1. La Justícia, custodi de l'arxiu monetari.
2. Independència de la Justícia.
3. Supressió de crims i delictes per diner.

En aquest capítol, mirarem de contestar aquesta objecció.

1. La Justícia, custodi de l'arxiu monetari.

La millor manera de resoldre aquest problema consisteix, al nostre entendre, a constituir l'òrgan justicial com a únic encarregat de la custòdia de l'arxiu omnidocumentari total de factures-xec.

La Justícia no té comandament directe sobre el present de les persones que constitueixen la comunitat geopolítica: per aquest motiu, és la més indicada per a vetllar amb eficàcia:

1. Pel respecte del secret privat i de la intimitat personal, als quals té dret tota persona. El secret privat només s'ha de poder fer públic en dos casos molt ben determinats:
1. quan consti l'autorització escrita de l'interessat, al peu del document que es fa públic;
2. quan hi hagi sentència d'un Tribunal.
2. Pel respecte del secret professional, al qual estan obligades i tenen dret totes les persones, sigui quina sigui llur professió.

 Tots els equips que formin la xarxa monetària telemàtica, tant els equips humans com els equipaments materials, han de dependre de la Justícia. Per tal d'evitar possibles manipulacions o errors en la xarxa, és convenient que tant els equips com els equipaments es formin per triplicat, però amb total independència, tant en les màquines com en els programes i en les persones.

Ara bé, el fet que la Justícia sigui l'únic custodi de la xarxa, i l'única que hi tingui accés en plenitud, no significa que aquest dret d'accés s'hagi d'exercir de forma indiscriminada. La llei ha de preveure que la Justícia només podrà usar la informació que custodia, en allò que faci referència a un cas concret que s'estigui instruint. Quan un jutge d'instrucció tingui motius fonamentats de consulta dels documents monetaris relacionats amb el cas que estigui instruint, aquell jutge, i només ell, podrà examinar els documents relacionats, i només aquests.

2. Independència de la Justícia.

La Justícia i els jutges són, en principi, els més adequats, per la seva formació i vocació, a la noble missió de la custòdia de l'arxiu monetari-telemàtic.

Ara bé, per tal que aquesta tasca pugui dur-se a terme de manera eficaç, cal que la Justícia assoleixi una plena independència respecte de l'Estat. Cal buscar els mecanismes legals que possibilitin una tal independència.

Un bon camí, podria ser la legislació de pressupostos justicials independents dels pressupostos de l'Estat, estructurats per la pròpia Justícia: l'autonomia econòmica podria constituir una base pràctica per al desenvolupament d'una independència real en l'actuació de cada dia.

3. Supressió de crims i delictes per diner.

De cara a l'exercici contradictori de la justícia, comptar amb la factura-xec pro-telemàtica és un progrés important. L'accés controlat dels jutges a la xarxa monetària telemàtica permet de donar a cada causa instruïda la documentació antejusticial¹¹ exacta relativa a qualsevol tipus de responsabilitat monetària. Això implica, en la pràctica:

1. La desaparició dels crims i delictes comesos a canvi de diner (crims a sou): efectivament, en un sistema monetari basat en la factura-xec, el pas de diner d'un compte corrent a un altre implica necessàriament l'intercanvi d'una mercaderia concreta ben especificada, i aquesta, evidentment, ha de ser legal. Sense mercaderia, no hi pot haver factura-xec.
2. Pel que fa a altres tipus de delictes, actes il·legals o responsabilitats que comportin alguna dimensió monetària, és evident que aquesta estarà sempre perfectament documentada.
3. Pel que fa a la possibilitat d'emetre factures-xec falses, és molt possible, i fins i tot segur, que se'n faran; però, a la llarga, seran sempre detectades per la mateixa xarxa monetària, que estarà dotada dels mecanismes necessaris.
4. Finalment, és ben segur que la intel·ligència i l'astúcia humanes inventaran multitud de nous delictes de dimensió monetària, encara per descobrir; però no és ara el moment de preveure'ls: a mesura que vagin apareixent, es podran anar buscant les solucions més adequades.

¹¹ Es a dir: documentació establerta amb anterioritat a l'inici de la instrucció.