3.1.17. Gratuïtat de tots els serveis liberals.
Una de les finalitats de la revolució que es proposa és la de fer desaparèixer l'opressió d'unes classes socials sobre les altres per raó de diner, sense per això limitar la riquesa dinerària dels més eficaços en la producció màxima i òptima de béns utilitaris. Aquesta recompensa privada a llurs esforços productius, és, ara com ara, i per simple sedimentació de costums durant molts mil·lenis, la condició necessària per a obtenir grans excedents mercantils, sobre els quals inventar i redistribuir el diner financer que pot beneficiar tothom.
Tanmateix, si un servei és anomenat «públic» és evident que existeix per a tot el poble. Cal doncs, que així sigui: que els serveis públics per a tot el poble siguin enterament gratuïts i d'igual qualitat pels pobres que pels rics. L'Estatut Liberal permet als professionals i institucions liberals exercir lliurement les seves activitats alhora que facilita la lliure tria gratuïta per part dels beneficiaris o clients.
Quan per raons tecnològiques -cara a donar un màxim i òptim servei al poble- calgui crear un monopoli de servei públic, aquest sempre serà gratuït, finançat comunitàriament amb l'Estatut Liberal.
Els serveis públics socialitzats rebran la crítica dels seus beneficiaris, el seguiment per les autoritats legislatives i executives i la sanció de la Justícia en cada nivell territorial per denúncia de qualsevol ciutadà, dels diferents defensors del poble i dels diferents fiscals.
Encapçalen la llista dels serveis públics gratuïts: