Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

La mínima comarcal: un sobre zero. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Llengua (I). Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dimarts, 19 de desembre del 1978. Pàgina 7.

Immolats.

Afusellament franquista.S'ha acabat la discussió de l'avantprojecte de l'Estatut del Principat de Catalunya. Avui, dissabte – crònica escrita el 16-12-1978–, ens hem passat tot el dia en el darrer debat sobre la disposició transitòria cinquena. Els socialistes han recordat, en la discussió del preàmbul, l’11 de setembre del 1976 a Sant Boi del Llobregat. També s'han recordat les víctimes que sembraren la llavor que ara recollim. Benet esmentà que la línia possibilista i pragmàtica seguida és la línia dels presidents Macià i Companys i no la línia purista de Carrasco i Formiguera.

Companys reposa a Montjuïc. Milers i milers de catalans, afusellats al Camp de la Bóta, reposen en el Fossar de la Pedrera. M'ho explicaven plorosos tants i tants familiars com em visitaren davant de la presó Model de Barcelona. M'ho explicaven companys seus, també condemnats a mort, però salvats a darrera hora. En la presó els posaven en cel·les a peu pla, perquè altrament alguns se suïcidaven llançant-se des del primer o segon pis de cel·les. Hi havia al carrer la llista dels afusellats. Els familiars les resseguien abans d'intentar de visitar-los. Les esposes esdevenien, de sobte, vídues davant del pal de telèfons renegrit que sostenia la llista fatídica i que encara avui es pot veure a l'esquerra de la porta de la presó. Agafadets de la mà de la nova vídua, els fillets esdevenien orfes.

Parc del Camp de la Bota. Rètol.M'ho explicaven abans de les llistes per l'amnistia, molt abans, quan jo tenia dotze anys i anava a la Mina a fer-hi catecisme als nens de suburbis amb els escolapis. Agafàvem el llargarut i estrafolari tramvia 47 a la plaça d'Urquinaona i ens deixava a l'inici de la Carretera Negra que menava a la Mina i al Camp de la Bóta. Amb la meva fantasia d'infant veia el camió carregat de condemnats a mort avançar per aquella carretera i arribar a trenc d'alba a la vora del mar. El gran muralló anava essent engolit a trossos per les onades. Tanmateix, encara, en quedava una llenca gruixuda i alterosa. Contra aquella paret anaven morint. Ara ja no queda ni la paret.

L'Associació pro Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya (carrer Moliné, 3, 3r 2a, Barcelona 6, tel 227.32.40) lluita per fer presents aquells herois. Encara la Pedrera és una fossa comuna. Encara no hi ha un monòlit que ens recordi a tots la sang dels nostres patriotes. Encara la por egoista que no ens passi allò que els passà a ells té més força que la força que tingueren per mantenir vivent, amb llur mort, la dignitat de la nostra pàtria.

Encara la frivolitat té més pes que la responsabilitat.

Acabat el nou, esperat, suat i sagnat Estatut, vaig sortir a la plaça de Sant Jaume i ningú no esperava ni suava ni sagnava per ésser present en un moment tan important. Les fires de Santa Llúcia envaïen la plaça de la catedral. Els grans magatzems acabaven de donar el toc a la gran concentració multitudinària de la Pàtria del Consum que funciona molt bé sense cap mena d'estatut.

Màrtirs nostres, ara ens interessa més plantar a caseta l'arbre de Nadal que el vostre monòlit en un fossar engavanyador.

Lluís M. Xirinacs.

La mínima comarcal: un sobre zero. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Llengua (I). Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte