1.1.8. Les persones i el Disseny de Civisme.

Les fitxes del Disseny de Civisme es vertebren sobre els diferents tipus de persones.

Quan parlem de solidaritats i de llibertats per a les persones ens referim, no només a les persones individuals, sinó també a les nacionals-comunitàries i a les socials-col·lectives (Vegeu secció persones).

No ha de sobtar que, a l'hora de concretar mesures que afavoreixin la solidaritat i la llibertat de les persones, dediquem poc espai als individus i a les nacions. Uns i altres no necessiten cap reglamentació, cap protecció especial més enllà del seu respecte vital. És només en tant que uns i altres formen part d'una societat geopolítica i de múltiples col·lectivitats, que han d'acceptar el pacte d'unes regles de joc social en els aspectes fenomènics de tipus utilitari-llibertari i social-liberal, deixant completament lliure la insistència personal de tipus ètic-transcendent mentre tal llibertat íntima no pretengui imposar «fílies» o «fòbies» de fanatisme fenomènic.

Aquestes regles de joc net són necessàries per a assegurar la protecció real i efectiva de les persones individuals i ètniques dins un marc de llibertats i de solidaritats concretes molt específiques per a cada aspecte en què la persona singular desenvolupa les seves múltiples i distintes personalitats. Les personalitats de cada persona són el «seu ésser» complexíssim -únic, real, irrepetible, insubstituible-, però socialment no han de ser confoses a la pràctica de cada instant en què s'expressen, ja que aquesta confusió pertorba les relacions personals.

Els tres tipus de persones (nacionals-comunitàries, socials-col·lectives i individuals-mortals) ens serviran per a encabir la multitud de temes que queden implicats en l'estudi present sobre les orientacions d'un disseny de civisme que afavoreixi les llibertats i les solidaritats concretes de les persones.

L'exposició la farem segons el volum temàtic: començarem per la persona individual, seguirem per la nacional-comunitària i acabarem amb la persona social-col·lectiva. Aquesta darrera és, en ella mateixa, la més complexa, però cal afegir que, quant a institucions històriques i actuals d'actuació política, justicial, militar, policial, etc, és la més artificiosament complicada per lleis i reglamentacions antillibertàries i antiliberals desfasades i anacròniques.

Aquest mètode d'exposició no nega, però, la interrelació dels tres tipus de persones, ni pretén privilegiar-ne cap d'elles.

Versió 30 de gener del 1988.