Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Guerra i pau. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. La «Glòria» d'Esparreguera. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Diumenge, 16 d'abril del 1978. Pàgina 9.

Diumenge vinent és Sant Jordi.

Llibre, rosa i senyera.Un poble és irreductiblement rural. Si no ho fos, no seria poble, seria una massa amorfa a mercè de qualsevol manipulador. La gràcia d'un poble és el seu pluralisme, com la gràcia d'una pintura o d'una dansa.

Poca gent té aquesta veritat acceptada en el fons del seu cor, perquè poca gent té el cor tan gran que hi càpiga tot el seu poble. La gent forma part del poble, però no sol assumir tot el poble. Cadascú té tendència a envoltar-se d'una colla de parents i amics que pensen si fa no fa, com ell i després d'un temps acaba per creure que tot el poble és igual. Posició còmoda que fa perillar la integritat del poble.

En la llarga estada al carrer Entença, davant la presó de Barcelona, vaig tenir l'ocasió inigualable de conèixer i experimentar ta incommensurable veritat del poble. Allà venia la gent més diferent que es pugui imaginar.

Diumenge que ve és Sant Jordi. El nostre dia. El dia del nostre poble. Tots recordem la bellesa indescriptible del Sant Jordi de l'any passat.

Aquesta vegada una colla de grups polítics extraparlamentaris volia fer una concentració per la seva banda. L'Entesa dels Catalans està en plena campanya «Guanyem la Constitució, guanyem l'Estatut» i calia que en aquesta diada fes quelcom. Els partits polítics parlamentaris, pel que representen, tampoc no podien restar al marge de la diada. I, buida o amb un dit d'aigua, tenim enguany una Generalitat, mai que provisional, nova de trinca, que no pot deixar passar el Sant Jordi en el mutisme. Sembla que a darrera hora neix un consens de celebració unitària amb el respecte dels enfocaments variats de cada estament i tendència socials. Resta només una setmana. Esforcem-nos a aconseguir que la celebració reflecteixi la unió de totes les variacions que componen el nostre poble. Hem de menester la força que fa la unió més que mai en aquests moments de traspàs de serveis i de gestació de la Constitució espanyola. I els pobles de l'Estat han de menester l'exemple de la unió de grups diferents, en comptes del model d'uniformitat social al qual se'ls ha acostumat des del centralisme.

Diumenge que ve, diada de Sans Jordi, a les dotze del migdia, a cada poble, a cada ciutat, concentració de totes les forces polítiques, socials, sindicats. I al Cap i Casal, a la plaça de Sant Jaume, units, no confosos, amb tot el respecte de les diferents opcions, cal que hi siguin el president, el consell, l'Entesa, els altres parlamentaris, els partits de totes les tendències, els sindicats, les associacions de veïns, totes les nostres institucions innombrables i el poble sencer de Barcelona. Cal que es vegi que som una nació.

Lluís M. Xirinacs.

Guerra i pau. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. La «Glòria» d'Esparreguera. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte