(És un assaig boníssim. Es va fer els anys 1980 arran d'un article al diari que deia moltes bestieses sobre la prospectiva. L'Agustí va escriure aquest).

Capítol I Fonament estricte de l'exposició

Ara i aquí només es tractarà de futurologies, previsions, prediccions, prospectives, FENOMENO - lògiques.
(No es tracta de parlar de noümens o de misteris, sinó de coses que percebem amb els sentits i de no causar confusionisme).

Capítol II Explicació dels temes tècnics "FENOMEN" i "lògica"

1. FENOMEN
Terme tècnic d'origen grec, significant: "APARENÇA, FET APARENT". Denomina, sistemàticament, en la disciplina que pretenem resumir al màxim:
"TOTS ELS FETS I OBJECTES APARENTS ALS NOSTRES SENTITS". AQUESTS NOSTRES SENTITS són precisats, en terminologia d'origen grec, com a PSICO - SOMÀTICS o SÀRQUICS"; i en terminologia d'origen llatí, com a "CORPORALS - ANÍMICS o CARNALS".

2. lògica (Apèndix)

No és possible d'estendre's, ara i aquí, sobre aquesta disciplina, (en l'apèndix ho fa una mica més) actualment tan diferent de les grolleres caricatures "IDE0- lògiques" i "AFECTIVO- lògiques",que, durant tants segles, han estat el fruit bàrbar, -de molt poc saber eficaç,- dels múltiples, orgullosos, fanàtics, monolítics, dogmàtics omni- racionalismes a la moda en la decadència hel·lenística, en el despòtic imperialisme de Roma, en la barbàrie de les invasions destructores de Roma, en l'Edat mitjana, en la Renaixença, en l'era Moderna (amb l'excepció incipient de la "FÍSICA") i (la Física s'allibera de la ideologia en els seus estudis) encara en els nostres dies, en les tan mal anomenades i desfasades "ciències humanes".

Les úniques excepcions a tan desastrosa situació "racionalista", foren els
creadors, -tan incompresos en llur temps,- del "pensament logístic -matemàtic":
Ramon Llull (1232-33/1315-16 ), Leibniz (1646/1716), De Morgan (1806/1871) i Boole (1815/1864). (En tota aquesta època hi ha encara molta ideologia i afectivologia, però es fa servir la lògica).

Cal precisar aquí que només Aristòtil (384/322 a JC) fou el genial inventor d'una radical independència i separació, malgrat llur constant i íntima imbricació intra- disciplinària , de les dues operatives següents:
(Que va fer Aristòtil?)
1. "l'anàlisi lògica DELS SENYALS uni- CONCEPTUALS - CONTINGUTS, ABSTRACTATS DE LA CONCRETA REALITAT"; ja n'havien estat il·lustres capdavanters els Eleàtics (s. V-IV), Sòcrates (470/399 a JC) i Plató (427/347 a JC);
(llibertat és una paraula, un continent, però hi ha un contingut a consensuar)
2. "el pensament logístic- coherent" sobre "els senyals continents DELS CONCEPTES
CONTINGUTS ". Del lent progrés disciplinari d'aquest "pensament logístic", -que va, des del "sil·logisme verbalista" d'Aristòtil, (sil·logismes) , a l'incipient "logística matemàtica" dels nostres dies,- diguem només que, en la lògica actual, segons l'etimologia clàssica, "els continents (mate)màtics" són dits "for( mes) (mate)-màtiques". Tothom hi reconeixerà la contracció rutinària que n'han fet els anglosaxons i que cada dia és més acceptada en el món sencer:
- "formàtica com a conjunt de "formàtics"
- "formàtica electrònica"
- "formàtica biònica"
- "formàtica robòtica"
- "tele-(for)màtica" = "telemàtica" = (senyals continents - logístics a distància).
(tot això es treballa amb continents independentment dels continguts, està parlant de la forma)

Capítol III Límits de l'exposició

Per raó d'ésser exclusivament FENOMENO-lògica, per raó doncs de rígida i exclusiva disciplina, l'exposició deixarà de costat la part més important de la
persona: EL SEU SER TOTAL EL QUAL TÉ:

1. no solament UNES VIVÈNCIES FENOMÈNIIQUES
2. Sinó també "UNES PER-VIVÈNCIES TRANSCENDENTS", - A-FENOMÈNIQUES sempre, molt sovint CONTRA-EVIDENTS és a dir: ANTI-FENOMÈNIQUES,- RADICALMENT INDEPENDENTS I REFRACTÀRIES, TOTES ELLES, de, i a, qualsevol lògica, o pseudo-lògica.

En efecte, la disciplina FENOMENO-lògica és molt precisa i no permet evasions
cap a "QUALSEVOL NOÜMEN".

Els "IDEALS o NOÜMENS" SÓN LA LLIURE ENERGIA PER-VIVENT DE LA PERSONA.

La FENOMENO-lògica n'és solament un instrument, un motor: des de fa uns 300 anys i fins ara, aquest motor ha donat resultats pràctics en totes les àrees del saber; aquest motor tan eficaç utilitza L'ENERGIA DELS IDEALS TRANSCENDENTS DE CADA PERSONA, però no és AQUESTA ENERGIA PERSONAL. CADA PERSONA POT POSAR aquest instrument: la lògica, AL SEU SERVEI INCONDICIONAL, ja que és tracta d'un mecanisme inERT, i, imPERSONAL, uniVERSAL, que tant pot servir per a fer EL BÉ com EL MAL.

Capítol IV Univocitat sem- etimo- lingüística
(Aquí s'estudien els continguts, per exemple: quan parlem de llibertat, parlem del mateix)
Si bé en les formàtiques d'ús corrent avui dia només s'utilitzen "llenguatges
matemàtics"(1) és necessari utilitzar el parlar corrent de l'home del carrer, per a introducció a la FENOMENO- lògica o/i per a la seva democratització.

(1) és a dir: esquemes, sistemes, sèries, ... ; aritmètiques, mètriques, àlgebres;
hiper- logístiques electròniques, biòniques, robòtiques, ... tele màtiques.

Ara bé, TOT IDIOMA ÈTNIC TÉ UNA RIQUESA SEMÀNTICA, GRAMATICAL I SINTÀCTICA, MANIFESTAMENT COMPLEXÍSSIMA, MULTIVOCA PER RAÓ DE VIDA EN PLENITUD DEL SER DE CADA PERSONA I EN PLENITUD DE DIÀLEG ENTRE PERSONES LLIURES.

AQUEST IDIOMA VIVENT, MULTI- VOC, no és utilitzable en FENOMENO- lògica: en efecte, aquesta disciplina exigeix una sola univocitat semàntica per cada element lingüístic utilitzat en els seus discursos introductius o/i vulgaritzadors.
(quan parlem de continguts hem de consensuar la definició)
Això sota pena que UNS NOUS SOFISTES INFILTRATS facin retornar l'estricta i seriosa disciplina FENOMENO- lògica a les grolleres i caricaturesques indisciplines "IDEO- pseudològiques" i "AFECTIVO-pseudològiques", contra les quals
QUALSEVOL PROFESSIONAL 0 AFECCIONAT a la FENOMENO-lògica ha de lluitar amb tot el seu saber general, especialitzat, aplicat. (Lluita contra els sofistes).

La univocitat de cada element discursiu en FENOMENO-lògica és manifestament una exigència de la nostra disciplina: s'obté per l'artifici de la sem- etimo-lingüística (estudi de l'arrel i la significació originàries de cada element lingüístic).

Capítol V Anàlisi sem-etimo- lògic de la paraula "prospectiva"
(Aquí comença a entrar en matèria, fins aquí eren preàmbuls).
En primer lloc i de moment, reduirem l'exigència de la nostra disciplina pel
que fa referència a la univocitat semàntica de cada element lingüístic a la
paraula-clau del nostre discurs introductiu d'avui: "prospectiva".
(Aquí fa un estudi etimològic preciós).
L'arrel sànscrita "SPEK" deriva, per metàtesi, (canviar dues lletres d'ordre) de l'arrel "SKEP", la qual ve de l'arrel molt més primitiva "SK", allargada per la desinència "-EP". L'arrel "SK, SEK" significa: "OBRIR TALLANT, RETALLANT, DETALLANT; TALLAR, RETALLAR, DETALLAR (UN REQUADRE EN UNA REALITAT DONADA)": els derivats en són nombrosos, des del verb llatí SEQUOR", (2) fins a "SCIENTIA".
(delimites el territori en que treballaràs, a fons, no s'hi val ficar coses de fora a dintre)
(2) d'aquest verb "SEQUOR" se'n deriven els substantius "SOCI, SOCIETAT, ..."

L'arrel allargada "SKEP" significa doncs: "CONSIDERAR UNES PERVALÈNCIES 0 VALORS PRIVILEGIATS, RETALLATS EN UNA REALITAT GLOBAL DONADA":

1. es troba directament, des d'"ESCEPTICISME" fins a "MICROSCOPl", passant per "EPISCOPUS (bisbe)";

2. per metàtesi, des del llatí "SPECULUM (mirall)", fins a "RESPECTE, ESPECULACIÓ, EX(S)PECTATIVA", passant per "PER-SPECTIVA, RETRO-SPECTIVA, PRE-SPECTIVA, PRO-SPECTIVA": en tots aquests casos, l'arrel "SPEK" significa: "ESPECULAR SOBRE QUELCOM, PARCIAL i DEFINIT, EN UNA REALITAT GLOBAL DONADA".

Capítol VI Distincions

En segon lloc, cal distingir:
1. "retrospectiva" = especulació sobre el passat;
2. "perspectiva" = especulació sobre el present;
3. "prospectiva" = especulació sobre el futur.

Capítol VII Documentació (veure document escrit entregat el mes passat)

1. "retrospectiva" i "perspectiva" poden ésser documentades (l'examen "científic"
d'aquesta documentació constitueix un capítol operatiu a part que cal
considerar molt atentament en les seves metodològiques, criteriològiques i
epistemològiques) (v. documentació);

2. la perspectiva pot no ésser documentada, però sempre, arreu i en qualsevol
àrea de coneixement, és documentable;

3. la prospectiva no és documentable: és sempre, arreu i en tot, simple hipòtesi aleatòria, que pot rebre molts noms més o menys "mítics-màgics" o "tècnics-FENOMENO-lògics": en aquest últim cas, la denominació que més i millor li correspon és "hipòtesi de treball".
(mirar cap al futur, fer una hipòtesi de treball, que és el que fa l' Agustí amb la moneda)

Capítol VIII Consideració "científica" de la prospectiva

La prospectiva pot arribar a ésser un saber empíric fenomenològic pro-experimental molt seriós i precís.

Després d'un llarg i pacient treball omni- documentari d'índole fenomenològica
QUALITATIVA, hom pot resumir-ne tot l'ensenyament en axiomes, purament experimentals, malgrat llur necessari parcial "formalisme" filosòfic primari.

D'aquests axiomes post-fenomenològics-QUALITATIUS, hom pot deduir-ne
SEQÜENTS molt aleatòries "hipòtesis de treball", que caldrà classificar:

1. segons llur probabilitat (a posteriori i a priori);
2. segons el termini de possible experimentació inicial i repetitiva:
2.1. a termini immediat
2.2. a curt termini (per exemple: 5 anys)
2.3. a termini mitjà (per exemple: entre 5 i 50 anys)
2.4. a llarg termini (per exemple més de 50 anys)

A la prospectiva "científica-fonamental", totes les hipòtesis molt probables
interessen.
A la prospectiva "científica-especialitzada", només interessen les hipòtesis
més probables en la seva àrea molt més limitada d'investigació.
A la prospectiva "científica-aplicada" només interessen les hipòtesis "especialitzades" molt acurades i experimentables a termini, sinó immediat, molt curt.
(Un cop feta la hipòtesi de treball cal saber el camí a seguir).

Capítol IX Camí a seguir des de la "hipòtesi" a la "tesi"

I. En ciència, tota hipòtesi només té una finalitat: l'experimentació

1. sigui aprofitant la repetició d'un fenomen natural, ja observat
anteriorment múltiples vegades i amb probabilitat, cada cop més documentalment precisada, de repetir-se en un moment i espai donats;

2. sigui preparant-ne estratègicament una experimentació deliberada en
el moment i l'espai que més convingui (laboratori d'investigació o pràctica corrent)

II Cal doncs preparar aquesta experimentació:

1. des del punt de vista metrològic (de mesura):
1.1. cal perfeccionar o inventar un sistema de mesura i comptabilitat
enterament abstracte- deductiu (és a dir: logístic) (que utilitza "continents")
1.2. aquest sistema de mesura i ommicomptabilitat cal que sigui, -avui
dia, cada vegada més,- combinat amb uns "captors" (sensors) automàtics de totes les pervalències (valors privilegiats) sectorials de cada fenomen (això és la factura-xec) elemental i de tots els fenòmens elementals que composen el fenomen conjunt estudiat, el qual haurà estat definit, amb molta precisió, en l'ampli camp de la física (FÍSICA INERT 0 A-BIOFÍSICA; BIOFÍSICA; I ANTROPO-BIOFÍSICA)

2. des d'un punt de vista fenomenològic quantitatiu:
Cal començar una sèrie indefinida de mesures experimentals, sigui aprofitant la repetició natural dels fenòmens elementals estudiats, sigui provocant-ne deliberadament l'experimentació.
La indefinida multiplicació anterior de mesures fenomèniques elementals ha d'ésser pan-analitzada i omni-tabulada, de manera correcta, molt minuciosa i precisa, segons les regles estadístiques del més perfeccionat i rígid empirisme fenomenològic pro-experimental.

Capítol X Anticipació

Quan hom se sent capaç de tot el treball indicat anteriorment i a mesura que
es va fent, cal, amb un temps d'anticipació suficient, precisar les condicions
prospectives de confirmació o infirmació experimental de la hipòtesi per a la
qual tot aquest treball ha estat fet.

Cal insistir, sense cansar-se ni tenir por d'importunar, essent deliberadament oportuns i inoportuns, que l'anticipació predictiva ha d'ésser suficient perquè es vegi clar que el possible èxit experimental no és fruit de l'atzar, sinó d'un procés mental capaç de crear una estratègia deliberada del fenomen estudiat.

Les condicions predictives de l'èxit, del fracàs o de la no-utilitat d'aquesta estratègia han d'ésser de més en més precises en quant a confirmació o infirmació experimental:
1. científica, és a dir: estadísticament (3) exacta, immediata, directa, implicada;
2. filosòfica, -és a dir: parcialment i implícitament mediata, indirecta, certa-, de tota evidència, post- científica;
3. tecnològica, manifestament post- filosòfica;
4. democratitzable, manifestament post- tècnica.

Capítol XI Estudi intens i prudència normal en la prospectiva "científica"

És evident, per tot el que s'acaba de dir, que la prospectiva "científica" és
una disciplina que demana un previ estudi retrospectiu (4) i perspectiu (5) molt ben documentat i intens.

La més elemental prudència ens indica doncs que és molt millor fer poques
prediccions, però, fer-les correctament, fonamentades en una exhaustiva fenomeno-
lògica històrica i actual i experimentables en un termini curt i segons unes condicions exactes d'experimentació, com hem dit, previstes amb una anticipació suficient per a què la deliberada experimentació proposada i l'eventual èxit experimental-estadístic na puguin ésser confosos amb una coincidència qualsevol, amb l'atzar normal i corrent en totes les especulacions i prediccions humanes, per incorrectes que siguin des del punt de vista "científic".

(3) ço és: parcial, amb més o menys gran nombre d'èxits, fracassos o silencis
experimentals.
(4) històric.
(5) consideració de tot el que realment està passant; consideració ben actualitzada
de tota la realitat present.

Capítol XII Prediccions per ordinador

Fer prediccions incorrectes per ordinador és tan absurd com fer-les incorrectes sense ordinador: aquest i tots els seus perifèric són mecanismes radicalment "inerts", és a dir: "sense l'art (suprem de la vida), sense vida", tant en el seu "hardware (quincalla dura, material)" com en el seu "software (quincalla subtil)".

Tots els "logicials", "analiticals" i "logisticals" (programes i llenguatges
màquina), haguts i per haver, si se sap ben bé el que un porta a les mans, són
"matemàtiques inerts, interpretacions mentals-inerts, intel·ligències artificials-inerts, sistemes inerts de sistemes inerts, conjunts inerts de conjunts inerts, ...

Els ordinadors retornen, tautològicament,(repetir el mateix en altres paraules) tot el que se'ls ha donat. Si el que se'ls ha donat és inertament estúpid retornen a l'usuari "resultats" igualment inerts- estúpids. Si el que se'ls ha donat és inertament intel·ligent segons lúcid "empirisme lògic pro-experimental", retornen a l'usuari "resultats" igualment intel·ligents inerts.

L'ordinador no "tergiversa" el que se li ha donat: ho retorna pràcticament
igual, només han canviat les formàtiques (6) segons analítica i logística programada.

Insistim: tot treball prospectiu segons "ciència" s'ha d'engaltar en la realitat futura, amb unes diferències comparatives que s'han de mesurar molt exactament perquè ens donin el valor "prospectiu-real" de les nostres prediccions.

(6) "formàtica" = for(ma)-(mate)màtica". Els anglosaxons en diuen simplement: "els formàtics".

Capítol XIII Prospectiva i experimentació

El protocol prospectiu exigeix:
1. una repetició incessant, -si pot ser; automàticament dinàmica-, d'aquestes
experimentacions fenomenològiques elementals;
2. l'establiment de les gràfiques precises
2.1. de l'anticipació prospectiva;
2.2. i de la progressiva realitat estratègica- experimentada.

Capítol XIV Comparació

La comparació entre el protocol prospectiu i la realitat estratègica experimentada del fenomen conjunt considerat, ha d'ésser exhaustiva, sense cap complaença.

A aquest preu, la prospectiva pot pretendre transformar-se:
1. de fenomenològica-QUALITATIVA en fenomenològica-quantitativa;
2. de fenomenològica-quantitativa en "ciència"
3. de "ciència" (fenomenològica-experimental) en filosofia omni- recurrent;
4. de filosofia en tecnològica;
5. de tecnològica en rutina democràtica (democratització del saber tècnic i
democràcia pràctica).

Capítol XV Condicions socials indispensables a tot el procés anterior

Tot el treball que s'ha indicat per arribar a una "prospectiva pràctica no
té quasi cap valor per al progrés dels sabers humans, si participa, -encara que
sigui en la més mínima proporció anti- social, doncs anti- llibertària,- a un
poder establert, a una censura prèvia, a una llei del silenci, a uns reglaments de secret, ..., a una actitud "oficialista" o/i "esnob" de "superioritat" i menyspreu: sense refutacions, crítiques i epistemològiques radicalment lliures, no és possible un eficaç empirisme- fenomenològic pro- experimental i el progrés dit "científic", promogut en les condicions antisocials indicades és molt petit i molt lent, en funció dels resultats que se'n podrien obtenir en condicions normalment auto-llibertàries i auto-socials.
(La investigació ha de ser transparent, no amb secretismes i posar-la al servei del poble).

Capítol XVI Conclusió

A partir del procés "científic" que hem indicat sobre "prospectiva pràctica",
hom es pot llançar a somiar.

Però llançar-se, avui dia, a prediccions, -sense l'enorme previ treball "científic" indicat,- és pur subjectivisme, pràcticament inútil a escala comunitària, quan no perniciós, perquè sembla obrir portes i, de fet, les tanca: aquest "tancament" pràctic provoca, en el poble, un desencís "tràgic" i crea "passotes" sense ideals ni saber, gent que passen de tot i que ja no temen confiança en ningú, ni en ells mateixos.

Capítol XVII Polèmica

Per engegar la polèmica, que és l'interessant després de les afirmacions
que s'han fet, hom llença la següent hipòtesi de treball, predicció o futurologia pragmàtica-científica:

1. Mentre la moneda legalment vigent sigui ANÒNIMA, UNIFORME, PERMANENT, i
OFICIAL. (7):

1.1. els sabers fenomenològics, científics, filosòfics, tecnològics no serveixen de gran cosa a l'home del carrer, perquè, si bé llur progrés s'ha fet patent en FÍSICA INERT (8) i en BIO-FÍSICA, l'entrebanc de l'ANTI-moneda de la que gaudim, impossibilita qualsevol exacta (9) fenomenològica quantitativa-analítica estadística en ANTROPO-BIOFÍSICA. (El progrés és bo en els camps tècnic i científic, però no s'aplica a fons per a millorar la vida de les persones més necessitades econòmicament).

(Si això no canvia) :

1.2. continuarà l'actual crisi de civilització, com un càncer ANTISOCIAL:
1.2.1. del tipus inflacionista-deflacionista tan complex dels últims anys;
1.2.2. amb atur forçós DE TREBALL, DE CAPITALS, D'EMPRESES, D'INVENTS;
1.2.3. amb misèria i dolor materials, radicalment innecessaris, per les classes baixes
de la societat;
1.2.4, amb remissions de més en més curtes, com en qualsevol tumor inoculat a un animal de laboratori, perquè cal afegir que, gràcies a les característiques indicades de a moneda legalment vigent, aquesta nostra actual crisi de civilització és deliberada i cínica per part dels qui realment tenen el poder del diner mundial, amagat, subterrani, deslleial, "àvid de dòlars".

(7) és a dir: ANTI- documentària, ANTI- analítica, ANTI- estadística, doncs ANTI
científica i, pel mateix camí d'ignorància i de secret, OMNI-CORRUPTORA, al complet i complert servei de "gàngsters" d'àmbit mundial, intuïtivament molt més intel·ligents i maliciosos que els actuals "governants" estatistes, "burrocràtics", "policíacs", militaristes, opressors, repressors, terroristes, ..., tirànics, despòtics, ... amb fal·làcies pseudo- democràtiques o/i pseudo- dictatorials.

(8) FÍSICA INERT = A-BIOFÍSICA

(9) ex-actis: a partir dels actes o fenòmens elementals

1.3. continuarà passant el que passa des de fa 4.600 anys:

1.3.1. corrupció, poder, mentida, opressió, provocacions para-policíaques i para- militaristes, repressió, terrorisme d'Estat, imperialisme, espionatge, contra- espionatge, ...; assassinats a sou, robatoris a dojo, encobriments, compres impunes de coses robades, tota classe de crims i delictes; ...; completa inseguretat ciutadana; subdesenvolupament, enormes diferències entre classes socials per raó de diner; complicitat, no per hereditàriament inconscient, menys cínica, de les classes legítimament riques, amb les castes més parasitàries i antisocials; pobresa, misèria, fam, indiferència total dels poderosos a la trista situació individual i familiar dels marginats; suburbis infectes, abandó del camp, ...; etc.

1.3.2. impotència total dels ciutadans honrats i de les ciutadanies honestes per a canviar un quadre tan anti-socialment devastador.

2. a partir del moment en que es legisli, en un Estat qualsevol, una moneda:
(Ara ve la solució proposada per l'Agustí Chalaux:)
2.1. pro- telemàtica;
2.2. OMNI- PERSONALITZADORA;
2.3. AUTO- RESPONSABILITZANT per OMNI- documentària;
2.4. PAN- analítica per estar diferenciada segons s exigències:
2.4.1. tècniques de la comptabilitat telemàtica "input-output";
2.4.2. estratègiques de la seguretat nacional, tan interna com externa;
2.5. OMNI- estadística per ésser, segons llei constitucional- orgànica rígidament
paral·lels:
2.5.1. d'una part, EL MOVIMENT CONCRT DE MERCADERIES CONCRETES en
cada canvi monetari elemental.
2.5.2. i, d'una altra part, el moviment comptable d'unitats monetàries
abstractes.

a) inflació i deflació monetàries s'hauran acabat definitivament, a menys que
es digui i es vulgui públicament una lleugera inflació del poder comunitari de compra privada;

b) misèria i dolor materials per raons anti- econòmiques, seran ràpidament disminuïts i finalment suprimits per a tothom gràcies a la REPARTIDORA EQUITATIVA AUTOMÀTICA DEL BÉ COMÚ PRODUÏT;

c) els professionals utilitaris (TREBALLADOS COMPETENTS, CAPITALISTES INVERSORS, EMPRESARIS CAPAÇOS, I INVENTORS EFICAÇOS) guanyaran més diner que mai;

d) s'haurà acabat el vergonyós, l'escandalós mercantilisme dels vocacionals, les col·lectivitats, les institucions "liberals", -tots els quals gaudiran de protecció auto- social.

e) gratuïtat financera- consumptiva de tots els serveis públics, a començar per
la telemàtica, la informació, l'electricitat, el, telèfon, l'aigua, transports urbans i interurbans, etc.

f) crèdit comunitari-econòmic a les empreses: prioritari, selectiu, intens.
(tot això s'explica en els decrets-lleis)

g) un clar mercat lliure i una societat transparent seran posats, -el primer com a condició material de la segona,- a l'entera disposició de la societat ètica transcendent, l'única que dóna la felicitat a les persones (persones individuals-mortals, persones nacionals-hereditàries, persones col·lectives-llibertàries).

h) es complirà així la profecia ancestral, implícita en la sem- etimo- lingüística
del mot compost d'origen grec "ECONOMIA", el qual significa primerament:
"REPARTICIÓ EQUITATIVA DEL BÉ COMÚ", HERETAT, PER LES GENERACIONS ACTUALS, DE LES INNUMERABLES GENERACIONS MORTES A LA NECESSITAT VITAL I CULTURAL DEL CONSUM, PERÒ NO A LA TASCA DEL PROGRÉS TÈCNIC- PRODUCTIU.

i) a conseqüència de la progressiva elevació ètnica -transcendent de cada població
humana, en funció del progrés mercantil, social, polític, judicial, cívic, ..., eclesial, humanista, aconseguit:
- disminució radical de l'estúpida idolatria del diner, que ha imperat durant els
últims 4.6oo anys (10);
- creació d'arrel i de soca d'una societat sense classes per raó de diner.

(10) tota moneda constitueix un sistema mètric- comptable universal, per definició
adscrit a la disciplina logística:

10.1. tota logística, per raó de la seva mateixa universalitat, de continent, no té significació pròpia i és buida, o sigui: emplenable, buidable, netejable i reemplenable amb i de qualsevol uniCONCEPTE CONTINGUT;

10. 2. tant la moneda ANÒNIMA com la que propugnem de tipus telemàtic
auto-PERSONALITZANT són logístiques -inerts, que N0MÉS EL SUBJECTE ACTIU QUE LES UTILITZA POT FER que actuïn A FAVOR DEL BÉ o EL MAL ÈTICS, MORALS, MATERIALS, REALS, CONCRETS.

Si us interessa la problemàtica detallada de l'anterior tan resumida hipòtesi
de treball, postuladora d'una reforma pro- telemàtica de l'instrument monetari,
quedem a la vostra disposició per un altre dia.

Per tancar el debat, diguem només que és en la futurologia on la gent té més
tendència a ésser poc seriosa i "bocamolla": així cal qualificar les persones que profetitzen "coses", que mai ni enlloc es realitzen o que, quan, per atzar, (això ho fan contínuament els actuals anti-polítics) es realitzen, tothom intueix que es tracta de coses molt poc importants i fruit d'una simple coincidència, no d'una con-SEQÜÈNCIA llargament analitzada, pensada i prevista.

Ningú, amb dos dits de front i un mínim de responsabilitat personal, pot
carregar l'insuccés segur de les meves profecies, més o menys fonamentades, sobre
l'Estat actual, car del que es tracta és justament de transformar l'Estat "burrocràtic"- elefantiàsic d'avui dia en un gerent monàrquicament breu, eficaç i
responsable.
(L'Agustí deia que les seves teories potser eren una utopia, però l'actual sistema encara ho és més. Si no racionalitzem la moneda totes les profecies que es fan no són creïbles).

Com deia en Desumbila: "si la gent aclama qualsevol fotesa futurològica,
invocant la culpa de l'Estat en l'actualment segura no-experimentació, aquesta
"aclamació" fa venir la pell de gallina, tant per l'amenaça que implica per a una
futura societat, constituïda tota ella o gairebé, per funcionaris de l'Estat,
com per la fama "populista" de què gaudeixen els venedors d'encanteris'.
(AVUI ,6-4-82)