Sistema
General: "Economia i Societat" (En
seixanta punts)
Lluís Maria Xirinacs - Agustí Chalaux de Subirà
Model de Tercera Via de mercat clar i societat transparent
1. Mercat clar
2. Estat i mercat
3. Mercat lliure
4. Societat transparent
5. Autoritat
6. Estratègia de consecució
1. Mercat clar
1. Autoritat plena en una àrea unimonetària.
2. Socialització de la xarxa teleinformàtica (telemàtica).
3. Control justicial de la xarxa telemàtica: secret d'empresa, de contractació,
de privacitat, només accés del jutge com a prova per a judici,
transparència i accessibilitat de l'àrea pública.
4. Supressió de la moneda multicirculant a l'interior i a l'estranger.
5. Implantació de la moneda electrònica clara (científica
per unicirculant): factura (responsable segons ètica) i xec (en un sol
document telemàtic).
6. Desaparició de l'agiotatge o especulació negativa i de la fuga
de capitals.
7. Equilibri de la balança interior (fórmula): ni inflació
ni deflació per no moviment de diners en el buit.
8. Hisenda comunitària. Invenció i exvenció de diner comunitari.
9. Socialització de la invenció i exvenció de diner comunitari.
10. Equilibri de la balança exterior (fórmula): no imperialisme
colonialista, no deute exterior; relació amb el Tercer Món.
11. Aranzels socialitzats.
2. Estat i mercat
12. L'Estat no acumula patrimoni, privatitza el bé comú. No sector
públic utilitari.
13. Els excedents per falta de poder adquisitiu demanen invenció de diner
comunitari concedible a clients de mercat interior o exterior:
a) a fons perdut, quant a diner comunitari de cosum;
b) a retornar, quant a diner comunitari d'inversió.
14. Repartiment estratègic del diner comunitari inventat:
a) crèdits inversius a retornar.
b) finances consumptives a fons perdut.
15. Crèdits inversius comunitaris ("versus" préstecs
bancaris) a les empreses utilitàries, tot evitant la perdua de les inversions
desitjades, per jocs deslleials.
16. Tot monopoli estatal ?si és vist com a imprescindible? serà
forçosament gratuït.
17. Municipalització progressiva de la terra.
18. Impost sobre la terra, a extingir, a favor del municipi per a la compra
de terrenys.
19. Impost sobre cada canvi elemental, a extingir, per a solidaritat.
3. Mercat lliure
20. Ni empreses, ni treballadors paguen la Seguretat Social.
21. Mercat, empresa i iniciativa lliures, Comiat lliure. Salari d'atur a tot
aturat a la recerca de treball.
22. Salaris mínims pactats entre patronal i sindicats.
23. Preus mínims fixats pels gremis (antidumping).
24. Publicitat per gremis, informativa, no obsessiva.
25. Vagues només per empresa.
26. Bancs, només per a la producció utilitària, no per
fer consum ni per a societat humanista (dita també "societat liberal").
4. Societat
transparent
27. Separació rigorosa entre societat utilitària i societat humanista.
Separació rigorosa entre mercat de producció i de consum.
28. Repartiment de les finances (vegeu 13 b) a salaris socials en proporció
pactada (punts) i solidària.
29. Salari vital i de seguretat social. Pacte de solidaritat antimisèria.
30. Salari d'atur, superior al salari vital.
31. Salaris comunitaris territorials a barris, municipis, comarques, regions,
nacions...
32. Salaris socials humanistes: professionals, centres, societats, gremis, sindicats,
partits, esglésies, associacions...
33. Salaris institucionals i dels seus components: Estat (legislatiu, executiu)
i Justícia.
34. Les Caixes d'Estalvi: només diners humanistes i per al consum. Registres
i assistència social.
35. No regals ni donacions. (Excepcions "sub judice") contra suborns,
jocs d'atzar...
36. Les professions humanistes no poden fer vaga.
37. No diner privat per a eleccions. El professional utilitari abandonarà
el seu estatut si vol fer política.
38. Un cap de compres únic i responsable en cada entitat humanística.
39. Els representants gremials i sindicals abandonaran provisionalment l'estatut
utilitari i entraran en l'estatut humanista.
5. Autoritat
40. Responsabilitat i descentralització màxima possible a tots
els nivells. Principi de subsidiarietat.
41. A tots els nivells hi ha, independents entre ells, el legislatiu, el govern
executiu i la justícia.
42. Eleccions al legislatiu, segons principi de proporcionalitat. Pagades per
la societat conjunta. Continència legislativa.
43. Justícia gratuïta, abundant, ràpida, especialitzada,
generadora de dret costumer abundant. Pressupost propi. En judici, proves extretes
de la telemàtica. Sentència objectiva i subjectiva. Tots els càrrecs
públics a judici, després de llur exercici. Eleccions dins dels
propis Col·legis.
44. Policia justicial diferent de la governativa.
45. Sistema penitenciari educatiu. Pocs casos, poc greus.
46. Elecció separada i directa de l'executiu (persones que no pertanyen
a cap partit o l'han deixat) que governa només les coses i que dialoga
amb les persones.
47. Entrenament (escola) de comandament executiu. Aquest consta de:
47.1. President: honor, representació "monàrquica",
dialogant, dret a la dictadura constitucional per sis mesos sense possible repetició
ni reelecció. Període normal: quatre anys. Responsabilitat estratègica.
47.2. Cap de govern i primer ministre: responsabilitat tàctica.
47.3. Afers exteriors.
47.4. Afers interiors.
47.5. Economia.
47.6. Secretari d'economia exterior (vegeu 10).
47.7. Secretari d'economia interior (vegeu 7).
La dimissió, la mort o l'extinció del mandat fa pujar els inferiors
en l'escala. Els càrrecs vacants inferiors són sotmesos a elecció
directa (vegeu 46).
48. Militars (no militarisme) sotmesos directament al President. Voluntariat.
Alternativa penitenciària. Arma i uniforme només en territori
castrense mínim i estratègic (no "força d'ocupació")
només per a la defensa exterior. Pena de mort només al responsable
de moviment de tropes no autoritzat.
49. Les matèries dels altres ministeris tradicionals totalment descentralitzades:
competència de les comunitats territorials.
50. Eleccions convocades de baix a dalt: barri, municipi, comarca, regió,
nació... Dret a no formar-ne part (no federació) o a secessió.
Cada nivell territorial cal que sigui un pacte entre iguals.
6. Estratègia
de consecució
51. Formació de revolucionaris professionals.
52. Formació de l'aspecte subjectiu (revolució): la persona individual,
l'equip, l'amistat, el compromís, la xarxa.
53. Formació de l'aspecte objectiu (professionalitat): l'estudi, l'experimentació
(tot i que sigui limitada). Un nou enciclopedisme. El que proposem no és
utopia: històricament, ha estat experimentat a Sumer en els mil·lenaris
V-IV-III fins als -2.500.
54. La consecució del comandament en vista a la destrucció del
poder: força de la base com a font d'autoritat. El punt d'arrencada.
55. Fase i dimensió de cooperació transitòria amb el poder
establert: diàleg arquia-anarquia. Participació en processos electorals.
Possible traïció dels guanyadors...
56. Fase de no cooperació, no col·laboració. Vagues parcials
i generals. Objecció de consciència.
57. Desobediència cívica (àdhuc a l'interior de l'exèrcit):
faltar a les lleis o disposicions inacceptables i acceptar-ne les conseqüències
punitives.
58. Creativitat de solucions pràctiques alternatives per la via directa
al marge del sistema establert. Integració de les diferents alternatives
existents.
59. Expandiment mitjançant les organitzacions territorials: barri, municipi...
60. Expandiment mitjançant penetració en els diferents sectors
socials: cultura, oci, finances, producció, sacralitat, milícia,
educació, comunicacions, etc. Fins a assolir l'autoritat plena en una
àrea unimonetària (vegeu 1).
________________________________________
Nota: Aquestes idees tenen el seu origen en troballes i conjectures prehistòriques
del paleolític i del neolític, intuïdes per Plató
al llarg dels seus viatges, el qual feu també experiments pràctics
a Siracusa, històricament bastan bé documentats, malgrat llegendes
confusionàries i infundades. Tot plegat fou transmes fins a principis
d'aquest segle, per una tradició oral, segurament d'origen platònic
esotèric, recollida i segrestada pel banquer Horace Finaly, de la Banca
de París i dels Països Baixos i elaborada i modernitzada pacientment,
al llarg de tota la seva vida per Agustí Chalaux de Subirà. L'estratègia
de consecució i el compendi són de Lluís Maria Xirinacs.