Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Sucursalisme o no. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Informació popular. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dijous, 11 de maig del 1978. Pàgina 5.

Una nova pedagogia de la pau.

Aldo Moro, segrestat.Les morts per motius polítics continuen sovintejant. Henri Curiel, fundador del Partit Comunista egipci ha mort a Paris. L'escorta d'Aldo Moro i, després d'un llarg segrest, el mateix Aldo Moro, veuen llur vida truncada sobtadament a Roma. La mort de guardians de l'ordre públic continua a Euskadi. Cal sumar-hi l'atemptat contra Cubillo i la terrible repressió contra l'MPAIAC a Canàries, que es va escalfant amb el veïnatge del Sàhara, on la guerrilla, el terrorisme i la guerra són a l'ordre del dia.

Ràdio Nacional em vol preguntar què opino sobre la pena de mort. Ja veiem que en forma de condemna oficial o clandestina, o en forma d'atemptat directe i sense contemplacions, es mata a dojo.

En la nostra societat complexa i sofisticada, els mecanismes que porten a l'execució d'una persona són tants i tan variats que es fa difícil d'establir-ne les responsabilitats. Tot plegat, fa la impressió que les causes de les diferents morts actuen a una distància tan gran dels efectes que se'n desresponsabilitzen. Que arriba un moment en què el procés que porta a la mort és irreversible, i els executors de les morts no poden deturar el desenllaç fatal. Tenim una societat tan tèrbola, tan poc diàfana, tan plena d'intrigues, de clandestinitats i misteris que els horrors pitjors es fan possibles contínuament.

Em fa molta pena la tràgica mort d'Aldo Moro. Però protesto solemnement d'un sistema de fer política propiciat per la Democràcia Cristiana, pel Partit Comunista italià i, en general, per tots els partits polítics, que entronitza la mentida continuada, la intriga més maquiavèl·lica, la cobertura dels interessos i de les actuacions més inconfessables amb motius nobles i elevats.

Preguntava jo quin lleixiu netejaria tanta brutícia. L'«Osservatore Romano» d'abans-d'ahir assenyalava que no n'hi ha prou amb condemnar la violència, cal -deia- crear una nova «pedagogia de la pau».

Ja Karl Marx expressà diverses vegades, al llarg de la seva vida, la seva radical oposició a allò que es deia «societats secretes» en el seu temps, i defugi aferrissadament, malgrat les múltiples persecucions de què fou objecte, el recurs a la clandestinitat. Sempre defensà l'actuació pública, diàfana, explicada, raonada.

Gandhi també sempre defugi explícitament la intriga i la clandestinitat sistemàtiques. I, anant més al fons, posà com a base de la lluita no-violenta el servei rigorós i la recerca diària de la veritat en cada situació.

Aquesta és, doncs, la pedagogia de la pau que demana de combatre els secrets, les intrigues, els espionatges, les duplicitats, el monopoli tancat de la informació. I aquests vicis no els tenen només els agressors sinó la gent que té les víctimes en l’actual onada d'atemptats.

Lluís M. Xirinacs.

Sucursalisme o no. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Informació popular. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte