Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

A Salvador Casanova. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Serveis per Catalunya. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dijous, 15 de desembre del 1977. Pàgina 6.

Sobre la lluita de classes.

Es podria dir que si el segle XVIII fou el segle de la raó, el XIX fou el de la lluita de classes. La raó esclatà de molt antic, però el segle XVIII l'entronitzà en Notre Dame de Paris. També la lluita de classes ve de molt antic, però el segle XIX la canonitzà en el manifest del Partit Comunista.

Werner Karl Heisenberg (1901-1976). Font: De Bundesarchiv, Bild 183-R57262, autor desconegut.El 1925, el físic Werner Heisenberg anuncià el seu famós principi d'indeterminació i amb ell féu abdicar la raó el seu pontificat. Des d'aquell any, la raó ha ocupat el lloc que li correspon en el conjunt de les realitats humanes.

Em sembla que l'Inici de davallada del protagonisme de la lluita de classes comença amb la distensió mundial després de la guerra freda dels anys cinquanta. El punt culminant del protagonisme d'aquesta lluita, que començà humilment als barris industrials londinencs, fou la participació del planeta en dos blocs antagònics, Est i Oest, enfrontats en la guerra freda. La mentalitat simplista de la victòria mundial del socialisme cedí lloc a la recerca de compromisos. Dialècticament parlant, no té sentit que l'antítesi socialista venci, en la lluita de classes, la tesi capitalista. Restaria barrat el salt a la síntesi. El pas a la síntesi dialèctica implica que el final assumeix els continguts de tesi i d'antítesi. Mentre la classe antitètica dels oprimits ha anat creixent des de zero fins al control de quasi mig planeta, ha conservat el seu sentit ple la lluita de classes i encara té sentit perquè encara el capitalista és més fort que el proletari. Però la correlació es va alliberant i, a poc a poc, la lluita de classes va cedint el terreny a la síntesi de classes, expressió que esvera a tots els revolucionaris a l'estil segle XIX.

Existeixen en la nostra humanitat uns elements unitaris, amagats per raó de l'agudització, de la lluita de classes, que són comuns a opressors i oprimits i que ara són en alça. Drets humans, valors democràtics, objecció de consciència, reivindicacions personals, familiars, municipals, comarcals, nacionals, d'empresa, llibertats creatives, religioses, educatives, protecció de la salut, de l'educació, dels marginats, salvaguarda ecològica, etc.

Aquestes reflexions, vàlides en general, són aplicables sobretot als països del primer i segon món. El tercer món va més endarrerit. Però Catalunya pertany al primer món.

Lluís M. Xirinacs.

A Salvador Casanova. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Serveis per Catalunya. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte