Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Llengua (I). Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Llengua (i III). Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dijous, 21 de desembre del 1978. Pàgina 5.

Llengua (II).

Català Idioma Oficial. Adhesiu.El tercer apartat del text aprovat sobre la llengua de l’article 3 de l’avantprojecte d’Estatut del Principat de Catalunya diu: «La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial d’ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d’assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya».

Amb aquesta redacció s’ha obligat Convergència Democràtica a rebaixar el seu plantejament inicial que exigia l’obligatorietat del castellà. Aquesta afirmació semblava radical a socialistes, comunistes i Entesa. Una vegada cedí CDC, se li lloaren les virtuts pactistes.

D’això, no en dic pactisme, sinó abandonisme. Els termes oposats són:

  1. Oficialitat única del castellà (franquisme).
  2. Oficialitat única del català (catalans).

El pacte equilibrat entre catalans i franquistes era: tan obligatori serà el català com ens imposen que ho sigui el castellà. Un pacte contra natura, però pacte a la fi.

Però no. La posició inicial de CDC que es posava a mig camí entre les dues posicions extremes és titllada de radical.

CDC es tornà a moure i tot cedint posicions proposà: «L’idioma català té a Catalunya el mateix tractament oficial que la Constitució reconeix al castellà per a tot l’Estat espanyol. L’aplicació d’aquest principi es farà en la forma, gradualitat i respecte per les circumstàncies personals que convingui a la necessària convivència de tots els ciutadans de Catalunya».

A part que el segon punt no és propi del text de l’Estatut sinó d’una posició transitòria, el conjunt de l’esmena dóna allargs a la igualtat tot mantenint l’enunciat del principi d’igualtat amb un circumloqui. És un respecte. Jo no és a mig camí de la posició castellanista sinó a un quart. I, tanmateix, tampoc no fou acceptat.

Finalment s’acceptà l’enunciat transcrit a l’inici de la columna. És una nova rebaixa. Ja no s’enuncia el principi d’igualtat directament. Només l’obligació de la Generalitat. Al contrari, es reconeix que ara no hi haurà igualtat. Més tard, sense fixar terminis, sí.

Que un text fonamental com aquest reconegui una desigualtat així és totalment antijurídic. L’article 14 de la Constitució –i de totes les constitucions que vulguin ser democràtiques– copia la declaració de l’article 2 de la Declaració de Drets Humans de l’ONU quan diu que tots serem iguals sense discriminació de cap classe.

De passada veig que en la llista de criteris d’igualtat, la Constitució s’ha oblidat de la llengua, que consta en la declaració de l’ONU.

Tot comptat i debatut, CDC i aliats han cedit una vegada més. El recontrapacte: a una octava part de la distància de la posició castellanista i set octaves parts de distància de la posició catalanista.

Això és pactisme o una ensarronada?

Lluís M. Xirinacs.

Llengua (I). Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Llengua (i III). Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte