Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

2.3.6. Visió històrica de la lliure propietat i iniciativa comunitària i privada. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.3.8. Crítica de la teoria clàssica de la competència mercantil. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

2.3.7. Lliure competència mercantil.

Definir la lliure competència i analitzar el seu paper en el mercat.

La lliure competència en el mercat és el corolari del manteniment de la llibertat i la iniciativa privada, responsabilitzades per una moneda informativa i personalitzada, dins un marc constitucional afavoridor de les llibertats concretes i de la solidaritat social efectiva.

Dins el mercat, allà on no hi ha lliure competència productiva hi ha incompetència. Un cas ben diferent és el de la societat liberal, en la qual, per evitar la mercantilització dels qui exerceixen una professió o en reben els seus serveis, aquests no poden ésser considerats com a mercaderies, ni com a factors productius, ni com a empreses amb afany de lucre. Des d'aquest punt de vista els serveis i professionals liberals han de ser competents, però no han de sotmetre's a cap competitivitat mesurable. No hi ha d'haver negoci, ni benefici, ni lucre en funció de cap productivitat sobre les persones i, per tant, no hi ha lloc per a la competitivitat mercantil. Cada vocacional liberal exerceix lliurement, gratuïtament i responsable -dintre la disciplina del seu col·legi professional- el seu saber a favor de tota la comunitat, i cada client tria lliurement el seu professional. Aquest rep un salari de solidaritat social liberal i el client rep gratuïtament les atencions que li corresponguin. El col·legi professional ha d'exigir la serietat deontològica pròpia a la professió liberal corresponent i, en el seu defecte, la Justícia especialitzada ha de vetllar pel recte exercici liberal.

En el mercat, en canvi, la competència és imprescindible, però s'ha de vetllar per superar solidàriament alguns dels seus efectes. És a dir, ja que en el mercantilisme actual el terme «competència» és sinònim de «joc brut», de «pacte de la fam» contra els més febles... estem temptats a confondre els efectes amb la causa. Cal que hi hagi competència mercantil però:

  1. exclusivament dins el mercat (i no en la resta de la societat);
  2. amb un sistema de solidaritat social que aculli els treballadors de les empreses que han de tancar per haver perdut competitivitat (salari de solidaritat social d'atur indefinit).

La competència lleial i lliure en el mercat, regula la participació dels productors entre ells i d'aquests amb els consumidors i fa innecessàries les planificacions imposades. Però per tal que la competència sigui lliure i lleial cal establir el conjunt de condicions exposades quan parlem del mercat llibertari i responsable.

Si el mercat avui no és llibertari ni responsable, la competència no pot ser lliure ni lleial. El resultat és que la competència actual és un mitjà per a formar oligopolis o monopolis de fet -o de dret- que són els que impedeixen que el mercat sigui realment llibertari.

La competència dins el mercat la podem definir, doncs, com la rivalitat d'interessos entre persones que persegueixen el mateix objecte. En sentit tècnic, la competènbcia regula, de fet, la participació dels subjectes actius del mercat en l'obtenció de productes adequats a les exigències dels uns i dels altres, tant des del punt de vista de qualitats, com de valors mercantils (preus i salaris).

La competència afecta els subjectes actius de la producció que són les empreses i els col·laboradors d'aquestes, els agents personals o productors: equip empresarial gerent, capitalistes inversors, inventors pràctics i col·laboradors assalariats competents i eficaços.

Dintre de cada empresa, gremi, sector... existeix la competència entre tots aquests agents personals. La competència del «mercat de treball» és d'una amplitud inferior a la competència del «mercat de capitals». La competència també és menor, actualment, en el mercat d'invents i en el de tècnics d'empresa. És evident que cal ampliar aquests dos últims mercats de cara a una progressiva autogestió de les empreses.

La competència també és un fet entre els consumidors, en els seus diferents estatuts: productors-consumidors i simples consumidors (individuals, familials, liberals -també individuals i familials, així com tècnics-professionals, col·lectius, institucionals, associatius-).

Versió 30 de novembre del 1988.

2.3.6. Visió històrica de la lliure propietat i iniciativa comunitària i privada. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 2.3.8. Crítica de la teoria clàssica de la competència mercantil. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte