Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

L'esclat de Jesús. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. El retaule de les meravelles. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dimecres, 27 de desembre del 1978. Pàgina 5.

Vicent Enrique Tarancón.

Vicent Enrique Tarancón amb un llibre a la mà.President de la Conferència Episcopal Espanyola. Arraconat en el rural bisbat de Solsona anys i panys perquè al franquisme no li agradaven els seus escrits preocupats per les qüestions socials. Secretari dels bisbes de l’Estat espanyol en la lenta recuperació d’una Església que s’havia entrebancat en la funesta croada i s’havia enfonsat en la més gran postració. Ascensió meteòrica: bisbe d’Ovieu, de Toledo i de Madrid. No és primat d’una Església curialesca i diplomàtica, és cap de l’assemblea postconciliar dels bisbes de tot l’Estat.

La seva trajectòria presenta zigues-zagues notables. La superació de l'Església dretana que s'arrossega des dels Reis Catòlics no és cosa fàcil.

Però aquesta vegada l'he de felicitar. Alguns sectors del govern li critiquen de no haver aconseguit el suport incondicional de l'Església a la Constitució. Cínicament es diu que el cardenal està en baixa políticament i es pensa que podria ésser apartat de les seves funcions de president de la Conferència Episcopal en breu.

Ja no com a pastor cristià, sinó només com a cap d'una institució pública de tant de pes com és la que presideix, s'ha portat amb tota la correcció que calia. Ha donat una lliçó de democràcia a un govern que ha distribuït amb parcialitat els espais televisius i radiofònics, que ha fet propagada del «sí» a la Constitució a través de la televisió durant el matí del referèndum en què era prohibida tota propaganda. Ha donat una lliçó de democràcia al Consell de la Generalitat de Catalunya que ha emprat la seva autoritat per a pressionar els ciutadans consultats, exemple que ha estat seguit pel Consell de la Generalitat de València.

Víctor Pruneda, en la «Hoja del lunes», des de Madrid, diu que Tarancón no posà gaire interès a assistir al ple de les Corts on el rei signarà la Constitució. Immediatament els diversos partits polítics, principalment el PSOE i el PC, començaren a criticar aquesta actitud i fins «Mundo Obrero» ho destacava en primera plana.

Han calgut les recomanacions dels més alts nivells jeràrquics de l'Estat perquè hi assisteixi.

Ai, partits, partits que us dieu d'esquerres i voleu perpetuar el nacionalcatolicisme! Ens esteu acabant la paciència.

Tarancón,  que em vingueres a veure a la presó, allà pels anys setanta, quan jo estava en vaga de la fam i tu eres atacat per la dreta –«Tarancón al paredón»–, Tarancón que m'acollires al bisbat de Solsona, allà pels anys seixanta, quan cap bisbe no volia acollir-me, Tarancón que m'ordenares sacerdot, allà pels anys cinquanta, i m'imposares el deure difícil de practicar i predicar l'evangeli, t'agraeixo el teu gest valent, «defensor dels ciutadans», «defensor civitatis».

Llàstima, que al final has dit que si!

Lluís M. Xirinacs.

L'esclat de Jesús. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. El retaule de les meravelles. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte