Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Publicacions:

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

Nou apartat:

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les corts constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Dissolució de les Corts espanyoles. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Alternativa electoral. Al servei d'aquest poble.

Al servei d'aquest poble.

Avui. Logotip historic.Avui. Dijous, 4 de gener del 1979. Pàgina 5.

Noves eleccions generals.

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Adolfo Suàrez, Felipe Gonzàlez, Santiago Carrillo i Manuel Fraga.La coalició del consens, formada per UCD, PSOE-PSC, PCE-PSUC i CDC, obtingué en les eleccions del 15 de juny del 1977, si la memòria m'és fidel, més d'un vuitanta per cent dels vots. Aquesta mateixa coalició, en el referèndum del 6 de desembre del 1978, un any i mig més tard, no arribà al seixanta per cent dels vots. Pel camí perderen un vint per cent de vots.

Si Suàrez no hagués volgut dissoldre les Corts, potser, per elegància democràtica, tots els parlamentaris del consens haurien de demanar aquesta dissolució. Fa vergonya de veure el desfasament escandalós que hi ha hagut entre la voluntat parlamentària i la voluntat popular a l'hora de votar la Constitució. La coalició del consens obtingué en les votacions de les dues Cambres a la totalitat de la Constitució a l'entorn del noranta-cinc per cent dels vots afirmatius i el carrer no arribà al seixanta per cent. La diferència és d'un trenta-cinc per cent. ¿Com aquests parlamentaris poden continuar considerant-se representants legítims del poble? ¿No és cert que si, en la campanya electoral del 15 de juny, certs partits materialistes, federals, republicans, nacionalistes, socialistes, haguessin dit sí públic que, en la Constitució, votarien a favor d'un esment privilegiat de l'Església Catòlica, a favor d'una minsa descentralització administrativa, de la monarquia, de la pàtria una i indivisible, de la llibertat d'empresa en una economia de mercat, potser no haurien recollit els vots que adés recolliren?

Ara tenim a la vista unes noves eleccions. ¿Qui s'emportarà aquell vint per cent que esmentava més amunt, o aquest trenta-cinc per cent a què em referia suara?

Es farà difícil que els mateixos partits del 15 de juny tornin a emprar els mateixos recursos programàtics d'aleshores. No crec que desperti credibilitat la referència a la nacionalitat catalana, als drets dels treballadors, als drets de la dona, dels minusvàlids, dels jubilats, dels parats.

La impossibilitat de resoldre aquests problemes per part de l'esquerra parlamentària és comprensible. Allò que el poble no comprèn és que aquestes forces no en protestessin, ans avalessin amb el seu vot afirmatiu un govern responsable d'aturar les nacionalitats, de rebaixar el poder adquisitiu dels salaris dels treballadors, de prescindir dels drets de la dona, dels minusvàlids, dels jubilats i de tants i tants marginats, d'augmentar el nombre dels parats, etc.

Espero que aquests partits d'esquerra no impediran la formació de candidatures noves perquè els ciutadans puguin triar una alternativa d'esquerra.

Lluís M. Xirinacs.

Dissolució de les Corts espanyoles. Al servei d'aquest poble. Índex. Al servei d'aquest poble. Alternativa electoral. Al servei d'aquest poble.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte