Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.1.4. Mecanismes de separació efectiva entre les societats liberal i utilitària. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.1.6. Corporacions obertes i categories professional liberals. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.1.5. Accés a les professions lliberals: estudi i passantia en lloc d'oposicions.

Els complicats concursos-oposicions per accedir a places liberals, que obliguen a un treball memorístic i complicat, són totalment inútils i inadequats per avaluar la capacitat professional pràctica de l'aspirant.

Una alternativa a aquest absurd sistema, és el de la passantia de l'aspirant prop d'un titular amb experiència. És a dir, tot estudiant que, un cop acabats satisfactòriament els seus estudis professionals o universitaris, vulgui ser sotmès a titularitat liberal, haurà de superar una passantia (per exemple, de 2 anys) amb un titular de l'especialitat escollida. Això significa que l'aspirant començarà l'exercici pràctic de la seva professió liberal sota el guiatge d'un titular amb experiència, triat per ell, que li farà de tutor i que decidirà finalment sobre la capacitat de l'aspirant a ostentar la titularitat. Aquesta passantia facilita al passant l'adquisició d'un saber profund, similar al del seu mestre l'aquest, pot Jutjar, amb coneixement de causa, de la capacitat del passant; per afrontar científicament, tecnològica, deontològica i pràctica les mateixes responsabilitats que ell. L'aprovació favorable per part del titular tutor serà la condició indispensable per tal que l'aspirant sigui reconegut pel Col·legi corresponent com a titular.

El titular tutor comprometrà el seu prestigi davant el Col·legi i la societat en cada reconeixement de capacitat teòrico-pràctica d'un passant i, per tant, no podrà cedir fàcilment a qualsevol tipus de pressions.

Tot estudiant tindrà dret d'una a tres passanties ordinàries, lliurement escollides per ell, abans d'ésser rebutjat pel Col·legi. L'estudiant rebutjat tres vegades pels respectius tutors té dret apel·lar, en primer lloc, al seu col·legi i d'optar a una quarta passantia excepcional; i d'apel·lar, en segon lloc, al tribunal corresponent.

Cada vegada que un titular vulgui canviar d'especialitat, haurà de sometre's els estudis preparatoris i a les passanties-tutories que determini el col·legi respectiu.

Ningú no podrà dirigir tecnològicament una institució liberal especialitzada sense haver estat abans dirigit en la mateixa. Cal considerar la direcció de les institucions liberals com una nova especialitat. L'aspirant haurà, doncs, de sotmetre's prèviament a una o unes passanties ordinàries. És el mateix esperit que inspira el procediment electoral de tots els càrrecs executius.

Els col·legis liberals especialitzats seran els encarregats de legislar tot el concernent a les passanties-tutories, dintre el marc mínim d'una llei general.

La realitat s'anirà millorant en funció de les experiències. El sistema de passanties cerca de protegir la igualtat de condicions de tots els ciutadans per entrar en funcions liberals i posa l'accent en la importància d'un bon servei desinteressat al poble mes que en els drets, per més legítims que siguin, de l'estudiant-professional. En aquest sistema, possiblement, no hi podran haver injustícies d'importància en no ser possibles els favoritismes per interès i diner anònim. en no haver-hi limitació en el nombre total de titulars liberals de cada especialitat (sense selectivitats a priori ni «numerus clausus»). La societat contemporània, cada dia més complexa, necessita un nombre creixent de bons professionals liberals per alliberar el cicle de la producció de funcions socials de suplència, alienes a la seva única missió de produir més i millor.

Versió 1987.

3.1.4. Mecanismes de separació efectiva entre les societats liberal i utilitària. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.1.6. Corporacions obertes i categories professional liberals. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte