I. El foc i el verb. (Últimament, s'ha passat de documents que fixaven la data hipotètica de la inicial domesticació del foc en els -5/400.000 a documents, que semblen irrefutables, reculant aquesta data fins als -1.200.000 anys).

II. Altres llenguatges anteriors al verb.

III. Verb consonàntic primitiu. (feia crits, no articulava paraules)

IV. L'home de Cromanyó i les vocals (-45/40.000).

V. La màgia llibertària i poètica, festiva i popular, creativa de mites i llegendes tan contradictòries com el mateix ser humà, fou la gran impulsora de l'enorme riquesa semàntica, gramatical i sintàctica del llenguatge humà. (-60/ 5O.000 als -2.600).
(Aquí l' home comença a anomenar les coses.)

VI. La màgia pe(n)sada i pe(n)sadora, matriu de totes les religions, fou explotadora i fanàticament dogmatitzadora dels mites alegres i desimbolts, creats per la màgia llibertària. (El xamanisme no és una religió. T'introdueix en el món de la transcendència, te'l fa conèixer)

VII. Trist destí subterrani de la màgia llibertària, posterior als -2.600 greument marginada per totes les religions, que l'han perseguit amb una constància digna de millor causa.

VIII. La literatura, últim refugi de la màgia llibertària del verb, de cada idioma ètnic
(-2.000 als nostres dies). (A través de la literatura torna a sorgir la màgia llibertària.)

IX. La ciència i els idiomes ètnics: cal anar suprimint el tràgic divorci entre "ciència" i poble. (La ciència era només per a l'elit, hi havia molt poca difusió.)

X. Cultura i llengua en cada persona ètnica : sempre, arreu i en totes les seves activitats vitals, vivents i pervivents, qualsevol ètnia, és una persona singularíssima, irrepetible, inviolable, ..., manifestament perdurable; només un genocidi totalitari pot fer desaparèixer una nació i la seva llengua, per petita que sigui la primera, i primitiva la segona, per pobres que siguin les dues. De nombrosíssims exemples, ben documentats, se'n pot deduir que, mentre quedi una sola parella fecunda en i amb l'energia de l'ètica transcendent que animi llur genuïna ascendència, no desapareix de fet cap nació ni cap llengua: això sí, es transformen i s'enriqueixen segons un procés evolutiu, enormement complex.