Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Participació popular en el poder. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Sang sobre el riu de la Plata. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dissabte, 2 de setembre del 1978. Pàgina 5.

Por de la consciència.

Símbol dels objectors de consciència al servei militar.Persona i societat, heus ací dos pols creadors de realitat humana. Estem tan immersos en la moda social que el pol personal s'ha eclipsat i sembla que no existeixi. En biologia diríem que allò que és social ara té un caràcter dominant i allò que és personal ara té un caràcter recedent. Recedent vol dir, en biologia, amagat, no inexistent. Pot tornar a aparèixer amb tota la seva força.

En la meva esmena a l'article 15 de la Constitució, on es parla de la llibertat religiosa, de creences i ideologia, presentava un apartat nou que deia: «Es reconeix el dret a l’objecció de consciència». Em referia no tan sols al servei militar, sinó a tota mena d’objeccions de consciència.

En la defensa vaig intentar fer veure que la consciència és influenciada per la societat, però que també és creadora i lliure. Es condicionada en part i en part ella hi condiciona la realitat social que l'envolta. Totes les originalitats de progrés humà han nascut dins una consciència. Cal, doncs, protegir el millor laboratori d'investigació del món contra l'horrible pressió exterior que tracta de controlar i dirigir la consciència del poble.

Abans de la meva defensa la comissió havia votat: dos afirmatius, disset negatius i sis abstencions. Derrotat. Després de la meva defensa, el resultat de la votació fou: tres afirmatius (Martin Retortillo, Villar Arregui i Unzueta Uzcanga), dotze negatius (UCD i grups independents dretans) i deu abstencions (grup mixt, PSOE i Entesa dels Catalans). Em penso que ha estat el millor resultat aconseguit. Ben poca cosa per cert. ¿Per què la dreta té tanta por de la consciència?

Lluís M. Xirinacs.

Participació popular en el poder. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Sang sobre el riu de la Plata. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte