Portada.
Perfil d'en Lluís Maria Xirinacs i Damians.
Lluís
Maria Xirinacs i Damians va néixer a Barcelona el 1932. Va ser ordenat
capellà amb 22 anys i als 34 va rebutjar els diners que l'Estat donava
als sacerdots i va denunciar les relacions Església-Estat amb una vaga
de fam. Als anys 60 i 70 en va fer cinc més. La seva actitud va fer que
el Règim l'empresonés en dues ocasions (1972 i 1974-1975) i que
fos candidat al Premi Nobel de la Pau del 1975. Xirinacs fou un dels impulsors
de l'Assemblea de Catalunya (1971-1977) i va romandre durant un any i nou mesos
davant de la presó Model fins que es va aprovar la Llei d'Amnistia. El
1977 es va presentar com a independent a les eleccions generals i va aconseguir
ser senador per la circumscripció de Barcelona, amb més de mig
milió de vots. Va continuar a la política amb el 
Bloc
d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), i després aquesta organització
es va autodissoldre. El 1980, Xirinacs va abandonar la política activa
i es va dedicar a estudiar un nou model econòmic i polític en
el si del Centre d'Estudis Joan Bardina, juntament amb
l'Agustí Chalaux. Posteriorment, va participar
en altres organismes d'innovació social, com la Fundació Tercera
Via i l'Escola Randa. Cap al 1990 va deixar de ser capellà. La seva obra
més coneguda és la trilogia de memòries polítiques
«La traició dels líders», publicada entre 1993 i 1997,
on critica el paper dels polítics postfranquistes durant la transició.
Als 65 anys va doctorar-se en Filosofia, després d'una brillant carrera
de licenciatura, on va obtindre matrícula d'honor en totes les assignatures.
Des de l'1 de gener del 2000 va demanar a la plaça de Sant Jaume de la
ciutat de Barcelona la independència dels Països Catalans.
Text basat en el perfil publicat a la revista «Nova
Ciutat Vella», de febrer del 2000.
Portada.