Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.


Hipòtesi de l'evolució del llenguatge

I. El foc i el verb. (Últimament, s'ha passat de documents que fixaven la data hipotètica de la inicial domesticació del foc en els -5/400.000 a documents, que semblen irrefutables, reculant aquesta data fins als -1.200.000 anys).

II. Altres llenguatges anteriors al verb.

III. Verb consonàntic primitiu. (feia crits, no articulava paraules)

IV. L'home de Cromanyó i les vocals (-45/40.000).

V. La màgia llibertària i poètica, festiva i popular, creativa de mites i llegendes tan contradictòries com el mateix ser humà, fou la gran impulsora de l'enorme riquesa semàntica, gramatical i sintàctica del llenguatge humà. (-60/ 5O.000 als -2.600).
(Aquí l' home comença a anomenar les coses.)

VI. La màgia pe(n)sada i pe(n)sadora, matriu de totes les religions, fou explotadora i fanàticament dogmatitzadora dels mites alegres i desimbolts, creats per la màgia llibertària. (El xamanisme no és una religió. T'introdueix en el món de la transcendència, te'l fa conèixer)

VII. Trist destí subterrani de la màgia llibertària, posterior als -2.600 greument marginada per totes les religions, que l'han perseguit amb una constància digna de millor causa.

VIII. La literatura, últim refugi de la màgia llibertària del verb, de cada idioma ètnic
(-2.000 als nostres dies). (A través de la literatura torna a sorgir la màgia llibertària.)

IX. La ciència i els idiomes ètnics: cal anar suprimint el tràgic divorci entre "ciència" i poble. (La ciència era només per a l'elit, hi havia molt poca difusió.)

X. Cultura i llengua en cada persona ètnica : sempre, arreu i en totes les seves activitats vitals, vivents i pervivents, qualsevol ètnia, és una persona singularíssima, irrepetible, inviolable, ..., manifestament perdurable; només un genocidi totalitari pot fer desaparèixer una nació i la seva llengua, per petita que sigui la primera, i primitiva la segona, per pobres que siguin les dues. De nombrosíssims exemples, ben documentats, se'n pot deduir que, mentre quedi una sola parella fecunda en i amb l'energia de l'ètica transcendent que animi llur genuïna ascendència, no desapareix de fet cap nació ni cap llengua: això sí, es transformen i s'enriqueixen segons un procés evolutiu, enormement complex.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte