Català | Castellano | English | Français | Deutsch | Italiano | Galego | Esperanto
En aquest lloc «web» trobareu propostes per fer front a problemes econòmics que esdevenen en tots els estats del món: manca d'informació sobre el mercat, suborns, corrupció, misèria, carències pressupostàries, abús de poder, etc.
Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Llista de correu | Contactes i e-mail | Blog

Nous apartats:

Les «Cent passes d’una via d’humanitat» de Lluís Maria Xirinacs.
Dolors Marin Tuyà.
Articles publicats en la revista Penedès Econòmic.

Al servei d'aquest poble.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al diari Avui, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979.

Diari d'un senador.
Lluís Maria Xirinacs.
Articles publicats al rotatiu Mundo Diario, quan Lluís Maria Xirinacs era senador independent a les Corts Constituents espanyoles, entre els anys 1977 i 1979, traduïts al català.

Publicacions:

Món alternatiu.
Lluís Maria Xirinacs.

Tercera Via. Sistema General a la mesura de l’home d’avui.
Lluís Maria Xirinacs.
Amb idees d'Agustí Chalaux de Subirà.

Petita història de la moneda.
Agustí Chalaux de Subirà, Brauli Tamarit Tamarit.

El Capitalisme Comunitari.
Agustí Chalaux de Subirà.

Una eina per construir la pau.
Agustí Chalaux de Subirà.

Llegendes semítiques sobre la banca.
Agustí Chalaux de Subirà.

Assaig sobre moneda, mercat i societat.
Magdalena Grau Figueras.
Agustí Chalaux de Subirà.

El poder del diner.
Martí Olivella.

Introducció al Sistema General.
Magdalena Grau,
Agustí Chalaux.

3.1.14. Progrés gerencial i cap de compres. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.1.16. Estatuts Financers: General, Utilitari, Liberal i Mixt. Disseny de civisme.
Disseny de civisme.

3.1.15. Finançament comunitari al consum.

L'ús de la paraula «finances» avui dia es molt ampli. Es refereix als recursos econòmics per tirar endavant qualsevol mena d'empresa. Ací emprarem finances en un sentit restringit estricte.

Les antigues llenques catalana, occitana i francesa empren els verbs «finar», «finer» -que provenen del llatí «finire»- en el sentit de «terminar», «acabar», «finir», «concloure». Les finances son, doncs, el diner -de solvència comunitària- que s'empra per acabar el cicle de la producció en el cicle del consum. Son comunitàriament solvents sobre la base dels excedents de producció de consum, reals, materials, concrets, ja sigui actuals, ja potencials. Es a dir, quan hi ha una producció socialment finita que no es ven, les finances per al consum permeten la compra corresponent, com a complement al poder de compra privat, insuficient, d'origen i solvència mercantil.

El terme tècnic finances ha significat, gràcies al confusionisme deliberat, una barreja del sentit original d'impostos, de grans negocis, de compra de càrrecs i influències. Les finances han estat la part més plena d'incògnites d'aquesta pseudo-ciència anomenada economia política.

Així, les finances comunitàries al consum són diner repartit a fons perdut (gratuït) per a despendre únicament i exclusiva en consum.

El criteri que es segueix en el repartiment de les finances no és ja el de l'eficàcia productiva, sinó el de les reals necessitats de consum de la població, que cal atendre segons el principi d'una total solidaritat comunitària i segons les possibilitats dels reals excedents de producció de consum.

El primer objectiu perseguit, mitjançant aquestes finances, és fer desaparèixer radicalment tota misèria i tota marginació social per raó de diner, assegurant a tothom un mínim vital. Però, a més a més, les finances han de permetre de fer independent la societat liberal de la mercantilització i de l'estatització: han d'assegurar els membres de la societat utilitària davant algunes situacions, molt ben determinades, que es poden presentar en la seva vida. Totes aquestes necessitats diferencials de cada categoria venen reflexades pels quatre Estatuts Financers previstos: Estatut General, Estatut Utilitari, Estatut Liberal i Estatut Mixt.

Versió 1987.

3.1.14. Progrés gerencial i cap de compres. Disseny de civisme. Índex. Disseny de civisme. 3.1.16. Estatuts Financers: General, Utilitari, Liberal i Mixt. Disseny de civisme.

Portada | Qui som? | Enllaços | Agenda | Activitats realitzades | Contacte