomàtic «Kril». Aquests dos Aterratges i les Trobades van ser filmades, i les pel·lícules existeixen encara avui dia.

L'anomenat Tractat Greada estipulava que:

• Serpo no s'immiscirà en assumptes dels EUA, i els EUA farà el mateix amb Serpo.
• Els EUA construirà una sèrie de Bases Subterrànies per a ús exclusiu de Serpo, i dos d'elles s'adaptaran per a utilització conjunta.
• Serpo facilitarà ajut científic i tecnològic als EUA.
• Els EUA mantindran en secret la presència Zeta a la Terra.
• Serpo no farà tractes amb altres Nacions de la Terra.
• Els EUA ocultaran als ciutadans de la seva Nació les activitats de Serpo: Abduccions, mutilacions de bestiar, etc.
• Serpo lliurarà regularment al Majestic 12 i al Consell de Seguretat Nacional una llista dels seus Contactats i Abduïts humans.
• Cada Nació acollirà un Ambaixador de l'altra, durant tot el temps que el Tractat romangui en vigor.
• Totes dues Nacions intercanviaran també 12 individus, amb la finalitat d'aprendre a conèixer-se mútuament.

Després del Tractat, el Projecte Gleem va canviar el seu nom a Projecte Aquarius, absorbint tots els Projectes previs i abastant encara més, incloent-hi el nou Projecte Serpo. El Projecte Aquarius encara està funcionant.

Així, mentre els convidats Zeta es quedaven a residir sota terra, els convidats terrestres (dos d'ells, dones) van partir a Zeta Retículi en 1965, i van visitar Serpo. L'intercanvi de tecnologia es va realitzar en les dues Bases Conjuntes: Dreamland (Nevada) i Dulce (Nou Mèxic).

Dreamland és també coneguda com a Àrea-51. Els intercanvis es van fer, més específicament, en l'anomenat Sector 4 de l'Àrea-51. Aquest Sector 4, va ésser també conegut amb els noms clau de S-4 i «El Costat Fosc de la Lluna» (del nom de la qual han sorgit tants malentesos entre els investigadors).

Tots els terrenys utilitzats pels Zeta, així com el personal allí destinat, són encara avui dia controlats exclusivament per la Força Delta i el Ministeri de Marina (DO), que malgrat el seu nom, no té res a veure amb la Marina.

En els anys següents, van començar a arribar altres membres de la Confederació Leveron, Humanoides i Reptilians procedents de les Constel·lacions d’Orió i Draco, tots aliats dels Zeta.

La Unió Soviètica.

Però els Zeta enganyaven els Estats Units. Alhora que prometien no fer tractes amb altres Nacions de la Terra, enviaven missatges als russos.

El 1971, i novament el 1972, el doctor Trotsky va detectar senyals anormals, provinents de l'Espai que «sonaven com a missatges», a causa de la continuïtat de les seves codificacions.

Davant aquest extraordinari fet, un grup de 31 experts russos es va traslladar a Sibèria –on la interferència radial és mínima–, proveïts de l'equip més avançat.

Els Radiotelescopis van captar, des de 4 punts diferents de la llavors Unió Soviètica, aquests senyals. Trotsky va anotar en el seu quadern de recerca que es tractaven de «senyals provinents d'un vehicle estacionat en l'Espai».

Posteriorment a això, els Zeta van descendir i van signar també un Tractat amb la Unió Soviètica, que va facilitar la Base de Kapustin Yar, per als intercanvis.

Engany.

Però per a llavors, ja s'havia fet evident per al Majestic 12 que els Zeta els estaven enganyant, i incomplien el Tractat.

Es va començar a sospitar que els Zeta no estaven facilitant la llista completa dels seus Contactats i Abduïts, i es temia que no totes les persones segrestades havien estat retornades. Així mateix se sospitava que col·laboraven també amb la Unió Soviètica, cosa que es confirmaria posteriorment.

En molts indrets, dins i fora dels Estats Units, es van descobrir cadàvers mutilats, especialment d'animals, però també de persones. Els llocs favorits dels Zeta per a fer aquestes malifetes eren les selves de l'Amazones i el Vietnam, on no van tenir objeccions a mutilar soldats dels Estats Units.

Una conclusió important va ser la que els Zeta utilitzaven els humans com a animals per a aconseguir secrecions glandulars i hormonals de la sang, així com per a esborronadors experiments genètics...

Es va admetre que els Zeta utilitzaven i segrestaven un gran nombre d'humans amb la finalitat d'examinar-los, i manipulaven a uns altres amb l'ajuda de Societats Secretes i mitjançant extraordinaris Poders Psi.

Els Zeta van declarar que la seva manera d'actuar era necessària per a la seva supervivència. Van explicar que la seva estructura genètica es trobava tan deteriorada que no podien reproduir-se. Van declarar que si no podien millorar la seva genètica, la seva raça desapareixeria.

El Majestic 12 va considerar els seus pretextos amb molta desconfiança. No obstant això, atès que les armes terrestres eren inútils enfront de les seves, va decidir mantenir relacions amigables amb ells, fins a haver desenvolupat una tecnologia prou avançada per a vèncer-los militarment.

Es va començar amb el Projecte Joshua, dedicat a crear un Generador d'Ones Infrasòniques a partir d'una Arma Sònica requisada als Nazis i que era capaç, ja en aquest temps, de perforar un blindatge de 10 cms de gruix a una distància de gairebé 2 Km. Es va pensar que aquesta arma seria eficaç per a neutralitzar a les Naus Zeta i les seves Armes de Raigs.

Els koldasians.

Mentrestant, una altra Civilització Extraterrestre s'havia fet present. Es tractava de Koldas, un dels 12 Planetes d'una Confederació situada en un Univers Paral·lel.

L'aspecte dels Koldasians era absolutament humà. Tant és així que, amb robes terrestres, podien barrejar-se entre la població, passant totalment desapercebuts. L'única diferència amb l'humà terrestre és una intel·ligència i força física descomunals.

A través del seu Comandant Wai-Dra, els Koldasians van tenir trobades secretes amb les autoritats dels EUA i Rússia, on van afirmar visitar la Terra des dels temps de l’Atlántida, i posseir diverses Bases Subterrànies en el nostre Planeta. Una d'aquestes Bases es trobava en l'Estat de Nevada (EUA).

En una ocasió, una de les Naus Koldasianes va interceptar a una altra que no pertanyia a la seva Confederació. Entre els documents que en ella van descobrir, van trobar sinistres plans per als habitants de la Terra, que passava per crear un clima de violència, desmoralització i caos entre els éssers humans, per a aconseguir millor els seves darreres finalitats.

A través del seu Comandant Wai-Dra, els Koldasianos van tractar, sense èxit, de convèncer el Majestic 12 d'unir a la Terra a la seva Confederació. L'última proposició va ser al setembre del 1974.

Enfrontaments.

L'1 de maig del 1975, en la Base Dulce, es va produir el primer enfrontament entre membres de la Força Delta i els Zeta. Per un malentès, un dels Boines Negres va creure que els Zeta estaven prenent com a ostatges a dos científics humans, i va disparar contra un dels Zeta. En una veloç represàlia, els dos científics, i 41 Boines Negres van resultar morts.

En 1976, el Majestic 12 va ordenar un atac sorpresa a la Base que els Koldasians tenien a Nevada per a apoderar-se de tota la seva tecnologia i dels aparells que allí tenien. Els Koldasians es van veure obligats a repel·lir l'atac, llançant un saldo de 200 morts o desapareguts.

A partir de llavors, els Koldasians van tancar totes les seves Bases a la Terra, limitant-se a patrullar en grans Naus a gran altura al voltant de la Terra, tenint a la Lluna com el seu centre d'operacions. Pel que sembla, un bon nombre de tècnics humans que treballaven voluntàriament en la base koldasiana de Nevada, van ser traslladats allà.

Mentrestant, el 1978, vuit dels 12 militars enviats a Serpo, van tornar per a presentar el seu report, el qual deia que dos d'ells havien mort en la Missió (un en una etapa primerenca del viatge), i altres dos havien decidit quedar-se voluntàriament a Serpo.

A finals d'agost de 1979, es va produir una nova confrontació amb els Zeta, en la qual 66 Boines Negres van resultar morts, amb una espècie de Làser Atòmic. Els 4 supervivents, van quedar amb altes dosis de Radiació de Cobalt en els seus cossos, morint un d'ells més tard.

Després d'aquest incident, tots els Projectes Conjunts van ser suspesos durant almenys, dos anys. Va haver-hi combats aeris entre caces dels EUA i Naus Zeta, confirmant-se l'aclaparadora superioritat bèl·lica d'aquestes darreres.

El Regne Unit.

La nit del 29 al 30 de desembre del 1980, una Nau d'origen desconegut va aterrar prop de la Base de la Reial Força Aèria de Bentwaters (al Regne Unit). D'aquesta, van sortir surant 3 éssers d'1,50 metres aproximadament, vestits amb el que semblaven uniformes pressuritzats coberts de nilons, en direcció a les oficines del Comandant en Cap.

Els éssers –les mans dels quals assemblaven arpes de 4 dits, amb polze inclòs–, van parlar en un anglès sintetitzat electrònicament, amb un fort accent americà. Van dir que l'aparell havia aterrat deliberadament, com a part d'una sèrie de visites a Bases dels Estats Units i Europa. La conversa va ser enregistrada.

El simple aterratge no va ser considerat com un assumpte pertanyent a la defensa, a causa de la naturalesa manifestament pacífica del contacte, però els Serveis d'Intel·ligència van continuar les seves recerques. Com a mesura de precaució, es va recomanar un Pla de Contra-Informació a nivell local.

Aparentment, això va ser l'inici d'un procés que va desembocar en un Pacte Secret del Regne Unit amb els Alienígenes, del qual encara sabem poc.

Pla de contingència.

El Majestic 12 va preparar un Pla de Contingència que havia d'induir a l'error a tota persona que s'acostés a la veritat. Aquest pla es va denominar Majestic 12. Va ser aquest pla el que va decidir la publicació dels supòsits autèntics «Documents MJ-12 preparats per al President Eisenhower», presentats pels ufòlegs William Moore, Stanton Friedman i James Shandera. Aquest document és una falsedat.

Aquest pla no obstant això va aconseguir despistar els investigadors seriosos durant anys, resultant una pèrdua de temps en pro d'investigar informacions falses.

Així mateix va resultar la pèrdua de l'import de 16.000 dòlars que va rebre Friedman per part del «Fons per a la Recerca OVNI» per a investigar el contingut del document. Es van dedicar milers d'hores de treball, sense cap profit, a la recerca de «fantasmes».

Fàtima.

Mentrestant, el 13 de maig del 1981, el Papa Joan Pau II va patir un atemptat, de part de d’Ali Agca, un expert tirador que, no obstant això, i malgrat trobar-se a només 3 metres del seu blanc en el moment del tret, va errar el tir.

Això succeïa el dia d'aniversari de la primera de les Aparicions de Fàtima, i el Pontífex, malferit però supervivent, no li va tremolar la veu en anunciar que la pròpia Verge de Fàtima havia desviat les bales, versió que confirmaria més tard Agca, des de la seva presó.

Llavors, els fets de Fàtima (Portugal), que van tenir lloc entre el 13 de maig i el 13 d'octubre del 1917, van ser examinats detingudament pel Majestic 12, en la sospita de què podia tractar-se d'una Manipulació Extraterrestre.

Una operació d'espionatge es va desenvolupar per a aclarir el misteri. Els Estats Units van utilitzar els seus contactes iniciats amb el Vaticà durant la Segona Guerra Mundial i van rebre, poc temps després, l'estudi complet del Vaticà referent a la Profecia.

Aquesta deia que si l'ésser humà no es distanciava del mal, el planeta s'autodestruiria i els esdeveniments anunciats a la Bíblia tindrien lloc realment.

De l'estudi d'aquesta i altres Profecies, es desprenia que el 1992, un home sintonitzaria a tothom amb un Pla de Pau i una Nova Religió. Però, cap al 1995, els pobles descobririen que la Religió era falsa i malvada. I que ell, en realitat, era l’Anticrist.

En 1996, una Guerra Mundial esclataria a Orient Mitjà, amb la invasió d'Israel per una Confederació de Nacions Àrabs, en principi amb armes convencionals, desembocant en un Holocaust Nuclear el 1999.

Entre 1999 i 2003, la major part del Planeta sofriria atroçment, destruint-se la vida.

Reconciliació.

Quan es va arribar a un acord amb els Zeta, i es va prosseguir amb la col·laboració, se'ls va consultar sobre el resultat de l'estudi, i van confirmar la seva veracitat.

Van declarar haver creat a la Humanitat per encreuament genètic, i que havien manipulat la Raça Humana gràcies a la Religió, la Màgia i l'Ocultisme.

Els Zeta van mostrar un Holograma que va ser filmat pel Govern, i que pretenia ser realment la Crucifixió de Jesucrist. I van declarar que aquest va ser part d'un Programa Zeta per a instaurar a la Terra una Civilització Cristiana.

Els membres del Majestic 12 ja no sabien què creure. Realment els Zeta han utilitzat les nostres Religions per a manipular-nos, o han estat els veritables artífexs d'aquestes, mitjançant les quals continuen manipulant-nos? Ningú va poder donar una resposta clara i definitiva.

Així mateix, els Zeta van declarar que eren capaços de viatjar en el temps i que els esdeveniments previstos, efectivament, tindrien lloc.

El 12 d'agost de 1983, en el marc del Projecte Fènix (també conegut com a Projecte Montauk), es va utilitzar la Tecnologia per a viatjar en el temps, per a realitzar «salts» a dates com 1997 i 2003, confirmant la Profecia. Aquest va ser l'Experiment que va connectar amb l'Experiment Filadèlfia de 1943.

La raó per la qual actualment veiem que no es van complir aquests esdeveniments, és per la intervenció dels Plejadians, una altra Raça Extraterrestre que ha inserit una Xarxa de Túnels de Temps, desviant la nostra Línia Temporal en una altra direcció.

Guerra freda interplanetària.

Mentrestant, en aquell mateix 1983 es va iniciar el Projecte SDI (Iniciativa de Defensa Estratègica), més conegut com a Projecte Starwars, destinat a defensar la Terra d'una possible agressió alienígena.

Seguidament, el 1985, es va oferir a la Unió Soviètica i a altres potències a col·laborar en la supervivència de la Humanitat. Certament, el Projecte Starwars no estava destinat (com es va dir) a la defensa dels EUA contra un possible atac soviètic.

L'agost de 1987, es va produir en la Base Dreamland una violenta disputa entre Zetes i científics dels Estats Units, on van morir una gran quantitat d'humans. L'incident va suposar la cancel·lació definitiva del Tractat de Greada.

En conseqüència, es va reactivar amb urgència el Projecte Starwars, fent-se grans esforços per acabar els Projectes subordinats a aquest.

El 21 de setembre de 1987, davant una Assemblea General de l'ONU, el President Reagan va declarar, a manera d'indirecta per a Gorbatxov:

«A vegades penso el ràpid que desapareixerien totes les nostres diferències, si tinguéssim una amenaça general provinent d'éssers d'altres mons. Hi haurà ja entre nosaltres una Força Extraterrestre?».

Gorbatxov va comprendre el missatge i, al desembre, es va reunir a Washington amb Reagan, per a signar un Tractat Secret de defensa mútua en cas d'agressió alienígena.

El Tractat establia que els Estats Units i la Unió Soviètica passarien llista al seu millor armament: Satèl·lits equipats amb Raigs Làser, Bombes dissimulades estratègicament, i tots els míssils de llarg abast, a fi de combinar estratègies codificades a l'hora de repel·lir un possible assalt per part dels Zeta, o els Reptilians d’Orió.

Al mateix temps que s'acabava la Guerra Freda entre les Superpotències de la Terra, s'iniciava una nova, contra Superpotències Extraterrestres.

El 1988, sota el Projecte Starwars, es va iniciar el Projecte Excalibur, destinat a destruir els Zeta en les seves Bases Subterrànies. Per a això, es va treballar en una arma propulsada per coets, capaç de perforar el sòl fins a una profunditat d'un quilòmetre, portant amb si una ogiva d'un megató.

Sembla que el Govern, un cop convençut d'haver estat traït pels Zeta, va tenir intenció de dissuadir-los de romandre a la Terra. L'artefacte, va ser desenvolupat en la Divisió WX, LANL, a Los Álamos.

Hostilitats.

Un dels llocs de prova del Projecte Excalibur va ser el Sud-oest de l'Illa de Puerto Rico, entre la Llacuna Cartagena i la Badia Boquerón, on els Zeta tenien una de les seves Bases Subterrànies.

Allí, on el Albirament d'Ovnis submergint-se en la Llacuna Cartagena o ingressant a les muntanyes era diari, els vilatans van començar a notar també la constant presència d'un portaavions i altres vaixells dels Estats Units en la Badia Boquerón.

Avions i helicòpters militars dels Estats Units, així com vehicles i personal de l'Agència Nacional d'Aeronàutica i Espai (NASA), pentinaven contínuament la zona, davant l'increïble silenci de la premsa i les autoritats.

La premsa es va limitar a informar de les tremendes explosions subterrànies que s'escoltaven repetidament, seguides de tremolors de terra, i profundes esquerdes en el terreny, causant a vegades tallis de carreteres i esquerdes o enfonsaments de cases.

Era l'acció d’Excalibur, que es va perllongar per tot 1988 i 1989.

Com a resposta, el 13 d'agost del 1989, els Zeta van realitzar una interferència hostil de les freqüències de ràdio i radar de l’Agència de Defensa Nuclear, la Base Kirtland, el Departament de Defensa, el Departament d'Energia, el Laboratori d'Armes de la USAF, i els Laboratoris Sandia, bloquejant els seus Sistemes de Comunicació durant 6 hores.

La interferència va provocar que diversos radars resultessin severament danyats, deixant tots aquests complexos militars en total indefensió, i incapaces de detectar un atac, durant aquestes 6 hores. Això va ser un clar advertiment i demostració de força dels Zeta al país més poderós de la Terra.

Temença militar.

En 1991, per encàrrec del Govern, l’Organització Roper, una de les més importants companyies enquestadores dels Estats Units, va introduir entre els seus habituals qüestionaris de política i economia, un més sobre Abduccions.

Després d'enquestar per tot el país a 6.000 persones de diferent nivell socioeconòmic –excloent Hawaii, Alaska, menors de 18 anys, ancians i internats en institucions mèdiques o de readaptació–, es va observar que el 2% dels enquestats va respondre afirmativament a les preguntes clau sobre Abducció.

Extrapolant les xifres a la població total dels Estats Units (excloent els grups esmentats), es va concloure que 3,7 milions d'adults al país havien estat abduïts.

Es temia que els Zeta utilitzarien els Implants posats en tota aquesta gent, per a controlar-los, i crear un exèrcit que, a les seves ordres, seria activat per a prendre el control del país.

De fet, i d'acord amb la informació recopilada en Fènix i altres Projectes, s'esperaven noves onades d'Alienígenes que arribarien entre 1991 i 1993, i l'activació dels implants per al 1995.

Guerra del temps.

No obstant això, va arribar el temps i no va passar res. Què havia ocorregut? Com ja vam dir, un grup d'Extraterrestres procedent de Les Plèiades, va intervenir inserint una Xarxa de Túnels del Temps, que va desviar la nostra Línia Temporal en una altra direcció.

Un dels Punts d'Ancoratge principals d'aquesta Xarxa va ser inserit el 30 de març de 1981, la data de l'atemptat a Reagan que gairebé posa fi a la seva vida.

En una Línia de Temps Original, Reagan moria, i en el seu lloc li succeïa George Bush, un membre del Majestic 12, que durant els anys 80, anava a accelerar les gestions per a instaurar el Nou Ordre Mundial: el Govern de l'Anticrist.

Un altre Punt d'Ancoratge va ser el 13 de maig del 1981, durant l'atemptat a Joan Pau II. En una Línia de Temps Original, Juan Pau moria, igual que Reagan, i era triat com a nou Papa el Cardenal Jean-Marie Lustiger, d'origen jueu, que es convertiria en aliat de l'Anticrist.

Un altre dels Punts d'Ancoratge principals de la Xarxa (si no el principal de tots), va ser inserit el 16 d'agost del 1987, precisament en el moment del tercer enfrontament entre Zetes i estatunidencs. En una Línia de Temps Original, es produïa una nova reconciliació després d'aquest incident, i el Tractat hauria continuat.

Les noves onades de Zetes i Reptilians que arribarien a la Terra a partir del 1991, no van arribar, a causa d'una nova desviació de la Línia del Temps realitzada pels Plejadians el 4 de febrer del 1989.

Dins d'aquest nou Túnel del Temps, els Zeta van començar a adquirir una nova malaltia, que els va començar a delmar, de manera que van haver de fer els preparatius per a abandonar la Terra.

Tots aquests successos, no són més que episodis en una extensa i complexa Guerra del Temps que s'està desenvolupant en diversos estrats del Continu Espaitemps, entre dues faccions còsmiques que en termes terrestres, podríem dir Liberals i Conservadors.

Bàsicament, la Lliga d’Orió (i els seus aliats, com els Zeta) representa el que en la Terra diríem la Facció Conservadora del Cosmos, mentre que la Lliga de Les Plèiades representaria la Facció Liberal. Quant a la Confederació Galàctica de Llum, representaria un equilibri entre les postures més aviat extremes de totes dues faccions.

La Humanitat de la Terra és part d'un Experiment Evolutiu Còsmic que uns (els Conservadors d’Orión) desitgen suprimir, o almenys, controlar més. I altres (els Liberals de Les Plèiades), desitgen veure desenvolupar-se en total llibertat, sense controls supressius.

Per sort per a nosaltres, els habitants de la Terra, ens trobem en una Línia del Temps en la qual els Liberals de Les Plèiades i altres punts del Cosmos, són els qui estan guanyant aquest conflicte pel destí l’Experiment Terra.

Gràcies a això, en la Línia Temporal en què ens trobem, no va haver-hi una Tercera Guerra Mundial, ni un Govern Mundial Supressiu, ni un Holocaust Nuclear que acabés amb tot abans de l'any 2000.

Predator.

Com els Zeta encara necessitaven molt del material biològic (sang i òrgans) que es troba en la Terra, però la seva nova malaltia adquirida els impedia actuar lliurement, van decidir utilitzar una sèrie de Cíborgs (Organismes Cibernètics) interdimensionals que poguessin fer el treball per ells.

Aquest Cíborg altament intel·ligent, ja havia estat provat el 1975 al poble de Moca (República Dominicana), on la terroritzada població el va batejar com el Vampir de Moca.

El 1991, un grup de Predators d'aquest tipus va ser enviat novament a Moca, a extreure sang i òrgans específics d'una varietat d'animals, principalment cabres i ovelles.

Però va arribar el 1995, quan els Zeta van tenir una necessitat major d'aquests components biològics, de manera que uns altres Predators van ser enviats al poble de Canovanas (Puerto Rico), on finalment se’ls va batejar amb el nom que els faria populars: «El Chupacabras». Encara que els ufòlegs prefereixen referir-se a ells amb el més elegant nom de EBA (Entitat Biològica Anòmala).

A partir de gener del 1996, el Predator «Chupacabras» va augmentar frenèticament la seva activitat, semblant insaciable, i estenent-se durant les següents setmanes i mesos, a Florida (EUA), Mèxic i un país darrere l'altre, fins a abastar gairebé tota Llatinoamèrica.

A l'abril del 2000, almenys 3 Predators (aparentment, un mascle, una femella i una cria) van ser capturats al poble de Calama (Xile), i enviats en secret per al seu estudi a l’Àrea 51.

Projecte Samsó.

Mentrestant, el Projecte Samsó manejava la informació que una Nau hostil –aparentment, procedent de la Constel·lació del Pegàs– descendiria el 7 de desembre del 1998 a la Muntanya Turret, en el centre d'Arizona, on existeix una de les Bases Secretes Subterrànies dels Estats Units. El Projecte havia d'actuar en conseqüència.

Conforme s'acostava la data del descens, es va produir una intensa activitat, amb moviments de camions que transporten soldats, i màquines que excavaven túnels.

El 6 de desembre, un potent Pols Electromagnètic de molt baixa freqüència, va provocar una forta tempesta de neu que va assotar la zona central d'Arizona, i en les hores prèvies al 7 de desembre, es va anunciar el tancament de l'Aeroport de Phoenix.

Els noticiaris van anunciar que la causa del tancament de l'aeroport i del moviment de vehicles observats era el mal temps. No obstant això, la tempesta es va produir només a la regió que envoltava la Muntanya Turret, sense afectar la muntanya en si. La tempesta la va envoltar com si es tractés d'un anell, com va quedar enregistrat en el Centre Nacional de Meteorologia dels Estats Units.

No tenim informació del que va passar realment aquest dia. Si la Nau va descendir i si la Trobada es va produir o no.

El nou mil·lenni.

El Nou Mil·lenni es va iniciar amb noves sorpreses. L'any 2001, mentre la NASA i el Laboratori Jet Propulsion, realitzaven preparatius a l'Antàrtida per a perforar 4 quilòmetres de gel, amb la finalitat d'arribar a la superfície del Llac Subglacial Vostok (descobert el 1996), es va detectar una forta anomalia magnètica, molt superior a les detectades normalment.

En aquest moment, l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) dels Estats Units, es va fer present en l’indret, i el que en principi s'havia projectat com una recerca científica internacional, va passar a ser una competència exclusiva d'aquesta Agència.

Contactats com el peruà Sixto Paz, afirmen que en aquest lloc es troba la «Màquina de Kayona», una espècie d’«Estabilitzador de Voltatge» d'un «Temps Experimental Alternatiu», en què ha estat posada la Terra fa milions d'anys per un equip de Plejadians enviats per la Confederació de Llum.

Ricardo González, un altre Contactat peruà, afirma que aquí es troba també «El Temple del Principi», tal vegada el més antic de la Terra. Potser tots dos, la Màquina i el Temple, es trobin a l'illa que se sap que està dins d'aquest immens llac, sota quilòmetres de gel.

Què és el que podem esperar per als següents anys? Sabem que les dates 2003 i 2011 eren en extrem importants per als Zeta. Potser es tracti de les dates probables de la seva extinció com a espècie... O qui sap, tal vegada el 2011, una nova onada d'ells es presenti a la Terra.

Enllaç de l'article original en castellà:

http://xentinels.blogspot.com/2008/06/exopolitica.html

---

Enllaços relacionats:

Una humanitat espiritualment evolucionada. Brauli Tamarit Tamarit.

La independència de la Terra. Brauli Tamarit Tamarit.

El camí estret entre els dos abismes. Brauli Tamarit Tamarit.

Un nou moviment recorre el Món. Brauli Tamarit Tamarit.