Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Socialistes rígids (I). Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Feines brutes. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Divendres, 18 d'agost del 1978. Pàgina 7.

Socialistes rígids (II).

PSC. Cartell electoral de l'any 1977, on afirma: «Per una Catalunya lliure, pròspera i sense classes».No sóc enemic dels socialistes. En sóc amic. Per això la meva no és una crítica irada, és una crítica dolorida.

Malgrat que algú digui el contrari jo no he criticat el consens sinó només la forma de portar-lo. Calia que cada pactant parlés clar del que pensava davant el públic i després digués clarament quines renúncies feia. No podia ser votat favorablement tot allò que anava contra les conviccions del pactant. Ni podien ser votades en contra les esmenes d'acord amb les conviccions del pactant. En ambdós casos l'actitud d'abstenció era adequada.

Quan el consens ha arribat al Senat, a part de les rigideses dogmàtiques adequades en l'Entesa dels Catalans, s'ha manifestat una rigidesa total, absurda al meu entendre, en la negociació, sobretot, entre la UCD i el PSOE. La rigidesa ha sorgit dels socialistes.

El cas extrem és l'intent d'evitar esmenes individuals en general. Però àdhuc la preocupació socialista d'evitar esmenes en els punts del consens el trobo exagerat. Per aquest motiu els socialistes, de moment, han trencat el pacte.

Aquest bloqueig del consens em sembla absurd perquè, si hi ha perill que els senadors dretans presentin esmenes reaccionàries, també existeix la possibilitat que els senadors socialdemòcrates d'UCD, els del PSOE, molts dels progressistes i socialistes independents, els de l'Entesa, els bascs, i dos senadors del grup mixt que són majoria, presentin esmenes que poden millorar el contingut dels articles pactats en el consens.

No és personalisme, no és testimonialisme, no és electoralisme, no és afany de protagonisme. Senzillament és compliment del deure, és treball aprofitable de persones elegides perquè els votants hi confiïn.

La veu del Congrés és dogma de fe? ¿No pot millorar res la massa de senadors d'idees avançades? ¿Per què no oblidem els adjectius possessius, les «meves» esmenes, les «teves» esmenes, i ens dediquem a estudiar- les totes, vinguin d'on vinguin, per acceptar les millors?

Lluís M. Xirinacs.


Nota:

Aquest article es continuació del titulat «Socialistes rígids (I)», publicat el dijous, 17 d'agost del 1978.

Socialistes rígids (I). Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Feines brutes. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte