Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Pensaments curts després del referèndum. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Les zones del territori de Catalunya. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dimarts, 12 de desembre del 1978. Pàgina 8.

Els dubtes de Suárez.

Adolfo Suárez, pensatiu.«No hem celebrat un referèndum. Hem celebrat un plebiscit».

Així em precisava un participant en una taula rodona sobre la Constitució.

Em deia que un referèndum és una pregunta intel·ligent feta a uns ciutadans intel·ligents. Una pregunta senzilla i clara, sobre una qüestió important, que es pot respondre amb un sí o un no. Per exemple: «¿Voleu que l'Estat espanyol entri en l'OTAN, o no?» O bé : «¿Voleu que l'Estat espanyol sigui república o monarquia?». En canvi un plebiscit és una pregunta que no es pot respondre amb un sí o un no per la seva complexitat, i que es fa a un públic plebeu, massificat, més aviat per a obtenir l'adhesió a un lider polític.

L'oposició compromesa en ei consens ha dit i repetit que aquesta és una Constitució de tots, mentre jo repetia que es tractava d'una Constitució de la UCD. I encara podria dir més. Es tracta de la Constitució de Suàrez.

Ell va dir que, si obtenia més d'un setanta per cent de vots positius, dissoldria les Corts i convocaria noves eleccions generals. No sembla una consideració democràtica. Un sí tan alt indicaria confiança del poble en l'obra dels seus representants i aconsellaria la permanència de les Corts. Però no són les consideracions democràtiques les que guien el nostre lider Suárez. En aquesta hipòtesi, ell creia que tenia les eleccions guanyades amb més marge que el 15 de juny. Per això les volia fer. Considerava que la Constitució era mèrit seu i que així ho entenia el poble. El que no sé ben bé és si d'això se n'adonen els partits de l'oposició que han votat sí.

Com la lletera del conte, Suárez somiava: «Guanyaré la Constitució. Aprofitaré aquesta victòria per guanyar les eleccions generals. I, després, aprofitaré les dues victòries per guanyar les eleccions municipals».

Però les coses no han anat bé.

Amic, Marià Jiménez, vaguista de la fam per Catalunya, que volies heroicament deixar-te morir si el nostre poble no impedia el setanta per cent de vots sí, pots viure feliç. No s'ha arribat ni al seixanta per cent. Malgrat els vots sí testimonials i inútils de l'oposició parlamentària, la lletera del nostre conte no ha aconseguit la realització dels seus somnis.

Ara Suárez no sap què fer. Haurà de comptar amb nosaltres. No anirà a la dreta. Ha de menester rabiosament l'esquerra.

Però l'esquerra no acaba d'adonar-se'n. Continua tenint por de l'home del sac. No pot exigir les municipals ara mateix, com consta en els compromisos contrets per UCD per segona o tercera vegada. I no pot perquè ha dit sí. Els dubtes de Suárez són els dubtes de l'oposició parlamentària. Una feblesa sense límits.

Lluís M. Xirinacs.

Pensaments curts després del referèndum. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Les zones del territori de Catalunya. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte